045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Immediatament, anant a poc a poc d’un oficial a l’altre,
va omplir fins a vessar els canons dels arpons amb l’aiguardent
de l’atuell de peltre.
—Ara sou tres davant tres. Alabeu els calzes assassins!
I lliureu-los, ara que feu part d’aquesta aliança indissoluble.
Ah, Starbuck, la gesta ja és consumada! Allà el sol ratificador
espera per posar-s’hi a sobre. Beveu, arponers! Beveu i jureu,
homes que tripuleu la proa mortal de la balenera... Mort
a Moby Dick! Que Déu ens caci a tots si nosaltres no cacem
Moby Dick fins a la mort!
Els gobetets d’acer, llargs i plens de pues, foren alçats.
I amb crits i malediccions contra la balena blanca, l’alcohol
fou engolit simultàniament per tots amb un xerric.
Starbuck va empal.lidir, es va girar i es va estremir. Una
vegada més, i per darrera vegada, la mesura de peltre plena
va donar la volta entre la tripulació frenètica. Després, agitant
la mà cap a ells, el capità els va fer dispersar i ell es va retirar
a la cabina.
37. capaltard
(La cabina, pels portells de popa; Ahab, tot sol, assegut i mirant
a fora.)
Faig un deixant blanc i tèrbol: aigües pàl.lides, galtes pàl.lides,
per allí on navego. Les onades envejoses, a banda i banda,
s’inflen per negar el meu rastre. Que ho facin, però abans
jo passo.
Allí, al ras de la copa sempre a vessar, les ones càlides
s’enrojolen com vi. El front daurat escandalla el blau. El sol
en ocàs —que es capbussa lentament des del migdia— s’enfonsa;
la meva ànima, amunt!, es fatiga per la costa inacabable.
És, doncs, massa pesada la corona que porto? Aquesta
corona de ferro de Llombardia. 54 Malgrat que resplendeix
235