045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

icana l’arponer no és només un oficial important dins la
balenera, sinó que, sota certes circumstàncies (guàrdies
nocturnes en un calador de balenes), el comandament de
la coberta del vaixell també és seu, per tant, la regla política
de la mar exigeix que visqui nominalment a part dels
homes de proa i que, d’alguna manera, sigui distingit com
el seu superior professional, tot i que sempre el consideren
familiarment com un igual.
Ara, la gran distinció establerta entre oficial i mariner en
mar és aquesta: el primer viu a popa, i el segon a proa. Així,
tant en els vaixells baleners com en els mercants, els oficials
tenen la seva residència amb el capità; i així, també, a la majoria
dels baleners americans, els arponers s’allotgen a la
banda de popa del vaixell. És a dir, mengen a la cabina del
capità i dormen en un lloc que s’hi comunica indirectament.
Tot i la llarga durada d’un viatge balener al sud (el viatge
més llarg de tots els que, ara i mai, ha fet l’home), amb els
seus perills particulars i la comunitat d’interessos que preval
entre la tripulació, en la qual tots, alts o baixos, depenen no
d’un sou fix sinó dels beneficis, per tant, de la seva bona sort
comuna, així com de la seva vigilància, audàcia i treball; tot
i que aquestes coses en alguns casos tendeixen a produir una
disciplina menys rigorosa que l’habitual entre els mariners
mercants, amb tot i això, encara que aquests baleners puguin
arribar a conviure com una vella família mesopotàmica,
les exterioritats primmirades del castell de popa no es
relaxen gaire i en cap cas no es deixen de banda. Efectivament,
molts són els vaixells de Nantucket en els quals podreu
veure el capità passant revista en el seu alcàsser amb
una solemnitat no superada a cap armada militar. És més,
exigint gairebé tant d’homenatge com si portés la porpra
imperial i no el capot de pilot més ratat.
I malgrat que l’irritable capità del Pequod era el menys
afectat dels homes per aquella mena d’arrogància superficial;
malgrat que l’únic acatament que exigia era l’obediència
absoluta i instantània; malgrat que no obligava que els
210