045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

de seixanta anys, i ara dedicava els dies que li quedaven a la
tranquil.la recepció de la seva renda ben guanyada.
Ara bé, em sap greu dir-ho, però Bildad tenia la reputació
de ser un vell garrepa incorregible i, en els seus dies de
navegacions, un patró dur i aspre. Em digueren a Nantucket,
tot i que certament sembla una història curiosa, que quan va
governar el vell balener Categut, la major part de la seva tripulació,
en arribar a casa, varen haver de ser internats a
l’hospital, dolorosament exhausts i retuts. Per ser un home
pietós, especialment per a un quàquer, era realment inhumà,
per no dir una altra cosa. En canvi, deien que no solia
flastomar mai els seus homes; però, d’alguna manera, els
feia fer una dura quantitat de treball cruel i exasperant.
Quan Bildad era primer oficial, tenir els seus ulls burells mirant-vos
intensament us feia sentir totalment nerviós, fins
que agafàveu quelcom —un martell o un passador— i us
n’anàveu a treballar com un boig, en una cosa o altra, fos el
que fos. La indolència i l’ociositat es morien davant d’ell. La
seva persona era l’encarnació del seu caràcter utilitari. En el
seu cos llarg i magre no hi portava carn estalviada, ni barba
supèrflua; a la barbeta hi portava una pelussa blana i econòmica,
com la pelussa gastada del seu barret d’ala ampla.
Així era, doncs, la persona que vaig veure asseguda al jou
quan vaig seguir el capità Peleg a la cabina. L’espai entre les
cobertes era petit; i allí, tibat com un pern, hi seia el vell Bildad,
que sempre seia així, i no es repenjava mai per tal de no
tudar els faldons de la casaca. El barret d’ala ampla era al seu
costat; tenia les cames creuades rígidament; el tern burell
anava embotonat fins a la barbeta, i amb les ulleres damunt
el nas semblava absort en la lectura d’un pesat volum.
—Bildad —va cridar el capità Peleg—, ja hi tornem, Bildad,
oi? Heu estat estudiant aquestes Escriptures durant els
darrers trenta anys, que jo sàpiga. Que heu arribat molt
lluny, Bildad?
Com si estigués avesat de molt temps ençà a la xerrameca
profana del seu antic company de vaixell, va alçar els ulls
133