045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Per això tenia unes maneres tan estranyes, tot i que ja feia
temps que era lluny de casa seva.
Per senyes li vaig preguntar si no tenia pensat de tornarse’n
per ser coronat, atès que podia considerar que el seu
pare ja devia haver mort perquè era molt vell i estava molt
feble segons les darreres notícies. Em va contestar que no,
que encara no; i afegí que temia que la cristiandat, o més ben
dit els cristians, no l’haguessin incapacitat per ascendir al
tron pur i incontaminat que havien ocupat trenta reis pagans
abans que ell. Però va dir que tard o d’hora hi tornaria
—tan aviat com se sentís batejat de bell nou. De moment,
però, es proposava navegar una mica més i córrer la gandaina
pels quatre oceans. L’havien convertit en arponer i ara
aquell ferro amb pues era com un ceptre.
Jo li vaig preguntar quin podia ser el seu propòsit immediat
pel que feia als seus moviments futurs. Ell em va contestar
que embarcar-se novament per treballar en el seu ofici.
Sobre això jo li vaig dir que la meva fita era anar a fer la balena
i el vaig informar de la meva intenció d’embarcar-me a
Nantucket perquè era el port més prometedor on podia embarcar-se
un balener aventurer. Immediatament va decidir que
m’acompanyaria a l’illa, que embarcaria al mateix vaixell
que jo, que faria la mateixa guàrdia al mateix bot, que menjaria
amb mi, en una paraula, que compartiria en tot la
meva sort, i que, amb les meves mans dins les seves, ens enfonsaríem
gosadament dins l’Olla de la Sort d’ambdós mons.
Jo vaig assentir joiosament a tot, car, a més de l’afecte que
sentia per Queequeg, ell era un arponer expert i, com a tal,
no podia deixar de ser de molta utilitat per a un home que,
com jo, ignorava totalment els misteris del baleneig, encara
que estigués ben avesat a la mar com a mariner mercant.
Aquesta història va acabar amb la darrera pipada esmorteïda;
Queequeg em va abraçar, va pitjar el seu front
contra el meu i va apagar la llàntia d’un buf; ens giràrem
d’esquena, un cap aquí i l’altre cap allà, i ben aviat ens adormírem.
112