045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

que sigui. I, ben mirat, potser no serà, després de tot. Sigui
com sigui, tot ja està fixat i decidit, i uns mariners o altres
han d’anar amb ell, suposo. Tant és aquests com uns altres,
Déu en tingui pietat! Siau, mariners, siau! Que el Déu del
Cel us beneeixi. Em sap greu d’haver-vos aturat.
—Un moment, amic —vaig dir—. Si teniu alguna cosa
important a dir-nos, amolleu-ho. Però si només voleu ensarronar-nos,
us heu errat de comptes. És tot el que haig de dir.
—I és molt ben dit. M’agrada sentir un vailet que parla
així. Ets just l’home que li cal... gent com tu. Siau, mariners,
siau! Ah, i quan aneu allí, digueu-los que jo he decidit no ser
un d’ells.
—Oh, estimat amic meu, no us podeu rifar de nosaltres
així... això no pot ser. La cosa més fàcil d’aquest món per a
un home és fer veure que té un gran secret.
—Siau, mariners, siau!
—Sí, adéu-siau! —vaig fer jo—. Anem, Queequeg, deixem
aquest foll. Ei, un moment, com us dieu?
—Elies. 27
«Elies!», vaig pensar; i ens allunyàrem, comentant, cadascú
a la seva manera, el que ens semblava aquell vell mariner
espellifat. I vàrem estar d’acord que no era altra cosa
que un farsant que ens volia posar la por al cos. Però no havíem
caminat potser més de cent iardes quan, en tombar
una cantonada i en mirar cap enrere per casualitat, a qui
vaig veure sinó Elies, que ens seguia, si bé a distància? No sé
com, però em va impressionar tant veure’l, que no vaig dir
res a Queequeg, sinó que vaig continuar endavant amb el
meu camarada, ansiós de comprovar si el desconegut tombaria
per la mateixa cantonada que nosaltres. I ho va fer; i
aleshores em va semblar que ens espiava, però no em podia
imaginar de cap manera amb quina intenció. Aquella circumstància,
afegida a la seva xerrameca furtiva, ambigua,
mig insinuant i mig reveladora, em va produir tota mena de
preocupacions vagues i de sospites, tot vinculat amb el Pequod,
amb el capità Ahab i amb la cama que havia perdut,
154