045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Finalment arribàrem tan mar enfora que ja no varen
caldre els dos pilots. La massissa barca de vela que ens acompanyava
començà a abarloar-nos.
Fou curiós i no gens desagradable veure com Peleg i Bildad
se sentiren afectats en aquest punt, especialment el capità
Bildad. Encara era rebec a anar-se’n; molt rebec a deixar
definitivament un vaixell que partia en un viatge tan
llarg i perillós... a l’altra banda dels dos caps borrascosos;
un vaixell en el qual havia invertit alguns milers dels seus
dòlars durament guanyats, un vaixell en el qual anava de capità
un antic company de travessies, un home gairebé tan
vell com ell que sortia de bell nou a l’encontre dels terrors
de la mandíbula sense pietat; rebec a dir adéu a una cosa
que, es mirés com es mirés, era plena fins al capdamunt
d’interès per a ell... el pobre vell Bildad es va entretenir
d’allò més. Caminava per la coberta amb gambades nervioses,
baixava a la cabina a acomiadar-se una altra vegada,
tornava a pujar a coberta i mirava a sobrevent; observava
les aigües vastes i sense fi, només lligades pels llunyans continents
orientals invisibles; va mirar cap a terra, va mirar
enlaire a l’arboradura, va mirar a esquerra i a dreta, mirava
pertot arreu i enlloc. Finalment, fent passada amb un cap
a la clavilla, va engrapar convulsivament el cepat Peleg per
la mà i, aixecant una llanterna, va mirar-lo heroicament a la
cara uns instants, com si digués: «Malgrat tot, amic Peleg,
puc suportar-ho; sí, puc.»
Pel que fa a Peleg, s’ho va prendre amb més filosofia.
Però tot i la seva filosofia, hi havia una llàgrima que espurnejava
als seus ulls quan li fou acostada la llanterna. I també
ell no va córrer pas poc de la cabina a coberta... adés una
paraula als de baix, ara una paraula amb Starbuck, el primer
oficial.
Però a la fi es va girar al seu camarada amb una mena
d’esguard definitiu i digué:
—Capità Bildad... anem, vell company mariner, ens
n’hem d’anar. En fatxa la verga major! Ah del bot! Preparats
165