Projecte bàsic i d'execució Construcció d'un mur amb gabions a ...

Projecte bàsic i d’execució 

Construcció d’un mur amb gabions a Montargull 

Promotor: Ajuntament d’Artesa de Segre 

Situació: Montargull 

Artesa de Segre –La Noguera- 

Juliol 2009

Projecte bàsic i d’execució: Construcció d’un mur amb gabions a Montargull 

Índex general 

a) MEMÒRIA 

1. Índex de la Memòria 

2. Antecedents 

3. Descripció de la Proposta 

Annex 1. Descripcio dels gabions 

Annex 2. Control de Qualitat 

Annex 3. Estudi bàsic de Seguretat i Salut 

Annex 4. Justificació de preus 

b) PLEC DE CONDICIONS 

1. Plec de condicions generals 

2. Plec de condicions tècniques particulars 

c) AMIDAMENTS 

d) PRESSUPOST 

Quadre de preus núm. 1 

Quadre de preus núm. 2 

Pressupost d’execució material 

Resum del pressupost 

Pressupost d’execució per contracta. Cost total de la inversió 

e) PLÀNOLS 

1. Emplaçament. 1:1000 

2. Estat actual, fotos, alineacions, planta, alçat i perfils. 1:400 / 1:200 

f) REPORTATGE FOTOGRÀFIC

a) MEMÒRIA

a) MEMÒRIA 




2.1. Estat actual 

Topografia 

Edificacions 

Vegetació 

Xarxes existents Enllumenat 

Clavegueram 

Xarxa elèctrica 

Xarxa d’aigua 


3.1. Construcció d’un mur de contenció amb gabions 

3.1.1. Enderrocs i moviment de terres 

3.1.2. Mur 

2.1.3. Pavimentació 

4. Termini d’execució 

5. Disposicions administratives 

6. Accessibilitat 

7. Residus 

8. Justificació de preus 

9. Pressupost 


Aquest projecte pretèn valorar concretament la intervenció a realitzar en un dels accessos a 

Montargull, concretament per la part sud del poble, que es realitza per un camí formigonat i que es 

troba en molt mal estat degut a la poca consistència dels seus talussos. 

Aquest camí d’accés no disposa d’un mur uniforme a la seva part inferior que subjecti les 

terres i per aquest motiu hi ha diverses zones on els petits despreniments han anat deixant aquest 

camí en mal estat (veure fotografies adjuntes) provocant filtracions i escorrenties d’aigües les quals 

agreugen el deteriorament i minoren la secció del camí. 

Per tal de donar una solució òptima a realitzar, es proposa actuar sobre el talús de la part 

inferior del camí, on hi ha parts d’antics murs de pedra seca en mal estat i trams que han estat 

arranjatss amb anterioritat amb blocs de formigó, però sense seguir una alineació contínua. 

L’actuació es realitzarà amb gabions de pedra per a contenir les terres del camí, mantenint 

l’alineació actual, tot i que uniformitzant-la per optimitzar les alineacions i millori la imatge del poble. 

2.1. Estat actual 

Degut a la manca de detall d’informació topogràfica, tota la informació extreta és a partir d’una 

inspecció ocular i amb les corresponent imatges fotogràfiques preses del lloc, i del plànol adjunt del 

poble agregat. 

Topografia. 

El poble de Montargull es troba dalt d’un turó, a una altitud aproximada d’uns 530 m sobre el 

nivell del mar, al peu de la serralada del Montsec. 

Quant a la planimetria, les alineacions dels carrers de Montargull són totalment irregulars, 

pròpies del casc antic de poblacions a peu de muntanya 

Quant a l’altimetria, el vial d’accés discorre tal i com succeeix amb qualsevol tipus de vial que 

ha d’accedir en viles dalt d’un turó, rodejant al màxim aquest, i amb pendents pronunciats. En el 

nostre cas, el pendent longitudinal és relativament suau. Tot i que la gran majoria dels carrers tenen 

pendents pronunciats tipics de pobles de muntanya.

Edificacions. 

Donat que el vial és d’accés al poble, al peu del turó, aquest no té cap tipus d’edificació en 

ambdós costats. 

Vegetació. 

La deixadesa i la falta de manteniment del vial, provocant que el mur de pedra que aguanta el 

vial s’ha anat deteriorant fins i tot desmoronant, provocant que qualsevol tipus de vegetació autòctona 

del lloc, sobretot males herbes, matollars i arbustos, hagin crescut sense cap tipus de control. 

Xarxes existents. 

Enllumenat. L’enllumenat existent es desconeix el seu estat de conservació. Consisteix en 

pals de fusta amb un bàcul, cada 25-30m cadascun en la part contrària del costat de la intervencio. El 

cablejat de connexió discorre totalment aeri i penjat de pal a pal. 

Clavegueram. Segons la infromació gràfica que consta en l’Ajuntament, s’observa que la 

xarxa de clavegueram discorre pel centre del vial, amb desconeixement de la secció de la claveguera 

ni a la profunditat que discorre. No hi ha cap punt de registre ni embornals de recollida d’aigües 

pluvials en l’àmbit que ens afecta. El drenatge d’aigües pluvials ha estat fins ara superficialment 

degradant el mur de pedra seca existent. 

Xarxa elèctrica. Es pot dir el mateix que de l’enllumenat, és totalment aeri i penjat en els 

mateixos pals d’enllumenat. 

Xarxa d’aigua. Dels plànol d’informació del poble observem, igual que la xarxa de 

clavegueram, que discorre pel centre del vial, amb una conducció de diàmetre de secció 25. No hi ha 

cap boca de reg ni d’incendis en l’’ambit que ens afecta. 


3.1 Construcció d’un mur de contenció amb gabions 

La voluntant de l’Ajuntament és l’arranjament d’un tram de 100 metres lineals del mur que 

subjecta el camí i la posterior pavimentació amb formigó del camí de sortida del poble. 

3.1.1. Enderrocs i moviment de terres 

Prèviament s’arrencaran tots els matolls i arbustos existents, i s’apuntalarant tots els pals 

d’enllumenat i electricitat que puguin quedar afectats per l’obra. 

Es realitzarà una esplanada uniforme per a la col·locació dels gabions eliminant els murets de 

pedra seca, els murs de bloc de formigó existents i la capa vegetal existent. 

3.1.2. Mur 

Col·locació de gabions omplerts de pedra del país per a la subjecció de les terres del camí, tal 

i com mostren les fitxes informatives adjuntes. 

A més, es col·locarà una estesa de capa geotèxtil a la part posterior del mur de gabions per 

evitar la contaminació amb terres d’aquest i garantir la seva capacitat drenant. 

3.1.3. Pavimentació 

Es replenarà el vial afectat fins assolir la rasant existent amb tongades de tot-ú natural de 25 

cm de gruix, ben compactades

Finalment s’estendrà una capa de formigó vibrat en una amplària mitja de 2 m en tot el llarg 

del vial afectat. El camí superior també es pavimentarà, per tal d’aconseguir que les aigües pluvials no 

penetrin en el terreny i no erosioni el talús de contenció que el suporta. 

La solució adoptada de realització del mur amb gabions respon a la voluntat de realitzar una 

obra en la que no facin falta acabats suplementaris a nivell estètic (típics aplacats de pedra o similars) 

i que la seva execució a nivell econòmic no representi cap augment significatiu comparat amb la 

solució constructiva de murs de formigó armat. 

i mig. 

4. Termini d’execució. 

El termini d’execució de les obres, segons es desglossa en el següent esquema, és de 1 mes 

Actuacions prèvies 

Demolicions i terres 

Paviments 

5. Disposicions administratives. 

mes 1 mes 2 

Compliment del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 

13 de juny): 

El Projecte s’ajusta al Reglament i es manifesta expressament que es refereix a una obra 

completa (articles 13 i 14). Té la condició d’obra completa perque és susceptible de ser lliurada a l’ús 

general. 

Revisió de preus: 

No procedirà cap tipus de revisió de preus al present projecte. 

Classificació del contractista 

Per a poder ser adjudicatari de les obres descrites pel present projecte, el Contractista haurà 

de disposar obligatòriament de les següents classificacions: 

Grup G: Vials i pistes 

- Subgrup 6: Obres viàries sense qualificació específica 

- Categoria e (corresponent a una anualitat entre 840.000 i 2.400.000 €) 

Termini de garantia: 

.El termini de garantia que s’exigeix per a les obres del present projecte és d’UN ANY, des del 

moment de la seva recepció.

6. Accessibilitat. 

Els requeriments sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques establerts en el 

Codi d'Accessibilitat de Catalunya i que afecten al present projecte són els següents: 

Itinerari de vianants adaptat. 

-Amplada lliure mínima de 0,90m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10m. 

-No inclou cap escala ni graó aïllat. 

-El pendent longitudinal no supera el 8%. 

-El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. 

Té un pendent transversal no superior al 2%. 

-Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són adaptats. 

Paviments en espais d'ús públic. 

-És dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. 

-Es col.loca un paviment amb textura diferenciada per tal de detectar els passos de vianants. 

-Les reixes i els registres es col.loquen enrasats amb el paviment circumdant. Les obertures 

de les reixes col.locades en itineraris de vianants tenen una dimensió que permet la inscripció d'un 

cercle de 3 cm de diàmetre com a màxim. La disposició de l'enreixat es fa de manera que no hi 

puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o cadira de rodes. 

Guals de passos de vianants adaptats. 

-L'amplada lliure mínima és d'1,20 m. 

-La vorera del gual està enrasada amb la calçada. Els cantells s'arrodoneixen o aixamfranen a 

45 graus. 

-El pendent longitudinal del gual és com a màxim del 12%. El pendent màxim transversal del 

2%. 

-Se senyalitza amb paviment de textura diferenciada. 

12%. 

2%. 

Guals d'entrada i sortida de vehicles 

-El gual d'entrada i sortida de vehicles es dissenya de manera que: 

L'itinerari de vianants que travessa no quedi afectat per un pendent longitudinal superior al 

L'itinerari de vianants que travessa no quedi afectat per un pendent transversal superior al 

Elements de protecció i senyalització de les obres en la via pública. 

-Les bastides, rases o qualsevol tipus d'obres a la via pública, es senyalitzaran i protegiran 

mitjançant barrats estables i continuats que restin il.luminats tota la nit. 

-Es col.locaran elements de protecció i senyalització de forma que les persones amb 

disminució visual puguin detectar a temps l'existència de l'obstacle. 

-No s'utilitzaran cordes, cables o similars. 

-Hi haurà un nivell d'il.luminació de 10 lux per advertir de la presència d'obstacles o desnivells. 

7. Residus. 

Es compleixen els requeriments del Decret 201/1994 Regulador dels residus de la 

construcció. L’avaluació dels residus es detalla en el full de les pàgines següents.

RESIDUS Rehabilitació i Ampliació Decret 201/1994 - Decret 161/2001 Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Gener de 2005 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - ITEC ) 

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, 

Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció 

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI 

Obra: 

Situació: 

Municipi : 

(tones) (m 3 ) 

residu d'excavació 296,00 t 160,00 m 3 

Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent 

(tones/m 2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 residu d'enderroc 

) 

obra de fàbrica 0,542 0,00 0,512 0,00 

formigó 0,084 0,00 0,062 0,00 

petris 0,052 84,00 0,082 60,00 

metalls 0,004 0,00 0,0009 0,00 

fustes 0,023 0,00 0,0663 0,00 

vidre 0,0006 0,00 0,004 0,00 

plàstics 0,004 0,00 0,004 0,00 

betums 0,009 39,00 0,0012 50,00 

altres 0,004 1,00 0,008 0,40 

residu d'enderroc 

Mur contenció amb gabions a Montargull 

accés sud Montargull 

Artesa de Segre Comarca : Noguera 

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS 

0,7226 124,000 t 0,7404 110,40 m 3 

residu de construcció Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent 

(tones/m 2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 ) 

sobrants d'execució 0,05 0,000 0,045 0,00 

obra de fàbrica 0,015 0,000 0,018 0,00 

formigó 0,032 0,000 0,0244 0,00 

petris 0,002 0,000 0,0018 0,00 

altres 0,001 0,000 0,0013 0,00 

embalatges 0,038 0,000 0,08 0,00 

fustes 0,0285 0,000 0,067 0,00 

plàstics 0,00608 0,000 0,008 0,00 

paper i cartró 0,00304 0,000 0,004 0,00 

metalls 0,00038 0,000 0,001 0,00 

residu de construcció 0,000 t 0,00 m 3 

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES 

fusta en bigues reutilitzables 

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables 

acer en perfils reutilitzables 

RESIDUS 

Rehabilitació i ampliació 

0,00 t 0,00 m 3 

0,00 t 0,00 m 3 

0,00 t 0,00 m 3 

altres : 0,00 t 0,00 m 3 

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m 3 

1/2

RESIDUS Rehabilitació i Ampliació Decret 201/1994 - Decret 161/2001 Oficina Consultora Tècnica. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Gener de 2005 ( Font: Guia d'aplicació del Decret 201/1994 - ITEC ) 

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, 

Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció 

GESTIÓ DE RESIDUS 

Adreça 

Codi 

S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus de l'enderroc en contenidors o espais reservats pels 

seguents residus 

Petris, obra de fàbrica i formigó 

si no 

Metalls si no 

Fustes si no 

Plàstics si no 

Vidre si no 

Potencialment perillosos si X 

Altres no perillosos si no 

Els residus es gestionaran fora de l'obra en: 

Instal·lacions de reciclatge 

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció 

Nom ,adreça i codi de gestor dels residus ( decret 161/2001) 

Nom Dipòsit controlat de Ponts 

Total de residus d'excavació 

Total de residus de construcció i enderroc 

x 

x 

296,00 t 160,00 m 3 

124,00 t 110,40 m 3 

Càlcul de la fiança 160,00 m 3 

110,40 m 3 

Residus d'excavació (1) 

Residus d'enderroc, construcció i vials (2) 

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS 

Total fiança 

Notes: (1) Quantitat total de residu si no es reutilitza a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada 

(2) Quantitat total de residu 

RESIDUS 

Rehabilitació i ampliació 

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu 

Polígon industrial 5, parcel·les 43, 44, 45, 48 i 50 Ponts 

6,01 961,60 euros 

eu/m 3 

12,02 1327,01 euros 

eu/m 3 

270,40 

m 3 

2288,61 euros 

2/2

8. Justificació de preus. 

En l'Annex 4 es relacionen els elements simples i la descomposició de cadascuna de les 

partides d'obra que s'han utilitzat al Projecte. 

Els preus corresponents als elements simples, mà d'obra, materials i maquinària s'han 

obtingut principalment de les bases de preus de I'Institut de Tecnologia de la Construcció de 

Catalunya, de l'aplicació dels convenis laborals vigents i directament de les llistes de preus de 

subministradors i instal·ladors. 

9. Pressupost. 

Per l'elaboració dels preus s'ha partit d'informació per via directa, és a dir, a partir d’industrials 

del ram. Els preus de la mà d'obra són actuals, d'acord amb el conveni col·lectiu de la construcció. Eis 

preus de les partides tenen despeses fixes d'obra per atendre al cost dels mitjans auxiliars directes 

que són necessaris per executar la unitat d'obra. Es considera que el cost de la mà d'obra indirecta 

forma part de les despeses generals de l’empresa que es carreguen a part, d'acord amb les 

disposicions establertes. 

El Pressupost d’Execució Material és de trenta-sis mil dos cents vint-i-tres euros amb vint 

cèntims (36.223,20€). 

El Pressupost d’Execució per Contracte, iva inclòs, és de cinquanta mil dos euros amb 

cinquanta-un cèntims (50.002,51€). 

La repercusió per m2 de l’obra és 50.002,51€/200 m2 = 250,01 €/m2 

Juliol 2009 L’arquitecte, 

Miquel Ortiz i Terré

a). MEMÒRIA 

ANNEX 1. Descripció dels gabions.

a). MEMÒRIA 

ANNEX 2. Control de qualitat.

PROGRAMA D’ASSAIGS. NORMES D’EXECUCIÓ. 

1.- MOVIMENT DE TERRES I FORMACIÓ D’ESPLANADA 

ASSAIGS QUALITAT DE SOLS EMPRATS PER A FORMAR TERRAPLENS. 

-1 Assaig Pròctor Modificat cada 1500 m3 de terraplè o canvi de material. 

-1 Assaig granolumètric i 1 límits d’Alterberg cada 2000 m3 de terraplè o canvi de material. 

-1 Assaig de contingut de matèria orgànica i 1 índex CBR cada 5000 m3 de terraplè o canvi de material. 

ASSAIGS DE COMPACTACIÓ. 

-5 Assaigs de densitat in situ cada 2000 m2 de tongada o fracció diària. 

-5 Assaigs d’humitat in situ cada 2000 m2 de tongada o fracció diària. 

2.- IMPLANTACIÓ DE SERVEIS. 

ASSAIGS DE QUALITAT DELS MATERIAL DE REBLIMENT DE RASES. 

-1 Assaigs Pròctor Modificat cada 400 m3 de rasa compactada o canvi de material. 

-1 Assaigs granulomètric i 1 límits d’Alterberg cada 1500 m3 de rasa compactada o canvi de material. 

ASSAIGS DE COMPACTACIÓ DE RASES. 

-5 Assaig de densitat in situ cada 200 m3 de rasa compactada o canvi de material. 

-5 Assaig d’humitat in situ cada 200 m3 de rasa compactada o canvi de material. 

CONTROL DE RECEPCIÓ DE MATERIALS PER INSTAL·LACIONS. 

-1 Control comprovació característiques tècniques del suport (mides, gruixos d’acer galvanitzat, etc.), per cada 25 punts de 

llum. 

-1 Control de certificat i catàlegs de llumeneres i equips d’encesa per cada 25 llumeneres instal·lades. 

-1 Control de compliment de les especificacions de la normativa oficial i certificat de prova de fàbrica per cada diàmetre i 500 m 

de conducte elèctric instal·lat. 

CONTROL D’ACCEPTACIÓ DE LA XARXA D’ENLLUMENAT PÚBLIC. 

-1 Comprovació de caiguda de tensió menor al 3% per cada punt de llum col·locat. 

