045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

de la tosa anyal. Sí, Tashtego, i venta la cua com un floc esqueixat
enmig d’una galerna. Dimonis i mort, mariners!
Heu vist Moby Dick! Moby Dick! Moby Dick!
—Capità Ahab —digué Starbuck, que, amb Stubb i
Flask, havia estat observant fins llavors el seu superior amb
sorpresa creixent, però que finalment semblava haver tingut
un pensament que, d’alguna manera, explicava tot el prodigi—.
Capità Ahab, jo he sentit parlar de Moby Dick... però,
no fou Moby Dick la balena que us va arrabassar la cama?
—Qui us ho ha dit, això? —va exclamar Ahab. Va fer
una pausa—. Sí, Starbuck. Sí, estimats meus tots. Fou Moby
Dick qui em va desarborar, fou Moby Dick qui em va posar
sobre aquest monyó mort on m’aguanto ara. Sí, sí —cridà
amb un sanglot terrible, sorollós i animal, com el d’un dant
ferit al cor—. Sí, sí! Fou aquesta maleïda balena blanca qui
em va desarborar, qui em va convertir en un pobre inútil
empernat per sempre! —Aleshores va agitar tots dos braços
i va cridar, amb imprecacions sense mesura—: Sí, sí, i jo la
perseguiré fins més enllà del cap de Bona Esperança, i més
enllà d’Hornos, i més enllà del Maelstrom noruec, i més enllà
de les flames de la perdició abans de deixar-la escapar. És per
això que us heu embarcat, mariners! Per encalçar aquesta
balena blanca per totes dues bandes de la costa, pertot arreu
de la terra, fins que brolli sang negra i aturi l’aleta. Què en
dieu, homes? Hi entollareu les mans, en aquesta tasca? Em
sembla que tots sou ben valents.
—Sí, sí! —cridaren els arponers i els mariners, i s’acostaren
corrents al vell excitat—. Ull alerta a la Balena Blanca!
Una llança esmolada per a Moby Dick!
—Que Déu us beneeixi! —va mig sanglotar i mig cridar—.
Que Déu us beneeixi, mariners. Cambrer! Treu la
mesura grossa de grog. Però, a què ve aquesta cara llarga,
Starbuck? No voleu encalçar la balena blanca? No esteu en
forma per a Moby Dick?
—Estic en forma per a la seva mandíbula torta, i també
per a les mandíbules de la mort, capità Ahab, si és que es
230