La construcció de l'església de Malgrat i els seus ... - Malgrat de Mar

La construcció de l’església de
Malgrat i els seus protagonistes
Agustí Gibert Xurrich. Un personatge oblidat
Recull de textos i documents
per a la conferència-col·loqui de Joan Piña Pedemonte
7 d’abril de 2013
AMMM Fons Juli Cardona Girons. Núm. 510.100_2281

PRESENTACIÓ
El coneixement de què ara disposem sobre la construcció de l’església parroquial de Malgrat ha
canviat substancialment als darrers anys, gràcies a la recerca iniciada per Joan Bosch i Ballbona
(que vam tenir en una Matinal d’Història el març de 2001) i sobretot gràcies a la investigació que ha
dut a terme Joan Piña.
Sabem amb certesa quan es va posar la primera pedra, quins van ser els arquitectes, com es va
finançar, quan es va acabar, quin tipus d’església és, quins patrons arquitectònics fa servir...
Al llarg del 2012 s’han realitzat diversos actes per commemorar els 250 anys de la col·locació de la
primera pedra del nou temple parroquial. Des de l’arxiu, i potser com a colofó d’aquest aniversari,
hem volgut afegir-nos-hi, aplegant textos i documents en aquest dossier que plasma i deixa escrit
una part important de la recerca que s’ha fet sobre l’edifici.
1. L’església parroquial de Malgrat. Resum històric
Reproduïm un text elaborat per Joan Piña que podeu trobar, en diversos idiomes, si aneu a l’església
parroquial de Malgrat. A partir d’aquesta visió general, ens anirem endinsant en aspectes més concrets
del procés constructiu i de les persones que ho van fer possible
2. Cronologia
Com a complement del punt anterior l’autor de la conferència ens ha preparat un cronologia que pot
ser-nos molt útil.
3. Abans de començar les obres: La capella del Sant Crist i la necessitat d’una reforma
Hi ha diversos documents que ens indiquen que l’església parroquial que Malgrat tenia des del segle
XVI havia quedat petita i a més patia d’humitats, inundacions (al ser fonda) així com greus desperfectes
que inquietaven als feligresos. Tot i això, encara a principis del segle XVIII s’hi va aixecar una
nova capella, dedicada aquesta a la important devoció del Sant Crist de Malgrat.
Memòries de Francesc Gelat (1703)
La paret exterior de la capella del Sant Crist encara és visible (des del carrer del Carme) i segurament
és l’únic vestigi de la primera església de Malgrat. En constància de la seva presència tenim la
famosa pedra escrita que podem veure al mur de l’església, així com el canvi de color de les pedres
i la porta tapiada que arrenca d’arran de terra, quan l’església no s’aixecava sobre una plataforma
de pedres, com ara.
Segons Mn. Paradeda (1915) aquesta pedra marca l’any de benedicció de la citada capella. El prevere
interpreta l’any de la pedra com a 1707, però, si l’observem atentament quan el sol no l’il·lumina
directament, veurem que el que sembla un 1707 en realitat és un 1703, cosa que coincideix amb la
data de Francesc Gelat que transcrivim en aquest apartat.
1

Carta d’Agustí Gibert Xurrich (pare) (1736)
En aquesta carta Agustí Gibert Xurrich (pare) s’encomana al Sant Crist de Malgrat per a la protecció
del seu fill, Joan Gibert Rabassa. Això ens indica la devoció popular a aquesta imatge.
Visita pastoral de Baltasar Bastero i Lledó, bisbe de Girona (1737)
El bisbe de Girona Baltasar Bastero es caracteritza per haver practicat moltes visites pastorals.
Aquestes visites han quedat recollides en diversos volums, agrupats per anys. Hi podem trobar informació
des dels altars de l’església, fins a quins llibres, robes i orfebreries disposaven, així com de
l’edifici, del rector i dels feligresos. En el fragment que reproduïm se’ns constata en quin lamentable
estat es trobava l’església de Malgrat (la primera) a principis del segle XVIII.
4. Inici de les obres i dels conflictes pel disseny (1761-1762)
Els textos seleccionats per aquest apartat marquen l’inici de les obres i l’esdevenir del primer període
constructiu (molt breu, del 1761 al 1762, ja que una crisi econòmica aturarà les obres). En
aquestes cartes escrites sobretot entre l’Agustí Gibert Xurrich i el seu germà Joan Gibert Rabassa
se’ns hi expliquen diversos fets del poble, però, per a l’objectiu que aquí perseguim, ens centrem en
els vinculats a la construcció de la nova església.
Per una banda ens citaran els arquitectes involucrats en aquest projecte, per altra veurem com la
implicació d’Agustí Gibert en les obres s’agraeix des de Malgrat cedint-li el privilegi de col·locar la
primera pedra. Tot i això ell cedirà els poders al seu germà Joan, ja que els negocis el lligaven a
Barcelona. Gràcies a la carta on se li explica a l’Agustí com va anar el ritual coneixem la data d’inici
simbòlic de les obres: el 18 d’octubre de 1761.
També queda reflectit en cartes d’aquesta primera època els problemes d’inserir un temple nou i
més gran en un poble atapeït de construccions: per una banda hi ha els forns d’olles i cases del
carrer dels Ollers, per l’altre el carrer d’en Burguet (actualment del Carme) i la capella del Sant Crist
que sobresortia envaint la via. Per la part frontal es fa recular la façana per ampliar el cementiri i,
finalment, per la capçalera del nou edifici cal trencar l’entramat i sortir més enllà de les marques
que fins aleshores limitaven el poble. Per sort, aquells terrenys són de l’Agustí i els cedeix per fer
aquesta ampliació.
Tot plegat, genera una rica correspondència que ens explica sense voler-ho com era el poble i com
va ser el procés i els nombrosos conflictes de la construcció del nou temple parroquial, entre d’altres
dades que l’investigador pot treure entre línies.
5. La difícil represa de les obres (1774-1775)
Un cop es supera la mala època econòmica que va del 1762 fins el 1774 es reprenen les obres. No
serà fàcil ja que s’han de reiniciar diversos processos com ara escollir un consell d’obra nou (els
encarregats de supervisar la gestió i desenvolupament de l’obra), uns arquitectes que continuïn el
disseny, refer els permisos i peticions, etc.
Tots aquests aspectes els trobarem en les cartes que reproduïm entre Agustí Gibert i el prevere
Sebastià Daví, i que hem col·locat en els apartats “Recomencen les obres: nou consell d’obra, nous
personatges” i “Nous arquitectes: Esteve Bosch i Jaume Valls”.
2