-1 Comprovació d’aïllament dels conductors per cada una de les línies instal·lades. 

-1 Comprovació d’intensitat normal dels diferents fusibles per cada 20 punts de llum instal.lats. 

-1 Mesura de línia de terres per cada línia instal·lada. 

-1 Mesura d’intensitat a cadascuna de les fases per línia instal·lada. 

-1 Identificació de fases en quadres de comandament. 

-1 Comprovació de valors d’il·luminació amb lluxómetre per cada 10 punts de llum instal·lats. 

3.- PAVIMENTS 

Subbase granular. 

ASSAIG DE COMPROVACIÓ DE LA QUALITAT DEL MATERIAL 

-2 Equivalent de sorra cada 300 m3 d’aportació de material o fracció diària. 

-2 Assaig de Pròctor Modificat cada 300 m3 d’aportació de material o fracció diària. 

-2 Assaig granulomètric cada 1.000 m3 d’aportació de material. 

-1 Assaig de límits d’Alterberg cada 1.000 m3 d’aportació de material 

ASSAIG DE COMPACTACIÓ 

-5 Assaig de densitat in situ cada 300 m3 de subbase compactada o fracció diària. 

-5 Assaig d’humitat in situ cada 300 m3 de subbase compactada o fracció diària. 

ASSAIG DE COMPTACTACIÓ 

-5 Assaig de densitat in situ cada 300 m3 de subbase compactada o fracció diària. 

-5 Assaig d’humitat in situ cada 300 m3 de subbase compactada o fracció diària. 

Vorades i Rigoles. 

ASSAIG D’EXECUCIÓ DE VORADES I RIGOLES 

-1 Assaig de resistència o compressió d’elements de vorada cada 500 m de vorada col·locada. 

-1 Assaig de resistència o compressió amb 1 lot de dues amassades de 4 provetes i 1 determinació de consistència, cada 300 

m de formigó de base i protecció de vorada col·locada o fracció diària. 

-1 Assaig de resistència a compressió amb 1 lot de dues amassades de 4 provetes i 1 determinació de consistència, cada 50 

m3 de rigola col·locada o fracció diària.

Paviment de voreres. 

-1 Assaig de resistència de compressió amb 1 lot de dues amassades de 4 provetes i 1 determinació de consistència, cada 50 

m3 de formigó de base de vorera o fracció diària. 

-1 Assaig de resistència al desgast per fregament per cada 200 m2 de paviment col·locat. 

-1 Assaig de gelacitat per cada 200 m2 de paviment col·locat. 

-1 Assaig d’absorció d’aigua cada 200 m2 de paviment col·locat 

-1 Assaig de resistència al xoc cada 200 m2 de paviment col·locat. 

-1 Assaig de flexió cada 200 m2 de paviment col·locat. 

6.- NORMES D’EXECUCIÓ D’ASSAIGS. 

Les normes Oficials d’execució d’assaigs es concreten bàsicament en: 

- Normes UNE declarades d’acompliment obligatori per ordres ministerials de 5 de juliol de 1967 i d’11 de maig de 1971. 

- Normes A.S.T.M. i Normes D.I.N. (Normes d’altres països a les qual es pot fer referència). 

Relació de Normatives per Activitat: 

Resistència a compressió MNE 7240-7242 

Consistència UNE 7103 

Resistència a compressió prèvia extracció de testimoni UNE 7241 

Resistència de desgast UNE 7015 

Contingut de Sulfats UNE 7245 

Contingut de Terrons d’Argila UNE 7133 

Resistència a Flexió - Tracció UNE 7240-7395 

Acceptació dels Àrids UNE 7133-7135 

71244-7134-7245 

Granulomètrica NLT-104 

Límits d’Alterberg NLT-105,106/72 

Próctor Modificat NLT-108 

Índex CBR NLT-111 

Contingut de matèria orgànica (únicament en cas de dubte) NLT-117 

Densitat in situ i d’humitat in situ. NLT-109 

Equivalent de sorra. NLT-113/72 

Qualitat de Los Angeles. NLT-149/72 

Resistència a compressió en provetes fabricades amb motlle i compactació de l’assaig Próctor 

Modificat 

NLT-108/72 

Granulomètric dels àrids Nlt-150 

Coeficient de poliment accelerat (únicament a càrrega de trànsit de vies ràpides). NLT-174 

Format dels àrids. NLT-355 

Adhesivitat. NLT-355 

Marshall. NLT-159 

Granulomètric dels àrids i de polsim de pedrera. (filler) NLT-150 

NLT-151 

Granulomètric de mescla fabricada després de extret e lligant NLT-165 

Marshall. NLT-165 

Determinacions de densitat - determinacions de buit. NLT-162 

Contingut de lligant NLT-164 

Prova de flexió transversal (resistència a aixafament) TMM-73 

Les normes esmentades regulen l’execució d’assaigs normalitzats relatius a les diferents activitats de les obres d’urbanització. 

El programa de control de qualitat ha de fer referència a les normes que defineixin l’assaig més adient per a cada unitat d’obra. 

4.- FORMIGÓ. 

AIGUA PER PASTAR 

− L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i complirà les condicions 

indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de 

recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE. 

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i 

freqüència necessaris per realitzar els controls següents: 

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ 

Documentals: 

− Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 

de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les 

propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

ASSAIGS DE LABORATORI 

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la 

metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE: 

− Determinació del pH (UNE 7234/71) 

− Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58) 

− Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) 

− Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60) 

− Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58) 

− Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71) 

La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71 

ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ 

− L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de l’EHE i tindrà les 

característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: 

Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2): 

− Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i 

els corresponents a les condicions físico-químiques, físico-mecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de 

l’EHE. 

− Esta prohibida l’utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables. 

− Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, i hauran de 

mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla. 

− Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent. 




Documentals: 

Operatius: 

− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. 

Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció 

d’Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE. 

− Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE 

(mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les 

propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE. 

− En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, 

segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE. 

− Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors. 


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb 

la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons: 

− Estabilitat d’escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1) 

− Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) 

− Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3) 

− Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3) 

− Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3) 

− Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) 

− Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) 

− Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) 

− Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1) 

− Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1) 

− Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1) 

− Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1) 

− Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1) 

− Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art. 28.3.1) 

− Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2) 

− Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2) 

− Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2) 

− Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2)

− Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2) 

CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ 

− El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de 

condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-97) 

i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. Es a dir: 

Tipus de ciment (RC-97, art. 8): 

Distintiu de qualitat: 

Altres característiques: 

− No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona 

física (EHE, art. 81.1.1). 

− Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-97, art. 10 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): 




Documentals: 

Operatius: 

− Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera 

legal (RC-97, art. 10.b). 

− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà i la 

documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 9.b.1 de la RC-97. 

− Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2 de 

l’EHE. 

− Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article 26.2 de 

l’EHE i de l’article 9 de la RC-97. 

− En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar les feines de 

formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent 

als assaigs de recepció previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i 

als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada 

tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final 

d’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum. 

− En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els assaigs de recepció podran 

substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s’indica als articles 10.b de la RC-97 i 81.1.2 de 

l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs 

previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les 

comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació 

d’identificació del ciment junt amb els resultats de l’autocontrol. (RC-97, art. 10.b; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, 

annex 1). 

− Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 10.c de la RC-97. 


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb 

la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o 

especificats en el segon parèntesi: 

− Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) 

− Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) 

− Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) 

− Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) 

− Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96) 

− Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96) 

− Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) 

− Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96) 

− Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) 

− Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX) 

− Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) 

− Alúmina (UNE 80217/91) 

− Àlcalis (UNE 80217/91) 

− Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) 

− Pes específic (UNE 80103/86) 

− Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) 

− Humitat (UNE 80220/85)

− Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) 

− Titani (UNE 80228/88 EX) 

− Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) 

− Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE 80303/96) 

− Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) 

− Composició i especificacions del ciments de baix calor d’hidratació (UNE 80306/96) 

− Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) 

− Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96) 

− Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2) 

FORMIGÓ FET A L’OBRA 

− El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les condicions indicades a l’article 69.3 de 

l’EHE i i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. 

Element a construir: 

Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2): 

Resistència (EHE, art. 39.2): 

Consistència (EHE, art. 30.6): 

Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 

Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): 

Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): 

Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2): 


− Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 

− Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): 

− Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): 



CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA 

− En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d’exposició) i 

prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives 

a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions 

proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 

EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE. 

− Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les 

dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons el 

que s’indica a l’article 68 de l’EHE. 


Documentals: 

Operatius: 

− Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricat segons 

les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3). 

− Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. 

− Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat 

anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. 

− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 

83300/84). 

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra. 


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes 

referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerància expressats en l’article 88 de l’EHE: 

− Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) 


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris 

d’acceptació referenciats entre parèntesi:

− Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) 

− Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) 

− Densitat (UNE 83317/91) 

− Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) 

− Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85) 

FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL 

− El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà les condicions indicades a 

l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i 

plànols. És a dir: (veure EHE, art. 69.2.8) 

Element a construir: 

Designació del formigó per propietats: 

Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): 

Resistència (EHE, art. 39.2): 




Designació del formigó per dosificació: 

Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): 




Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): 

Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97): 


− Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 

− Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): 





Documentals: 

Operatius: 

− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà, 

signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE. 

− Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu oficialment reconegut o un 

certificat CC-EHE (EHE, art. 81). 

− Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. 

− Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat 

anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. 

− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 

83300/84). 

− En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC- 

EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s’indica a l’article 81 

de l’EHE. 

− Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d’amassaments a 

assajar per cada lot segons s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret 375/88. 

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra. 


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes 

referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en l’article 88 de l’EHE: 


− Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris 

d’acceptació referenciats entre parèntesi: 

− Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) 

− Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) 

− Densitat (UNE 83317/91) 

− Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) 

− Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85) 

RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ 

− Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les condicions indicades a l’article 31 de l’EHE i tindran les 

característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir: 

Designació (EHE, art. 31): 

Diàmetres: 

Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1): 


− No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona 

física (EHE, art. 90.1). 

− Nivell de control (EHE, art. 90): 


En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma, 

freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents: 


Documentals: 

Operatius: 

− Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificat en 

el projecte. 

− En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es 

sol·licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1). 

− Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori 

homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l’EHE (EHE, art. 31.5.2). 

− En barres corrugades i malles electrosoldades es sol·licitarà, per a cada subministrador i tipus d’acer, el certificat 

específic d’adherència, segons que s’indica al article 31 de l’EHE. 

− Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar 

que la secció equivalent compleix les especificacions de l’article 31.1 de l’EHE. 

− En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.3 de l’EHE, amb 

l’objecte de verificar que les característiques dels resalts s’ajusten a les variacions consignades obligatòriament en 

el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal). 

− En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, amb l’objecte 

de verificar el gravat de les marques d’identificació (tipus d’acer, país d’origen i marca del fabricant) segons que 

s’indica a l’article 31.2 de l’EHE. 

− Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblegat i ganxos d’ancoratge, mitjançant inspecció visual 

(control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblegat - desdoblegat segons s’indica a l’article 31.2 de l’EHE 

(control a nivell normal). 

− En el cas d’existir unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons l’article 90.4 de l’EHE. 

− Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l’allargament en 

trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d’acer, segons l’article 90.3 de l’EHE (control 

normal). 

− En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre 

principal utilitzat, e inclouran l’assaig de resistència a l’arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal). 

− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació. 

− En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sota 

l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar d’assajar l’acer en les condicions que estableix l’apartat 

2 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col·locació en obra. 


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el 

primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon: 

− Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) 

− Càrrega de trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) 

− Allargament en trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) 

− Doblegat-desdoblegat (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5) 

− Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5) 

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la 

metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon: 

− Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5) 

− Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)

a). MEMÒRIA 

ANNEX 3. Estudi bàsic de Seguretat i Salut.

Dades de l'obra 

Tipus d'obra: Mur de contenció amb gabions a Montargull 

Emplaçament: Accés sud Montargull 

Superfície construïda: 200m2 

Promotor: (Projecte) Ajuntament d’Artesa de Segre 

Arquitecte/s autor/s del Projecte d'execució: Miquel Ortiz i Terré 

Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut: Miquel Ortiz i Terré 

Dades tècniques de l'emplaçament 

Topografia: Terreny amb lleugers pendents 

Característiques del terreny: Degut a l’estat general de l’edificació fa presumir un bon comportament del sòl 

Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn: Zona urbana consolidada casc antic 

Instal.lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades: Instal·lació d’aigua i sanejament 

Ubicació de vials: Zona consolidada amb vials de 5m aproximadament sense voreres

Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions 

mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció 

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la 

prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les 

degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. 

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el 

terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 

1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de 

construcció. 

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de 

Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes 

en el present document. 

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant 

l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques 

s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. 

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. 

Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i 

Seguretat Social en el termini de 24 hores. 

Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir 

que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. 

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons 

model inclòs a l'annex III del Reial Decret. 

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i 

Salut. 

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas 

d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, 

comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels 

treballadors. 

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves 

responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 

Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra 

L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley 

de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en 

les següents activitats: 

- El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja 

- L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la 

determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació 

- La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars 

- El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius 

necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i 

salut dels treballadors 

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si 

es tracta de matèries i substàncies perilloses 

- La recollida dels materials perillosos utilitzats 

- L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes 

- L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents 

feines o fases del treball 

- La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms 

- Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de 

l'obra.

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: 

L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis 

generals: 

- Evitar riscos 

- Avaluar els riscos que no es puguin evitar 

- Combatre els riscos a l'origen 

- Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció 

dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els 

efectes del mateix a la salut 

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica 

- Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill 

- Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les 

condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball 

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció col lectiva a la individual 

- Donar les degudes instruccions als treballadors 

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el 

moment d'encomanar les feines 

L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació 

suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic 

L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués 

cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar 

determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui 

substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures 

Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió 

de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells 

mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball 

personal. 

Identificació dels riscos. 

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial 

Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i 

considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres 

feines. 

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions 

i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. 

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en 

minimitzar en tot moment el risc d'incendi. 

Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, 

manteniment...). 

Mitjans i maquinaria 

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades 

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) 

- Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...) 

- Riscos derivats del funcionament de grues 

- Caiguda de la càrrega transportada 

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics 

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) 

- Cops i ensopegades

- Caiguda de materials, rebots 

- Ambient excessivament sorollós 

- Contactes elèctrics directes o indirectes 

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques 

Treballs previs 



- Cops i ensopegades 


- Sobre esforços per postures incorrectes 

- Bolcada de piles de materials 

- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 

Enderrocs 



- Projecció de partícules durant els treballs 


- Contactes amb materials agressius 

- Talls i punxades 




- Fallida de l'estructura 


- Acumulació i baixada de runes 

Moviments de terres i excavacions 





- Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques 



- Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases 

- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes 

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques 


- Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar 

Fonaments 









- Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases

- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes 

- Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques 



- Fallides d'encofrats 

- Fallides de recalçaments 


- Bolcada de piles de material 


Estructura 











- Fallides d'encofrats 




- Riscos derivats de l'accés a les plantes 

- Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials 

Ram de paleta 












Coberta 

- Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) 









- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

- Caigudes de pals i antenes 



Revestiments i acabats 











Instal·lacions 






- Emanacions de gasos en obertures de pous morts 


- Sobresforços per postures incorrectes 

- Caigudes de pals i antenes 

Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del 

R.D.1627/1997) 

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars 

característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball 

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la 

vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible 

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones 

controlades o vigilades 

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió 

- Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió 

- Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis 

- Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic 

- Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit 

- Treballs que impliquin l'ús d'explosius 

- Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. 

Mesures de prevenció i protecció 

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en 

bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció 

hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. 

Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, 

manteniment...). 

Mesures de protecció col·lectiva

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra 

- Senyalització de les zones de perill 

- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació 

amb els vials exteriors 

- Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària 

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega 

- Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents 

- Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants 

- Fonamentació correcta de la maquinària d'obra 

- Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega 

màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc 

- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra 

- Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat 

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions 

veïnes) 

- Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases 

- Utilització de paviments antilliscants. 

- Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. 

- Col·locació de xarxes en forats horitzontals 

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) 

- Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades 

- Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides 

- Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes 

Mesures de protecció individual 

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules 

- Utilització de calçat de seguretat 

- Utilització de casc homologat 

- A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs 

per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria 

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de 

talls i punxades 

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos 

- Utilització de mandils 

- Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. 

Utilització d'equips de subministrament d'aire 

Mesures de protecció a tercers 

- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un 

passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. 

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors 

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega 

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions 

veïnes) 

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) 

Primers auxilis 

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. 

