045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Ara bé, el Pequod havia salpat de Nantucket precisament
a l’inici de la temporada de l’Equador. Cap esforç possible,
doncs, no podia permetre al seu capità de fer la llarga
travessia cap al sud, girar el cap d’Hornos i després recórrer
seixanta graus de latitud per arribar al Pacífic equatorial a
temps. Per tant, calia esperar la temporada següent.
Però el moment prematur de la sortida del Pequod potser
havia estat elegit en secret per Ahab amb vista al tarannà
real de les coses: tenia davant d’ell un interval de tres-cents
seixanta-cinc dies i nits, els quals, en lloc d’aguantar-los
impacientment en terra, passaria en una persecució distreta.
I potser s’escauria que la Balena Blanca, de vacances en mars
ben allunyats dels seus paratges habituals de pastura, trauria
el seu front arrugat pel golf Pèrsic, o per la badia de Bengala,
o pels mars de la Xina, o per qualssevulla altres aigües freqüentades
per la seva raça. Així és que els monsons, els vents
de la pampa, els terrals, els alisis, qualsevol vent tret del llevant
i del simun podien impulsar Moby Dick vers la tortuosa
ziga-zaga del deixant circumnavegador del Pequod al voltant
del món.
Però, encara que acceptem tot això, si ho contemplem
discretament i fredament, no sembla una idea folla que en
els vastos oceans sense fronteres una balena solitària, encara
que sigui trobada, arribés a ser susceptible d’un coneixement
individual per part del seu caçador, com si fos un muftí
de barba blanca pels carrers atapeïts de Constantinoble?
Sí. Car el peculiar front blanc de neu de Moby Dick, el seu
gep nivi, eren inconfusibles. «I que potser no l’he seguit, jo?
—mormolava Ahab entre si mateix quan, després d’escodrinyar
les seves cartes fins ben passada la mitjanit, es deixava
endur per ensonyaments—. No l’he deixat de petja i se
m’escaparà? Té les amples aletes foradades i engarlandades
com les orelles d’una ovella perduda!»
I aquí la seva ment folla corria una carrera sense alè, fins
que, de tant rumiar, li venien el cansament i el desmai; i pujava
a coberta per veure de recobrar les forces. Ah, Déu, quin
272