045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Starbuck no era un croat a la cerca de perills; en ell, el
valor no era un sentiment, sinó senzillament quelcom que li
era útil i que sempre tenia a mà en totes les ocasions en què
el necessitava mortalment. A més, potser pensava que en
aquell afer del baleneig el valor era un dels productes més
importants amb el qual calia proveir el vaixell, tant com la
carn i el pa, i que no havia de ser balafiat sense sentit. Per
tant, no li feia cap il.lusió baixar a cercar balenes després de
la posta del sol, ni persistia a lluitar contra un peix que persistia
massa a lluitar contra ell. Car pensava Starbuck: «Jo
sóc aquí, en aquest oceà perillós, a matar balenes per guanyar-me
la vida, i no perquè elles em matin a mi per guanyarse
la seva.» I Starbuck sabia prou bé que centenars d’homes
havien mort d’aquella manera. Quin havia estat el destí del
seu mateix pare? On, en quines pregoneses sense fons, podria
trobar els membres esqueixats del seu germà?
Amb records com aquests i amb la seva tendència a la superstició,
com hem dit, el valor que malgrat tot aquest Starbuck
demostrava devia ser, efectivament, extrem. Però no era
d’una naturalesa raonable que un home d’aquest temperament
i amb unes experiències i uns records tan terribles, no
era natural, dic, que aquestes coses no arribessin a engendrar
en ell un element que, en circumstàncies idònies, no brollés
del seu confinament i li cremés tot el coratge que tenia. I per
molt brau que fos, era d’aquella mena de bravesa visible en
alguns homes intrèpids que, si bé generalment es mantenen
ferms en les confrontacions amb la mar, els vents o les balenes,
o amb qualsevulla dels ordinaris horrors irracionals del
món, en canvi no poden resistir, perquè són espirituals, els
terrors més terrorífics que a vegades ens amenacen des de les
celles arrufades d’un home poderós i irat.
Però si el següent relat hagués de revelar d’alguna manera
l’esbucament complet de la fortalesa del pobre Starbuck,
ben poc tindria jo cor per escriure’l, car explicar la caiguda
de valor en l’ànima és la cosa més penosa i més desagradable.
Els homes poden semblar detestables en tant que aple-
176