Destaquen també dos textos extrets dels llibres de la notaria de Palafolls, on el notari Francesc
Girons deixa en constància una nova visura de l’obra i una acta on consten els compromisos dels
malgratencs amb la construcció del nou edifici. El primer, la visura, és un document molt interessant
on se’ns diu quins treballadors participaran en la construcció, així com quines tasques s’hi desenvoluparan.
També ens marca el preu pressuposat de l’obra. El segon, transcrit dins del títol “La implicació
dels malgratencs en la construcció del temple: materials i manutenció dels obrers”, ens mostra
com el poble també col·laborava en la construcció de l’edifici (i és que pot semblar que tot anés a
càrrec de l’Agustí, i no va ser d’aquesta manera). Així, es comprometen a portar material com ara
pedra de farciment, calç i ferro; i a donar menjar i allotjament als obrers. En relació als treballadors,
se’ls reparteixen per cases i estableixen el temps d’estada a cada casa.
Les últimes cartes, ja datades del 1775, ens mostren com va costar reprendre les obres, segons
sembla perquè l’arquitecte tenia feina i no podia venir a Malgrat. Un cop s’inicien, tenen lloc noves
discussions sobre el disseny. Hi ha dos fronts: el que tendeix al disseny més medieval i tradicional
(els del poble) contra el que vol un edifici modern i digne del seu temps (el que encapçala Agustí
Gibert i, com veurem, el bisbe de Girona Tomàs de Lorenzana, famós per ser un dels principals
impulsors de models artístics moderns al bisbat). Al veure l’edifici s’evidencia com es van acabar
utilitzant els models moderns.
6. Testimoni dels viatgers
El pas de viatgers cronistes ens han deixat constància tant de l’evolució de les obres com de la
importància i renom que va tenir la nova església parroquial de Malgrat, i és que el seu estil i grans
dimensions van causar l’admiració de molts pobles així com l’orgull dels propis malgratencs.
7. Mossèn Fèlix Paradeda
Si hi ha algú que es pot considerar el primer investigador de Malgrat, amb perdó del doctor Joan
Esquena, aquest és Mn. Fèlix Paradeda. És famós en el panorama local el seu llibre “La vila de Malgrat
i sos contorns” (1915) i és aquí on trobem un extens estudi i presentació de dades de l’església
parroquial de Malgrat, a més en un moment, dues dècades abans de la Guerra Civil, en el qual encara
gaudia de peces artístiques rellevants. Aquest estudi serà el primer treball de recerca dedicat
al nostre temple parroquial.
Dins les nombroses dades que ofereix hem escollit uns fragments concrets: per una banda on ens
marca la data d’acabament de l’església i que constava a la façana, i per altra el poema que es va
dedicar al nou edifici parroquial, tot un document de principis on queda palès el que s’entén per
“orgull de poble”.
8. Fotografies
9. Goig per al Sant Crist de Malgrat
3

1. L’església parroquial de Malgrat. Resum històric
5

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
6
Nota: Planta de l’església realitzada pels arquitectes Javier Pérez i Mònica Moré.

2. Cronologia
De la capella a la primera església.
1336 (3 octubre). Berenguer de Palafolls cedeix la vila al batlle Bernat Estornell.
1373 (27 desembre). Guillem de Palafolls concedeix carta de poblament. El nucli continua vinculat
a la parròquia de Sant Genís.
1382. Guillem de Palafolls demana al bisbe de Girona Bertran de poder concedir parroquialitat al
nou municipi. Se li concedeix, però les queixes dels parroquians de Sant Genís anul·len la concessió.
1559. El bisbe de Girona Boil declara Malgrat parròquia independent. Segurament es comença a
bastir la primera església, dedicada a Sant Antoni Abat i Sant Nicolau de Bari, possiblement sobre
l’antiga capella dedicada a Sant Antoni Abat.
1561. Concòrdia amb la parròquia de Sant Genís. Inici de la parròquia de Malgrat a efectes pràctics.
1563 (24 octubre). Consagració de la primera església de Malgrat.
1564. S’encarrega una Vera Creu.
1565. S’encarreguen les obres de la Capella de les Santes Justa i Rufina a Joan Soler.
1567. S’encarreguen les obres de la Capella del Roser a Joan Soler.
1606 (5 març). Es contracta el retaule major al fuster Simeó Oliveres i a l’escultor Claudi Perret.
1609 (7 març). Llicència per treure el retaule major vell i posar un de nou.
1669 (13 abril). Llicència per representar la “Tragèdia i Presa de l’Unigènit Fill de Déu” el Dijous
Sant.
1703 (20 novembre). Col·locació de la primera pedra de la capella del Sant Crist.
1704. Neix Agustí Gibert Xurrich
1737. Visita pastoral on es manifesta el mal estat del temple malgratenc.
De la primera església a la segona, l’actual.
1761 (24 agost). Josep Moner demana ser ell l’encarregat de la construcció de la nova església. Per
rebre suport fa un dibuix i una enquesta als malgratencs per demostrar la seva capacitat. Vegeu els
documents transcrits al dossier “Església parroquial: un temple de la contrareforma” (2001)
1761 (18 octubre). Col·locació de la primera pedra de la segona i actual església de Malgrat.
7

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
1762-1774. Crisi econòmica que obliga a aturar les obres.
1774 (30 juny). Els mestres d’obra Jaume Valls i Esteve Bosch porten un disseny o planta per continuar
l’obra.
1774 (juliol).Visura (document) on s’especifiquen els tractes per reprendre l’obra.
1775 (4 febrer). Queixes per no continuar les obres tot i estar tot a punt.
1775 (4 setembre). Primera factura documentada referida a la construcció de la nova església.
1779. Mor Agustí Gibert Xurrich
1780. El Baró de Maldà passa per Malgrat i deixa escrit en les seves memòries que l’obra de
l’església està fins la cornisa.
1782. Dissolució de la confraria dels ollers encomanada a les Santes Justa i Rufina.
1783. Data que figurava a la façana. Segurament la data de finalització de les obres.
1791. Es fan les portes de la nova església.
1820. Es col·loca el cancell a l’església.
1834. Es trasllada el cementiri, fins aleshores a l’actual plaça de l’Església.
1915. Mn. Fèlix Paradeda publica “La vila de Malgrat i sos contorns”.
1936 (22 juliol). Incendien i espolien l’església.
1941. Es fan, col·loquen i beneeixen dues noves campanes: l’Antònia i la Maria Àngela.
1949. Es fa, es col·loca i beneeix una altra campana, amb tres noms: la Josefa, Montserrat i Narcisa.
1961. Per la Festa Major d’hivern es col·loca la imatge de Sant Nicolau a la façana. Aleshores feia
200 anys de la col·locació de la primera pedra
1978. Projecte de la Capella del Santíssim per part de Mn. Genís Baltrons.
2011 (18 octubre). Inici de la celebració del 250 aniversari de la col·locació de la primera pedra
8

