045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

ners eren convidats al festí i eren els legataris de les deixalles.
I feien que l’alta i poderosa cabina es convertís temporalment
en una mena de cambra de servei.
En estrany contrast amb la durament tolerable subjecció
i amb les tiranies innombrables i invisibles de la taula del capità,
aquells companys inferiors, els arponers, actuaven amb
total despreocupació llicenciosa i tranquil.la, en democràcia
gairebé frenètica. Mentre que els seus superiors, els oficials,
semblaven tenir por del so de les frontisses de les seves pròpies
mandíbules, els arponers mastegaven el seu menjar
amb tanta de fruïció que armaven un gran avalot.
Dinaven com senyors i s’omplien la panxa com vaixells
de l’Índia, que durant tot el dia els carreguen amb espècies.
Era tan portentosa la gana de Queequeg i de Tashtego, que
per omplir els buits que s’havien fet des de l’àpat anterior
sovint el pàl.lid Melindro havia d’arribar a portar un gran
tros de carn adobada amb sal que semblava arrabassada de
l’animal sencer. I si no anava prou esmolat a bellugar-se, si
no portava més menjar amb un bot i un salt Tashtego tenia
una manera no gens cavallerosa de fer-lo sirgar: li tirava una
forquilla a l’esquena com si fos un arpó. I una vegada Daggoo,
pres d’un sobtat mal humor, va ajudar la memòria del
Melindro alçant-lo en pes i ficant-li el cap damunt un gran
tallador de fusta mentre que Tashtego, ganivet en mà, va començar
a traçar el cercle preliminar per arrancar-li la cabellera.
Aquest cambrer de cara de pa de ral era, per naturalesa,
un homenic molt nerviós i convulsiu, el plançó d’un
forner en bancarrota i d’una infermera d’hospital, i amb
l’espectacle perenne del terroríficament ombrívol Ahab i les
visites periòdiques i tumultuoses d’aquells tres salvatges,
tota la seva vida era un calfred sense fi. Generalment, després
d’ocupar-se que els tres arponers estiguessin proveïts
de tot allò que demanaven, s’escapava de les seves urpes i s’amagava
al rebostet contigu, des d’on, esporuguit, guaitava a
través de les persianes de la porta, fins que tot havia passat.
Era tot un espectacle veure Queequeg assegut davant
216