045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

(Una irrupció de gresca des del castell de proa.)
Oh, Déu! Navegar amb una tripulació tan pagana que
conserven en ells tan poc de les seves mares humanes! Parits
no sé on per la mar devoradora. La balena blanca és el seu
demigorg. 56 Alerta a les orgies infernals! La gresca és a proa!
Fixeu-vos en el silenci sense trencar que hi ha a popa! Penso
que és la imatge de la vida. Fendint les mars espurnejants
es dispara la proa alegre, emmerletada i burleta, però només
per arrossegar darrere ella l’ombrívol Ahab que rumia
dins la seva cabina de popa construïda sobre les aigües
mortes del deixant; cada cop més envanit, percaçat pel seu
udol de llop. Aquest udol llarg m’esgarrifa! Silenci, engrescats,
i munteu la guàrdia! Oh, vida! En una hora com
aquesta, amb l’ànima abatuda i agafada al coneixement
—com són obligades a alimentar-se les coses salvatges i
sense educació—, oh vida!, és ara que sento l’horror latent
que hi ha en tu! Però no sóc jo: aquest horror és fora de mi,
i amb el sentiment suau de l’humà que hi ha en mi, intentaré
de lluitar contra vosaltres, futurs ombrívols i fantasmals!
Oh, influències benaventurades, quedeu-vos al meu costat,
sosteniu-me, amarreu-me!
39. primera guàrdia nocturna
Cofa de trinquet.
(Stubb, tot sol, arreglant una braça.)
Ha! ha! ha!... ehem! M’escuraré la gola! Hi he estat pensant
des de llavors, i aquest ha-ha-ha és la conseqüència final.
I per què? Perquè una rialla és la resposta més assenyada
i més fàcil a tot allò que és estrany, i passi el que passi, sempre
hi ha un consol, i aquest consol infal.lible és que tot és
predestinat. No he sentit tota aquella xerrada amb Starbuck,
238