045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

na a fer, i no cal dir en quantes coses s’havia de pensar abans
que el Pequod estigués completament armat.
Tothom sap el munt de coses —llits, cassoles, ganivets
i forquilles, pales i estenalles, torcaboques, trencanous i mil
coses més— que són indispensables en la tasca de portar el
pòndol. Passa igual amb la pesca de la balena, que necessita
el pòndol de tres anys en el vast oceà, lluny dels adroguers,
dels verdulaires, dels metges, dels forners i dels banquers.
I si bé això també passa en els vaixells mercants, no
és, ni de molt, amb la mateixa intensitat que en els baleners.
Car a més de la gran durada del viatge, dels nombrosos
articles especials per portar a terme la pesca, i de la
impossibilitat de reemplaçar-los en els ports remots freqüentats
usualment, cal recordar que, d’entre tots els vaixells,
els baleners són els que estan més exposats a accidents
de tota mena, i especialment a la destrucció i pèrdua
de les coses de les quals depèn, precisament, l’èxit del viatge.
D’aquí els bots de recanvi, les vergues de recanvi, els
caps i els arpons de recanvi, recanvis de gairebé tot, menys
de capità i de vaixell.
En l’època que nosaltres arribàrem a l’illa, l’estiba més
pesada del Pequod ja s’havia gairebé acabat, i incloïa la carn,
el pa, l’aigua, el combustible, i els cèrcols de ferro i les dogues.
Però, com he indicat abans, durant un cert temps hi va
haver a bord un traüll constant de mercaderies diverses i
d’acabament de coses, grans i petites.
La que més sobresortia entre els qui carretejaven amunt
i avall era la germana del capità Bildad, una vella senyora esmerlida
d’esperit resolt i infatigable, però de molt bon cor,
que semblava determinada que, si ella ho podia evitar, no
faltés res en el Pequod un cop fet a la mar. A vegades arribava
a bord amb un pot d’escabetx per al rebost del cambrer;
altres cops amb un manat de plomes per a l’escriptori del
primer oficial, on hi havia el quadern de bitàcola; a vegades
amb una peça de franel.la per al carpó de l’esquena reumàtica
d’algú. Mai cap dona no s’havia merescut tant el nom que
156