045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Nota sobre la traducció
Traduir una obra tan suposadament popular i, en realitat,
tan profundament desconeguda com Moby Dick ha estat
una navegació apassionant, però plena d’esculls, en la qual
més d’una vegada he estat a punt de perdre el nord i la paciència.
La complexitat i la riquesa del lèxic emprat per Melville,
la varietat i la mescladissa dels nivells de llenguatge,
l’envitricollament sintàctic de molts fragments, m’han meravellat
i m’han desconcertat tot sovint.
Traduir és, malgrat el traductor, trair una mica. També
és enfonsar-se en una lectura profunda i minuciosa que fa
descobrir matisos, els quals, en una lectura normal, per molt
atenta que sigui, passen de llarg al lector. Però és, sobretot,
traslladar un text d’una llengua a una altra, servant el màxim
de fidelitat a totes dues. Dit en altres paraules, intentar
trair com menys possible l’original i que la versió sigui intel.ligible,
tot conservant el ritme, l’estil, les intencions literàries
i l’esperit de l’autor.
Aquesta fidelitat, aquest respecte a Melville, ha estat
allò que sempre he tingut present en el moment de treballar.
Però fidelitat, en el món de la traducció, no vol dir literalitat.
Una traducció literal trairia tant l’autor com la
llengua a la qual tradueixes, perquè seria inintel.ligible i, en
conseqüència, no es conservaria res del que un autor ha
abocat a una obra i, a més, la llengua de la versió seria una
llengua inventada seguint el model de la llengua original
de l’obra. Així, doncs, el secret d’una bona traducció rau,
precisament, a defugir la literalitat i mantenir la fidelitat.
La descoberta d’aquest secret (potser encara una descober-
23