3. Abans de començar les obres: la capella del Sant Crist
i la necessitat d’una reforma
“Una església amb tota aquella hermosura i esplendor que demana la Casa de Déu”
Francesc Gelat (1703)
“Memòria com jo, Fransisco Gelat, é dexat lo forn de la cals sens ningun interès a los de Malgrat, i
an feta una fornada de cals per fer una capella per la imatge del Sant Cristo, la qual capella an comensat
i an posada la primera pedra vui, als 20 de novembra de 1703. Per curiositat, fas la prasent
memòria vui, dia i any dit.”
Agustí Gibert Xurrich (pare)(1736)
SIMON I TARRÉS, Antoni. Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva.
Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1993. p.77.
El fragment correspon a Les memòries de Francesc Gelat (1687-1722)
“(...) y que no me oblido encomanarlo al Sant Christo de esta iglesia que es cert sen experimentan
molts prodigis, li vulla donar lo que més convinga (...)”
Baltasar Bastero i Lledó, bisbe de Girona (1737)
Carta d’Agustí Gibert Xurrich (pare), de 28 de setembre de 1736
Núm. 30. Fons Baró de Castellet. Biblioteca Nacional de Catalunya
“Ítem, atenent que la present iglésia es sumament fonda i casi subterrànea i de altra part molt baixa
i en especial de la part del presbiteri i que no correspon a las demés iglésias tan bellas i admirables
que hi ha en esta marina i que no menos la mereix lo garbós i magnífich de esta vila.
Perçò, desitjant que tingan una iglésia ab tota aquella hermosura i esplendor que demana la Casa
de Déu, los persuadim ab las majors veras de p[rend]re cors que ab aquells medis que los aparega
més proporcionals, com és ara continuant per alguns pochs anys o un trenté o un quaranté o altrament,
vejan de posar la dita iglésia en la deguda forma omplint-la i posant son paviment un poch
més alt que so sementiri, i
9

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
alçant totas las parets mestres de totes tres naus a la major alçada que se puga i permetia lo gruix
de ditas parets i demania la proporció i perfecció de la obra, alçant per consegüent totas las capellas
i tots sos archs i tots sos simboris respectivament i cubrint de bóveda las ditas naus i de taulat en
alt tota la iglésia.
Que de esta manera reixirà un temple admirable i molt del agrado del senyor que per lo bon zel
conducta, i aplicació que esperam tindrà tot lo poble en la construcció i fàbrica de esta obra sa divina
majestat derramarà copiosas benediccions sobre sas casas haziendas i famílies.”
10
Llibre de visites pastorals nº124, p.50.
Any 1737 Arxiu Diocesà de Girona (fragment)

4. Inici de les obres i dels conflictes pel disseny
(1761-1762)
“Los ànimos van ab armonia per lo present”
Primers noms d’arquitectes: Tramuja/lles i Ivern
“Don Batlle ens proposarà i explicarà conforme lo delineat per los Senyors Tramuja i Ivern, pues se
hauran de derribar varias casas y és [paraula illegible] de motiu particulars los horts (...)”
Carta de Joan Gibert a Agustí Gibert, datada del 18 d’agost de 1761.
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 131/1, separata “Gibert, Joan
Agraïments i privilegis a Agustí Gibert Xurrich. Apareix un nou arquitecte: Francesc Trias
“Molt Senyor nostre, participam a mes que estam en posar la primera pedra per la fàbrica de la
nova iglésia en esta la pàtria, així que sols estam aguardant a que nos fassa la onra (com ja se li ha
proposat) en venir per posar luego la dita nova iglésia en obra, que nosaltres i tot lo poble ne cadarà
agrehidíssim i confiem de que no farà falta. Lo més prest puga venir.”
Carta de Joan Gibert a Agustí Gibert, datada del 2 d’octubre del 1761
(Transcripció de l’escrit que adjunta la carta i el firmen el consell d’obra nova i l’Ajuntament)
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 131/1, separata “Gibert, Joan
“Per lo referit mestre Trias he sabut que se havian uniformat los ànimos, de que me he alegrat
molt, però havent-me dit al mateix temps que no obstant, de haver-se comprat la casa de Calonet,
se havia turat la idea de fabricar la nova iglésia seguint per la part de mar la rectitut de la paret de
la Capella del Christo. Me he disgustat molt esta espècie per veurer que se fa poch aprecio de la
correspondència del carrer d’en Burguet. Que duran atendrer molt i sens dupte sen arrepentiran los
presents y ho intreperaran los [“venidors” tatxat] vindran. A mes de que la offerta que jo tinch feta del
terreno no entengui mai cedir-lo supèrfluament, però si tot lo que los ministeri a que me ratifico, i si
baix esta intelligència pot esmenar-se y retirar-se la paret de la nova iglésia a la rectitut del expressat
carrer de Bruguet, sinò al tot quant sie possible, es cert que men alegraria molt per los motius
que deixo referits, que te serviràs fero present als sobredits senyors del ajuntament, rector, obrers, y
consell de obra suplicant-los se servescan prendrer esta per resposta de la sua pues las ocupacions
no mo permeten executaro separadament.”
Crònica de la col·locació de la primer pedra (18 d’octubre de 1761)
Contestació d’Agustí Gibert, datada del 8 d’octubre de 1761.
“Molt senyor nostre, sabrà uno de com lo dia 18 del corent dia de St Lluch se executà lo posar la
primera pedra a la nova fàbrica de la nova iglésia que tant est poble y lo zel
11

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
de uno desitjan fer. Y fou ab tota solemnitat segons lo ritual romà, la qual fou veneida per son germà
don Joan y posada a son degut puesto, per dit en nom de uno, pues axís fou la gràcia del Senyor
bisbe de Gerona, ab acistència y profassó de tots los sesardots se trobavan a esta sa pàtria, tots los
regidors, obrers de la iglésia, consell de obra, y demés concurs de dita patria que quasi no caviam.
(...)”
12

Problemes amb la trama urbana
Inici de les obres i dels conflictes pel disseny (1761-1762)
Carta de Joan Gibert a Agustí Gibert, datada del 26 d’octubre del 1761
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 131/1, separata “Gibert, Joan”
“Agustí, per la cituació de la nova iglésia, se ha comprat tot lo hort Forn y Casa de Calonet. La idea
ques practica no té reparo: que lo carrer de Casa Burguet quedarà dessembarassat, pues lo rectau
que fa la capella del Sant Christo ab la de Déu y Sant Roch se traorà, per la part que mira a mar,
y de la part del carrer dels Ollers arribarà fins a la paret de la casa Calonet per los 122 pls. dambit.
Lo conservament és per lo campo de casa y hort del sobredit, a fi defer la maytat de la nova iglésia
sens tocar res de la vella, los ànimos van ab armonia per lo present.”
Carta de Joan Gibert a Agustí Gibert, datada del 3 de novembre del 1761
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 131/1, separata “Gibert, Joan”
13

