28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

gats en societats i nacions; poden ser truans, folls i assassins,<br />

poden tenir rostres sòrdids i mesquins. Però l’home, en l’ideal,<br />

és tan noble i resplendent, és una criatura tan gran i tan<br />

brillant, que tots els seus semblants haurien de córrer a cobrir<br />

amb la seva roba més preciosa qualsevol deshonor ignomíniós<br />

que caigués sobre ell.<br />

Aquesta virilitat immaculada que sentim en nosaltres,<br />

que sentim tan profundament que roman intacta malgrat que<br />

tot el caràcter exterior ja hagi desaparegut, sagna amb l’angoixa<br />

més feridora davant l’espectacle despullat d’un home que<br />

ha perdut el seu coratge. A la vista d’un espectacle tan vergonyós,<br />

ni la mateixa pietat no pot esbandir completament la seva<br />

reprovació contra les estrelles permissives. Però aquesta dignitat<br />

augusta de què parlo no és la dignitat de reis i d’investidures,<br />

sinó la dignitat abundosa que no es cobreix amb<br />

vestidures. La veureu resplendir en el braç que branda una<br />

pica o que clava un clau; és aquesta dignitat democràtica que<br />

irradia en totes les mans sense fi des de Déu. Ell mateix! El<br />

gran Déu absolut! El centre i la circumferència de tota democràcia!<br />

La Seva omnipresència, la nostra divina igualtat!<br />

Si d’ara endavant atribueixo altres qualitats, encara que<br />

fosques, als mariners més baixos, renegats i proscrits, si teixeixo<br />

gràcies tràgiques al seu entorn; si fins i tot el més llastimós,<br />

per ventura el més rebaixat de tots ells, a vegades s’eleva<br />

a les muntanyes sublims; si toco el braç d’aquest<br />

treballador amb una mica de llum etèria, o si escampo un<br />

arc iris sobre la seva posta de sol plena de desastres, aleshores,<br />

Tu, just Esperit de la Igualtat, fes-me costat contra tots<br />

els crítics mortals, Tu que has estès una capa reial d’humanitat<br />

sobre tota la meva espècie! Fes-me costat, Tu, gran Déu<br />

democràtic!, que no negares Bunyan, 33 el pobre morè convicte,<br />

la perla pàl.lida i poètica, Tu que vestires amb fulles<br />

d’or del més fi, doblement martellejades, el braç mutilat i<br />

depauperat del vell Cervantes, Tu que elegires Andrew Jackson<br />

34 entre els còdols, que el posares sobre un cavall de guerra<br />

i que el feres retronar més alt que un tro! Tu que entre els<br />

177

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!