045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

com aquella no seria altra cosa que un engany fantasmal, car
de bell nou, en onades sense envermellir, centenars de llegües
lluny, hom veuria un cop més el seu broll impol.lut.
I encara despullat d’aquestes conjectures sobrenaturals,
n’hi havia prou amb el caràcter terrenal i incontestable del
monstre per fer trontollar la imaginació amb una energia
inusitada. Car, no era tant la seva tossa descomunal allò que
més el distingia dels altres catxalots, sinó, com s’ha comentat
en un altre lloc, un front curiosament esblanqueït i arrugat,
i un gep blanc en forma de piràmide. Aquests eren els
seus trets principals, els signes pels quals, àdhuc en les mars
sense límits i sense mapes, de lluny estant revelava la seva
identitat als qui ja el coneixien.
La resta del seu cos era tan bigarrat, tan clapat, tan jaspiat
amb el mateix to de mortalla que, a la fi, s’havia guanyat
l’apel.lació distintiva de la Balena Blanca. Un nom, en efecte,
literalment justificat pel seu aspecte vívid, quan era vista lliscar
a punt de migdia enmig d’una mar color blau fosc, deixant
una via làctia d’escuma cremosa esquitxada d’espurneigs
daurats.
Tampoc no era la seva magnitud insòlita, ni el matís remarcable
del seu color, ni tampoc la mandíbula jussana deformada,
allò que investia la balena d’un terror tot natural,
ans la intel.ligent malignitat sense parió que, d’acord amb els
informes més detallats, havia demostrat una vegada i una altra
en les seves envestides. Sobretot les seves retirades traïdores
eren allò que causava més espant que qualsevol altra
cosa. Car, quan nedava davant els seus perseguidors exultants
amb tots els símptomes aparents d’alarma, se sabia que
diverses vegades tot d’un plegat s’havia girat en rodó i, carregant
contra ells, els havia esfondrat els bots fets estelles o
els havia empès cap al vaixell enmig de gran consternació.
Diverses fatalitats ja s’havien esdevingut en el seu percaçament.
Però tot i que uns desastres similars, per poc que
fossin divulgats en terra, no eren en absolut poc usuals en
l’ofici del baleneig, en canvi, semblava tal la premeditació in-
252