045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Déu; així val més morir en aquest udolament infinit que ser
llençat sense glòria a sotavent, encara que allí hi hagi la seguretat!
Car aleshores, oh!, qui s’arrossegaria com un cuc
vers la terra, covardament? Terrors del terror! És vana tota
aquesta agonia? Tingues força, tingues força, Bulkington!
Aguanta’t ferm, semidéu! Dreça’t des del ruixim del teu oceà
moribund... amunt, enfila’t a la teva apoteosi!
24. l’advocat
Com que Queequeg i jo estem ara ben embarcats en aquest
afer del baleneig, i com que aquest afer del baleneig és considerat
d’alguna manera entre la gent de terra com una ocupació
més aviat gens poètica i bon punt vergonyant, per tant,
estic delerós per convèncer-vos, a vosaltres, homes de terra,
de la injustícia que ens feu a nosaltres, caçadors de balenes.
En primer lloc potser es pot considerar gairebé superflu
establir el fet que, entre la gent en general, la tasca de balenejar
no és considerada al nivell d’allò que en diuen professions
liberals. Si un desconegut és presentat a una societat
metropolitana ben diversa, ben poc augmentarà l’opinió general
sobre els seus mèrits si és presentat a la concurrència
com un arponer, per exemple. I si, emulant els oficials de
marina, afegeix a les seves targetes de visita les inicials P. B.
(Pesca de la Balena), aquesta acció serà considerada summament
presumptuosa i ridícula.
Sens dubte, una raó principal per la qual el món refusa
d’honorar-nos a nosaltres els baleners és aquesta: pensen que,
en el millor dels casos, la nostra vocació no és pas més que una
mena de tasca d’escorxador, i que quan hi estem dedicats activament
estem voltats de tota casta d’impureses. Som escorxadors,
això és ben cert. Però també han estat escorxadors, i
escorxadors de la divisa més sagnant, tots els comandants militars
que el món es complau a honorar indiscutiblement. I pel
168