045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Però, tot i que aquells bàrbars menjaven a la cabina i teòricament
també hi vivien, com que no eren d’hàbits gens sedentaris,
gairebé no s’hi estaven tret de les hores de menjar i
just abans de l’hora de dormir, quan passaven per allí camí
dels seus allotjaments.
En aquesta qüestió única Ahab semblava no ser l’excepció
de la majoria dels capitans baleners d’Amèrica, que corporativament
tendeixen a l’opinió que la cabina del vaixell
els pertany a ells per dret, i que és només per cortesia que
qualsevol altra persona és autoritzada d’entrar-hi de tant en
tant. Així és que, en realitat, es podria dir amb més propietat
que els oficials i els arponers del Pequod vivien més a fora de
la cabina que no pas a dins. Car quan hi entraven era com
una porta de carrer que dóna pas a una casa, que gira cap
endins un moment i de seguida torna cap a fora, i resideix
permanentment a l’aire lliure. La veritat és que no hi perdien
gaire: a la cabina no hi havia companyonia i Ahab era
socialment inaccessible. Tot i que nominalment estava
inclòs en el cens de la cristiandat, en realitat hi era aliè. Vivia
en el món com el darrer dels óssos salvatges vivia en el Missouri
colonitzat. I quan la primavera i l’estiu havien passat,
igual que aquell salvatge Logan 48 dels boscos s’enterrava en
el forat d’un tronc d’arbre i hi hivernava xuclant-se les urpes,
així, en la seva vellesa inclement i udolant, l’ànima d’Ahab
es tancava en el tronc buit del seu cos i allí s’alimentava
de les urpes ombrívoles de la seva malenconia.
35. el tamboret
Va ser en l’època en què teníem un temps més agradable
quan, en la tanda seguida amb els altres mariners, em va
arribar el moment del meu primer tamboret.
A la majoria dels baleners americans els tamborets són
ocupats gairebé al mateix temps que el vaixell deixa port,
218