045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

I si anem més enllà i considerem que el cosmètic místic
que produeix tots i cadascun dels matisos de color, el gran
principi de la llum continua essent el blanc o la manca de
color; i que si actués sense un mitjancer sobre la matèria tocaria
tots els objectes; àdhuc les tulipes i les roses, amb el seu
tint de buidor; si pensem tot això, l’Univers paralitzat queda
estès davant nostre com un leprós.
I així com els viatgers tossuts de Lapònia, que es neguen
a usar ulleres de color i que donen color, així el miserable
incrèdul s’enlluerna fins a la ceguesa mirant la immensa
mortalla blanca que abraça tota la perspectiva que té al davant.
De totes aquestes coses la balena albina n’era el símbol.
Us en sorprèn, doncs, la caça ferotge?
43. escolta!
—Xist! Has sentit aquest renou, Cabaco?
Era la guàrdia mitjana: una bella lluna brillant. Els mariners
feien cadena des d’una de les bótes d’aigua dolça en el
combés fins al dipòsit prop del coronament. D’aquesta manera
passaven els poals fins a omplir el dipòsit.
La majoria eren prop dels recintes sagrats de l’alcàsser i
anaven molt alerta a no parlar ni a arrossegar els peus. Els
poals anaven de mà en mà en el més profund dels silencis,
només trencat pel drapeig ocasional d’una vela i el zumzeig
constant de la quilla que avançava sense aturall.
Fou al bell mig d’aquesta quietud que Archy, un dels de
la cadena que era prop dels quarters d’escotilla de popa, va
xiuxiuejar al seu veí, un cholo, les paraules esmentades més
amunt.
—Xist! Sents aquest renou, Cabaco?
—Agafa el poal, vols, Archy? Quin renou dius?
—Ara es torna a sentir... sota els quarters... no ho sents?
Una tos... sona com un estossec.
267