045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

mana i es dóna a l’home blanc la superioritat sobre altres tribus
més fosques; i tot i que, a més de tot això, la blancor sempre
ha significat alegria, car entre els romans una pedra blanca
significava un dia joiós; malgrat que en altres afinitats i
simbolismes humans, aquest color és l’emblema de moltes
coses tendres i nobles —la innocència de les núvies, la benignitat
de la vellesa—, malgrat que entre els pells-roges d’Amèrica
el lliurament del cinturó blanc de wampum era la penyora
més preuada de l’honor; malgrat que en molts climes la
blancor representa la majestat de la Justícia en l’ermini del
jutge, i contribueix a la solemnitat diària de reis i reines
transportats amb corcers blancs com la llet; i tot i que en els
misteris més elevats de les religions més augustes ha estat
considerat el símbol de la puresa i dels poders divins —els
adoradors del foc perses consideraven la flama forcada blanca
com allò més sagrat de l’altar i, en les mitologies gregues,
el gran Júpiter s’encarnava en un toro nivi—; tot i que per al
noble iroquès el sacrifici del Gos Blanc sagrat en el solstici
d’hivern era, amb escreix, la festa més santa de la seva teologia
car es considera aquella criatura fidel i sense màcula com
el regal més pur que podien enviar al Gran Esperit amb les
notícies anyals de la seva pròpia fidelitat; tot i que els sacerdots
cristians deriven directament del llatí el mot que significa
blanc i que dóna nom a una part de les seves vestidures sagrades,
l’alba o túnica, usada sota la casulla; i malgrat que,
entre les pompes sagrades de la fe romana, el blanc és especialment
usat en la celebració de la Passió de Nostre
Senyor; 60 tot i que en la visió de sant Joan es donen capes
blanques als redimits i els vint-i-quatre ancians van vestits de
blanc davant el gran tron blanc i el sant que hi seu és blanc
com la llana; malgrat tot aquest cúmul d’associacions amb
allò que és dolç, honorable, sublim, en la idea més íntima
d’aquest color s’hi amaga quelcom de fugaç que provoca més
pànic a l’ànima que no pas la rojor esgarrifosa de la sang.
Aquesta qualitat enganyadora fa que la idea de blancor,
quan se la separa d’associacions més agradoses i se l’aparella
259