045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

hi vèieu empremtes encara més estranyes, les empremtes del
seu únic pensament desvetllat i sempre en moviment.
Però, en aquella ocasió, aquelles marques semblaven més
profundes, així com el seu pas nerviós d’aquell matí deixava
una marca també més profunda. I, tan ple del seu pensament
anava Ahab, que a cada volta monòtona que feia, ara al
pal major i adés a la bitàcola, podíeu veure gairebé com
aquest pensament també girava amb ell, i caminava mentre
ell caminava, posseint-lo tan absolutament que semblava el
motlle intern de cada moviment extern.
—T’hi has fixat, Flask? —va xiuxiuejar Stubb—. El pollet
que porta a dins ja picoteja la closca. Sortirà ben aviat.
Les hores passaven; Ahab ara s’havia tancat a la seva cabina,
però ben aviat va tornar a calcigar la coberta amb el
mateix fanatisme intens de propòsits en el seu posat.
S’acostava al capaltard. De sobte, Ahab es va aturar prop
de l’orla, va ficar la cama d’os en un forat practicat allí i amb
una mà es va aferrar a un obenc. Llavors ordenà a Starbuck
que enviés tothom a popa.
—Senyor! —va fer l’oficial, sorprès per aquella ordre
que poques vegades o mai no es donava a bord d’un vaixell,
tret de casos extraordinaris.
—Envieu tothom a popa —va repetir Ahab—. I els
guaites també, a baix!
Quan tota la tripulació del vaixell va estar reunida, els
rostres amb expressió encuriosida i no totalment lliures de
temor mirant Ahab, car ell semblava l’horitzó a sobrevent
quan s’acosta una tempesta, el capità, després de mirar ràpidament
part damunt de l’orla i després de disparar els seus ulls
entre la tripulació, va arrencar a caminar novament: com
si no hi hagués ni una ànima al seu voltant, va reprendre els
seus tombs pesats per la coberta. Continuava passejant amb
el cap acalat i amb el capell de biaix, sense fer esment dels
xiuxiueigs sorpresos dels homes. Stubb va mormolar cautelosament
a Flask que Ahab els devia haver reunits allí amb el
propòsit de fer-los presenciar una gesta pedestre.
227