S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els 

accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres 

assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

NORMATIVA APLICABLE 

. Ley reguladora de la subcontratación en el Sector de la construcción 

Llei 32/2006 (BOE: 19/10/2006) 

· Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de 

construcción temporales o móviles 

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92) 

. Disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción 

R.D. 1627/1997, de 24 octubre (BOE: 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE 

. Modificación del RD 39/1997, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de 

Prevención, y el RD 1627/1997, por el que se establecen las disposiciones mínimas de 

seguredad y salud en las obras de construcción 

Real Decreto 604/2006 

. Ley de prevención de riesgos laborales 

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) 

. Reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales 

Ley 54/2003. 12 diciembre (BOE: 13/12/2003) 

. Reglamento de los servicios de prevención 

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 

01/05/98) 

·Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de 

los equipos de trabajo en materia de trabajos temporales en altura 

R.D. 2177/2004, de 12 de novembre, (BOE: 13/11/2004) 

. Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo 

R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97) 

. Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo 

R.D. 486/1997. 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el 

RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la " 

Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo" (O. 09/03/1971) 

. Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de 

cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajadores 

R.D. 487/1997, de 14 d'abril (BOE: 23/04/97) 

. Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que 

incluyen pantallas de visualización 

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97) 

. Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a 

agentes biológicos durante el trabajo 

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97) 

. Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a 

agentes cancerígenos durante el trabajo 

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97) 

. Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los 

trabajadores de equipos de protección individual 

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97) 

. Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de 

los equipos de trabajo 

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE. Modifica i 

deroga alguns capítols de la " ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo" (O. 09/03/1971) 

. Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido 

durante el trabajo 

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89) 

. Protección contra riesgo eléctrico 

R.D. 614/2001. 8 junio (BOE: 21/06/01) 

. Instrucción Técnica Complementaria MIE-APQ-006. Almacenamiento de líquidos 

corrosivos 

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98) 

. Reglamento de seguridad e higiene del trabajo en la industria de la construcción 

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52). Modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 

22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 A 105 derogats per O. de 20 gener 

de 1956. Capítol III derogat pel RD 2177/2004 

. Ordenanza del trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica 

O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1 a 4, 183 a 291 y anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) 

correcció d'errades: BOE: 17/10/70 

. Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de

poblado 

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) 

. Reglamento de aparatos elevadores para obras 

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) M odificació: O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 

14/03/81) 

. Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del reglamento de aparatos de 

elevación y manutención referente a grúas-torre desmontables para obras 

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d'octubre de 2003. (deroga la O. 

de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 

24/04/90)) 

. Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto 

O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84) 

. Normas complementarias del reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de 

amianto 

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87) 

. Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo 

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) Correcció d'errades (BOE: 06/04/71) Modificació: 

(BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 

664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997 

. S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció 

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98) 

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL 

. Cascos no metálicos 

R. de 14 de desembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1 

. Protectores auditivos 

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2 

. Pantallas para soldadores 

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Modificació: BOE: 24/10/75 

. Guantes aislantes de electricidad 

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75 

. Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos 


. Banquetas aislantes de maniobras 


. Equipos de protección personal de vias respiratorias. normas comunes y adaptadores 

faciales 


. Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos 


. Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos 

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8. Modificació: BOE: 30/10/75 

. Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes 

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9. Modificació: BOE: 31/10/75 

. Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra 

amoníaco 

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10 . Modificació: BOE: 01/11/75 

juliol de 2009 

L'arquitecte, 

Miquel Ortiz i Terré

a). MEMÒRIA 

ANNEX 4. Justificació de preus.

JUSTIFICACIÓ DE PREUS 

En compliment a l'Article 1r. de l'Ordre del 12 de juny de 1968 (B.O.E. de 25-7-68), es redacta el present annex en el 

que es justifica l'import dels preus. 

1.- PREUS BASE 

1.1. Preus de la mà d'obra 

El sistema seguit per a la determinació dels preus del cost de la mà d'obra, es basa en el següent: 

a) Preus que actualment es paguen a la zona d'acord amb el Conveni Col.lectiu de Treball de la Construcció i Obres 

Públiques de Barcelona. 

b) Tarifes de la Seguretat Social establertes en l'actualitat. 

c) Assegurança d'atur i formació professional establerts per Reial Decret Llei 8-2-1979. 

d) Fons de garantia salarial establert per l'Ordre de 28-3-80. 

1.2. Preus de materials i subministraments 

Els preus de materials i subministres són preus resultants a peu d'obra; en ells estan inclosos, si s'escau, els 

següents costos: 

a) Preu a l'origen 

b) El transport 

c) Càrrega a l'origen i descàrrega a l'obra. 

d) Moviment dintre de l'obra. 

e) Ruptures i/o deixalles. 

1.3. Preus de la maquinària i equip auxiliar 

En els preus de la maquinaria i equip auxiliar estan inclosos els costos següents: 

a) Cost de trasllat i posta en servei, incloses les despeses de transport i les operacions necessàries per la posta en 

funcionament. 

b) Cost d'existència, incloses les despeses d'amortització, interès del capital invertit, assegurances i impostos. 

c) Cost de funcionament, incloses les despeses del personal operador, els consums de combustible, lubrificants, 

filtres, material de desgast, etc., les reparacions, tren de rodatge o pneumàtics, etc. 

1.4. Preus auxiliars 

Son aquells preus que formen part d'un preu unitari compost, no poden incloure en algun dels tres apartats anteriors, 

per ésser ells mateixos compostos. 

2.- PREUS UNITARIS COMPOSTOS 

Per a l'obtenció dels preus unitaris compostos s'ha seguit el prescrit en l'article 67 del "Reglamento General de 

Contractación del Estado", així com a les normes complementàries incloses en l'Ordre de 14 de març de 1969 

(B.O.E. de 29-5-69 i Ordre de 27 d'abril de 1971). 

S'han confeccionat els quadres de jornals, materials, maquinaria i després de l'obtenció dels preus auxiliars que s'ha 

cregut necessari, s'ha obtingut el cost directe "Cn" de les diferents unitats d'obra, al qual se li ha afegit el cost indirecte 

(per mitjà del coeficient K), resultant el preu d'Execució Material. 

Per determinar el coeficient K de costos indirectes s'ha aplicat el que indica l'article 67 del "Reglamento General de 

Contractación del Estado" i els articles 9,10,11,12 i 13 de l'Ordre del 12-6-68. 

Per a obtenir el primer sumand "K1" es calcula el percentatge dels costos directes: 

K1= 100 x costos indirectes 

costos directes

Construcció d´un mur de gabions a Montargull 

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 1 

MA D'OBRA 

A0121000 h Oficial 1a 18,63000 € 

A0127000 h Oficial 1a col·locador 14,63000 € 

A012N000 h Oficial 1a d'obra pública 18,63000 € 

A0132000 h Ajudant paleta 16,24000 € 

A0137000 h Ajudant col·locador 12,24000 € 

A0140000 h Manobre 15,52000 € 

A0150000 h Manobre especialista 16,13000 €



MAQUINÀRIA 

C1311120 h Pala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 kW 63,82000 € 

C1315020 h Retroexcavadora mitjana 68,77000 € 

C13350A0 h Corró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 t 67,36000 € 

C133A030 h Picó vibrant dúplex de 1300 kg 13,85000 € 

C1501700 h Camió per a transport de 7 t 36,79000 € 

C1502E00 h Camió cisterna de 8 m3 48,52000 € 

C1709G00 h Estenedora de granulat 45,13000 € 

C2003000 h Remolinador mecànic 5,95000 € 

C2005000 h Regle vibratori 5,48000 €



MATERIALS 

B0111000 m3 Aigua 1,26000 € 

B0342500 m3 Pedra granítica de més de 150 mm, per a reblert de gabions 24,48000 € 

B037R000 m3 Tot-u artificial procedent de granulats reciclats 16,28000 € 

B064G35B m3 Formigó HM-30/B/40/I+F de consistència tova, grandària màxima del granulat 40 mm, amb >= 300 

kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+F 

88,39000 € 

B0A12000 kg Filferro acer galvanitzat 2,20000 € 

B0D81580 m2 Plafó metàl·lic de 50x200 cm per a 50 usos 1,34000 € 

B0DZP500 u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons metàl·lics, de 50x200 cm 0,50000 € 

B35A2125 u Gabió1x2x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas 

de malla 

34,28000 € 

BD5L23P0 m2 Làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de 6mm de gruix i 800 

g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN de COMPOSAN, col·locada sense adherir 

4,08000 

€



PARTIDES D'OBRA 

P-1 F221C420 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment 

en terreny compacte, amb mitjans mecànics 

Rend.: 1,322 2,83 € 

Unitats Preu EURO Parcial Import 

Ma d'obra 

A0140000 h Manobre 0,010 /R x 15,52000 = 0,11740 

Maquinària 

C1311120 h Pala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 

kW 

P-2 F2412039 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de 

reciclatge, amb camió de 7 t i temps d'espera per a la 

càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de 

més de 10 i fins a 15 km 

Subtotal: 0,11740 0,11740 

0,055 /R x 63,82000 = 2,65514 

Subtotal: 2,65514 2,65514 

DESPESES AUXILIARS 1,50 % 0,00176 

COST DIRECTE 2,77430 

DESPESES INDIRECTES 2,00 % 0,05549 

COST EXECUCIÓ MATERIAL 2,82979 

Rend.: 1,113 7,28 € 


Maquinària 

C1501700 h Camió per a transport de 7 t 0,216 /R x 36,79000 = 7,13984 

P-3 FD5L23P1 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltre 

de polietilè i una estructura drenant, de 6mm de gruix 

i 800 g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN 

de COMPOSAN, col·locada sense adherir 

Subtotal: 7,13984 7,13984 





Rend.: 0,121 5,94 € 


Ma d'obra 

A0127000 h Oficial 1a col·locador 0,010 /R x 14,63000 = 1,20909 

A0137000 h Ajudant col·locador 0,005 /R x 12,24000 = 0,50579 

Materials 

BD5L23P0 m2 Làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i 

una estructura drenant, de 6mm de gruix i 800 g/m2 

ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN de 

COMPOSAN, col·locada sense adherir 

Subtotal: 1,71488 1,71488 

1,000 x 4,08000 = 4,08000




P-4 G228A60F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i 

fins a 1,5 m, amb material adequat, en tongades de 

gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb 

compactació del 95 % PM 

Subtotal: 4,08000 4,08000 





Rend.: 1,239 10,64 € 


Ma d'obra 

A0150000 h Manobre especialista 0,200 /R x 16,13000 = 2,60371 

Subtotal: 2,60371 2,60371 

Maquinària 

C1315020 h Retroexcavadora mitjana 0,100 /R x 68,77000 = 5,55044 

C133A030 h Picó vibrant dúplex de 1300 kg 0,200 /R x 13,85000 = 2,23567 

P-5 G3J1111A m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, amb 

peces d'2x1x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acer 

galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas de 

malla, reblert amb pedra granítica d'aportació 

col·locada amb mitjans mecànics 

Subtotal: 7,78611 7,78611 





Rend.: 1,298 100,26 € 


Ma d'obra 

A0121000 h Oficial 1a 0,600 /R x 18,63000 = 8,61171 

A0132000 h Ajudant paleta 0,600 /R x 16,24000 = 7,50693 

Subtotal: 16,11864 16,11864 

Maquinària 

C1315020 h Retroexcavadora mitjana 0,600 /R x 68,77000 = 31,78891 

Materials 

Subtotal: 31,78891 31,78891 

B0342500 m3 Pedra granítica de més de 150 mm, per a reblert de 

gabions 

1,100 x 24,48000 = 26,92800 

B0A12000 kg Filferro acer galvanitzat 0,700 x 2,20000 = 1,54000 

B0D81580 m2 Plafó metàl·lic de 50x200 cm per a 50 usos 2,000 x 1,34000 = 2,68000 

B0DZP500 u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons 

metàl·lics, de 50x200 cm 

2,000 x 0,50000 = 1,00000




B35A2125 u Gabió1x2x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acer 

galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas de 

malla 

P-6 G921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat 

reciclat, col·locada amb estenedora i piconatge del 

material al 98 % del PM 

0,525 x 34,28000 = 17,99700 

Subtotal: 50,14500 50,14500 





Rend.: 1,265 21,66 € 


Ma d'obra 

A0140000 h Manobre 0,040 /R x 15,52000 = 0,49075 

Subtotal: 0,49075 0,49075 

Maquinària 

C13350A0 h Corró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 t 0,023 /R x 67,36000 = 1,22473 

C1502E00 h Camió cisterna de 8 m3 0,005 /R x 48,52000 = 0,19178 

C1709G00 h Estenedora de granulat 0,015 /R x 45,13000 = 0,53514 

Materials 

Subtotal: 1,95165 1,95165 

B0111000 m3 Aigua 0,050 x 1,26000 = 0,06300 

B037R000 m3 Tot-u artificial procedent de granulats reciclats 1,150 x 16,28000 = 18,72200 

P-7 G9GA6Y37 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, de 

consistència tova i grandària màxima del granulat 40 

mm, escampat des de camió, estesa i vibratge amb 

regle vibratori, remolinat mecànic 

Subtotal: 18,78500 18,78500 





Rend.: 1,036 106,38 € 


Ma d'obra 

A012N000 h Oficial 1a d'obra pública 0,200 /R x 18,63000 = 3,59653 

A0140000 h Manobre 0,450 /R x 15,52000 = 6,74131 

Subtotal: 10,33784 10,33784 

Maquinària 

C2003000 h Remolinador mecànic 0,050 /R x 5,95000 = 0,28716 

C2005000 h Regle vibratori 0,133 /R x 5,48000 = 0,70351




Materials 

B064G35B m3 Formigó HM-30/B/40/I+F de consistència tova, 

grandària màxima del granulat 40 mm, amb >= 300 

kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+F 

Subtotal: 0,99067 0,99067 

1,050 x 88,39000 = 92,80950 

Subtotal: 92,80950 92,80950 




COST EXECUCIÓ MATERIAL 106,37894

) PLEC DE CONDICIONS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS 

1.- DEFINICIÓ I NORMES D'APLICACIÓ GENERAL 

Definició 

Aquest projecte té per objecte la realització, fins a l'execució total, de totes les obres que es detallen en els documents 

que l'integren i que es representen en els plànols adjunts, la construcció de les quals s'ha d'ajustar a les prescripcions 

contingudes en aquest plec particular i a les instruccions del tècnic director de les obres, a qui correspon la 

interpretació autoritzada d'aquells i que resoldrà les dificultats de detall que es puguin presentar. 

Els documents del projecte són els següents: 

- Document 1 : MEMÒRIA I ANNEXOS 

- Document 2 : PLANOLS 

- Document 3 : PLEC DE CONDICIONS 

- Document 4 : AMIDAMENTS 

Document 5 : PRESSUPOST 

S'entén per documents contractuals del projecte els que resten incorporats al contracte i que són de compliment 

obligat, llevat de modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són: 

- Memòria i annexos 

- Plànols 

- Plec de Condicions amb els dos capítols (Prescripcions 

Tècniques Generals i Prescripcions Tècniques Particulars) 

- Quadre de preus, núm. 1 

- Quadre de preus, núm. 2 

- Pressupost total 

La resta de documents o dades del projecte representen només una opinió fonamentada de l'Administració, sense que 

això signifiqui que es responsabilitzi de la certesa de les dades que es subministren. Aquestes dades s'han de 

considerar, tan sols, com a complement d'informació que el contractista ha d'adquirir directament i amb els seus propis 

mitjans. 

Els documents contractuals del projecte definits a l'apartat anterior constitueixen la base del contracte; per tant, el 

contractista no podrà al·legar cap modificació de les condicions del contracte basant-se en les dades que contenen els 

documents informatius (com, per exemple, preus de bases de personal, maquinària i materials, préstecs o abocadors, 

distàncies de transport, característiques dels materials de l'explanació, justificació de preus, etc.), llevat que aquestes 

dades apareguin en algun document contractual. 

El contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se del fet de no obtenir prou informació 

directa que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del projecte. 

Si hi havia contradicció entre els plànols i les prescripcions tècniques particulars, en cas d'incloure's aquestes com a 

document que complementi el Plec de Condicions Tècniques Generals, prevaldria el que prescriuen les prescripcions 

tècniques particulars. En qualsevol cas, ambdós documents prevalen sobre les prescripcions tècniques generals. 

El que s'ha esmentat al plec de condicions i omès als plànols, o viceversa, ha de ser executat com si hagués estat 

exposat en ambdós documents, sempre que, a criteri del director, quedin prou definides les unitats d'obra 

corresponents i aquestes tinguin preu al contracte. 

Normes d'aplicació general 

GENERAL 

• Llei 2/2002 d’Urbanisme 

(DOGC núm. 3600 de 21/03/2002) 

• Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris 

de la NBE-CPI/91. 

(DOGC núm.1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995).

• Real Decret 786/2001 por el que se aprueba el “Reglamento de Seguridad contra incendios en 

establecimientos industriales”. 

(BOE: núm. 181 de 30/07/2001, correccions BOE núm. 48 de 22/02/2002. 

• Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. 

Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques. (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991). 

• Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres 

arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres arquitectòniques 

urbanístiques –BAU-) 

• Plec de clàusules administratives generals aplicables a la contractació d'obres 

de l'Ajuntament de Sabadell, d'ara endavant, PCAGA. 

• Plec de clàusules administratives particulars aplicables a l'obra en qüestió. 

VIALITAT 

• Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras”.(d’ara 

endavant,PG-3) 

(BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament). 

( Regiran les especificacions del, PG-3, amb tots els complements i les modificacions que a continuació es diuen, 

excepte en les que siguin explícitament complementades, substituïdes o modificades per aquest Plec de Condicions 

Tècniques Particulars, el qual, per a millor identificació i localització, segueix en els articles la numeració d'aquell. Cal 

entendre que els aspectes, fins i tot considerats en articles del PG-3 explícitament desenvolupats en el Plec Particular, 

que no quedin expressament regulats per aquest Plec Particular se sotmetran a les determinacions del PG-3. 

Posteriors modificacions: 

Ordre circular 292/86 T, de maig de 1986. 

Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86) 

Ordre Circular 293/86 T. 

Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87. 

Ordre Circular 295/87 T. 

Ordre Ministerial 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de Prescripcions 

Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació passa a denominar-se PG-4). 

Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88. 

Ordre Circular 299/89. 

Ordre Ministerial 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG. 

Ordre Ministerial 18/09/89 (BOE 910/89) 

Ordre circular 311/90, de20 de març. 

Ordre circular 322/97, de 24 de febrer. 

Ordre circular 325/97, de 30/12/97. 

Ordre Ministerial 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques 

Generals per a Obres de Carreteres i Ponts en el relatiu a conglomerats hidràulics i lligants hidrocarbonats (BOE 

22/1/2000). 

Ordre Ministerial 28/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques 

Generals per a Obres de Carreteres i Ponts en el relatiu a senyalització, balissament i sistemes de contenció de 

vehicles (BOE 28/01/2000). 

Ordre circular 326/2000, de 17 de febrer. 

Ordre circular 5/2001, de 24 de maig. 

Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de 

Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers. (BOE 

6/03/2002). 

Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de 

Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcció d’explanacions, 

drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol). 

Ordre circular 8/01. 

• Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. “Trazado, de la Instrucción de carreteras”. 

(BOE núm. 28 de 2/02/2000). 

• Codi de circulació vigent

GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES 

• Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Característiques que 

han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren 

pel subsòl. 

(DOGC núm. 1606 de 12/06/1992). 

Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica 

l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992. 

• Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis. 

XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE 

• Llei 29/1985 de “Aguas” 

(BOE núm. 189 de 8/08/1985). 

