045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

jo, però a la meva pobra manera de veure, Starbuck semblava
que se sentia com jo l’altre vespre. Segur que aquell vell
mongol també l’ha repassat. Ho he caçat, ho he capit; havia
tingut el do i ho hauria pogut profetitzar fàcilment, perquè
quan he clavat els meus ulls en el seu crani ho he vist. Molt
bé, Stubb, assenyat Stubb... aquest és el meu títol... Bé,
Stubb, què me’n dius d’això, Stubb? Aquí hi ha la meva carcassa.
Jo no sé tot el que vindrà, però, sigui el que sigui, hi
aniré amb la rialla a la boca. Quina mirada de biaix, burleta,
espia tots els vostres horrors! Em sento graciós. La-larà-lalà!
Què deu fer ara, a casa, la meva petita pera sucosa? Plorant
fins a gastar-se els ulls? Jo diria que donant una festa als
arponers acabats d’arribar, alegre com un gallardet de fragata...
així estic jo també! La-larà, la-là!
Amb cor lleuger beurem aquesta nit
per l’amor, que és gai i efímer
com les bombolles que pugen i que
suren al caire del pitxer,
i esclaten en topar amb els llavis.
És una bona estrofa, que... qui crida, ara? Starbuck? Sí,
sí, senyor. (A part.) És el meu superior, ell. I també té un superior,
si no m’erro... Sí, sí, senyor, ara vinc, just acabo
aquesta feina.
Arponers i mariners.
40 mitjanit, castell de proa
(S’alça el trinquet i descobreix la guàrdia dempeus, mandrejant,
o repenjada, o ajaguda en actituds diverses, tots cantant
en cor.)
239