045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

prometia ser una nit molt freda i ell només s’havia acotxat
amb la jaqueta. Durant una estona, per molt que ho volgués,
no vaig poder ni ensopir-me lleugerament. Havia apagat
l’espelma i només de pensar en Queequeg, a quatre peus de
mi, assegut en aquella posició tan incòmoda, tibat i sol en el
fred i en la fosca, em feia sentir realment desgraciat. Penseuho:
dormir tota la nit a la mateixa cambra amb un pagà
completament despert i a la gatzoneta, en el seu ramadà terrible
i inconcebible!
No sé com, però finalment em vaig adormir, i no em
vaig adonar de res fins a trenc d’alba, quan, mirant per damunt
l’espona del llit vaig veure Queequeg arraulit, com si
l’haguessin engramponat a terra. Però tan aviat com va entrar
el primer espurneig de sol per la finestra, ell es va alçar,
amb les articulacions rígides i grinyolaires, però amb un posat
satisfet. Se’m va acostar coixejant, va pitjar el seu front
contra el meu i digué que ja s’havia acabat el seu ramadà.
Ara bé, com ja he indicat abans, no faig cap objecció a la
religió de ningú, sigui la que sigui, mentre aquesta persona no
mati o insulti una altra persona pel fet que aquesta altra persona
no cregui el mateix. Però quan la religió d’un home esdevé
realment frenètica, quan és un veritable turment per a ell
i, en fi, fa que aquesta terra nostra sigui un hostal inconfortable
per a allotjar-s’hi, aleshores jo penso que és ben hora d’agafar
aquesta persona de banda i discutir amb ella la qüestió.
I això és justament el que vaig fer amb Queequeg.
—Queequeg —vaig dir—, ara fica’t al llit i jeu i escolta’m.
Després vaig continuar, començant amb el naixement i
progrés de les religions primitives, fins a arribar a les diverses
religions del temps present, tot esforçant-me per demostrar
a Queequeg que totes les quaresmes, els ramadans i els
agotzonaments prolongats dins cambres fredes i tristes eren
una perfecta beneitura, dolentes per a la salut, inútils per a
l’ànima; en poques paraules, oposades a les lleis evidents de
la higiene i del sentit comú. També li vaig dir que, essent ell
com era un salvatge extremament sensible i sagaç en altres
145