• Decret 1138/1990, “Aguas. Reglamentación Técnico-Sanitaria para el abastecimiento y control de calidad de 

las potables de consumo público”. (BOE núm. 226 de 20/09/1990). 

• Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de aguas. 

(BOE 24/07/01). 

• Directiva 98/83/CE del Consejo, relativa a la qualitat de les aigües de consum humà. (DOGC de 5/12/1998) 

• Ordre 28/07/1974 s’aprova el pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de 

agua. 

(BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament). 

• Norma Tecnológica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería Abastecimiento”. 

• Norma Tecnológica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego”. 

HIDRANTS D’INCENDI 

• Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, 

complementaris de la NBE-CPI/91. 

(DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995). 

• Real Decret 2177/1996 pel que s’aprova la Norma Bàsica de l’Edificació “NBE-CPI/96: Condiciones de 

Protección contra incendios en los edificios”. (BOE núm. 261 de 29/10/1996. Apèndix 2 art.2.4). 

• Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios”. 

(BOE núm. 298 de 14/12/1993). 

XARXA DE SANEJAMENT 

• Reial Decret-Llei 11/95, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les 

aigües residuals urbanes. (BOE núm. 312 de 20/12/1995). 

• Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de 

Poblaciones”. 

(BOE núm. 228 de 23/09/1986). 

XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT 

• Llei 34/1998 del Sector d’Hidrocarburs 

(BOE 7/10/1998).

• Decret 2913 “Reglamento general del Servicio Público de Gases Combustibles”. (BOE núm. 279 de 21/11/1973 

i modificat per BOE 20/02/84). 

Decret 1091/1975: complementari art. 27 (competències i obligacions) ( BOE núm. 121 de 21/05/1975). 

• Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos. Ordre de 

26/19/1983 modifica la Ordre de 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de 

combustibles gaseosos”. 

(BOE núm. 267 de 8/11/1983). 

Modificacions al “Reglamento de redes y acometidas de Combuatibles Gaseosos” que afectan a su Instrucción 

Técnica Complementaria (ITC): 

- Ordre 9/03/1994 es modifica l’apartat 3.2.1 de la ITC-MIG 5.1 

(BOE núm. 68 DE 21/03/1994). 

- Ordre 29/05/1998 es modifiquen les ITC-MIG-R.7. i la ITC-MIG-R.7.2 

(BOE 11/06/1998). 

• Real Decret 1085/1992, s’aprova el “Reglamento de la actividad de distribución de gases licuados del petróleo” 

(BOE núm. 243 de 9/10/92). 

• Ordre 29/01/1986, “Reglamento sobre instalaciones y almacenaje de gases licuados del petróleo en depósito 

fijo”. 

(BOE núm. 46 de 22/02/1986 i correcció d’errors BOE núm. 138 de 10/06/1986). 

XARXA DE DISTRIBUCIÓ ELÉCTRICA 

SECTOR ELÈCTRIC 

• Llei 54/1997 del Sector elèctric. 

• Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització 

d’instal·lacions d’energia elèctrica. (BOE núm. 310 de 27/12/2000). 

• Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de subministrament elèctric. 

(DOGC 18/12/2001). 

ALTA TENSIÓ 

• Decret 3151/1968 “Reglamento de líneas eléctricas aéreas de alta tensión”. 

(BOE núm. 311 de 27/12/1968, correcció d’errors BOE núm. 58 de 8/03/1969). 

• Circular 4/87 DGTSI “Aclariment dels articles 32 i 35 del Reglament de línies elèctriques aèries. Reglamento de 

líneaseléctricas aéreas de lata tensión en relació al seu pas per les proximitats d’edificis, construccions i zones de 

risc específic”. 

(Barcelona 21/01/1987). 

BAIXA TENSIÓ 

• R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09. Instalaciones 

de alumbrado exterior. 

(BOE núm. 224 18/09/2002). 

• Decret 2431/1973, “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT. Instrucciones Técnicas 

Complementarias MIE BT 005, 006 i 007 (xarxes subterrànies per a distribució d’energia elèctrica).(BOE de 

9/10/1973). 

• Resolució de la DGI de 24/02/1983, per la qual s’aprova a les empreses FECSA, ENHER, HECSA I FHSSA, 

les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en el subministrament d’energia elèctrica en baixa tensió. 

(DOGC 6/07/83).

ESTACIONS TRANSFORMADORES 

• Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales 

eléctricas y centros de transformación”. 

(BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors BOE núm. 15 de 18/01/83). 

• Ordre de 6/07/1984, s’aprova les “Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamento 

sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación”. 

(BOE núm. 183 de 01/08/1984). 

• Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”. 

(BOE núm. 152 de 26/06/1984). 

ENLLUMENAT PÚBLIC 

• Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient. 

(DOGC 12/06/2001). 

• R.D. 842/2002 por el que se aprueba el reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09. Instalaciones 

de alumbrado exterior. 

(BOE núm. 224 18/09/2002). 

• Resolució de 17/05/1989, de la Direcció General de Seguretat i Qualitat Industrial, per la qual s’aprova la 

Instrucció interpretativa de la Mi BT 009, del Reglament Electrotècnic per a Baixa tensió, relativa a instal·lacions 

d’enllumenat públic. 

(BOE núm. 152 de 26/06/1984). 

• Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”. 

• Ordenances Municipals. 

XARXA DE TELECOMUNICACIONS 

• Especificacions tècniques de les Companyies: 

-NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “Redes Telefónicas en Urbanizaciones y Polígonos Industriales”. 

- NT-f1-003/1986 C.T.N.E. “Canalizaciones subterráneas en urbanizaciones y polígonos industriales”. 

-Acuerdo UNESA- C.T.N.E. del 19 d’abril de 1976. 

• Plec de Condicions de LOCALRET 

VARIS 

- Instrucción de carreteras 8.2 ic: marcas viales 

O.16/7/87 (BOE: 4/8/87 i 29/9/87) 

- Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme NTJ del col.legi oficial d'enginyers tècnics agrícoles de 

Catalunya. 

- Normes UNE declarades de compliment obligatori per ordres ministerials del 5 de juliol de 1967 i l'11 de maig de 

1971, normes UNE esmentades als documents contractuals i, complementàriament, la resta de les normes UNE. 

- Normes NLT del laboratori de transport i mecànica del sòl José Luis Escario. Normes DIN, ASTM i d'altres 

normes vigents a d'altres països, sempre que siguin esmentades en un document contractual.

- Plec General de condicions per a la fabricació, el transport i el muntatge de canonades de formigó de l'associació 

tècnica de derivats del ciment 

- NTE, Normes Tecnològiques de l'edificació 

- Normatives Particulars de les Corporacions locals 

BARRERES URBANÍSTIQUES 

- Supressió de barreres arquitectòniques 

D. 100/1984 del Departament de Sanitat i Seguretat Social, 10/4/84 (DOG: 18/4/84) 

- Supressió de barreres arquitectòniques als espais públics i en els projectes i obres d'urbanització. 

Circular del Departament de Sanitat i Seguretat Social (1982) 

SISTEMES CONSTRUCTIUS 

- NBE-AE-88 Acciones en la Edificación 

R.D. 1370/88 (BOE: 17/11/88) 

- PDS-1-74 Norma Sismorresistente 

D. 3209/74 (BOE: 21/11/74) 

- EHE Instrucción de hormigon estructural. 

R.D. 2661/1998 

- EF-88 Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado 

R.D. 824/88 (BOE: 28/7/88) Correcció d'errors (BOE: 25/11/88) 

- NBE-FL-90 muros resistentes de fábrica de ladrillo 

R.D. 1723/90 (BOE: 4/1/91) 

- NBE-QB-90 cubiertas con materiales bituminosos 

R.D. 1572/90 (BOE: 7/12/90) 

- NBE-EA-95 estructuras de acero en edificacion 

R.D. 1829/95 (BOE: 18/01/96) 

- Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación 

D. 462/71 (BOE: 24/3/71) 

- Pliego Gral. de condiciones técnicas. Dirección gral. de arquitectura 

O. 4/6/73 (BOE: 13 a 16, 18 a 23 i 25 i 26/6/73) 

- UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó 

O. 12/4/85 (DOG: 3/5/85) 

- RL-88 Pliego General de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción 

O. 27/7/88 (BOE: 3/8/88) 

- RC-88 Pliego de Prescripciones técnicas generales para la recepción de cementos 

R.D. 1312/88 (BOE: 4/11/88) Correcció d'errors (BOE: 24/11/88) 

- Obligatoriedad de homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de 

obras y productos prefabricados 

R.D. 1313/88 (BOE: 4/11/88) 

- RY-85 Pliego gral. de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción 

O. 31/5/85 (BOE: 10/6/85) 

- Yesos y escayolas. Homologación obligatoria para la construcción y especificaciones técnicas de prefabricados y 

productos afines y su homologación por el Ministerio de industria y energía

R.D. 1312/86 (BOE: 1/7/86 Correcció d'errors (BOE: 7/10/86) 

- Control de qualitat en l'edificació 

D. 375/88 (DOG: 28/12/88) Correcció d'errors (DOG: 13/1/89) Desplegament (DOG: 24/2/89, 

11/10/89) 

SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL 

- Normas para iluminación de centros de trabajo 

O. 26/8/40 (BOE: 29/8/40) 

- Andamios. Reglamento General sobre seguridad e higiene en el trabajo (Capítol VII) 

O. 31/1/40 (BOE: 3/2/40) 

- Ordenanza General de seguridad e higiene en el trabajo 

O. 9/3/71 (BOE: 16 i 17/3/71) Correcció d'errors (BOE: 6/4/71) 

- Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo en la industria de la construcción 

O. 20/5/52 (BOE: 14 i 15/6/52) Modificació (BOE: 21/12/53) Complement (BOE: 1/10/66) 

- Obligatoriedad de la inclusión de un estudio de seguridad y salud en el trabajo en los proyectos de edificación y 

obras publicas 

R.D. 1627/97 (BOE 25/10/97) 

- Ordenanza de trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica (Capítol XVI) 

O. 28/8/70 (BOE: 5,7,8 i 9/9/70) Correcció d'errors (BOE: 17/10/70) Interpretació d'articles (BOE: 

28/11/70 i 5/12/70) 

Es considera aplicable la legislació que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova 

legislació aplicable que es promulgui, sempre que sigui vigent amb anterioritat a la data del contracte. 

En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes, es tindran en compte, en tot moment, les 

condicions més restrictives; en qualsevol cas els Plecs administratius primaran sobre els tècnics. 

L'adjudicatari s'ha d'atenir, en l'execució d'aquestes obres, a tot allò que sigui aplicable en les disposicions vigents en 

relació a la reglamentació de treball, assegurances de malalties, subsidis familiars, plus, subsidis de vellesa, 

gratificacions, vacances, retribucions especials, hores extres, càrregues socials i, en general, totes les disposicions que 

s'hagin dictat o es dictin per regular les condicions laborals a les obres per contracte amb destinació a l'Administració 

Pública. 

2.- DISPOSICIONS GENERALS 

Direcció de les obres 

És aplicable el que estableixen les clàusules 3 i 4 del PCAGA. 

Funcions del director de l'obra 

Les funcions del director, pel que fa a la direcció, el control i la vigilància de les obres, són les següents: 

• Exigir al contractista, directament o per mitjà del personal a les seves ordres, el compliment de les condicions 

contractuals. 

• Garantir l'execució de les obres amb estricta subjecció al Projecte aprovat o a les modificacions degudament 

autoritzades i el compliment del programa de treball. 

• Definir i precisar aquelles condicions tècniques que els Plecs de Prescripcions corresponents deixen a la seva 

decisió.

• Autoritzar l'inici dels treballs i comprovar el replanteig general i els de detall. 

• Resoldre totes les qüestions tècniques que s'escaiguin pel que fa a interpretació de plànols, condicions de 

materials i d'execució d'unitats d'obra, sempre que no es modifiquin les condicions del contracte. 

• Atendre les interpel.lacions que qualsevol ciutadà pugui realitzar a l'execució de l'obra per remetre-les a l'autoritat 

competent segons el tema plantejat. 

• Estudiar les incidències o els problemes plantejats en les obres que impedeixin el compliment normal del contracte 

o n'aconsellin la modificació, i tramitar, si escau, les propostes corresponents. 

• Proposar les actuacions adients per obtenir, dels organismes oficials i dels particulars, els permisos i les 

autoritzacions necessaris per a l'execució de les obres i l'ocupació dels béns afectats per aquestes, i resoldre els 

problemes plantejats pels serveis i les servituds relacionats amb les obres. 

• Assumir personalment i sota la seva responsabilitat, en cas d'urgència o gravetat, la direcció immediata de 

determinades operacions o treballs en curs; per la qual cosa el contractista haurà de posar a la seva disposició el 

personal, el material i els mitjans de tot tipus de l'obra. 

• Definir, determinar i supervisar els assajos, les proves i les anàlisis i altres operacions del Control de Qualitat, com 

també la interpretació i valoració dels resultats. 

• Acreditar al contractista les obres realitzades, d'acord amb el que disposen els documents del contracte. 

• Participar en les recepcions i redactar la liquidació, d'acord amb les normes legals establertes. 

• El contractista restarà obligat en tot moment a prestar la seva col·laboració al director per al desenvolupament 

normal de les funcions que li són encomanades. 

Personal del contractista 

És aplicable el que estableixen les clàusules 5, 6, 7 i 9 del PCAGA. 

La Direcció de l'obra vetllarà especialment perquè les funcions de delegat del contractista i la resta del seu personal 

facultatiu recaiguin sobre persones que tinguin la titulació requerida. 

La Direcció podrà suspendre els treballs, sense que això signifiqui cap alteració dels termes i terminis del contracte, 

quan aquells no es duguin a terme sota la direcció del personal facultatiu designat per fer-ho. 

El Director Facultatiu podrà exigir al contractista la designació de nou personal facultatiu quan així resulti de les 

necessitats dels treballs. En els casos d'incompliment de les ordres rebudes o de negativa a subscriure, amb 

conformitat o observacions, els documents que reflecteixin el desenvolupament de les obres -com els comunicats de 

situació, les dades d'amidaments d'elements a ocultar, els resultats d'assajos, les ordres de la Direcció i d'altres definits 

per les disposicions del contracte o convenients perquè es desenvolupi millor- es presumirà que hi ha aquell requisit. 

Ordres al contractista 

És aplicable el que estableix la clàusula 8 del PCAGA. 

La Direcció Facultativa serà l'únic interlocutor ordinari entre l'Administració i l'adjudicatari. Les ordres emanades de la 

superioritat jeràrquica del director, llevat de casos de reconeguda urgència, es comunicaran sempre al contractista per 

mitjà de la Direcció d'obra. I en els casos excepcionals esmentats, l'autoritat promotora de l'ordre la comunicarà a la 

Direcció amb la mateixa urgència. 

El contractista no pot en cap moment atendre, sense autorització expressa del director facultatiu, cap sol·licitud de 

modificació de les obres de procedència aliena. Les observacions, peticions i reclamacions que puguin fer-li arribar 

altres persones que es considerin afectades per les obres les remetrà amb la diligència requerida a la Direcció de l'obra 

perquè disposi el que calgui en cada cas. 

En aquelles obres en què l'Ajuntament nomeni un inspector d'obra, la missió d'aquest serà exclusivament la de 

permanent vigilància i informació a la Direcció d'obra sota les ordres d'aquesta, sense que pugui tenir -per si mateix o 

per delegació- cap altra prerrogativa. Excepcionalment podrà aturar l'execució de determinada unitat d'obra que no 

s'estigui fent d'acord amb les indicacions emanades de la Direcció, el temps suficient per informar-la immediatament de 

l'adopció d'aquesta mesura per tal que disposi el que calgui.

3.- INICI DE LES OBRES 

Inspecció de les obres 


El contractista o el seu delegat ha d'acompanyar la Direcció durant les visites d'inspecció de les obres. 

Comprovació del replanteig 


Programa de treballs 

El contractista ha de presentar, com a màxim en el termini d'una setmana a comptar de la data de l'acta de 

comprovació del replanteig, el programa de treballs ajustat al termini d'execució contractat, en el qual ha de constar: 

a) Ordenació en parts o classes d'obra de les unitats que integren el Projecte, amb expressió del volum de cadascuna. 

b) Determinació dels mitjans necessaris com ara personal, instal·lacions, equip i materials, amb expressió dels seus 

rendiments mitjans. 

c) Estimació, en dies, dels terminis d'execució de les diverses obres o operacions preparatòries, equip i instal·lacions i 

dels d'execució de les diverses parts o classes d'obra. 

d) Valoració mensual i acumulada de l'obra programada, sobre la base de les obres o operacions preparatòries, equip i 

instal·lacions i parts o classes d'obra a preus unitaris. 

e) Gràfics de les diverses activitats o treballs. 

El programa de treballs ha de tenir en compte els períodes que la Direcció d'obra necessita per als replanteigs de detall 

i els preceptius assajos d'acceptació. 

El programa de treballs, un cop aprovat per la Direcció Facultativa, té caràcter contractual i és exigible com a tal. 

Ordre d'inici de les obres 

La subscripció de l'Acta de Comprovació del Replanteig dóna inici -llevat que l'Acta expressi una altra cosa- al període 

d'execució de l'obra, que es comença a comptar, a l'efecte del termini, des l'endemà a la data d'aquella. 

Si, encara que el contractista hagués formulat observacions que poguessin afectar l'execució del Projecte, el director 

decidís iniciar-lo, el contractista estaria obligat a iniciar-les, sense perjudici del seu dret a exigir, si s'escaigués, la 

responsabilitat que a l'Administració incumbeix com a conseqüència immediata i directa de les ordres que emet. 

L'inici de qualsevol unitat d'obra ha de ser autoritzat per la Direcció Facultativa, després de comprovar els replanteigs 

parcials i de detall i dels resultats dels assajos i les anàlisis previs i/o d'acceptació que resultin necessaris. 

4.- DESENVOLUPAMENT I CONTROL DE LES OBRES 

Replanteig de detall de les obres 

L'adjudicatari, a partir de les dades contingudes en el Projecte i de les instruccions de la Direcció Facultativa, ha de 

confeccionar els plànols geomètrics de replanteig general i de detall. 

