045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

s’havien perdut borda avall en una galerna— es dreçaven rígidament
com les espinades dels tres vells reis de Colònia. 17 La
coberta antiga era desgastada i arrugada com la llosa venerada
dels pelegrins, a la catedral de Canterbury, on es va dessagnar
Beckett. Però, a totes aquelles velles antiguitats, s’hi
havien afegit característiques noves i meravelloses, pertanyents
als afers esbojarrats que havia portat a terme durant més de mig
segle. El vell capità Peleg n’havia estat durant molts d’anys el
primer oficial, abans de comandar un vaixell de la seva propietat;
ara era un mariner jubilat i un dels principals propietaris
del Pequod. Aquest vell Peleg, 18 durant el temps que hi
havia fet de primer oficial, havia augmentat l’extravagància
original de l’embarcació i pertot arreu hi havia fet incrustacions
amb materials i imaginació tan sorprenents que no era
comparable amb res més tret de l’escut o el capçal del llit esculpits
de Thorkill-Hake. 19 La nau era apariada com un bàrbar
emperador etíop, amb el coll ple de collars d’ivori polit.
Era plena de trofeus, com una embarcació caníbal que s’empolainava
amb els ossos caçats dels seus enemics. Tot al voltant,
les seves murades obertes, sense plafons, eren guarnides
com una mandíbula de catxalot amb les dents llargues i esmolades,
que allí servien de clavilles per lligar-hi els seus vells
músculs i tendons de cànem. Aquells músculs no passaven a
través de blocs barroers de fusta d’arbre de terra, sinó que
viatjaven traçudament per beines d’ivori marí. Rebutjant una
roda de torniquet per al seu reverend timó, la nau ostentava
només un arjau, i aquest arjau era d’una sola peça, curiosament
treballada, provinent de la mandíbula jussana, llarga i
estreta del seu enemic hereditari. El timoner que servés amb
aquell arjau enmig de la tempesta s’havia de sentir com el tàrtar
que frena el seu corcer fogós engrapant-li la mandíbula.
Una nau molt noble, però d’alguna manera encara més malencònica!
Totes les coses nobles són tocades del mateix.
En mirar pel castell de popa buscant algú amb autoritat
a qui proposar-me com a candidat per al viatge, primer no
vaig veure ningú; però no em va passar de llarg una mena
126