045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Però allò no va durar gaire. Ahab es va aturar en sec i va
cridar:
—Què feu, homes, quan veieu una balena?
—Cridar i assenyalar-la! —fou la resposta impulsiva
d’una vintena de veus conjuntades.
—Molt bé! —cridà Ahab, amb to de salvatge aprovació
en observar l’animació cordial que tan magnèticament havia
provocat entre els homes la seva pregunta inesperada.
—I després, què feu, mariners?
—Arriar els bots i encalçar-la!
—I quina tonada canteu en remar cap a ella, mariners?
—Una balena morta o un bot esfondrat!
A cada crit l’expressió del vell s’anava fent més i més estranyament
i ferotgement alegre i aprovadora; a l’entretant,
els mariners comencaren a mirar-se els uns als altres encuriosits,
com si es meravellessin de ser ells mateixos els qui
s’havien animat tant amb unes preguntes aparentment tan
fora de tomb.
Però tornaven a estar enfervorits quan Ahab, mig girantse
en el seu forat de piu, va aixecar la mà fins a arribar a un
obenc i agafant-lo durament, gairebé de forma convulsiva,
se’ls va dirigir d’aquesta manera:
—Tots els guaites m’heu sentit abans donar ordres sobre
una balena blanca. Mireu! Veieu aquesta unça d’or espanyola?
—i alçava al sol una gran moneda brillant—. És una moneda
de setze dòlars, mariners. La veieu? Starbuck, atanseume
aquesta maçola.
Mentre l’oficial li acostava el martell, Ahab, sense dir res,
es fregava lentament la peça d’or als faldons de la levita com
si en volgués augmentar el llustre; alhora, sense parlar, remugava
per a ell mateix i produïa un so tan estranyament
ofegat i inarticulat que semblava el zumzeig mecànic de les
rodes de la vitalitat que portava dins ell.
En rebre la maçola de mans de Starbuck va avançar cap
al pal major amb el martell alçat en una mà i exhibint l’or
amb l’altra. Llavors, alçant la veu, va exclamar:
228