El director aprovarà els replanteigs general i de detall necessaris per a l'execució de les obres i subministrarà al 

contractista tota la informació de què disposi per tal que es puguin dur a terme.

El contractista haurà de proveir, a càrrec seu, tots els materials, equips i mà d'obra necessaris per efectuar els 

replanteigs i determinar i fixar els punts de control o de referència que calguin. 

Equips de maquinària 

Serà d'aplicació el que estableixen les clàusules 29 i 30 del PCAGA. 

Qualsevol modificació de l'equip adscrit o aportat a l'obra exigible per contracte o compromesa per la Licitació requerirà 

la aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. 

Assajos 


El contractista està obligat a facilitar en tot moment les tasques del laboratori designat per la Direcció Facultativa per a 

la realització de les proves, els assajos o les anàlisis del Control de Qualitat, com també a disposar de tot el que calgui 

per a tal efecte, facilitant el personal, els materials i els aparells que es requereixin sense cap abonament. 

En el cas que els resultats dels assajos de control resultessin desfavorables o insuficients, el director de l'obra podria 

exigir la realització dels assaigs complementaris que estimi pertinents. El contractista assumirà totes les despeses que 

s'originin per aquest motiu i no es computaran els efectes del percentatge màxim del cost del Control de Qualitat a 

càrrec d'aquell que s'expressa en la clàusula 32 del PCAGA. 

Materials 

És aplicable el que estableixen les clàusules 31, 32, 33 i 37 del PCAGA. 

No s'aportarà ni s'utilitzarà cap material a obra si prèviament no ha estat acceptat per la Direcció Facultativa. 

En conseqüència el contractista notificarà a la Direcció, amb prou antelació, la procedència i les disponibilitats del que 

es proposi utilitzar per tal que aquella pugui ordenar l'execució de les proves i assaigs necessaris per acreditar-ne la 

idoneïtat. D'acord amb això, es considerarà defectuosa l'obra o la part d'obra que hagi estat realitzada amb materials 

no assajats i aprovats per la Direcció Facultativa. 

L'acceptació de les procedències proposades serà condició prèvia imprescindible per a la realització d'aplecs a l'obra, 

sense perjudici que la Direcció pugui verificar en tot moment que l'esmentada idoneïtat es manté en aplecs successius 

o rebutjar més endavant si s'apreciés en el material qualsevol defecte de qualitat o uniformitat. 

Els aplecs, tant de titularitat pública com privada, situats parcialment o totalment en el mateix terme municipal 

requeriran l'aprovació prèvia formal, específica per a la realització d'aquesta obra, de l'Ajuntament. Sense perjudici de 

la subjecció a llicència i a qualsevol altra autorització que s'escaigui. A tal efecte el contractista aportarà tot el que 

calgui per definir la intervenció, l'abast de l'impacte, la durada i les mesures correctores que proposi. 

Els materials necessaris per a l'obra, estiguin o no inclosos en aquest Plec, hauran de ser de qualitat adequada a la 

utilització a què se'ls destina; per la qual cosa s'ha de presentar mostres, informes i certificats dels fabricants 

corresponents i, en qualsevol cas, la Direcció Facultativa pot ordenar la realització d'assajos i proves que estimi 

convenients. 

Els materials s'han de disposar i emmagatzemar de forma convenient tant pel que fa a la necessària conservació 

característiques, aptitud, forma... com perquè siguin fàcilment inspeccionables. També cal prendre especial cura en la 

seguretat dels aplecs, tant per als béns com per a les persones, pròpies a l'obra o alienes. 

Tot el material que no reuneixi les condicions requerides o hagi estat rebutjat o sigui inutilitzable per qualsevol altre 

concepte serà retirat de l'obra immediatament. 

Tot el que s'ha expressat serà també aplicable al material procedent de l'obra pel que fa a la possible reutilització. 

Quant a la utilització en altres obres serà d'aplicació el que estableix la clàusula 32 del PCAGA. 

Aplecs 

Serà d'aplicació el que estableixen les clàusules 36, 38 i 52 del PCAGA. 

L'emplaçament del aplecs en terrenys de la mateixa obra o en altres del mateix terme municipal, tant de titularitat 

pública com privada, requerirà l'aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. El contractista delimitarà de manera ben

ostensible la totalitat del perímetre utilitzat i serà responsable de la neteja i el condicionament de l'espai propi, com 

també de l'entorn i la zona d'influència. 

L'omissió d'aquest requisit serà motiu de sanció, clausura de la utilització i detraiment de la primera certificació que es 

produeixi dels imports necessaris per afrontar les despeses de restitució de les condicions al lloc en qüestió. 

Les superfícies s'hauran de condicionar, un cop utilitzades, i caldrà restituir-les tal com estaven en principi. 

Qualsevol despesa o indemnització que se'n derivi anirà a càrrec del contractista. 

Treballs nocturns o festius 

Els treballs nocturns hauran de ser prèviament autoritzats pel director i es podran fer només les unitats d'obra que ell 

indiqui. El contractista haurà d'instal·lar els equips d'il.luminació del tipus i la intensitat que la Direcció ordeni, i mantenirlos 

en perfecte estat mentre durin els treballs. 

Serà objecte d'autorització expressa la utilització de qualsevol mitjà que pugui implicar contaminació acústica o 

qualsevol altra molèstia al veïnat. 

Els treballs en jornada festiva, tant general com local, també requeriran l'aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. Els 

dissabtes tindran la consideració de festius en la totalitat de la jornada. 

Treballs defectuosos i treballs no autoritzats 


Construccions i conservacions de desviaments 

El contractista construirà, habilitarà i mantindrà al seu càrrec els camins o les vies de comunicació de qualsevol mena 

que calgui per al transport de personal, materials, maquinària i la seva maniobra. 

També farà els itineraris i desviaments degudament senyalitzats que calgui per als vianants o el trànsit de qualsevol 

mena que resultin afectats per les obres i demolirà i retirarà els que hagin estat construïts en aquell moment i ja no 

siguin necessaris. 

Llevat que siguin explícitament previstos en el pressupost en partides independents, aquests treballs es consideren 

inclosos en els preus de les unitats d'obra respectives. 

Senyalització de les obres i instal·lacions. 


L'adjudicatari restarà obligat a disposar i col·locar en nombre, dimensions, tipologia i qualitat suficients els senyals de 

trànsit i protecció -informatius i preceptius- necessaris per evitar qualsevol accident, com també tots aquells addicionals 

que el tècnic director estimi necessaris. 

El responsable dels accidents que es puguin produir per incompliment d'aquestes prescripcions serà l'adjudicatari. 

En qualsevol cas, cal complir els requisits mínims següents: 

1. S'encerclarà completament qualsevol obstacle ocasionat a la via pública, tant a voreres com a calçades, o a 

qualsevol altre àmbit públic viari, ja estigui integrat per personal que treballa, aplecs de material, runa, maquinària, 

mitjans de transport, rases, pous o qualsevol altre element afecte directament o indirectament als treballs en execució. 

2. Mai no es pot prescindir de la senyalització genèrica de obres en execució segons els senyals reglamentaris 

específics. 

3. Cal tancar totalment amb tanques subjectes entre elles els àmbits on hi hagi pous, rases o altres elements que 

puguin comportar un perill físic. El conjunt del tancament i les subjeccions han de presentar prou solidesa. Aquests 

tipus d'elements cal que es cobreixin al final de la jornada i sempre que no s'hi treballi directament. 

4. A la nit no hi pot mancar la definició íntegra de qualsevol obstacle amb prou senyalització lluminosa. 

Totes les tanques han de contenir, en lloc visible, un rètol que indiqui el nom de l'empresa i el seu número de telèfon. 

Es prohibeix la col·locació d'altres anuncis a les tanques, rètols o senyals de tot tipus que ha d'instal·lar l'adjudicatari 

amb motiu de les obres.

Quan la senyalització s'apliqui sobre obres, àmbits o instal·lacions dependents d'altres organismes, el contractista 

restarà, a més, obligat a allò que sobre el particular estableixin les normes d'aquells organismes interessats. 

Restaran de càrrec de l'adjudicatari les despeses que per material de senyalització i precaució origini el compliment de 

tot allò que disposa aquest article. 

Precaucions especials durant l'execució de les obres 

És aplicable el que estableix l'article 104.10 del PG-3. 

La cura per ocasionar el mínim de pertorbacions als usuaris de la via pública i als veïns de les zones properes serà 

objecte d'especial atenció del contractista pel fet de tractar-se d'una condició inherent a la realització d'obres dintre del 

domini urbà. 

La Direcció Facultativa ha de vetllar de manera especial aquesta qüestió i pot ordenar la modificació de plans o 

sistemes d'execució de les unitats d'obra que ho requereixin i proposar les sancions que siguin aplicables per 

incompliment d'aquesta especificació. 

Modificacions d'obra 

És aplicable el que estableixen les clàusules 53, 54, 55, 56 i 57 del PCAGA. 

5.- RESPONSABILITATS ESPECIALS DEL CONTRACTISTA 

Danys i perjudicis 

El contractista té l'obligació de prendre les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona marxa de les feines. 

En qualsevol cas, el contractista és l'únic i exclusiu responsable, durant l'execució de les obres, de tots els accidents 

danys o perjudicis, directes o indirectes, que pugui patir o ocasionar ell o el seu personal, a ell o a qualsevol altra 

persona, servei o entitat, i assumirà, en conseqüència, totes les responsabilitats que comportin. 

Quan aquests perjudicis s'hagin ocasionat com a conseqüència immediata i directa d'una ordre explícita de 

l'Administració, aquesta serà responsable dintre dels límits assenyalats en la Llei de Règim Jurídic de l'Administració 

de l'Estat. Aquesta també serà responsable dels danys que es causin a tercers com a conseqüència de vicis de 

projecte. En aquests casos l'Administració pot exigir al contractista, per raons d'urgència, la reparació del dany causat, i 

aquest tindrà dret que se li abonin les despeses que es derivin de tal reparació. 

Objectes trobats 


Evitació de contaminacions 

El contractista té l'obligació de complir les ordres de la Direcció per tal d'evitar la contaminació ambiental, sanitària i 

sònica, de l'aire, dels cursos d'aigua i, en general, de qualsevol mena de bé públic o privat. 

És obligació del contractista el manteniment permanent de l'obra i els seus entorns i de les adequades condicions de 

neteja. Ha de retirar immediatament runes, materials no utilitzables, instal·lacions provisionals que no siguin 

necessàries, limitar el temps de presència d'aplecs en obra a l'imprescindible, prendre cura de l'aspecte i, en general, 

adoptar les mesures i executar els treballs necessaris perquè les obres presentin, en temps sec i en temps de pluja, un 

aspecte compatible amb l'ordre, la higiene i el decòrum exigible a qualsevol activitat urbana, i més si es desenvolupa 

en un espai públic i ostensible. 

El contractista, com a conseqüència de la seva obligació de mantenir la policia de l'obra, és també responsable de la 

runa o deixalles que agents aliens a l'obra puguin abocar dins els dominis d'aquesta o de la seva àrea d'influència. S'ha 

d'encarregar de denunciar-los i de retirar les deixalles amb la diligència necessària per evitar la degradació 

generalitzada de l'indret. Només resultarà exonerat d'aquesta obligació quan, en un àmbit perfectament definit i allunyat 

de la zona d'obres, aquestes s'hagin donat per acabades i la Direcció d'Obra hagi donat el vist-i-plau a la forma com 

s'ha deixat l'indret. El director de l'obra, acompanyat del contractista, ha de fer aleshores una inspecció -a la qual podrà 

convocar la Policia municipal o una altra autoritat responsable de la neteja ciutadana- i, si ho troba conforme, ha de 

lliurar a aquesta la responsabilitat de la vigilància i el manteniment a partir d'aquest moment. 

Serveis afectats

Els plànols i altra documentació que el projecte incorpora relatius a l'existència i situació de serveis, cables, canonades, 

conduccions, arquetes, pous i, en general, d'instal·lacions i estructures d'obra soterrades, tenen un caràcter informatiu i 

no garanteixen l'exhaustivitat ni l'exactitud i, per tant, no seran objecte de reclamació per mancances i/o omissions. 

L'adjudicatari està obligat a la seva pròpia investigació, per la qual cosa sol·licitarà als titulars d'obres i serveis plànols 

de situació i localitzarà i descobrirà les conduccions i obres enterrades per mitjà dels treballs d'excavació manual 

necessaris. Les despeses ocasionades o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per 

tant, no seran objecte d'abonament independent. 

6.- AMIDAMENT I ABONAMENT 

Amidament de les obres 


El contractista facilitarà tots els auxilis necessaris, inclosos la topografia i l'elaboració de plànols, per tal de documentar 

els amidaments. 

En finalitzar les obres lliurarà a la Direcció Facultativa un conjunt complet de plànols as built integrat per vegetals i dues 

còpies, que defineixin la situació i les dimensions reals de tots els elements i les instal·lacions construïts. 

Abonament de les obres 

A) Certificacions: és aplicable el que estableixen les clàusules 44, 45, 46 i 52 del PCAGA. 

B) Preus unitaris: és aplicable el que estableix la clàusula 48 del PCAGA. 

C) Partides alçades: és aplicable el que estableix la clàusula 49 del PCAGA. 

Altres despeses a càrrec del contractista 

A part de les específicament esmentades en altres articles d'aquest Plec de Condicions, són a càrrec del contractista, 

sempre que el contracte no especifiqui explícitament el contrari, les despeses següents: 

• Les despeses que originin els replanteigs generals i particulars de detall, com també les comprovacions 

respectives. 

• Les de construcció, moviment i retirada de tota mena de construccions auxiliars. 

• Les de lloguer o compra de terrenys i immobles per a oficina, taller o dipòsits de maquinària i materials. 

• De protecció d'aplecs i de la mateixa obra contra tot deteriorament, dany o incendi, tot complint les disposicions 

vigents en matèria d'emmagatzemament d'explosius i carburants. 

• Les de neteja i evacuació de deixalles i escombraries. 

• Les de construcció, conservació i demolició i retirada de rampes, desviaments, accessos, camins i altres vies 

auxiliars. 

• Les de construcció i conservació de desguassos. 

• Les despeses de subministrament, col·locació i conservació dels mitjans necessaris per a la senyalització 

adequada o la protecció de les obres que no estiguin explícitament incloses en el Pla de Seguretat i Higiene. 

• Les de subministrament, col·locació i retirada dels cartells indicatius d'obra. 

• Les de retirada d'instal·lacions, eines, materials i, en general, neteja de l'obra i els seus voltants. 

• Les de restitució, reposició o correcció de les zones de préstecs o aplecs. 

• Les de muntatge, contractació, conservació i retirada de les instal·lacions per al subministrament d'aigua, energia 

elèctrica o altres necessàries per a les obres, com també del seu consum.

• Les de demolició i retirada de les instal·lacions provisionals. 

Les de correcció de les deficiències observades i retirada dels materials inservibles. 

• Les de construcció d'obres de fàbrica necessàries per a l'evacuació d'aigües residuals o d'escorrentia durant 

l'execució de les obres, i també el posterior saneig de les zones afectades. 

• Les del personal necessari per portar a terme la vigilància de les obres. 

• Les despeses ocasionades per danys a tercers. 

• Les de confecció de plànols de replanteig d'obra, de detall i as built, com també dels treballs topogràfics. 

L'adjudicatari s'ha de fer càrrec de les despeses per a l'obtenció de llicències, permisos, autoritzacions, visats..., 

necessaris per a la legalització de les obres i instal·lacions i la posada en funcionament i de confecció dels documents 

que calgui presentar per a l'obtenció d'aquells. 

Les despeses del control de qualitat fins a l'1 % del pressupost d'execució per contracte del projecte i totes les 

necessàries per complir la normativa sobre seguretat i higiene en el treball que no siguin explícitament previstes pel Pla 

de Seguretat i Higiene (inclosa l'elaboració), són, així mateix, a càrrec del contractista. 

7.- DISPOSICIÓ FINAL 

1.- Les prescripcions d'aquest Plec General o en el corresponent Particular que incorpori, reprodueixi o es remeti a 

aspectes, articles i/o clàusules de normativa estatal, autonòmica o local, inclòs el Plec de Clàusules Administratives 

Generals, s'entendrà automàticament modificades en el moment que es produeixi la seva revisió, modificació i/o 

substitució. 

2.- De verificar-se aquesta revisió, modificació i/o substitució, s'autoritza l'alcalde per introduir-les en el text del Plec, 

aprovant si s'escau un tex refós del mateix.

CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS 

301 DEMOLICIONS 

Consisteix en la demolició i l'enderroc de tots els elements que obstaculitzin l'obra o que calgui fer desaparèixer per 

donar per acabada l'obra. 

S'inclou la demolició de tot tipus de paviments (de panot, de formigó, de llambordes, d'aglomerat asfàltic, base de 

formigó, etc.), vorades, estructures, qualsevol element de la xarxa de sanejament, fonaments i l'enderroc de tot tipus 

d'elements de fàbrica i elements urbans (bancs, fanals, etc.). 

Les llambordes i vorades de pedra que estiguin en bon estat s'han de netejar i emmagatzemar de la forma i en el lloc 

que indiqui la Direcció Facultativa. 

L'execució inclou les operacions següents: 

• Demolició i/o enderroc 

• Càrrega i transport de runa a l'abocador 

Les operacions de demolició i/o enderroc s'han de dur a terme amb les precaucions necessàries per obtenir unes 

condicions de seguretat i evitar damnatges a les construccions properes, d'acord amb el que ordeni la Direcció 

Facultativa, i que produeixin el mínim de molèsties als veïns. 

S'ha de tenir especial cura de no deixar elements a mig enderrocar que produeixin situació de risc en finalitzar els 

treballs. Durant els treballs d’enderrocs hi haurà persona responsable vigilant els treballs, indicant els camins alternatius 

als vianants, així com dirigint les maquinàries evitant tota situació de risc. 

La runa procedent de l'enderroc s'ha de transportar al més aviat possible a l'abocador. 

S'ha de presentar a la Direcció Facultativa un certificat d'abocador autoritzat que demostri que la runa de l'obra s'hi ha 

dipositat. 

