045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

l’ordre de desfer-la era la que es donava després de la de llevar
àncora.
—Homes a l’argue! Llamps i trons! Sirgueu! —fou l’ordre
següent, i la tripulació es va escampar cap a les aspes.
En el moment d’hissar veles, el lloc ocupat generalment
pel pilot és la part de proa del vaixell. I allí hi havia Bildad, el
qual, amb Peleg, cal dir que a més dels seus altres oficis era
un dels pilots llicenciats del port —hom sospitava que s’havia
fet pilot per tal d’estalviar-se la quota del pràctic de Nantucket
en tots els vaixells en què ell tenia interessos, car no
pilotava mai cap altra embarcació; Bildad, dic, ara estava activament
aqueferat mirant part damunt de la proa l’àncora
que s’acostava, i de tant en tant cantava allò que semblava
una estrofa lúgubre d’una salmòdia per animar els mariners
que eren a l’argue, els quals bramulaven una mena de cor sobre
les noies de Booble Alley 28 amb el cor ple de bona voluntat.
No obstant això, no feia ni tres dies que Bildad els havia
dit que no es permetrien cançons profanes a bord del
Pequod, particularment en el moment de llevar àncora; i
Caritat, la seva germana, havia col.locat una petita antologia
de Watts 29 a cada llitera dels mariners.
A l’entretant, el capità Peleg inspeccionava l’altra banda
del vaixell i cridava i flastomava d’una manera esgarrifosa. Jo
gairebé em creia que afonaria el vaixell abans que l’àncora fos
llevada. Sense voler vaig aturar la meva aspa i vaig dir a Queequeg
que fes el mateix, pensant en els perills que corríem començant
el viatge amb un diable com aquell fent de pilot. Tot
i això, em consolava amb el pensament que podríem trobar alguna
salvació en el pietós Bildad, malgrat la seva set-centes
setanta-setena part. Tot d’un plegat vaig sentir una punxada
forta als darreres i en girar-me vaig quedar horroritzat per l’aparició
del capità Peleg en l’acte de retirar la seva cama del
meu veïnatge immediat. Era la meva primera guitza.
—D’aquesta manera s’empeny a la marina mercant?
—va bramar—. Au, aire, cap de be! Va, pitja i trenca’t l’espinada!
Per què no sirgueu, dic, tots vosaltres... au, aire! Quohag,
163