045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

agafant un vaixell a Joppa! Però el Senyor és pertot arreu;
Tarsis no fou mai assolida. I, com hem vist, Déu va venir a ell
en la balena i se’l va empassar als abismes vivents de la condemnació
i amb veloços remolins el va llençar “al centre dels
mars”, on les fondàries engolfades el xuclaren deu mil braces
avall i “les algues se li entortolligaven al cap”, i tot el món
marí de la calamitat va rodar damunt ell.
»I malgrat tot, àdhuc més avall d’allà on pot arribar una
sonda, “just al ventre de l’infern”, quan la balena es va posar
damunt els ossos més amagats de l’oceà, fins i tot llavors
Déu va sentir el profeta engolit i penedit que cridava. Aleshores
Déu va parlar al peix i, des de les estremidores fredors
tenebroses de la mar, la balena va pujar cuejant cap al sol càlid
i plaent i a les delícies de l’aire i de la terra. I “va vomitar
Jonàs en terra ferma” quan la paraula del Senyor va tornar a
sentir-se. I Jonàs, ferit i cruixit —les seves orelles, com dos
corns marins, encara feien remor d’oceà—, va fer el que li
manava l’Omnipotent. I què li manava, companys? Predicar
la Veritat contra la Falsedat! Això li manava!
»Aquesta, companys, aquesta és l’altra lliçó; i ai del pilot
del Déu viu que la menystingui! Ai d’aquell a qui els encisos
d’aquest món l’allunyin del deure evangèlic! Ai d’aquell qui
intenti vessar oli sobre les aigües que Déu ha fet bullir en
una galerna! Ai d’aquell el bon nom del qual té més valor
per a ell que no pas la virtut! Ai d’aquell qui intenta més
agradar que no pas esborronar! Ai d’aquell qui, en aquest
món, rebutgi el deshonor! Ai d’aquell qui no sigui sincer,
fins i tot quan ser fals sigui la seva salvació! Sí, ai d’aquell
qui, com el gran pilot Pau, mentre predica als altres és, ell
mateix, un malanat!
Es va ensorrar i es va allunyar de si per un instant; llavors,
alçant novament la cara als altres, va mostrar una profunda
joia en els seus ulls tot cridant amb entusiasme celestial:
—Però, oh companys!, a estribord de cada dolor hi ha
un plaer segur; i més elevat és el cim d’aquest plaer com més
profund és el fons del dolor. No és més alta la galeta del pal
102