Amidament i abonament: 

S'ha de mesurar i abonar segons el quadre de preus núm. 1. Les unitats de mesura varien segons els diferents elements 

que cal executar, i són: ml, m2, m3, ut, realment realitzats. 

El preu corresponent inclou la càrrega sobre el camió i el transport de les runes a l'abocador o el lloc que designi la 

Direcció Facultativa. 

320 EXCAVACIÓ DE TERRES (ESPLANACIÓ) 

S'entén per excavació de terres l'excavació per sota de la rasant natural del terreny un cop feta l'esbrossada fins a la 

cota de la rasant del projecte, l'anivellació la càrrega i el transport dels materials sobrants a l'abocador o al lloc previst per 

a una posterior utilització. 

Les excavacions s'han d'executar d'acord amb les dades dels plànols de detall del projecte, del replanteig de les obres i 

de les ordres de la Direcció Facultativa. 

S'ha de incloure l'ampliació, la millora o la rectificació dels talussos de la zona de desmuntada, i llur refí i l'execució. 

Si l'esplanada no acompleix les condicions de capacitat portant, necessàries, la Direcció Facultativa podrà ordenar una 

excavació addicional. 

Les excavacions es consideren no classificades a l'efecte de l'article 320.2 del PG4, i serà la Direcció Facultativa qui 

determinarà les unitats que corresponen a l'excavació en roca o en qualsevol tipus de terreny. 

A l'esplanada es preveuran uns punts de desguàs connectats a la claveguera per tal d'evitar el seu anegament en cas 

de pluja. 

S'inclou el transport de terres a qualsevol distància, i si a criteri de la Direcció Facultativa les terres no són adequades 

per a la formació de terraplens, es transportarà a l'abocador.

Amidament i abonament 

S'ha de mesurar i abonar per metres cúbics (m 3 ), realment excavats, mesurats per diferència entre els perfils presos 

abans i després dels treballs. 

En el preu s'inclou la càrrega i el transport de les terres sobrants a l'abocador, taxes i tots els elements auxiliars de 

protecció, senyalització i passos provisionals. 

Es consideraran incloses dins de la unitat d’excavació, el repàs i piconament de la caixa. 

No s'abonaran els aplecs ni transports interiors de terres que hagin d'anar a l'abocador. 

No s'abonaran els despreniments o els augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat en el 

projecte. 

No s’abonaran sanejos de terrenys, fruït de procés constructiu incorrecte o inadequat. 

321 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS 

Consisteix en totes les operacions necessàries per obrir les rases definides per a l'execució del clavegueram, proveïment 

d'aigua, la resta de la xarxa de serveis i les rases i pous per a fonaments i drenatges. 

L'execució inclou l'excavació, l'anivellament i el repàs i compactació de la base, l'evacuació del terreny i, per tant, el 

transport de les terres a l'abocador o lloc d'ús, per qualsevol mitjà, sigui mecànic o manual. 

Les excavacions es consideraran no classificades, i serà la Direcció Facultativa la que determinarà les unitats que 

corresponen a l'excavació en roca o en qualsevol tipus de terreny. 

Les excavacions s'han de fer d'acord amb els plànols del projecte, amb les dades del replanteig de les obres, els plànols 

de detalls i les ordres de la Direcció Facultativa. 

Una vegada realitzat el replanteig de les rases, la Direcció Facultativa autoritzarà l'inici de les obres d'excavació; 

l'excavació arribarà fins a la profunditat assenyalada en els plànols i s'obtindrà una superfície ferma i neta. La Direcció 

Facultativa podrà modificar la profunditat si les condicions de l'obra així ho requereixen. 

Si durant l'excavació apareixen filtracions motivades per qualsevol causa, s'utilitzaran els mitjans que siguin necessaris, 

per esgotar l'aigua. 

Es realitzaran apuntalaments i estrebaments, quan la Direcció Facultativa ho consideri necessari -i immediatament quan 

així s'ordeni-, i no es retiraran sense l'ordre de la Direcció Facultativa. L’apuntalament serà en funció del tipus de terreny, 

no essent inferior a un nivell de protecció de 50% en cap cas. 

Els productes de les excavacions es dipositaran al costat de la rasa deixant una banqueta de 60 cm, com a mínim, o en 

el lloc que indiqui la Direcció Facultativa. 

Es respectaran tots els serveis i les servituds que es descobreixin en obrir les rases i s'hi disposaran els apuntalaments 

necessaris. Es prendran les precaucions necessàries per evitar que la pluja inundi les rases obertes. 

Durant el temps que estiguin obertes les rases, el contractista establirà els senyals de perill, especialment a la nit, i 

disposarà les tanques necessàries, llums intermitents, etc. per evitar el perill, tant per al trànsit rodat, com per als 

vianants. 

No es procedirà al rebliment de les rases o les excavacions per les obres de fàbrica, sense que la Direcció Facultativa en 

faci el reconeixement i doni l'autorització corresponen després de prendre les dades necessàries per a valorar-les. 


Es mesurarà i s'abonarà per metres cúbics (m3), excavats, d'acord amb l'amidament teòric dels plànols del Projecte i la 

profunditat realment executada, sempre que no sigui per sobreexcavació.

El preu inclou la càrrega i el transport de la terra sobrants, a l'abocador. I tots els elements de protecció, senyals de perill, 

esgotaments, passos provisionals i apuntalament de la canalització dels diferents serveis, com també el repàs, 

l'anivellació i la compactació de la base. 

Si per dimensions de la zona del lloc de treball, no es pot emmagatzemar la terra al costat de la rasa i s’ha de fer 

transport interior a l’obra, aquest també es considerarà inclòs en el preu. 

332 REBLIMENT I PICONAMENT DE RASES 

És aplicable allò que estableix l'article 332 del PG3 i PG4 en el que no resulti expressament modificat pel que es diu a 

continuació. 

Consisteix en el rebliment i el piconament de rases amb les terres procedents de l'excavació i, si no són idònies, de 

préstec. 

Els tipus dels materials han de complir les condicions que defineix l'article 330 TERRAPLENS del PG-3 i PG4. 

El material s'estendrà en tongades uniformes d'un gruix no superior a vint-i-cinc centímetres (25), perquè amb els mitjans 

disponibles s'obtingui, en tot el gruix, el grau de compactació com a mínim del 95 % del P.M. o el que estipuli el projecte. 

No s'estendrà cap tongada mentre no s'hagi comprovat que la superfície subjacent compleixi les condicions exigides. 

Les obres de rebliment s'han d'executar quan la temperatura ambient, a l'ombra, sigui superior a 2 graus centígrads (2), 

si la temperatura baixa per sota d'aquest nivell, caldrà aturar les obres. 

Les característiques dels materials per emprar s'han de comprovar abans d'utilitzar-los mitjançant la realització d'assaigs 

segons la freqüència i el tipus que indiqui el Pla de Control de Qualitat, les normes vigents o la Direcció Tècnica. 

També es duran a terme les corresponents proves de compactació amb la freqüència i distribució que es determini. 

En qualsevol cas, la correcta composició i execució del rebliment, independentment de la realització dels assaigs, serà 

de responsabilitat de l'adjudicatari. 


Es mesurarà i s'abonarà per metres cúbics (m 3 ), mesurats amb la secció teòrica dels plànols dels perfils transversals. 

El canvi de mètode de compactació o de la maquinària no implicarà canvi de preu, encara que sigui per les dimensions 

de la rasa, per l’existència de serveis o per la capacitat portant de l’instal.lació que s’està soterrant. 

El preu inclou el repàs, l'anivellació i la compactació de la darrera tongada del material quan els treballs posteriors de 

pavimentació així ho requereixin. 

340 REPAS I PICONAMENT DE LA CAIXA 

Consisteix en el conjunt d'operacions necessàries per aconseguir un acabat geomètric de la caixa, i també la 

compactació exigida al projecte de la capa d'assentament. 

Les obres de repàs i piconament s'han de dur a terme després de les obres de sanejament, enllumenat públic, pas de 

carrers i totes les obres que necessitin la construcció de rases, una vegada reomplertes i piconades i tot just abans de 

començar el paviment. 

No s'estendrà cap capa de paviment sobre l'esplanada sense que es comprovin les condicions de qualitat i les seves 

característiques geomètriques. 


Es mesurarà i s'abonarà per metres quadrats (m2), realment executats, mesurats sobre el terreny. 

El repàs i piconament de la caixa d'esplanada, tant de calçades com de voreres, es consideraran inclosos dins de les 

unitats d'excavació i terraplenat. 

El canvi del mètode de compactació o de la maquinària no implica canvi de preu.

351 TRANSPORT DE TERRES I RUNES 

Consisteix en la càrrega amb mitjans mecànics i/o manuals, sobre camió i transport, de tota la runa, paviments 

d'enderrocs i/o demolicions i terres d'excavacions, a l'abocador o lloc on indiqui la Direcció Facultativa. 

S'ha de presentar a la Direcció Facultativa un certificat d'abocador autoritzat que demostri que la runa s'hi ha dipositat, 

com estipula la llei. 


Es mesurarà i s'abonarà segons estableixi el quadre de preus corresponent a la partida d'obra del projecte. 

Si hi ha preu independent d’aquesta partida. S’entendrà que l’esponjament de la runa és el 40% i l’esponjament de les 

terres, de qualsevol tipus, és el 25%. 

El preu està inclòs a cadascuna de les partides que fan referència al moviment de terres. 

292 TUB DE POLIETILÈ 

El tub de polietilè pur es pot fabricar a alta pressió anomenat "polietilè de baixa densitat", o a baixa pressió, anomenat 

"polietilè d'alta densitat". 

Sempre es considerarà el polietilè del tipus alimentari si no s'especifica el contrari. 

Característiques 

El polietilè pur fabricat a alta pressió "baixa densitat" ha de tenir les característiques següents: 

• Pes específic fins a nou-centes trenta mil·lèsimes de gram per centímetre cúbic (0,930 gr/cm3), UNE 53188. 

• Coeficient de dilatació lineal de dues-centes a dues-centes trenta (200 a 230) milionèsimes per grau C. 

• Temperatura d'estovament vuitanta-set graus centígrads (87° C), realitzat l'assaig amb càrrega d'un (1) 

quilogram, UNE 53118. 

• Índex de fluïdesa: es fixa com a màxim en dos (2) grams per deu minuts (10 min.), UNE 53118. 

• Mòdul d'elasticitat a vint graus centígrads (20° C) igual o major que mil dos-cents (1.200) kg/cm2. 

• Valor mínim de la tensió màxima (resistència a la tracció del material a tracció): no serà menor de cent (100) 

quilograms per centímetre quadrat i l'allargament a la ruptura no serà inferior a tres-cents cinquanta per cent 

(350%), UNE 53142. 

El polietilè pur fabricat a baixa pressió (alta densitat) ha de tenir les característiques següents: 

• Pes específic major de nou-centes quaranta mil·lèsimes de gram per centímetre cúbic (0,940 gr/cm3), UNE 

53188. 

• Coeficient de dilatació lineal de dues-centes a dues-centes trenta (200 a 230) milionèsimes per grau centígrad. 

• Temperatura d'estovament no menor de cent graus centígrads (100° C), realitzat l'assaig amb una càrrega d'un 

(1) quilogram, UNE 53118. 

• Índex de fluïdesa: es fixa com a màxim en quatre dècimes (0,4) de gram per deu (10 minuts), UNE 53118. 

• Mòdul d'elasticitat a vint graus centígrads (20° C) igual o major que nou mil (9.000) kg/cm2. 

• Valor mínim de la tensió màxima (resistència a la tracció del material): no serà menor de cent noranta (190) 

quilograms per centímetre quadrat, l'allargament a la ruptura no serà inferior a cinquanta per cent (50%) amb 

velocitat de cent més menys vint-i-cinc (100 ± 25) mil·límetres per minut, UNE 53023.

Execució de les obres 

El tub s'ha de col·locar dins la rasa serpentejant lleugerament per permetre les contraccions degudes a canvis de 

temperatura. Totes les unions, els canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer, únicament, per mitjà d'accessoris 

adequats normalitzats de junt elàstic a pressió. 

Si s'ha de tallar el tub, cal fer-ho perpendicularment a l'eix i eliminar les rebaves. 

Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts. 

Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar aigua per arrossegar la brossa. 

Les dimensions de la rasa serà l’especificada al projecte, tenint en compte que dintre de la rasa poden passar dos 

tuberies de polietilè, sempre que formin part de la mateixa instal·lació. 


S'ha de mesurar i abonar per metres lineals (ml) realment col·locats; en el preu s'inclou les pèrdues de material com a 

conseqüència dels retalls i la repercussió de les peces especials, com també el llit de sorra de riu ³ 5 cm de gruix. 

293 TUB DE CLORUR DE POLIVINIL 

Els tubs de PVC s'han d'elaborar a partir de resina de clorur de polivinil pura, obtinguda pel procés de suspensió i la 

mescla posterior estensionada. 

Han de ser de tipus llis segons DIN-9662 i UNE 53112 i cal soldar-les segons les instruccions de les normes DIN-16930. 

Han d'estar timbrats amb les pressions normalitzades, d'acord amb el TPC. 

Han de complir les condicions tècniques i de subministrament segons les normes DIN-8062 i no seran atacables per 

rosegadors. 

Han de ser de tipus sèrie F (freda) o sèrie C (calent), segons les especificacions del projecte. 

Execució de les obres 

El tub s'ha de col·locar dins la rasa serpentejant lleugerament per permetre les contraccions degudes a canvis de 

temperatura. Totes les unions, els canvis de direcció i les sortides de ramals s'han de fer, únicament, per mitjà 

d'accessoris de PVC emmotllats a injecció i normalitzats. Les unions s'han de fer encolades amb adhesiu normalitzat. 

La fondària de la rasa ha de permetre que el tub descansi sobre un llit envoltat amb sorra de riu ³ 10 cm de gruix, sempre 

que el projecte no estipuli alguna altra cosa; per damunt hi ha d'haver un rebliment de terra ben piconada ³ 50 cm de 

gruix, col·locada en tongades de 20 cm. Les primeres tongades que envolten el tub s'han de compactar amb molta cura. 

Si s'ha de tallar el tub, cal fer-ho perpendicularment a l'eix i eliminar-ne les rebaves. 

L'extrem llis que ha de penetrar dins l'embocadura ha de tenir l'aresta exterior amb forma de xamfrà. 

Segons es va fent el muntatge, es van calçant provisionalment els tubs. Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar 

els extrems oberts. 

Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar aigua per arrossegar brosses i gasos destil·lats 

produïts per l'adhesiu i el netejador. No s'ha de fer servir en aquesta operació cap tipus de dissolvent. 


Cal mesurar i abonar per metres lineals (ml) realment col·locats; en el preu s'inclou les pèrdues de material com a 

conseqüència dels retalls i la repercussió de les peces especials, així com els treballs de connexionats a les 

canalitzacions.

410 POUS DE REGISTRE 

Es defineix com a tal el registre de la xarxa de clavegueram que serveix per a mantenir i unir diverses clavegueres en un 

punt. 

Una vegada feta l'excavació de les terres, cal col·locar una solera de formigó en massa H-150 de gruix segons projecte i 

els tubs, de manera que els extrems d'aquests coincideixin a ras amb les cares interiors del pou. 

Per a l'execució de les obres es faran els treballs següents: 

a) Embocadura amb fàbrica de maó massís, tipus maó massís de trenta (30), envoltant els tubs de la claveguera, amb 

una alçària variable, per tal que, per damunt, quedin unitats justes dels anells de formigó prefabricat. Aquesta 

embocadura farà 1 m. de diàmetre interior per a clavegueres inferiors a 80 cm. Per a clavegueres de diàmetre 100 

cm., farà 120 cm. i per a clavegueres de diàmetre 120 cm., farà 150 cm. de diàmetre interior. 

b) Arrebossat i lliscat interior, de l'obra de fàbrica de maó. Rejuntat dels anells amb morter. 

c) Col·locació dels anells de formigó prefabricat, l'últim de forma troncocònica, perfectament anivellats, i deixant des de 

l'últim fins a la rasant del carrer l'espai suficient per a la col·locació de la tapa del pou de registre. 

d) Col·locació de la tapa del pou de registre, de forma que la cara superior quedi a la mateixa rasant que les superfícies 

adjacents. 

e) Col·locació de graons d'ànima d'acer recoberts de polipropilè cada 30 cms. 

f) Reforçament, amb un gruix de 15 cms de formigó H-150, de tot l'extradós del pou, pel qual serà necessari la formació 

d’un encofrat exterior. 

g) Rebliment i piconament de les terres fins a un 95 % del P.M. o el que estipuli el projecte. 

h) Als pous de salt, col·locació de llambordes més desnivell de 30 cm d'aigua. 

La tapa i el marc seran del mateix fabricant i encaixaran. 

Cal tenir cura del bon encaix de la tapa amb el marc, que no es mogui i no faci soroll. 

Els anells de formigó prefabricat han de tenir les següents dimensions: un metre (1,00 m) de diàmetre interior; el 

diàmetre del de forma troncocònica començarà en un metre (1,00 m) i acabarà en seixanta centímetres (0,60 m). 

La tipologia i el grafisme de la tapa de registre s'han de sotmetre a l'aprovació de la Direcció Facultativa. 


Es mesurarà i s'abonarà per unitats (ut), realment executades, amb una profunditat mitjana de dos metres i mig (2,5 m), 

d'alçada respecte la cota d'aigua. 

S'aplicarà un increment del preu, per metre lineal (ml), en els pous de major profunditat, mesurat respecte la cota 

d'aigua. 

En el preu queda inclòs el moviment de terres, la formació de la trobada de clavegueres, el formigó i l'encofrat del 

massissat del trasdós del mur, el subministrament i la col·locació de la tapa, que serà de fundició dúctil i, encara que 

quedi emplaçada a zona de vianants, reforçada, llevat que el pressupost indiqués una altra cosa així com els graons. 

Els treballs de connexionat a la claveguera, la retirada de la runa i material sobrant, la carrega i el transport a l’abocador, 

queden inclosos en el preu. 

