045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

amb la Natura, en els ritmes de la qual volgueren descobrir
l’essencialitat de la vida humana. El mar és, des d’aquesta
perspectiva, la manifestació més suggestiva d’una natura
atractiva i misteriosa. No és estrany, doncs, que els escriptors
romàntics es lliuressin a la temptació metafòrica i real del
viatge marí. Tampoc no és estrany que aquest romanticisme
impregnés la filosofia transcendentalista d’Emerson quan
predicava l’harmonia de l’home i la natura i en derivava la
divinitat inherent a tot ésser humà. És així que podem entendre
millor que el capità Ahab, de la mà de Melville, exclami:
«Oh, natura! Oh ànima d’home! Que lluny de tota possible
expressió són les teves analogies travades!»
És damunt aquesta analogia natura/ànima humana, forma
extrema del recurs a la personificació, que els romàntics
bastiren llurs estructures simbòliques. Moby Dick,la gegantina
balena blanca, se’ns apareix com un dels mites més poderosos,
per tal com ens ofereix una imatge única i ambivalent,
feta de tot l’horror i tota la bellesa de la natura, que ens
fa partícips de la contemplació al.lucinada i fascinant de la
força cega, buida, primigènia i fatal de la natura, símbol perenne
del misteri de l’existència.
Hi ha en la tradició romàntica en llengua anglesa dos llibres
que cal relacionar amb el Moby Dick de Melville: El Poema
del Vell Mariner de Coleridge i Les Aventures d’Arthur
Gordon Pym de Poe. A part de les grans diferències formals,
aquests tres llibres ens presenten una idèntica proposta de
viatge més enllà de tot món conegut, una davallada a les
profunditats de l’abisme, un correlat objectiu del dramàtic
viatge al fons de la pròpia consciència; tots tres, en definitiva,
estan dominats per la força de la imaginació simbòlica:
els personatges es veuen arrossegats per una mena de vertigen
al.lucinatori vers una visió d’infinitud, o bé viuen una
suspensió del seny i la voluntat com si el seu jo s’hagués talment
confós amb el miratge dels ritmes encalmats de les aigües
tranquil.les i profundes, són testimonis espaordits del
fantasma de la mort-en-vida que els corprendrà de manera
16