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
5. Represa de les obres (1774-1775)
“Se fassa plantajar la iglésia per un mestre hàbil”
Recomencen les obres: nou consell d’obra, nous personatges.
“Molt Senyor meu: Poso en noticia de v[ostre] me[rcè], que lo die 8 dels corrents se tingué una
ajustada del Ajuntament, obrers y de las demés personas més visibles de esta vila, a fi de que se
elegissen una persona de quiscun bras. Donant a estas lo ple poder, no tantsolament per elegir y
subministrar medis per la continuació de la fàbrica de la nova iglésia, si hi també per representar al
Consell Supremo lo fer contribuhir als senyors dezimadors en lo que siguia de justícia. Per pluralitat
de veus, o vots secrets, quedaren encarregats, est son sempre leg.r senyor, Anton Pou y Solá, mon
nebot, lo senyor Joseph Arigós, lo senyor Joseph Torró y Font, y Salvador Gelpí; y conferida esta
matèria entre estos elegits, se ha determinat fer lo primer pas, que és plantejar la iglésia. Per lo que
esperam del amor te une a esta vila, que practicarà lo pas per mirar un mestre pèrito, que és lo que
pretén per dia de venir en esta subministrant-li animal y mosso, y pagant sin gasto fins sigui restituhit
en sa casa, y al mateix temps plantejar la iglésia. Esperam lograr est favor de v[ostre] me[rcè] y
que nos posarà el notícia ab la brebedat posible de tot lo que demanam per desempenyo de nostre
encàrrech. Deu lo g. de m. a. Malgrat. Maig 12 del 1774. Sebastià Daví y Alsina prebere. Servidor
de v[ostre] me[rcè].”
14
Carta de Sebastià Daví a Agustí Gibert, datada del 12 de maig del 1774
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 131/4, separata “Daví i Alsina, Sebastià”
“Molt senyor meu: suposo haurà v[ostre] m[ercè] sabut perlo p.o Arigós que rebí [la carta que] va
estimada del 12 del corrent, trobant-me en la torre per alguns dias, per motiu no poguí contemplar.
Luego: tinch la major complasència de la suposició presa per los subgectes més visibles de eixa vila
per continuar la fàbrica de la nova iglésia, y de que a est efecte, y per facilitar los medis conduents
ha fer elegit a m. y los senyors Anton Pou y Solà son nebot, Joseph Arigós, Joseph Turró y Font,
y Salvador Jalpí. Havent estos ab sa mercè determinat per primera par que se fassa plantajar la
iglésia per un mestre hàbil, demanant-me que jo lo busquia y avisia desa pretenció. En efecte he
practicat la diligència y lo que pretenen diferents mestres es ab molta variació: En conseqüència me
he estresat ab lo que treballa per esta sa causa de molts añs a esta part. Pretenia diàriament set rals
a més del gasto y conducció de que si acontentaba a v[ostre] m[ercè] como ho espero procuraria
seli donàs alguna gratificació. Lo dit mestre no és de aquells que volen guanyar lo jornal sens treballar
ans bé no sab estar ociós, ni dissimula que ho estigan los que treballan a son costat, com ho
experimentaran unos si se conforman en que vaja a eixa. De que en tal cas me avisaran ab alguna
anticipació per a que puga prevenir-se y jo disposaré que sen porti la planta de dita iglésia que me
deixaren dias passats ja esmenada, en que ha entrevingut lo dit mestre.
La diligència de acudir al consell peraque contribuescan los senyors decimadors en lo que sia de
justícia, penso que produirà efecte com ho han lograt en diferents paratges y si la fàbrica va abant,
y déu me dóna vida, contribuiré jo també en particular sobre tot tingàn v[ostre] m[ercè] esperit, y
encara que ocorrian alguns tropiessos no desmayen considerant que en tal cas serà obra del dimoni
que procura destruhir lo que ha de ser del servei y glòria de Déu.

Represa de les obres (1774-1775)
Esta carta se servirà fer-la present als compañs elegits, y mania v[ostre] m[ercè] en que puga servirlo
mentres prego a Déu que a v[ostre] m[ercè] m.a. Barcelona 21 de maig 1774.”
Contestació que feu Agustí Gibert a Sebastià Daví, datada del 21 de maig del 1774.
Nous arquitectes: Esteve Bosch i Jaume Valls.
“Molt senyor meu: per mans dels senyors Bosch y Valls mestres de casas que son los dadors de
esta, tinch rebuda la [carta] molt apreciada y afavorida de v[ostre] m[ercè] de 26 dels correntns ha
sent antecedament rebuda altra per lo correu y en resposta de ellas diré: que està per part de ton
estos servidors de v[ostre] m[ercè] acceptada la planta que pensso explicaran los senyors mestres
al v[ostre] m[ercè] y sols desitjaríem fos del agrado del v[ostre] m[ercè], que ab la sua aprobació
quedaríem asolats en esta, y no cuydarnos de altre, puix veig que si tingués de esser al agrado de
tots seria ja mai acabar. Dono las gràcias a v[ostre] m[ercè] de lo molt afavorit a est poble, que és
cert està contentíssim de las expressions de amor y affecte aporta a esta sua pàtria. Espero deu
nostre senyor retribuhirà estos sempre experimentan beneficis, conservant-hi la salut corporal y spiritual,
y no cessarem a suplicar-li aumentia en los expressats béns la persona de v[ostre] m[ercè].
Dech posar en notícia de v[ostre] m[ercè], que per continuar la mitja iglésia se ha precís lo retirar-la
alguns passos perquè interim no se espallia la vella y especialment la capella del sant christo, com
explicaran los mestres. Per esto en lo cas y suposit se tindrà de perdrer un poch de terreno en la
cantonada de la dita iglésia del camp de v[ostre] m[ercè] que penso serà cosa poca. No poso reparo
que v[ostre] m[ercè] posia algun obstacle en això, atesa la sua liberalitat. Cesso y no de pregar al
altíssim conservia a v[ostre] m[ercè] los diletats anys. Desitjo y mania a est sempre seg[uido]r s[ervi]
dor. Malgrat.
Juny 30 del 1774. Sebastià Daví y Alsina prebere.”
Carta de Sebastià Daví a Agustí Gibert, datada del 30 de juny del 1774.
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 131/4, separata “Daví i Alsina, Sebastià”.
Visura per reprendre l’obra: un temple de 45.800 lliures.
“En la villa de Villanueva de Palafolls obispado y corregimiento de Gerona Principado de Cattaluña,
alos treinta días del mes de Junio, año del Nacimiento del Señor de mil setecientos setenta y
quatro, ante mi el notario scrivano infrascrito comparecieron personalmente Jayme Valls, Estevan
Bosch albañiles y arquitectos vecinos dela ciudad de Barcelona, Juan Planas y Tramujas de la villa
de Pineda, y Salvador Simon de la misma villanueva de Palafolls, ambos carpinteros de edad según
dixeron ser a saber el primero de cinquenta y quatro años, el segundo de quarenta y dos, el tercero
de sinquenta quarenta y siete y el último de cinquenta y seis todos cumplidos; quienes mediante el
juramento que prestaron a Dios nuestro Senyor y alos Santos quatro Evangelios en una Señal de
Cruz en forma de dr[erech]o.
En poder del Honorable Raymundo Martí Alcalde dela citada villanueva de Palafolls, a pedimento
del Reverendo Benito Civila Prebero, y cura de la Parroquial Iglesia de la misma [tatxat: Parr.al igl.a
de dicha] villanueva de Palafolls, de Francisco Frexes y Jorda, y de Salvador Roig, ambos obreros
de la misma iglesia, unánimes y conformes, hicieron la relación y declaración siguientes a saber:
que habiendose conferido ellos declarantes en las mencionada iglesia al efecto de mirar y atentamente
reconocer aquella respecto a la incomodidad que se sigue para el concurso de los feligreses de
15