411 EMBORNALS, BUNERES I PERICONS 

Queden inclosos en aquest apartat tots els dipositius, generalment protegits per reixes, per on es recull l'aigua de pluja 

superficial per conduir-la a la xarxa de clavegueram.

Es defineix com a pericó registrable l'obra de fàbrica de maó massís o calat que serveix per a la confluència de diverses 

canonades d'aigües brutes fins a un pou de registre. En cas d'embossada en aquest tram, es podrà netejar el 

clavegueró bé des del pou o bé des del pericó. 

Poden ser de diferents tipus: 

• Embornal i bunera prefabricat de formigó 

• Embornal i bunera de fàbrica de maó massís o calat 

• Pericó registrable (de fàbrica de maó massís o calat) 

S'inclou en aquestes unitats l'excavació, el rebliment i el piconament de les terres i el transport de les terres sobrants a 

l'abocador. Si el rebliment és de petites dimensions la Direcció Facultativa podrà ordenar que s'executi amb formigó en 

massa. 

En l'embornal i la bunera de fàbrica de maó, una vegada feta l'excavació és construirà una solera de formigó en massa 

H-150 de deu centímetres (10 cm) de gruix; damunt d'aquesta base s'aixecaran les parets de fàbrica de maó calat de 

quinze cm de gruix; l'interior s'ha d'arrebossar i lliscar perfectament. El tub del clavegueró s'ha de posar segons 

s'aixequin les parets i l'acabat superficial es farà mitjançant un bastiment i una tapa de fosa, segons els plànols de detall 

del projecte. 

El tub del clavegueró ha de ser com a mínim de 20 cm de PVC envoltat de formigó o de ∅ 30 cm de formigó i no pot 

sortir mai del parament del fons de la caixa sinó d'una de les quatre parets laterals i a una distància entre 3 i 5 

centímetres sobre el fons d'aquella. El tub ha de complir les prescripcions de l'article 413. 

Les buneres, les reixes i els embornals ha de ser sempre del tipus registrable i sense dispositiu sifònic, llevat que la 

Direcció Facultativa assenyali una altra cosa. 

Queda prohibida la disposició a la via pública de pericons no registrables i d'aquelles procedents exclusivament de 

finques particulars. 

L'embornal o bunera ha de tenir la solera de formigó en massa H-150, un pericó de formigó prefabricat, bastiment i tapa 

o reixa de fosa, model oficial RI-284 o RI-270-D o bé els models indicats en els plànols de detall. 

Després de l'acabament de cada unitat s'ha de netejar totalment i eliminar-ne totes les acumulacions de fang, de residus 

o les matèries estranyes de qualsevol tipus. 


Es mesurarà i s'abonarà per unitats (ut), realment construïdes. 

El preu inclou el moviment de terres, i els elements necessaris per a la correcta fixació del bastiment i reixa. 

413 CANONADES DE FORMIGÓ 

Es defineix com a canonades de formigó les formades per tubs prefabricats de formigó en massa o armat, que s'utilitzen 

per a les conduccions d'aigües sense pressió, ja siguin aigües negres o pluvials o per allotjar a l'interior cables o 

conduccions de serveis. 

S'exclou d'aquesta unitat d'obra els tubs porosos o anàlegs per a captació d'aigües subterrànies. També s'exclouen els 

utilitzats en les canonades a pressió. 

Aquestes canonades han de complir el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Canonades de Sanejament de 

Poblacions del MOPT aprovat per ordre del 15 de setembre de 1986 en tot allò que no sigui modificat pel present Plec. 

Materials 

El formigó i les armadures que s'utilitzin en la fabricació dels tubs, com també els materials emprats a les soleres i a les 

juntes, han de complir les condicions especificades als articles corresponents del Plec. 

Els tubs han de ser uniformes i no tenir irregularitats a la superfície. Les arestes dels extrems han de ser nítides i les 

superfícies frontals, verticals a l'eix del tub. 

Els tubs s'han de subministrar amb les dimensions prescrites. La paret interior no s'ha de desviar de la recta en més d'un 

mig per cent (0,5%) de la longitud útil. Els tubs no poden tenir cap defecte que en pugui reduir la resistència, la 

impermeabilitat o la durabilitat.

Els tubs dessecats a l'aire i en posició vertical han d'emetre un soroll clar en colpejar-los amb un martell petit. 

Els tubs han de resistir una prova d'estanqueïtat amb una pressió interior d'1 kg/cm 2 durant dues hores i no han de 

presentar fissures ni pèrdues, encara que poden tenir exsudacions. En passar a prova de trenc, han de donar una 

resistència mínima de càrrega de compressió de cinc tones per metre quadrat (5 tn/m2) situada linealment sobre la 

generatriu superior i recolzat inferiorment el tub en dues generatrius separades una dotzena (1/12) part del diàmetre 

exterior i, com a mínim, 25 mm. 

Els tubs seran del tipus: 

Es rebutjaran els tubs que, en el moment d'utilitzar-se, presentin trencats a les pestanyes de les juntes, o qualsevol altre 

defecte, que pugui afectar la resistència, durabilitat, impermeabilitat o estanqueïtat. 

La Direcció Facultativa fixarà la classe i el nombre dels assaigs necessaris per a la recepció dels tubs. 

La Direcció Facultativa pot rebutjar aquells tubs que tinguin una data de fabricació inferior als 28 dies. 

Per a l'execució de les obres cal fer les feines següents: 

a) L'excavació i la neteja de la rasa, el rebliment l'anivellació i el piconament de terres, una vegada col·locats els tubs i 

transvasades les terres sobrants a abocador. 

b) Preparació de l'assentament dels tubs, mitjançant una solera de formigó H-150, de deu centímetres (10) de gruix 

llevat que la partida corresponent indiqués una altra cosa. 

c) Col·locació dels tubs amb els mitjans adequats, en sentit ascendent, amb alineació i pendent, perfectes. Es travaran 

amb maons subjectant el tub en el centre i en els dos extrems. 

d) Es formigonarà, amb formigó H-150, fins a mig tub, llevat que la partida corresponent indiqui una altra cosa. L'anellada 

de les juntes es realitzarà amb el mateix formigó. Aquest formigó no contindrà àrids superiors a tres centímetres (3 

cm). Les juntes es rebran i segelleran interiorment amb pasta de ciment, tot netejant el tub del material sobrant. 

Si la Direcció Facultativa ho considera oportú, la canonada es cobrirà totalment amb formigó H-150 per a suportar 

càrregues o sobrecàrregues o per qualsevol altre motiu. 

Els trams de claveguera sempre seran rectes de pou a pou amb un pendent màxim del 3% i mínim de l'1%. La secció 

mínima del tub serà de φ 50. 

La Direcció Facultativa podrà exigir assaig d'estanqueïtat de qualsevol secció o la totalitat de la canonada, tant abans 

com després de reomplir les rases. Si aquestes proves denuncien defectes d'estanqueïtat, el contractista estarà obligat a 

aixecar i executar de nou, a càrrec seu els trams defectuosos. 

La Direcció Facultativa pot exigir la comprovació del bon estat de la claveguera amb el pas de la càmara de TV per 

l'interior. 


Es mesurarà i s'abonarà per metres lineals (ml) realment executats, descomptant les longituds d'arquetes, registres, 

pous, etc. 

S'inclou en el preu, el subministrament dels tubs, l'execució de les juntes, les peces especials i els entroncaments amb 

tronetes o altres canonades, així com connexionats a pous existents. El material d'assentament o solera de formigó, fins 

als ronyons o l'alçada indicada al projecte, s'inclou en el preu unitari. 

501 TOT-U ARTIFICIAL, TIPUS ZA-40 

Es defineix com a tot-u artificial el material granular format per àrids procedents de piconament i trituració de pedra de 

pedrera, si la granolumetria és de tipus continu. 

Estarà exempta d'argila, marga o d'altres matèries estranyes. 

Les condicions que ha de complir són:

• Granulometria: la fracció cernuda per sedàs 0,08 UNE ha de ser inferior als dos terços (2/3) de fracció 

cernuda pel sedàs 0,40 UNE, en pes. 

La corba granulomètrica és la següent: 

SEDAS UNE ZA-40 

40 100 

25 75-100 

20 60-90 

10 45-70 

5 30-50 

2 16-32 

0.4 6-20 

0.08 0-10 

• Forma: l'índex de llaixes, segons la Norma NLT-354/74, ha de ser inferior a trenta-cinc (35). 

• Duresa: el coeficient de desgast "Los Angeles" segons Norma NLT-149/72, ha de ser inferior a trenta (30) per 

trànsit T-0 i T-1 i a trenta-cinc (35) en la resta dels casos. L'assaig es realitzarà amb la granulometria de tipus B 

de les assenyalades en la Norma NLT-149/72. 

• Neteja: estarà exempta de terrons d'argila, matèria vegetal, etc. El coeficient de neteja segons la Norma 

NLT-172/86, no pot ser inferior a dos (2). L'equivalent de sorra segons la Norma NLT-113/72, serà més gran 

de trenta-cinc (35) per trànsit T-0 i T-1 i a trenta (30) en la resta. 

• Plasticitat: el material serà "no plàstic", segons la Norma NLT 105/72 i 106/72. 

L'execució de les obres es realitzarà de la següent manera: 

• El tot-u artificial es prepararà a la central i no "in situ". L'addició d'aigua per a la compactació es farà també a la 

central o, si la direcció facultativa ho autoritza, la humidificació es podrà fer "in situ" amb trànsits que no siguin 

ni el T-0 ni el T-1. La humitat "òptima de compactació" deduïda de l'assaig Proctor Modificat podrà ser ajustada 

a la composició i forma d'actuació de l'equip de compactació segons els assaigs realitzats en tram de prova. 

• El material no s'estendrà fins que no s'hagi comprovat que la superfície sobre la qual s'ha d'assentar, tingui les 

condicions de qualitat i les rasants indicades en els plànols. S'estendrà per tongades amb un gruix comprès 

entre deu i trenta centímetres (10 i 30 cm), agafant les precaucions necessàries per evitar-ne la segregació. 

Les eventuals aportacions d'aigua es faran abans de la compactació; després, l'única humidificació admissible 

serà la destinada a aconseguir en superfície la humitat necessària per a l'execució de la tongada següent. 

• La compactació del tot-u artificial tindrà una densitat no inferior al cent per cent (100%), o el que estableixi el 

projecte, de la màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat, segons la Norma NLT 108/72. Quan s'utilitzi en 

calçades per trànsit T-3 o T-4 o en vorals, tindrà una densitat no inferior a noranta-set per cent (97%), o el que 

estableixi el projecte, del Proctor Modificat. S'utilitzarà la maquinària més adient tenint en compte la proximitat 

dels habitatges. 

• La superfície acabada no podrà sobrepassar la teòrica en cap punt, ni diferir d'aquesta en més de quinze 

mil.límetres (15 m/m) en calçades de trànsit T-0, T-1, i T-2, n i de vint mil.límetres (20 m/m), en la resta. 

La base de tot-u artificial s'executarà sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en l'humitat 

del material. 


Es mesurarà i s'abonarà segons estableixi el quadre de preus corresponent a la partida d'obra del projecte. 

El canvi de mètode de compactació o de la maquinària no implica canvi de preu.

550 PAVIMENT DE FORMIGÓ 

Es defineix com a paviment de formigó el constituït per lloses de formigó en massa o armat, o per una capa contínua de 

formigó. 

El formigó per a paviments es defineix per la seva resistència a flexotracció i és el HP-45 i el HP-35. 

Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor prevista, i s'ha d'ajustar a les alineacions i rasants. 

Ha de tenir juntes transversals de contracció cada 25 m2, amb distàncies entre elles no superiors a 5 m. 

Les juntes han de tenir una profunditat a 1/3 del gruix i una amplària de 3 mm, realitzades amb serra de disc. 

Les juntes de dilatació han d'estar a distàncies inferiors o iguals a 30 m. El material a col·locar pot ser de diferents 

materials: fusta, plàstic, etc. També es col·locaran quan el paviment estigui limitat per algun element constructiu molt 

rígid (embornals, pous de registre etc.) i en els encreuaments dels carrers. 

El formigó no s'estendrà fins que l'esplanada estigui compactada i anivellada. 

Per a l'execució s'inclouen les següents operacions: 

• Col·locació dels encofrats fixos o mòbils. 

• Col·locació de làmina plàstica per a retenció d'humitat i protecció de les mestres 

• Estesa de formigó. 

• Compactació amb regle vibratori. 

• Realització de la textura superficial. 

• Afegir-hi pols de quars. 

• Execució de juntes en fresc. 

• Acabat. 

• Cura i protecció del formigó fresc. 

• Desencofrat. 

• Sellat dels junts. 

Especialment en temps sec i/o calorós es prendrà particular cura a impedir que el formigó perdi la humitat necessària per 

a l'enduriment tot el temps que duri el procés. 


Es mesurarà i s'abonarà per metres quadrats (m2) realment executats de paviment. 

El preu inclou l'execució de juntes de dilatació, encofrats, lamines separadores, acabat, els talls del material i curat. 

561 LLAMBORDES PREFABRICADES DE FORMIGÓ 

Es defineix com a paviment de llambordes de formigó el format per peces prefabricades sobre una base de formigó o bé 

de sorra, que constitueixi un paviment de calçada o de vorera. 

Compliran les mateixes condicions que les vorades prefabricades de formigó. 

Les mesures són de vint centímetres (20 cm) de llargada, deu centímetres (10 cm) d'amplada i vuit centímetres (8 cm) 

de gruix, o les definides en projecte, i tindran les quatre arestes bisellades. 

L'execució de les obres es realitzarà de la manera següent: es poden col·locar de dues formes: a) sobre una base de 

formigó i b) sobre una base de sorra. 

a)Primer es prepararà la sub-base, regularitzant la superfície, col·locant sobre d'aquesta una capa de formigó H-150 

consistència seca del gruix indicat al Projecte, una capa de morter pastat de dos centímetres (2 cm) de gruix, posant 

les llambordes, abans que aquest s'adormi, colpejant-les amb un martell fins que quedin ben assentades i la seva 

cara de trànsit estigui en la rasant prevista, una vegada assentades es piconarà amb una piconadora, i es reompliran

les juntes amb una beurada de ciment pòrtland que es retirarà de la cara vista de les llambordes abans que 

s'endureixi. 

b)Primer es prepararà la sub-base, regularitzant la superfície, col·locant sobre d'aquesta, una capa de sorra de tres 

centímetres (3 cm), posant les llambordes damunt d'aquesta i colpejant-les amb un martell fins que quedin 

assentades i la seva capa de trànsit estigui en la rasant prevista, una vegada assentades es piconaran amb una 

piconadora i es reompliran les juntes amb sorra. 

La direcció facultativa és qui en determinarà el tipus de col·locació. 


Es mesurarà i s'abonarà segons projecte. 

Es mesurarà la superfície realment executada, descomptant, escocells, mestres,… 

701 SENYALS DE CIRCULACIÓ 

Es defineixen així les plaques degudament sustentades que serveixin per advertir, regular i informar a l'usuari en relació 

a la circulació i els itineraris. 

Les senyals de circulació poden ser pòrtics, banderoles, cartells d'alumini, senyals reflectants, inclosos llurs elements 

metàl·lics de sustentació i ancoratge. 

Materials 

Han de complir el que especifica l'article 701 del PG-3. Els pals metàl·lics i els elements de fixació han de ser 

galvanizats. L'encastament es realitzarà amb formigó H-150. Els cartells i elements de sustentació han de ser capaços 

de suportar, en condicions adequades de seguretat, una pressió de vent de setanta-cinc quilograms per metre quadrat 

(75 kg/m 2 ). Els cartells d'orientació a instal·lar en pòrtics i banderoles seran d'alta intensitat i estaran constituïts per un 

plafó d'alumini, la resta, per una xapa d'acer. 


Els senyals, els pòrtics i les banderoles es mesuraran i s'abonaran per unitats (ut) d'acord al seu tipus, col·locades en 

obra. 

Els cartells es mesuraran i s'abonaran per metre quadrat (m 2 ), col·locats en obra, si no s'indica el contrari. 

Els pals i les sustentacions de cartells i senyals es consideren inclosos en el preu de les diferents unitats. 

S'inclou el subministrament, el replanteig, l'execució de fonaments i la col·locació de tots els elements. 

702 MARQUES VIALS 

Es defineixen com a marques vials la senyalització horitzontal per mitjà de marques vials sobre el paviment per separar 

carrils de circulació i les bandes contínues de prohibició d'avançament amb pintura reflectant i les reflectants de color 

blanc de separació de vial i vorera, i d'altres elements que serveixen per regular la circulació de vehicles i vianants. 

El contractista ha de fer el replanteig de les línies a marcar, i el director de l'obra ha d'indicar els punts on comencen i 

acaben les línies contínues i discontínues. 

El contractista ha d'especificar el tipus de pintura, microesferes de vidre o maquinària a utilitzar, i posar a disposició de 

l'Administració les mostres de materials que es considerin necessàries per a una anàlisi al laboratori. 

Materials 

Cal empraran pintures de la classe B (color blanc), de coeficient de valoració W1, definit a l'apartat 278.5.3 del PG-3, no 

inferior a sis amb vuit (6,8). 

La pintura ha de ser homogènia, els seus components han d'estar ben dispersats. Ha de presentar una consistència 

uniforme.

La pintura en envàs ple i recentment obert ha de ser fàcilment homogeneïtzable, per agitació amb una espàtula 

adequada. Després de ser agitada, no presentarà coaguls, pells, ni dipòsits durs, ni tampoc flotació de pigments. 

S'empraran materials termoplàstics aplicables en calent i d'assecat instantani (SPRAY-PLASTIC). Aquests materials 

s'aplicaran per extensió o pulverització, i es permetrà l'addició de microesferes de vidre. 

Característiques generals del material 

El material ha de ser sòlid a temperatura ambient i de consistència pastosa a quaranta graus centígrads (40° C). 

La pintura no augmentarà la seva consistència més de cinc (5) unitats Krebs, al terme de romandre divuit (18) hores en 

una estufa a seixanta graus centígrats (60ºC), en envàs hermèticament tancat com tampoc es formaran gels, coàguls, ni 

dipòsits durs. 

