28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

cades ens varen desconcertar molt al començament, especialment<br />

perquè, en salpar, Queequeg insistia que el magatzem<br />

groc —el nostre primer punt de referència— l’havíem<br />

de tenir a babord, mentre que jo havia entès que Pere Taüt<br />

ens deia que l’havíem de mantenir a estribord. Sigui com sigui,<br />

a força de fer una mica de ziga-zaga en la fosca, i de despertar<br />

adesiara algun pacífic habitant per demanar-li el<br />

camí, finalment arribàrem a una cosa que era inconfusible.<br />

Dues enormes calderes de fusta pintades de negre i penjades<br />

per unes nanses en forma d’orella d’ase i suspeses de les<br />

creuetes d’un vell masteler, plantat davant una porta vella. Els<br />

banyots de les creuetes estaven serrats per una banda, de manera<br />

que aquell vell masteler no pareixia pas poc una forca.<br />

Potser en aquella època jo era massa sensible a aquella<br />

mena d’impressions, però no vaig poder evitar de mirar-me la<br />

forca amb una vaga desconfiança. Em va agafar una mena de<br />

rampa al coll quan vaig alçar el cap per mirar els dos banyots<br />

que quedaven: sí, dos, un per a Queequeg i l’altre per a mi.<br />

«És un mal averany—vaig pensar—. Un Taüt d’hostaler<br />

en desembarcar al primer port balener, esteles mortuòries<br />

que em miraven a la capella dels baleners; i aquí una forca!,<br />

i un parell de calderes negres terribles, a més! Que potser<br />

aquestes calderes fan insinuacions esbiaixades sobre Tòfet?»<br />

Em va distreure d’aquestes reflexions la vista d’una dona<br />

pigada, de cabells grocs i amb un vestit groc, dreta al porxo<br />

de l’hostal, sota una llàntia roja i esmorteïda que es gronxava<br />

i que semblava un ull ferit; la dona es barallava vivament<br />

amb un home de camisa de llama porpra.<br />

—Apa, fes-te enfora —deia a l’home—, que si no et<br />

pentinaré!<br />

—Anem, Queequeg —li vaig dir—, està bé. Aquí tenim<br />

la senyora Hussey.<br />

I així fou: el senyor Hosea Hussey era fora de casa, però<br />

havia deixat la senyora Hussey, competent per ocupar-se<br />

de tots els seus afers. En fer saber el nostre desig de sopar i de<br />

dormir, la senyora Hussey, posposant la baralla per a més<br />

1<strong>21</strong>

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!