045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

portava, que era Caritat —la Tieta Caritat, com li deia tothom.
I com una germana de la caritat, aquella caritativa Tieta
Caritat traginava amunt i avall, sempre a punt de girar la
mà i el cor envers tot allò que signifiqués una promesa de seguretat,
comoditat i consolació a tothom qui hi havia a bord
d’un vaixell en el qual estava involucrat el seu estimat germà
Bildad, i del qual ella mateixa era propietària d’una vintena
o dues de dòlars ben estalviats.
Però fou desconcertant veure aquella quàquera de bon
cor pujar a bord, com ho va fer el darrer dia, amb un llarg
cullerot d’oli a una mà i amb una llança balenera encara més
llarga a l’altra. I el capità Peleg i Bildad no es quedaren enrere,
car Bildad carretejava sempre amb ell una llarga llista dels
articles que necessitava i quan n’arribava algun de nou posava
un senyal al costat de l’article apuntat al paper. I Peleg
sortia adesiara del seu cau d’ossos de balena, fent tentines i
braolant cap avall als homes que eren a les escotilles i amunt
als apariadors enfilats al capdamunt dels pals, i finalment
braolava també cabana endins.
Durant aquells dies de preparatius, Queequeg i jo sovint
visitàvem l’embarcació, i jo preguntava també sovint pel capità
Ahab, com es trobava i quan vindria a bord del vaixell.
A aquestes preguntes em contestaven que anava millorant
molt i que era esperat a bord aquell mateix dia; a l’entretant,
els dos capitans, Peleg i Bildad, s’ocupaven de tot el que calia
per condicionar el vaixell per al viatge.
Si jo hagués estat completament honest amb mi mateix
hauria vist clarament que, en el fons del meu cor, no m’acabava
d’agradar allò de trobar-me compromès d’aquella manera
per a un viatge tan llarg sense haver posat ni una sola
vegada els ulls en l’home que en seria el dictador absolut tan
aviat com el vaixell salpés cap a mar obert. Però quan un
home sospita alguna cosa dolenta, a vegades passa que si ja
està involucrat en l’afer s’esforça a amagar-se a si mateix
aquestes sospites. I això és el que em passava a mi. No vaig
dir res, i vaig intentar no pensar res.
157