045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

te d’una estranya figura rodona que portava tatuada al braç.
De manera que, a causa de l’obstinat error del capità Peleg
pel que feia al seu nom, la cosa va quedar si fa no fa així:
Quohog
la seva † marca.
A l’entretant, el capità Bildad observava Queequeg amb
gravetat i amb interès, finalment es va aixecar solemnement,
butxaquejà en les butxaques immenses de la seva jaqueta
burella de faldons amples, en va treure un manat d’opuscles
dels quals en va triar un titulat «S’acosta el dia final; no hi ha
temps a perdre» i el va posar a les mans de Queequeg. Després
li agafà totes dues mans, i el llibre entremig, el mirà
greument als ulls i digué:
—Fill de la tenebra, haig d’acomplir el meu deure envers
tu. Participo en la propietat d’aquesta nau i em sento responsable
per les ànimes de tota la tripulació. Si tu encara t’aferres
a les maneres paganes, cosa que malauradament em
temo, jo t’imploro que no romanguis per sempre essent un
servidor de Belial. Bandeja l’ídol Bell i l’horrible drac, allunya’t
de la ira que vindrà. Vés alerta, dic. Oh, gràcia divina!
Navega lluny de l’abisme del foc!
—Prou, prou, Bildad! Prou de malmetre el nostre arponer!
—digué Peleg—. Els arponers piadosos no resulten mai
bons viatgers; la pietat els treu la traça, i un arponer no val
ni un bri de palla si no és ben traçut. Hi havia el jove Nat
Swaine, el més valent de tot Nantucket i del Vineyard, a la
proa d’una balenera, i quan va començar a anar a les reunions
ja no va tornar a fer res de bo. Estava tan espantat amb
la seva ànima empipadora que es va encongir i es desvià de
les balenes per por d’allò que l’esperava en cas de ser afonat
i enviat a can Banyeta.
—Peleg! Peleg! —digué Bildad, alçant els ulls i les
mans—. Tu mateix, com jo mateix, has viscut molts moments
de perill. Tu saps, Peleg, el que és tenir la por de morir;
150