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
dicha villanueva de Palafolls, tanto porla pequeñes como por la vejez en que se halla dicha iglesia,
y de la necessidad que ay el haverse de constituir otra de nuevo. Por tanto, visto por ellos declarantes
y atentamente bien mirada y reconocida dicha iglesia, dixieron y declararon ser la misma iglesia
muy vieja y reducida e incapaz para el con uso de los feligreses dela mencionada villanueva de
Palafolls, tanto por la pequeñes como para la tenua elevación en que se halla, que apoca diferencia
solo el mas alto de ella tiene unos trenta palmos de elevación; otro si que amás de los mencionados
defectos se halla cubierta de dicha iglesia con el solo texado manifestandose por los recurrentes a
dicha iglesia los maderos del referido texado, cosa muy improporcionada para los templos; otro que
ni parte de la misma iglesia se halla en próxima ruina respecto ala antiguidad y flaquesa delas paredes
como y delos maderos otros. Y atendidas las circumstancias y defectos referidos declararon
ser preciso y necesario el construirse otra iglesia de nuevo, acuyo fin se ha formado un plano y perfil
con su elevación correspondiente y proporcionado a los preceptos de arquitectura para la construcción
de un nuevo templo correspondiente al concurso de los feligreses de dicha villanueva de
Palafolls. Qual plano y perfil consiste en una nave con su cruzero y presbiterio y con quatro capillas
correspondientes en cada lado, otra capilla y sacristía a los lados del presbiterio con su frontispicio
y campanario correspondiente.
Y que para la execución de la susodicha obra es preciso y necessario gastar cierta cantidad para
cuyo fin se ha formado el cálculo de su importe, cuya cantidad asenderà, a corta diferencia, a treinta
y un mil y quinientas libras por lo respectivo al arte de Albañileria; y por lo correspondiente al arte
de carpintaria, clavason y serrageria, será el valor, a corta diferencia, en la cantidad de tres mil
quinientas libras, cuyas ambas cantidades ascenden en 10 mil y quinientas libras moneda Barcelonesa.
Excluyéndose de esta cantidad la de tres mil ochocientas libras por el valor de una aporción
de paredes que de nuevo se halla construidos en los cimientos del nuevo proyecto por dicha iglesia.
Todo lo que dixeron dichos declarantes saber por haverlo visto y según práctica y pericia tiene en el
arte de su respectives oficios. Y ser todo lo referido a la verdad por el juramento tienen prestado de
todo lo que el sussodicho Honorable alcaldes, curas y obreros respective predixeron y requirieron a
mi el dicho Notario, y si no llevarse el presente auto. Que fue esto en dicha villanueva de Palafolls
en los día, mes y año arriba dichos. Siendo presentes y llamado por testigos el Reverendo Don Juan
Gibert y Rabassa Prebero en dicho villanueva de Palafolls residentes Joseph Arigós marinero dela
misma villa.
[Cita de l’ecònom] [Firmes dels interessants, notari i testimonis citats]
En poder de mi Francisco Girons Notario que doy fee conozco adichos declarantes y requiriantes.”
16
Arxiu Fidel Fita. Fons notarials. Notaria de Palafolls. LVI Francesc Girons.
Volum 942. Pàg. 61v-62v. Datat del 30 de juliol del 1774.
La implicació dels malgratencs en la construcció del temple: materials i manutenció dels
obrers.
“Antonio Pou y Solà, Antonio Padrell, Joan Gironés y Valldejuli negociante, Joseph Català boticario,
Francisco Freixas y Jordà carpintero, Francisco Girons y Puig, Jayme Domenech, ambos labradores,
Joseph Torro y Sagarra negociante, Joseph Arigós, Antonio Torró y Balmes, ambos marineros,
el Doctor en Medicina Francisco Esteva, el patrón Pedro Torró y Font, Salvador Roig sastre, Antonio
Fradera, Joseph Gibert, Francisco Pera, Juan Paradeda, Raymundo Tapiola, los cinco labradores
todos vecinos de la villa de villanueva de Palafolls, alias Malgrat, del obispado y corregimiento de
Gerona.

Represa de les obres (1774-1775)
Convocados y congregados dentro de la parroquial iglesia de la misma villanueva de Palafolls, con
assistencia y en presencia del Honorable Raymundo Martí nos bayle dela citada villa, con el permiso
concedido alos Reverendo Benito Civila Prebero ecónomo de la misma parroquial iglesia, a Francisco
Frexas y Jordá, y a Salvador Roig, ambos obreros dela obra de dicha iglesia, por el excelentísimo
Señor Governador y capitán general del presente excelentísimo y Principado de Cattaluña,
con decreto de dos septiembre corriente, continuado en el memorial por dichos Reverendo Benito
Civila Prebero y obreros del presentado cuyos mensorial y decreto uno después del otro son al tenor
siguiente:
=Excelentísimo señor= Señor Benito Civila Prebero cura y ecónomo de villanueva de Palafolls, dicha
Malgrat, obispado y corregimiento de Gerona, Francisco Frexas y Salvador Roig, ambos obreros
de la Parroquial iglesia de dicha villa con el debido respecto dicen: que recreando los feligreses
de dicha villa continuaran la nueva iglesia, y a muchos años emper acta supuesta la necesidad
de construirse de nuevo, voluntariamente ofrecer toda la piedra de manpostear; transporte de cal,
hierro; obra, comida y la manutención de los operarios. Para mayor funeral, de esta oferta, se haga
necessaria la convocatoria general de todo el pueblo para que en presencia del Bayle se toman las
voces de lo que voluntariamente ofrecen por medio de auto que requerido lleve dicho= Por tanto
suplican a Vuestra Excelencia los de el permisso para juntarse como se pide y mande al Bayle de
dicha villa, que de oficio assista en dicha junta el tomar nota de todo lo que ofrecerán por medio de
escritura pública. Gracia i favor que esperan de la christiana ley y paternal amor de Vuestra Excelencia
a voluntat y aporto primero de mil setecientos setenta y quatro= Benito Civila Prebero ecónomo
de Malgrat= Francisco Frexas obrero= Salvador Roig obrero= Barcelona a dos de agosto de mil
setecientos setenta y quatro.
Informe la Real Audiencia= Cabanes= Barcelona a dos de setiembre de mil setecientos setenta y
quatro= Concedo a los suplicantes el permiso que solicitan para celebrar junta general y tratar del
assumpto que expressan con assistencia del Bayle, que celera la quietud, y de que en se trate de
dicho ni otro que el que refieren= Cabanes.
Y deseando, todo los susodichos arriba indicados, que la fabrica de la mencionada iglesia tenga
un debido efecto hasta su total construcción, y los que abaxo se expresaran de su libre alvedrío
y ciertasiencia prometieron cada uno de ellos a los nombrados Benito Civila Prebero ecónomo,
Francisco Frexas, Salvador Roig, en el expressado nombre de ecónomo y obreros los presentes y
a los successores en dicha obra ha ser la despesa a todos los años hasta la total conclusión de la
mencionada fabrica. A saber los expressados Antonio Pou y Solá, Antonio Padrell, dos meses cada
uno, Juan Girons y Valldejuli, y Joseph Catalá, un mes cada uno al mayor Albañil, Francisco Frexas
y Jordá, Francisco Giren y Puig, Jayme Domenech, Antonio Torró y Balmes, Dr. Francisco Esteva,
Pedro Torro y Font, un mes cada uno al segundo albañil, Joseph Arigós, y Joseph Torro y Sagarra,
cada uno dos meses al mismo segundo albañil. Salvador Roig, Antonio Fradera, Joseph Gibert,
Francisco Pera, un mes cada uno al tercero albañil, y así mismo Felicia Bosch y co viuda dos meses
cada año al expressado mayor albañil, Agustín Cabruja, Salvador Cunill, Salvador Comas y Farran,
y Catalina Rabassa y Paradeda, viuda, todos de la misma villa un mes cadauno al tercer albañil.
Todo lo que los arriba nombrados prometieron observar y cumplir sin dilación ni escusa alguna con
emienda debamos y costas baxo la obligación de todos sus bienes muebles y [paraula illegible] presentes
y venideros por lo que renunciaron a que alguien les y dio que favorecer (...)
Veinte y cinco días del mes de septiembre del año del nacimiento del Señor de mil setecientos setenta
y quatro, siendo presentes y llamados por testigos el Rverendo Sebastian Davi Alsina Prebero,
en la misma villanueva de Palafolls residente, y Bruno Moré trabajador de dicha villa. Lo emendada=
mampostear vale. A mi lo apruebo yo de mi mano ante mi Francisco Girons.”
AFF. Fons notarials. Notaria de Palafolls. LVI Francesc Girons.
Volum 942. Pàg. 75v-76. Datat del 25 de setembre del 1774.
17

