045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

fins i tot quan ha de navegar quinze mil milles o més per
arribar al calador. I si després d’un viatge de tres, quatre o
cinc anys, retorna a port amb quelcom de buit —diguem,
per exemple, una ampolla buida—, aleshores els tamborets
continuen ocupats fins al final; fins que els galops de sobregoneta
naveguen entre les torres del port, no es perd del tot
l’esperança de capturar una altra balena.
Ara, com que l’ofici de romandre als tamborets, a port o
en mar, és molt antic i interessant, esplaiem-nos-hi una mica
aquí. Em sembla que els primers estadants de tamborets foren
els antics egipcis, perquè en totes les meves investigacions
no n’he trobat de més antics. Perquè, tot i que els seus progenitors,
els constructors de la torre de Babel, havien intentat
sens dubte construir el tamboret més alt de tot Àsia, o també
d’Àfrica; i com que es pot dir que el seu gran masteler de pedra
va saltar per la borda fins i tot abans d’haver-hi posat la
galeta final a causa de la gran galerna de la ira de Déu; així
doncs, no podem donar prioritats a aquests constructors de
Babel per sobre dels egipcis. I que els egipcis eren una nació
d’estadants de tamborets és una asseveració basada en la
creença general entre els arqueòlegs que les piràmides foren
aixecades amb propòsits astronòmics, una teoria sigularment
refermada per la singular formació escalonada, de tots
costats, d’aquestes edificacions, per a la qual cosa aquells antics
astrònoms, amb aixecaments prodigiosos de les cames,
aconseguien pujar a la cúspide i cantar els descobriments de
noves estrelles, igual com fan els guaites d’un vaixell modern,
que criden en albirar una vela o una balena en la llunyania.
En sant Estilita, el famós eremita cristià dels temps
antics, que es va construir un alt pilar de pedra enmig del
desert i es va passar tota la resta de la seva vida al capdamunt,
hissant el menjar de terra amb una politja, en ell, doncs, tenim
un remarcable model d’estadà de tamboret agosarat,
que no fou allunyat del seu lloc ni per boires ni per gelades,
pluja, calamarsa o torb, sinó que, acarant-ho tot fins al
final, va morir literalment al seu lloc.
219