045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

tures. Però ni aquest joc net no és el meu amo. Qui està per
sobre meu? La veritat no té límits. Allunyeu de mi els vostres
ulls! Més intolerable que l’esguard de l’esperit maligne és
una mirada toixa! Apa, apa, envermelliu i empal.lidiu. La
meva escalfor us fa fondre en una flamarada de ràbia. Però
mireu, Starbuck, allò que es diu en l’acalorament, es desdiu
a si mateix. Hi ha homes les paraules acalorades dels quals
són petites indignitats. Jo no pretenia irritar-vos. Deixeu-ho
estar. Mireu! Mireu aquelles galtes salvatges colrades amb
taques, pintures vives, amb alè, pintades pel sol. Són lleopards
pagans, aquestes criatures que viuen sense preocupacions
i sense esperances. I no cerqueu ni doneu raons per a
la vida tòrrida que porten! La tripulació, home, la tripulació!
No estan tots com un sol home amb Ahab en aquest afer
de la balena? Mireu Stubb, mireu com riu! I mireu aquell
xilè d’allà! Esbufega en pensar-hi. No podeu ser l’únic
plançó sotraguejat que romangueu dret enmig de l’huracà
general, Starbuck! I què significa això? Penseu-hi. No és sinó
ajudar a trencar una aleta. No és cap gesta extraordinària per
a Starbuck. Què més és? Segurament la llança més bona de
tot Nantucket no voldrà recular en aquesta pobra cacera
quan tots els mariners han agafat ja la pedra d’esmolar, oi?
Ah!, el deler ja us amara, ho veig! L’onada us alça! Però parleu,
parleu! Sí, sí, el vostre silenci és la vostra veu. (A part.)
Quelcom que jo he disparat pels meus oronells dilatats ell ja
ho ha inhalat en els seus pulmons. Ara Starbuck és meu: ja
no se’m pot oposar sense rebel.lió.
—Que Déu em guardi!... Que ens guardi a tots nosaltres!
—mormolà en veu baixa Starbuck.
Però en la seva alegria davant l’aquiescència encisada i
tàcita de l’oficial, Ahab no va sentir aquella invocació malastruga,
ni tampoc la rialla apagada provinent de la sentina, ni
les vibracions de malaverany de l’oratge entre l’eixàrcia, ni la
buida agitació de les veles contra els pals, quan, per un moment,
els seus cors es desanimaren. Perquè immediatament
els ulls acalats de Starbuck s’il.luminaren amb la tossuderia
232