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
S’endarrereix l’inici de les obres.
“Molt senyor meu: lo dia de la Purifiació de Nostra Senyora se tingué una ajustada a causa de veurer
que lo poble se queixava per no treballasse en la edificació de la iglésia, y se resolgué en la ajustada
que passadas las festas de Pasqua se té de treballar, y perquè ab tota prestesa se previngua lo necessari
per la manutenció de la fàbrica se elegiren subjectes, que estos absolutament independent
cuydan de la pedra, cals, y traginar.
Me encarregaren los senyors de la ajustada donás esta notícia a v[ostre] m[ercè] y al mateix temps
en nom de tots suplico a v[ostre] m[ercè] deligència ab mestre Jaume Valls si vol venir passar las
festas de Pasqua a treballar en nostre fàbrica ab dos fadrins de son ofici (...)”
18
Fragment de la carta de Sebastià Daví a Agustí Gibert, datada del 4 de febrer de 1775.
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 134/1, separata “Daví i Alsina, Sebastià”.
Continua endarrerint-se la represa de les obres.
“ (...) Anciosos estan los senyors de la fàbrica de la nova iglésia per no saber los mestres quant
vindran de eixa en esta, es convenient que vingan lo més prest, pues estam ala cullita y és ocasió
de animar la gent y de replegar. Procuraran veuren y donar noticia de quant determinaran venir, que
segons me ha dit Arigós, que aneu anirian a buscar-los ab cavalcaduras de esta.
Juny 14 de 1774.”
Fragment de la carta de Joan Gibert a Agustí Gibert, datada del 14 de juny de 1775.
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 132/2, separata “Gibert, Joan”.
I, amb tot, es reprenen els conflictes pel disseny.
“Amich i molt senyor meu divendras pròxim pasat, per mans de mestra Jaume Valls, rebí una carta
de v[ostre] m[ercè] y en atenció del que en ella me diu dech dir a v[ostre] m[ercè] que jo no tinch
cosa que dir que la yglésia se fassia ab crucero, mentras se fasia una cosa asegurada y cosa
magnífica, com mereix al culto divino que aqueix és lo meu desitx. Però com si troban dificultats ab
algunas cosas y són diferents los que hi troben, entra altras, la una és sobra una junta o consulta
se tingué en casa de v[ostre] m[ercè] en eixa de Barcelona als primers anys de comensà la obra de
dita iglésia, y dita consulta la tingueran los senyor Yvern, y senyor Tremujas, y lo senyor Trilla, y dits
senyors resolgueran que no se podia fer (...), y la causa de no aber fer patent, en general, dita carta
es que no se atincuda cap junta com jo me pensacia se tindria sobro lo paper que aportat mestra
Jaume Valls, que diu anfet tres o quatra mestras en eixa de Barcelona. Per no aber tingut ocasió de
fer patent dita carta en general jo etingut la ocassió de fer-la patent en particular ab alguns com són
lo senyor don Juan son germà lo reberent acónamo, don reverent Juan Turró y alguns altres que
cuidan de la fàbricha de dita iglésia, y vista dita carta són de parer que es presís pasar en eixa de
Barcelona afí de mirar de resoldre las dificultats ques ocorren, per axirne de una vegada lo confio
ajudan Déu (...).
Malgrat 31 juliol de 1775
Josep Arigós.”
Carta de Josep Arigós a Agustí Gibert, datada del 31 de juliol del 1775.
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 133/4, separata “Arigós, Josep”.

El bisbe ha de posar pau en les discusions.
Represa de les obres (1774-1775)
“Malgrat 8bre 30 del 1775.
Molt senyor meu: avem tingut el senyor ilustrissim [bisbe] nostre prelat a visita en esta vila, que
marxà ahir a la tarde en Pineda. En la sua santa visita resolgué las qüestions inpertinents de
alguns vocals de la fàbrica, que se temia un total desturbi en adelentar la fàbrica y cerrar la obra.
Volgué dit ilustrissim se convocàs una ajustada de tots los vocals, qual presidí dit ilustrissim y en
ella se determinà que: corresponent a la capella del Sant Christo, se fabricàs altre capella collateral
al presbiteri per los Dolors, semblantment a la del Sant Christo per la uniformitat, y que a la part
del presbiteri se fessen archs ab valustrada, perquè se pogués oyr missa ab major conveniència
en temps de concurs, de manera que de dins de exas capellas se veurà lo presbiteri y de una
capella de estas se veurà la altra. La sacristia al detràs del presbiteri, fora de las parets fabricadas,
y en lo demés se deu estar en la planta. Per la stabilitat de lo determinat se feu un escrit en lo qual
estam firman tots los del concell de obra y al si de ell ha posat lo ilustrissim són decret, concedint
lo economat de esta rectoria a favor de la fàbrica. Pensso que v[ostre] m[ercè] aprobarà esta determinació,
de que me alegraria.
Déu lo guarde m.s a.s
Servidor de v[ostre] m[ercè]
Sebastià Daví Alsina preb
BNC. Fons Baró de Castellet. Lligall 134/1, separata “Daví i Alsina, Sebastià”.
Carta de Sebastià Daví a Agustí Gibert, datada del 30 d’octubre de 1775.
19