La pintura romandrà estable i homogènia, i no s'hi poden originar coagulacions ni precipitacions, quan es dilueixi una 

mostra de cent vint centímetres cúbics (120 cm 3 ) d'una fracció de petroli, la qual no destil.larà més del deu per cent 

(10%), en volum a temperatura superior a cent setanta graus centígrats (170ºC). 

El material aplicat no es deteriorarà per contacte amb clorur sòdic, clorur càlcic i altres agents químics utilitzats 

normalment contra la formació de gel en les calçades, ni a causa de l'oli que pugui dipositar el trànsit. 

L'índex de retracció no pot ser inferior a u amb cinc (1,5) quan es determini segons el mètode d'immersió utilitzant benzè 

pur com líquid de comprovació, segons MELC 12.31. 

Les microesferes de vidre no poden presentar alteració superficial apreciable, després dels respectius tractaments com 

són aigua, àcid i clorur càlcic, tal com es descriu en la norma MELC 12.29. 

Tots els materials han de complir amb la "BRITISH STANDARD SPECIFICATION FOR ROAD MARKING 

MATERIALS". 

La pel.lícula de "Sprayplàstic" blanca una vegada seca, tindrà color blanc pur, exent de matisos. 

La reflectància lluminosa direccional per el color blanc serà d'aproximadament vuitanta (80), MELC 12.97. 

El pes específic del material serà de dos quilograms per litre (2 kg/l), aproximadament. 

Els assaigs de comparació s'han d'efectuar tenint en compte les especials característiques del producte, i es considera la 

seva condició de premescla, per la qual cosa s'utilitzarà els mètodes adequats per a tals assaigs, que poden diferir dels 

utilitzats amb les pintures normals, ja que per la seva naturalesa i gruix no han de tenir un comportament semblant. No 

serà inferior a noranta graus centígrads (90° C), l'assaig haurà de realitzar-se segons el mètode de bola i anell, ASTM B- 

28-58T. 

El fabricant ha de declarar la temperatura de seguretat, és a dir, la temperatura a la qual el material pot ser mantingut per 

un mínim de sis (6) hores, en una caldera tancada o en la màquina d'aplicació sense que tingui lloc una seria 

degradació. Aquesta temperatura, no serà menor de S + + cinquanta graus centígrads (S + 50° C), on S és el punt de 

reblaniment mesurat segons ASTM B-28-58T. La disminució en lluminància utilitzant un espectrofotòmetre de 

reflectància EL amb filtres sis-cents u, sis-cents cinc i sis-cents nou (601, 605 i 609), no serà major de cinc (5). 

Quan es sotmeti a la llum ultraviolada durant setze (16) hores, la disminució en el factor de il.luminació no serà més gran 

de cinc (5). 

El percentatge de disminució en alçada d'un con de material termoplàstic de dotze centímetres (12 cm) de diàmetre i 

cent més cinc mil.límetres (100 + 5 mm) d'alçada durant quaranta-vuit (48) hores a vint-i-tres graus centígrads (23° C) 

no serà més gran de vint-i-cinc per cent (25%). 

Sis (6) de deu (10) mostres de cinquanta mil×límetres (50 mm) de diàmetre i vint-i-cinc mil.límetres (25 mm) de gruix, 

no han de sofrir deterioració sota l'impacte d'una bola d'acer caient des de dos metres (2 m) d'alçada a la temperatura 

determinada per les condicions climàtiques locals. 

La resistència a l'abrasió es mesurarà amb l'aparell Taber utilitzant rodes calibre H-22. Per la qual cosa s'aplicarà el 

material sobre un xapa de monel d'un vuitè de polzada (1/8") de gruix i es sotmetrà a la proveta a l'abrasió lubricada amb 

aigua. La pèrdua de pes després de dues-centes (200) revolucions no serà més gran de cinc grams (5 gr). 

El material es compondrà especialment d'agregat, pigment i obtenedor i vehicle en les proporcions següents:

• Agregat 46% 

• Microesferes de vidre 20% 

• Pigment i extenedor 20% 

• Vehicle 20% 

Execució de l'obra 

S'aplicarà amb facilitat a brotxa, per pulverització, o per altres procediments mecànics correntment emprats a la pràctica. 

El material no serà aplicable sobre pols de detritus, fang o matèries estranyes similars o sobre velles làmines de pintura 

o material termoplàstic escamat. Si la superfície de la calçada està a una temperatura menor de deu graus centígrads 

(10°C) o està humida s'assecarà acuradament mitjançant un escalfador. 

Per evitar la decoloració o l'esquerdat degut a l'escalfada excessiva, el material s'afegirà al pre-escalfador en peces no 

més gran de quatre quilograms (4 kg) i barrejades mitjançant un agitador mecànic i en una caldera preferiblement 

provista de jacket per evitar el sobreescalfament local. Una vegada barrejat el material, serà utilitzat tan ràpidament com 

sigui possible i en cap cas serà mantingut en les condicions anteriors de temperatures màximes, per més de quatre (4) 

hores, incloent el rescalfament. 

És condició indispensable, per a l'aplicació de pintura sobre qualsevol superfície, que aquesta es trobi completament 

neta, exempta de material sense compactar o mal adherit i perfectament eixuta. 

Per eliminar la brutícia les parts o mal adherides que presentin les superfícies de morters i formigons, s'empraran 

raspalls amb púes de menor duresa que els utilitzats per les bituminoses. 

La neteja del pols de les superfícies a netejar es portarà a terme mitjançant un rentat intens amb aigua, continuant el reg 

de les esmentades superfícies fins que l'aigua que escorri sigui totalment neta. 

La pintura s'aplicarà sobre les superfícies rugoses que facilitin la seva adherència, per la qual cosa les que siguin 

excesivament llises de morter i formigons es tractaran prèviament mitjançant raig de sorra, frotament en sec amb pedra 

abrasiva de sorra gruixuda o solució de clorhídric al cinc per cent (5%) seguida de posterior rentat amb aigua neta. 

Si la superfície presentava defectes o forats notables, s'haurien de corregir els primers, i s'omplirien els últims amb 

materials de naturalesa anàloga que els d'aquells, abans d'estendre la pintura. 

En cap cas s'aplicarà la pintura sobre la superfície de morters i formigons que presentin aflorescències. Per eliminar-les, 

un cop determinades i corregides les causes que les produeixen, es mullaran amb aigua les zones amb aflorescències 

que es desitgi netejar, aplicant a continuació amb una brotxa una solució amb àcid clorhídric al vint per cent (20%) i 

fregant passats cinc minuts (5min.) amb un raspall de pues d'acer, a continuació es rentarà abundantment amb aigua. 

No podran executar-se marques vials en dies de fort vent o amb temperatures inferiors a deu graus centígrads (10ºC) 

Sobre les marques recentment pintades s'ha de prohibir el pas de tot tipus de trànsit mentre duri el procés de secatge 

inicial. 

No es poden executar marques vials els dies que així ho disposi la Secció de Trànsit i Transports, per donar-se 

circumstàncies climatològiques desfavorables, i per altres causes que, a judici de l'esmentada Secció, ho justifiquin. 

L'aplicació de pintura sobre els paviments per obtenció de les diferents marques segons el sistema utilitzat, automàtic o 

manual, ha de respondre als següents consums mínims: 

Pintura d'aplicació automàtica 0,720 kg/m2 

Pintura d'aplicació manual 0,900 kg/m2 

Materials plàstics en fred 2,500 kg/m2 

Materials plàstics en calent 2,500 kg/m2 

Tanmateix, en l'eliminació de marques antigues, mitjançant decapant el consum mínim serà de 2 kg/m 2 . 

L'aplicació s'efectuarà mitjançant màquina automàtica. 

Amidament i abonament

Les marques vials en línies contínues i discontínues s'han de mesurar i abonar per metres (m) de línia efectivament 

pintada amb les corresponents amplades. Els passos de vianants i d'altres paviments diferenciats, fletxes, senyals i 

paraules s'han de mesurar i abonar per metres quadrats (m 2 ) de superfície realment pintada. 

S'inclou la pintura reflexiva, replanteig i premarcatge, decapat de les marques vials existents, neteja de la superfície a 

pintar, subministrament i aplicació de la pintura i microesferes reflectants i pèrdues, si escau, protecció de les marques 

vials, maquinària i tota la mà d'obra necessària per a l'execució, i també elements auxiliars de desviament de trànsit i 

senyalització provisional. 

740 CANALITZACIONS A LA CALÇADA 

Les canalitzacions a la calçada s'han de fer amb canonades de fibrociment de 15 cm de diàmetre, amb el nombre de 

tubs indicats en el plànols. 

L'amplada i fondària de la rasa ha de ser de les característiques indicades en projecte depenent del nombre i de la 

disposició dels tubs. 

Durant l'execució, cal protegir les rases amb planxes d'acer per mantenir la uniformitat de la rasant de la calçada. Caldrà 

executar la canalització en dues fases en carrers de 6 m o més. S'ha de repassar i compactar la base de la rasa abans 

de col·locar els tubs de fibrociment. 

Cal recobrir les canonades amb un prisma de formigó en massa H-150 per evitar el trencament pel pas dels vehicles per 

damunt de la calçada. 

Un cop protegits els tubs de fibrociment amb formigó cal reomplir la rasa amb terres de l'excavació o, en cas de no ser 

adequades amb terres d'aportació, en capes de 25 cm i una compactació al noranta-cinc per cent (95%) del proctor 

modificat. 

El reblert s'ha de fer fins a sota de la caixa de paviment. La resta del rebliment ha d'acomplir les característiques de la 

caixa de paviment del projecte. 

Un cop acabada la feina, cal marcar la situació de la canalització per mitjà d'un cargol de 120 x 20 mm, a la rigola i als 

dos costats de la calçada. 

Els tubs de fibrociment no poden presentar desperfectes, trencaments o escantonaments. Els tubs s'han de posar en 

línia recta, sense inclinació en la trajectòria, i les juntes han d'evitar que hi entri formigó en l'interior. 


S'ha d'abonar per metre lineal (ml) de canalització realment executat. 

El preu inclou l'excavació de la rasa de les característiques geomètriques indicades en projecte, els tubs de fibrociment 

segons el nombre indicat, el massissat de formigó, el reblert de la rasa, la càrrega i el transport del sobrant de terres a 

l'abocador i la col×locació dels cargols de senualització. 

En cas de calçades existents, i si el projecte no indica el contrari, es consideren inclosos els treballs de demolició de 

paviment existents, reposició del paviment i la càrrega i el transport de la runa a l'abocador. 

Juliol de 2009 

L’arquitecte, Miquel Ortiz i Terré

c) AMIDAMENTS


AMIDAMENTS Pàg.: 1 

Obra 01 PRESSUPOST MUR A MONTARGULL 

Capítol 01 MOVIMENT DE TERRES 

1 F221C420 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny compacte, amb mitjans mecànics 

AMIDAMENT DIRECTE 371,910 

2 F2412039 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, amb camió de 7 t i temps d'espera per a la càrrega 

amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km 


3 G228A60F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material adequat, en tongades de gruix 

fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM 


Capítol 02 MUR 


1 G3J1111A m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, amb peces d'2x1x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acer 

galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas de malla, reblert amb pedra granítica d'aportació col·locada amb 

mitjans mecànics 


2 FD5L23P1 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de 6mm de gruix i 

800 g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN de COMPOSAN, col·locada sense adherir 


Capítol 03 PAVIMENT 


1 G921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, col·locada amb estenedora i piconatge del material al 

98 % del PM 

Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 

1 200,600 0,400 80,240 C#*D#*E#*F# 

TOTAL AMIDAMENT 80,240 

2 G9GA6Y37 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, de consistència tova i grandària màxima del granulat 40 mm, 

escampat des de camió, estesa i vibratge amb regle vibratori, remolinat mecànic 

Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula 

1 200,600 0,060 12,036 C#*D#*E#*F# 

TOTAL AMIDAMENT 12,036 

Euro

d) PRESSUPOST


QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 

P-1 F221C420 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny compacte, amb mitjans 

mecànics 

(DOS EUROS AMB VUITANTA-TRES CENTIMS) 

P-2 F2412039 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, amb camió de 7 t i temps d'espera 

per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km 

(SET EUROS AMB VINT-I-VUIT CENTIMS) 

P-3 FD5L23P1 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de 

6mm de gruix i 800 g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN de COMPOSAN, 

col·locada sense adherir 

(CINC EUROS AMB NORANTA-QUATRE CENTIMS) 

P-4 G228A60F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material adequat, en 

tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM 

(DEU EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CENTIMS) 

P-5 G3J1111A m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, amb peces d'2x1x1 m de tela metàl·lica de 

filferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas de malla, reblert amb pedra 

granítica d'aportació col·locada amb mitjans mecànics 

(CENT EUROS AMB VINT-I-SIS CENTIMS) 

P-6 G921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, col·locada amb estenedora i 

piconatge del material al 98 % del PM 

(VINT-I-UN EUROS AMB SEIXANTA-SIS CENTIMS) 

P-7 G9GA6Y37 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, de consistència tova i grandària màxima del 

granulat 40 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge amb regle vibratori, remolinat 

mecànic 

(CENT SIS EUROS AMB TRENTA-VUIT CENTIMS) 

Pàg.: 1 

2,83 

7,28 

5,94 

10,64 

100,26 

21,66 

106,38 

€ 

€ 

€ 

€ 

€ 

€ 

€


QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 1 

P-1 F221C420 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny compacte, amb mitjans 

mecànics 

P-2 F2412039 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, amb camió de 7 t i temps d'espera 

per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km 

P-3 FD5L23P1 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de 

6mm de gruix i 800 g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN de COMPOSAN, 

col·locada sense adherir 

2,83 € 

Altres conceptes 2,83000 € 

7,28 € 


5,94 € 

BD5L23P0 m2 Làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de 6mm d 4,08000 € 


P-4 G228A60F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material adequat, en 

tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM 

P-5 G3J1111A m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, amb peces d'2x1x1 m de tela metàl·lica de 

filferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas de malla, reblert amb pedra 

granítica d'aportació col·locada amb mitjans mecànics 

10,64 € 


100,26 € 

B0342500 m3 Pedra granítica de més de 150 mm, per a reblert de gabions 26,92800 € 

B0A12000 kg Filferro acer galvanitzat 1,54000 € 

B0D81580 m2 Plafó metàl·lic de 50x200 cm per a 50 usos 2,68000 € 

B0DZP500 u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons metàl·lics, de 50x200 cm 1,00000 € 

B35A2125 u Gabió1x2x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 17,99700 € 


P-6 G921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, col·locada amb estenedora i 

piconatge del material al 98 % del PM 

21,66 € 

B0111000 m3 Aigua 0,06300 € 

B037R000 m3 Tot-u artificial procedent de granulats reciclats 18,72200 € 


P-7 G9GA6Y37 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, de consistència tova i grandària màxima del 

granulat 40 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge amb regle vibratori, remolinat 

mecànic 

106,38 € 

B064G35B m3 Formigó HM-30/B/40/I+F de consistència tova, grandària màxima del granulat 40 mm, 92,80950 € 

Altres conceptes 13,57050 €


PRESSUPOST Pàg.: 1 

Obra 01 Pressupost MUR A MONTARGULL 

Capítol 01 Moviment de terres 

1 F221C420 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny 

compacte, amb mitjans mecànics (P - 1) 

2 F2412039 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, amb camió 

de 7 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un 

recorregut de més de 10 i fins a 15 km (P - 2) 

3 G228A60F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, 

amb material adequat, en tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant 

picó vibrant, amb compactació del 95 % PM (P - 4) 

2,83 371,910 1.052,51 

7,28 371,910 2.707,50 

10,64 132,330 1.407,99 

TOTAL Capítol 01.01 5.168,00 


Capítol 02 Mur 

1 G3J1111A m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, amb peces d'2x1x1 m de 

tela metàl·lica de filferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm 

de pas de malla, reblert amb pedra granítica d'aportació col·locada 

amb mitjans mecànics (P - 5) 

2 FD5L23P1 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una 

estructura drenant, de 6mm de gruix i 800 g/m2 ref. 68115 de la sèrie 

COMPOFOL DRAIN de COMPOSAN, col·locada sense adherir (P - 3) 

100,26 264,000 26.468,64 

5,94 264,000 1.568,16 



Capítol 03 Paviment 

1 G921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, col·locada 

amb estenedora i piconatge del material al 98 % del PM (P - 6) 

2 G9GA6Y37 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, de consistència tova i 

grandària màxima del granulat 40 mm, escampat des de camió, estesa 

i vibratge amb regle vibratori, remolinat mecànic (P - 7) 

21,66 80,240 1.738,00 

106,38 12,036 1.280,39 


euros


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1 

NIVELL 2: Capítol Import 

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– 

Capítol 01.01 Moviment de terres 5.168,00 

Capítol 01.02 Mur 28.036,80 

Capítol 01.03 Paviment 3.018,39 

Obra 01 Pressupost MUR A MONTARGULL 36.223,19 

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– 

36.223,19 

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– 

NIVELL 1: Obra Import 

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– 

Obra 01 Pressupost MUR A MONTARGULL 36.223,19 

36.223,19 

euros

El Pressupost d’Execució Material (PEM) de la intervenció s’estimarà en funció dels 

amidaments que es preveguin per a aquest tipus d’intervenció a realitzar. 

El pressupost d’Execució Material és de TRENTA SIS MIL DOS-CENTS VINT-I-TRES euros amb 

VINT cèntims (36.223,20 €) 

36.223, 20 

Despeses generals 13% s/PEM 4. 709,02 

Benefici industrial 6% s/PEM 2.173,39 

43.105,61 

iva 16% 6.896,90 

PRESSUPOST PER CONTRACTE 50.002,51 € 

El Pressupost d’Execució per Contracte (PEC) puja a la quantitat de CINQUANTA MIL DOS 

euros, amb CINQUANTA-UN cèntims. 

L’arquitecte, 

Juliol 2009 Miquel Ortiz i Terré

e) PLÀNOLS

f) FOTOS DE L’ESTAT ACTUAL DELS CARRERS

Projecte bàsic i d'execució Construcció d'un mur amb gabions a ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?