045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

va semblar allunyar-se i quedar endarrere amb les onades
del cap d’Hornos; va sortir del seu cau fosc i va pujar a l’aire
a la llum beneïda: però fins i tot aleshores, en presentar el
seu rostre ferm i concentrat encara que pàl.lid, i en tornar a
donar de bell nou i tranquil.lament les ordres, mentre els
oficials agraïen a Déu que ja hagués passat la follia terrible,
fins i tot aleshores, en el seu interior ocult, Ahab continuava
desvariejant. La follia humana és sovint una cosa astuta i felina.
Quan penseu que ha fugit, pot tornar transfigurada en
una forma encara més subtil. La bogeria total d’Ahab no solament
subsistia, sinó que s’havia concentrat i aprofundit,
com l’invencible Hudson, quan aquest noble nòrdic flueix
engorgat però infatigable cap a la boca de Highland. Aquella
monomania comprimida no havia perdut ni un punt de la
vasta follia d’Ahab; així com la vasta follia no havia perdut
ni un punt del gran intel.lecte natural d’Ahab. La intel.ligència,
abans agent viu, s’havia convertit en instrument viu. Si
una retòrica tan dement es pot mantenir, direm que la seva
follia especial havia assaltat i envaït el seu seny general, i
l’havia vençut i havia girat tots els canons i els havia concentrat
vers el seu propi blanc foll, de manera que no sols
no havia perdut Ahab el seu vigor, sinó que ara posseïa mil
vegades més potència, concentrada en un objectiu únic,
que la que havia dirigit mai assenyadament vers un objectiu
raonable.
Això és molt, i en canvi, la part més extensa, més fosca i
més profunda d’Ahab no en resulta ni insinuada. Però es va
popularitzar profunditats i tota veritat és profunda. Serpentegeu
des del cor d’aquest envitricollat Hôtel de Cluny on
hem estat fins ara; sortiu-ne, per molt magnífic i meravellós
que sigui, i seguiu el vostre camí, ànimes nobles i tristes, vers
les immenses sales romanes de Thermes, on, allà lluny,
sota les torres fantàstiques de la terra superior de l’home, la
seva rel de grandesa, la seva essència total i terrible, s’assenta
en majestat barbada: l’antigor sepultada sota antiguitats i entronitzada
damunt torsos! Així, amb un tron romput, els
255