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
6. El testimoni dels viatgers
A continuació es presenten tres exemples d’opinions de viatgers, tots ells de finals del segle XVIII
i coincidint amb que la fàbrica del nou temple malgratenc ja prenia prou forma com per elogiar-lo.
Baró de Maldà (1780)
“A uns tres quarts d’hora de eixits de Pineda dexàrem a un y altre costat las casas del poble de Malgrat
y a mà dreta a sa parròquia, que se fabricava nova y quedava sa obra fins la cornisa”
Antonio Ponz (1788)
20
D’Amat i de Cortada, Rafael (Baró de Maldà). Miscel·lània de viatges i festes majors.
Volum I. Barcelona: Barcino, 1994 (p. 251).
“26. A corta distancia, continuando por la costa, y en el camino de Francia, está la villa de Pineda,
que no es tan floreciente como las anteriores, aunque sus moradores són bastante aplicados; casi
igual a la referida es la de Malgrat, un poco más adelante; su iglesia es moderna, y la estiman por
una de las mejores del obispado de Gerona”
Francisco de Zamora (1790)
Ponz, Antonio. Viaje de España, 4. Volums XIV-XVIII. Madrid: Aguilar, 1988.
“Entramos en el camino de Francia que se dirige a Malgrat, notando que parece que el terreno se
suaviza y ensancha desde que se sale de Blanes.
La primera villa que se halla inmediata a la Tordera es la de Villanueva de Palafolls o Malgrat, distante
de dicho río media legua. Su situación es en llano, cerca del mar, y sobre el mismo camino de
Francia. Las calles son anchas y bastante derechas.
(...) Hay una sola iglesia, que es la parroquial, y ésta se construye de nuevo muy pomposamente
mediante un cuarenteno impuesto en sus frutos y comercio, con licencia del Consejo. Los de su
residencia son el cura párroco, el teniente de cura y el clavero.
(...) Salimos de Malgrat, viendo la calidad buena de la tierra de estas llanuras y, a la derecha, el
pueblo de Santa Susanna (...)
Zamora, Francisco de. Diario de los viajes hechos en Catalunya.
Barcelona: Curial, 1973. (pàgs. 384-385)

7. Mn. Fèlix Paradeda Robert
“La fatxada de l’entrada a l’iglesia es troba coberta en part de pedra picada un poc jaspiada, i porta
la data de 1783. A conseqüencia del terratrèmol ja apuntat té una esquerda de dalt a baix. Les portes
de dita iglésia són de l’any 1791 i el seu cancell del 1820”
PARADEDA, Fèlix. Malgrat i sos contorns. Apuntaments històrics.
Blanes: R. Roig impressor, 1915. p. 68
Mn. Fèlix Paradeda diu que l’acabament de la façana és del 1783, i com a última part de l’obra, juntament
amb el campanar, marca l’acabament del temple. Aquesta datació que ell veu a la façana avui dia no es percep
o s’ha perdut en alguna actuació de restauració.
Poema també inclòs a “La Vila de Malgrat i sos contorns” d’autoria desconeguda. (p.70-71)
No veus aquí miradó
un temple d’alló primé?
Ja te’l pots mirar ben bé;
y guardant proporció,
buscan si pots de millo;
ves buscant un temple nou
comprés sense sal ni sou,
que haja eixit tan hermós;
que jo’t dich, a fe de dos
si’l trobas ja farás prou.
Sense un palm ni mitg de lloch
y sense saber de qué
la fàbrica s’emprengué
ab gran ardor; t’apar poch?
encesos tan sols del foch
d’una santa pietat
mans a la obra han posat
devots los parroquians;
y han sortit parets tan grans
fillas de sa caritat.
Sense una malla ni creu
han emprés temple tan rich
mes sinó per un Xurrich
sería cos sense peu;
pues sent lo terreno seu
alegre l’ha concedit,
bestranyent bastant ardit;
mes alhora de pagar
21

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
22
garbós ha volgut quedar
pues pendre’l no ha consentit.
Acudiu gent del veynat
vosaltres de la vereda
Blanes, Lloret y Pineda
vuy vos convida Malgrat
ningú quedi exceptuat
ala d’alta o baixa esfera;
santa Susanna y Tordera
Palafolls veniu a dir
que Malgrat se sab lluir
quan en lluir s’esmera.
Ab duplicat motiu avuy convida
Malgrat a sos contentos singulars,
sacerdots seculars y regulars
fills seus, sa porció mes escullida;
alegre pues a tots avuy los crida
que vinguin ab doble dret interesats
a autorisar estas solemnitats
perque sent ells persones consagradas
las festas quedaràn santificadas
acudint ells a las festivitats.
Tordera s’ha despertat
al so de nostras follías,
emprenent en estos días
lo de tants anys projectat;
Malgrat llum los ha donat,
ara pues que llum tindràn
vejam com se lluiràn.
Mira y remira badoch
lo que’ns costa tant suor:
y a tu mirar lo primor
a fe que’t costa ben poch.

8. Fotografies
Vistes exteriors
El pas del temps quasi no ha afectat l’aparença exterior del temple parroquial de Malgrat, tot i que s’hi han fet
algunes actuacions, com ara l’arranjament del teulat, la creació o tapiat d’obertures. En canvi, el seu entorn
sí ha vist canvis importants: quan es va traslladar del cementiri, quan s’han remodelat les places i carrers del
seu voltant, quan es va treure el famós pedrís que separava la plaça de l’Església del carrer del Carme, etc.
A. Margall. AMMM. Fons Grup Excursionista Malgratenc. Núm. 404.100_53. Data: principis segle XX
23

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
L’element més destacable de la silueta de l’església de Malgrat és el campanar de 34,5 m. d’alçada. La seva
alçada s’acompanya d’un cos estable i ample, que li confereix una sensació d’estabilitat i fortalesa evident. Val
a dir que no està finalitzat, tot i que tampoc coneixem com seria en el cas que s’haguessin acabat les obres
24
AMMM. Fons Josep Bechdejú Bohigas. Núm. 506.200_0005. Data: 1930 (aprox)

Fotografies
AMMM. Fons Fèlix Cardona Puig. Núm. 511.200_2724. Data: dècada 1920
25

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
Interior de l’església
Mn. Fèlix Paradeda deuria veure l’interior de l’església tal i com es mostra en aquesta imatge de Juli Cardona
Girons. A Malgrat i sos contorns (1915) hi trobem la següent descipció: “El presbiteri, gran i espaiós, conté
l’altar major i son darrera-chor. Un elevat i esbelt tabernacle o sagrari per a exposició forma l’altar, que’s termena
amb tres imatges: la del patró Sant Nicolau de Bari, col·locada al centre; la de Sant Joan, jovenet sense
barba, a la dreta, i la de son germà Sant Pau, a l’esquerra. Les dues imatges darreres són més modernes,
puix es construiren al restaurar-se l’altar major i pintar-se tota l’iglesia per subsidi popular en temps del rector
mossèn Jaume Iglesias. Una petita inscripció posada a la volta diu: “restaur. 1885. S. P. Iglesias”.” (p.71)
Mn. Paradeda també ens parla dels altarets que hi ha a cada costat del presbiteri: “Empotrat en la columna
dreta del presbiteri hi ha un altaret gòtic de la Puríssima i en la columna esquerra altre altaret, també gòtic,
de Sant Lluís Gonçaga. Ambdós són obra de l’esculptor Josep Laboria i del dorador Joan Lafarga.” (p. 75-75)
AMMM. Fons Juli Cardona Girons. Núm. 510.100_1158. Dècada de 1920
26

