045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

presenta en el camí que nosaltres fem. Però jo he vingut aquí
a caçar balenes, no per acomplir la venjança del meu comandant.
Quantes bótes en traureu, d’aquesta venjança, si és
que l’aconseguiu, capità Ahab? No us en donaran gran cosa
al mercat de Nantucket.
—El mercat de Nantucket! Xut! Però veniu cap aquí,
Starbuck: us quedeu amb la part més insignificant de la
qüestió. Si els diners han de ser la mesura, home, i els comptables
consideren tot el globus com la seva oficina a força
d’envoltar-lo de guinees, una per cada terç de polzada, aleshores
deixeu-me que us digui que la meva venjança aconseguirà
un gran premi aquí!
—Es colpeja el pit —va xiuxiuejar Stubb—. Per què deu
ser? Em sembla que és molt ample, però buit.
—Venjança contra un animal estúpid! —va exclamar
Starbuck—. Un animal que simplement us va atacar per
l’instint més cec! Quina follia! Capità Ahab, enrabiar-se amb
una cosa estúpida és una blasfèmia.
—Torneu a escoltar atentament... La part més petita de
la qüestió... Tots els objectes visibles, home, no són altra cosa
que màscares de cartó. Però en cada esdeveniment, en l’acte
viu, en la proesa indubtable, allí, alguna cosa desconeguda
però encara enraonada empeny les motllures dels seus trets
de darrere la màscara irraonable. Si l’home ha de colpejar,
que colpegi la màscara! Com pot el presoner arribar a fora si
no és travessant la paret? Per a mi, la balena blanca és el mur
que s’ha col.locat a prop de mi. A vegades penso que no hi ha
res de res a l’altra banda. Però ja en tinc prou. Aquesta balena
m’obsessiona, m’aclapara, la veig en la seva fortalesa ultratjant,
envigorida amb una malícia inescrutable. Aquesta
cosa inescrutable és, principalment, el que jo odio. I tant si la
balena blanca n’és agent, com si n’és l’essència, vull desfogar-hi
el meu odi. No em parleu de blasfèmia, home: colpejaria
el sol si el sol m’insultés. 53 Car si el sol pogués fer això,
aleshores jo podria fer allò altre, perquè sempre hi ha una
mena de joc net aquí que presideix gelosament totes les cria-
231