045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

negre emblanquinat. Però allí hi havia alguns estúpids i beneits,
els quals, per la seva verdor intensa, devien provenir
del cor i del bessó de tota la verdesca. Queequeg va atrapar
un d’aquests estornells que l’escarnia a l’esquena. Vaig creure
que havia arribat l’hora del judici d’aquell estúpid. El
forçut salvatge va deixar anar l’arpó i el va estrènyer entre els
seus braços, i amb una destresa i una força gairebé miraculoses
el va llançar en l’aire i aleshores, picant-li lleugerament
la popa enmig del salt, l’individu va aterrar dempeus amb
els pulmons a punt d’esclatar, mentre Queequeg li girava
l’esquena, encenia el seu tomahawk i me’l passava per fer
una pipada.
—Capità! Capità! —xisclava l’estúpid, corrent cap a l’oficial—.
Capità! Capità! És el diable!
—Ei, vós, senyor! —va cridar el capità, escarransida costella
marina, acostant-se amb grans gambades a Queequeg—.
Què dimonis voleu? No veieu que hauríeu pogut
matar aquest vailet?
—Què dir ell? —digué Queequeg, girant-se suaument
cap a mi.
—Diu —vaig fer jo—, que hauries pogut matar aquest
home —i vaig assenyalar el passerell que encara tremolava.
—Matar ell! —va exclamar Queequeg, torcent el seu
rostre tatuat en una expressió suprema de desdeny—. Ah, ell
molta petita peixa. Queequeg no matar peixes tan petites,
Queequeg matar gran balena!
—Escolta! —va bramular el capità—. Jo matar tu, caníbal,
si en tornes fer de les teves a bord. Vés alerta!
Però això passava just en el moment que era hora que
anés alerta el capità. La prodigiosa tensió sobre la vela major
havia trencat l’escota de sobrevent, i la immensa botavara ara
volava de banda a banda, escombrant completament la coberta
de popa. El pobre home que Queequeg havia agafat tan
desconsiderablement havia estat tirat per la borda; tots els
mariners eren presa del pànic i semblava una bogeria intentar
agafar la botavara per aturar-la. Brandava de dreta a es-
116