Fotografies
Fotografia presa des de l’altar major. Destaca, per contrast amb l’actualitat, la presència d’un cancell que
separa el presbiteri del creuer, les pintures que decoren el sostre, les cadires que ocupen la nau de l’església
(enlloc dels típics bancs) o la tronera adossada a la pilastra. Referit a la tronera Mn. Paradeda ens diu: “El
tornaveu de la trona de l’Evangeli ostenta l’imatge de Sant Joan Evangelista, si bé que erroniament porta la
bandera de Sant Joan Baptista; i el de la trona de l’Epístola una imatge que mostrant en la mà un càlzer i una
hostia, tapats els ulls per una banda, és emblema de la Fe.” (p.76)
AMMM. Fons Grup Excursionista Malgratenc. Núm: 404.100_0051. Data: principis segle XX
27

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
Retaule Sant Pere abans de ser destruït durant la guerra civil. D’aquest retaule Mn. Fèlix Paradeda (1915)
diu: “És de grans proporcions; tal vegada fou l’antic altar major i així sembla revelar-ho son sagrari, enlairat
en forma de quadre. És d’ístil plateresc, trobant-se al centre de son primer estatge l’imatge del Sant assegut
en la cadira papal; a sa dreta la de Sant Miquel i a l’esquerra la de Sant Antoni Abad. En el segon estatge s’hi
venera la de Sant Pau Apóstol” (p. 71)
28
AMMM. Fons Grup Excursionista Malgratenc. Núm: 404.100_0050. Data: principis segle XX

Fotografies
El famós Sant Crist de Malgrat no s’ha conservat, ja que en la crema de l’església del 1936 va desaparèixer.
No sabem quina forma tenia, per tant, no podem dir que sigui el que apareix en aquesta imatge.
Aquí veiem el retaule major decorat amb uns penons i un Sant Crist, segurament que en ocasió d’una festivitat
com Setmana Santa. Probablement és el Sant Crist que encara hi ha persones que recorden, per l’impacte
que causava el saber que els seus cabells eren fets de cabell natural.
AMMM. Fons Grup Excursionista Malgratenc 404.100_0052. Data: principis segle XX
29

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
Crema de l’església
El 22 de juliol del 1936 l’església va ser cremada i saquejada. La imatge de Josep Bechdejú és posterior a la
guerra, quan es va arranjar el seu interior.
30
AMMM. Fons Josep Bechdejú Bohigas. Núm. 506.200_0007. Data: dècada 1940

Fotografies
Observem el color negre del fum que va impregnar les parets i els forats que es van fer als pilars per intentar
enrunar l’edifici.
AMMM. Fons Josep Bechdejú Bohigas. Núm. 506.200_0007. Data: dècada 1940
31

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
Col·locació de la imatge de Sant Nicolau (1961)
Aquesta imatge, de l’escultor Jaume Coll Puig, va ser beneïda per Mn. Josep Rodó el dia 6 de desembre de
1961, i col·locada el dia 19 del mateix mes. L’escultura és de pedra artificial, mesura 2,20m. i pesa uns 700kg.
32
AMMM. Fons Antoni Poch Gimferrer. Núm. 507.100_21952. Data: 1961

Vestigis anteriors
Si ens posem a l’entrada del carrer Emili, i mirem el mur de l’església, veurem una esquerda que recorre verticalment
tot l’edifici. Tocant aquesta esquerda podem veure una pedra quadrada d’un to groguenc, aquesta
és la famosa pedra amb la inscripció que marca la benedicció de la Capella del Sant Crist (tal i com ja hem
explicat en el capítol 3 del present recull).
De la façana de l’església fins a aquesta esquerda vertical podem veure una línia horitzontal de pedres fosques,
aquestes limiten el mur que forma part del tancament de la Capella del Sant Crist de l’antiga església.
Aquesta capella tindria una entrada pròpia tal i com es manifesta al veure una porta tapiada (arrenca de terra,
per tant ens marca que pertanyia a l’església vella ja que la nova s’aixeca sobre una plataforma sòlida). Així
doncs, aquest tros de mur, tant ben delimitat, seria l’únic vestigi que coneixem de la primera església de Malgrat,
tot i això, forma part d’una capella que s’hi va construir a principis del XVIII.
Fotografia cedida per Quico Gavara. Data: 2012
Fotografies
33

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
Celebració dels 250 anys de la col·locació de la primera pedra
Reproduïm una imatge en què dues joves del GEM, el dia 6 de desembre de 2012. despengen una pancarta
commemorativa del 250 aniversari, colofó de tot un seguit d’actes que es van dur a terme des del 18 d’octubre
de 2011, data en què es fa el primer acte de celebració de l’aniversari. Durant més d’un any s’han organitzat
conferències, visites guiades, excursions, etc. que han tingut com a objectiu donar a conèixer la història del
temple i la seva importància patrimonial
34
Fotografia cedida per Xavier Comas Alemany. Data: 2012

Presència de l’església
Si hi ha una estampa clàssica del poble de Malgrat, aquesta és la imatge de l’església i el mar de cases que
l’envolten vista des del parc del Castell. Dins les col·leccions de fotografies antigues de Malgrat aquesta instantània
és la que té més presència, a vegades retratant a gent i amb el paisatge de fons, d’altres amb el propi
paisatge de protagonista.
I és que Malgrat ha sabut mantenir la imatge de “la catedral de la costa” presidint el casc antic del poble, queda,
així, destacant i imponent, i això és el que deu ser tant atractiu pels malgratencs i pels que visiten el poble
Fotografia cedida per Quico Gavara. Data: 2012
Fotografies
35

Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
9. Goig per al Sant Crist de Malgrat
Aquests goig, conservat a la Biblioteca de Catalunya, és el més antic dels que es coneixen de Malgrat. Tot i
no estar datat, podem considerar-lo de principis del segle XVIII, moment en què, tal com hem comentat, es
beneeix la nova capella del Sant Crist de Malgrat.
36
Document cedit per la Biblioteca de Catalunya

Imatge de la portada:
Vista de perfil de l’església de Malgrat al primer quart del segle XX. En el moment d’aixecament de l’edifici, les terres que
van del carrer d’Emili cap al camí del Pla estaven ocupades per camps, molts d’ells propietat de la família Gibert Xurrich i
després dels Dorda.
Arxiu Municipal de Malgrat de Mar
Fons Juli Cardona Girons
Dossier La construcció de l’església de Malgrat i els seus protagonistes
Edita: Ajuntament de Malgrat de Mar
Textos i elaboració: Joan Piña i Pedemonte i Servei d’Arxiu Municipal de Malgrat
Agraïments: Biblioteca de Catalunya, Arxiu Diocesà de Girona, Arxiu Fidel Fita d’Arenys de Mar, Quico
Gavara i Xavier Comas
Maquetació: Servei de Premsa i Comunicació de l’Ajuntament de Malgrat
Impressió: La Impremta d’Argentona
Nombre d’exemplars: 250
Distribució gratuïta
Descarrega-te’l a:
http://www.ajmalgrat.cat/actualitat/publicacions/Descarrega%20una%20publicacio
Per a més informació:
Servei d’Arxiu Municipal
Carrer de Mar 63
08380 Malgrat de Mar
Tel: 93 761 47 14
A/e: arxiu@ajmalgrat.cat