045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Amb aquestes paraules admonitòries i profètiques el narrador
de Moby Dick fa una descripció de la dissociació mental
d’Ahab a partir de la reificació del seu malson obsessiu; la
referència explícita al voltor com la criatura creada que devora
el creador ens porta directament al món de Kafka, potser
l’univers literari més al.legòric, atemporal i profètic de la
modernitat. Com Kafka, Melville ens llegarà un dramàtic i
desolador non serviam que trobarà en la follia agressiva
d’Ahab i la renúncia dràstica i total de l’escrivent Bartleby,
una doble formulació extrema i oposada.
Gosaria, encara, aventurar altres ressons contemporanis
fonamentals. Parlo de Freud i Nietzsche, alguna de les figuracions
essencials dels quals s’intueix a l’obra magna de
Melville.
Considereu tot això, i llavors gireu-vos a la terra verda,
amable i dòcil; considereu-les totes dues, la mar i la terra: no
trobeu una estranya analogia amb alguna cosa de vosaltres
mateixos? Car així com aquest oceà aclaparador rodeja la terra
verdejant, així en l’ànima de l’home hi ha una Tahití insular,
plena de pau i joia, però encerclada per tots els horrors de
la vida mig coneguda.
No llegiu en aquests horrors els dimonis de l’inconscient
i en l’analogia terra/mar una magnífica descripció del «jo» i
l’«allò» freudians? D’una banda, la terra, la superfície, el
conscient conegut, l’instint de vida; de l’altra, el mar, les profunditats
abissals, l’inconscient desconegut, l’instint de
mort... Ahab i els seus homes del Pequod, responent al designi
de Melville, faran orelles sordes a l’admonició del narrador
de romandre sempre en aquella Tahití segura i confortable
i es lliuraran al combat desigual amb el fantasma
marí. Melville mateix s’encarregarà de recordar-nos que
aquest fantasma ens és ben familiar bo i projectant-lo míticament
per tal de fer-lo entrar a l’àmbit del llegendari mitològic,
allí on viuen els éssers mítics que s’han atrevit a
combatre el monstre. Ahab, com Perseu o sant Jordi, i la seva
19