045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

així doncs, com és possible que puguis xerrotejar d’aquesta
forma tan profana? Enganyes el teu propi cor, Peleg. Digue’m
quan aquest mateix Pequod va perdre els tres arbres per la
borda en aquell tifó del Japó, en aquell mateix viatge en què
fores oficial amb el capità Ahab, no pensares en la mort i en
el judici llavors?
—Escolteu-lo, escolteu-lo ara —va cridar Peleg, movent-se
amunt i avall de la cabina i amb les mans empenyent
avall dins les butxaques—. Escolteu-lo tots! I imagineu la situació!
Quan pensàvem que d’un moment a l’altre el vaixell
s’enfonsaria! La mort i el judici! Amb els tres pals que retrunyien
constantment contra el costat i amb les ones que
trencaven sobre nosaltres de popa a proa! Pensar en la mort
i el judici llavors? No, no hi havia temps de pensar en la
mort. En la vida, pensàvem el capità Ahab i jo! En com salvar
tots els mariners, en com apariar les bandoles, i en com
arribar al port més proper. En això, estàvem pensant!
Bildad no digué res més; es va embotonar la casaca fins
al coll i va gambar cap a coberta, on el vàrem seguir. Va romandre
per allí contemplant en silenci alguns velers que
apedaçaven una gàbia en el combés. Adesiara s’aturava per
collir un pedaç o per aprofitar un cap de fil d’empalomar,
que altrament s’haurien malmès.
19. el profeta
—Mariners, us heu enrolat en aquest vaixell?
Queequeg i jo havíem acabat de baixar del Pequod i ens
allunyàvem de l’aigua tot passejant, cadascú ocupat en els
seus propis pensaments, quan les paraules esmentades foren
pronunciades per un desconegut, el qual, aturant-se davant
nosaltres, apuntà el seu massís dit índex cap a la nau en
qüestió. Anava abillat amb deixadesa, portava una jaqueta
descolorida i pantalons apedaçats, i un mocador negre espe-
151