Sessió 3 - Ajuntament de Sabadell

UNA FINESTRA AL MÓN?
Sessió 2:
De respostes a preguntes
REFLEXIÓ I ACCIÓ PER A ORIENTAR EL DISSENY DE
PROPOSTES DIDÀCTIQUES DES D’UN
ENFOCAMENT COMPLEX I COMPETENCIAL.
DIRECCIÓ: Grup de Recerca Còmplex. UAB
Dra. Genina Calafell

sinapsis...
Pink Floyd
(1965- ?)
Com es
relacionen
Newton, Keats
y Pink Floyd?
?
Newton, I.
(1642-1727)
Keats, J.
(1795-1821)
31 d’octubre a les 17.00 h

Objectius
•Coavaluar els fenomens escollits per els participants
per a treballar de forma competencial des de la
perspectiva de fenomen rellevant socialment
•Identificar les implicacions didàctiques de plantejar
preguntes productives per a treballar un fenomen des
de la perspectiva competencial
•Explorar la formulació de preguntes productives per a
treballar els fenomens selecionats per a cada
participant.

PREGUNTES
CONTEXTOS
QUOTIDIANS
FENÒMENS
DIÀLEG ENTRE
PUNTS DE VISTA
INCERTESA
IMAGINAR
INNOVAR

Una proposta:
De TEMES a FENÒMENS
GEP 2n Coneixement del Medi

Societat Currículum
Fenomen
Alumnat
GEP 2n Coneixement del Medi

El fenomen escollit és adequat com a punt de partida per a dissenyar una activitat des
del treball competencial?
Participant/s del grup corrector
Participant/s del grup corregit
La seva tria està ben justificada?
Esteu d’acord en la seva tria?
Modificariu algun aspecte del vostre treball després
d’haver vist el seu?
Altres…
Graella de coavaluació
1. Comparar amb un altre grup i arribar a un consens. Activitat de coavaluació

PREGUNTES
CONTEXTOS
QUOTIDIANS
FENÒMENS
DIÀLEG ENTRE
PUNTS DE VISTA
INCERTESA
IMAGINAR
INNOVAR

Mirades sobre un fenomen:
importància de les bones preguntes
10

DIVERSITAT DE MIRADES SOBRE EL
FENÒMEN
LES BONES PREGUNTES

capacitat
d’aprendre a
formular “bones”
preguntes
construcció del
coneixement
12

avancem impulsats per preguntes
Històricament
La cultura s’inicia
proposant explicacions a
les preguntes que ens fem
sobre el món (mites,
llegendes, deus...)
• Avancem en observar (perquè ens apareixien
noves preguntes)
• Avancem en construir explicacions / modelitzar
(perquè ens sorgeixen noves preguntes)
– I perquè es limiten altres
Personalment
L’aprenentatge s’inicia
proposant explicacions a les
preguntes que ens fem sobre
el món (models inicials,
idees prèvies,...)
13

Com sorgeixen les preguntes?
• Del “diàleg” entre:
explicacions (models) i fenòmens
FENÒMENS
PREGUNTES
• Dubtes històrics
• Aparents contradiccions
• ….
EXPLICACIONS /
MODELS
14

Un nen està jugant amb un mirall
reflectint la llum del sol en una
paret. La mestra li demana : “Per
què es produeix la reflexió de la
llum del sol?”.
QUÈ HAURIA POGUT PREGUNTAR LA MESTRA PER
ESTIMULAR L’INTERÈS DEL NEN?
I s’inclines d’una altra manera el mirall?
Què passa quan t’allunyes de la paret?
Podríem jugar a fer la rateta dins de l’aigua?
15

Un altre mestre fa una
sortida de camp i
planteja als alumnes:
“Tots els arbres tenen
les fulles iguals?”
La resposta a aquesta pregunta és òbvia.
Es pot contestar amb un monosíl·lab, de
manera que no incita a emprendre cap activitat
16

En canvi, si la
pregunta fos:
“Podem trobar
alguna fulla
semblant a aquesta?
Podem promoure l’observació, la comparació, la
classificació, la discussió…
17

• Com sap la fulla que ha de caure de l’arbre?
• Com us expliqueu que hi hagi fòssils de petxina
dalt d’una muntanya?
• Bevem la mateixa aigua que els romans?
• Puc embolicar qualsevol cosa amb qualsevol
embolcall?
• Com arriba el calci de la llet als nostres ossos?
• Tots els bolets són fongs, però tots els fongs són
bolets?
• Com puc relacionar la respiració amb que em
creixin les ungles?
18

FORMULAR BONES PREGUNTES
EL PUNT DE PARTIDA
PER MIRAR, VEURE I
EXPLICAR AMB
SENTIT
19

En quin moment de l’estudi dels fenòmens
cal fer/fer-se preguntes?
Es comença per
l’observació i la
descripció
Per tal d’establir
relacions,
regularitats, …
Que s’han de
comprovar
buscant noves
evidencies
Fent
prediccions
o hipòtesis
sobre nous
fenòmens
Per explorar la
generalització a
altres situacions
Aplicant per
resolució
de noves
situacions

No promouen el
pensament ni
l’acció
Preguntes reproductives i tancades
- Com es diuen les parts de la flor?
- Quantes potes té una aranya?
- De què s’alimenten els herbívors?
- Què és la funció clorofíl·lica?
- Què és la pressió atmosfèrica?
- ...
S’espera una
resposta única i
correcta
L’alumne/a només ha de
buscar en els llibres de
text (o internet), no en el
fenòmen
No promouen
més preguntes
21

Un exemple del ‘valor’ de les preguntes reproductives
Els lacumols són uns mikus que viuen a
les chunches. Cada lacumol té 4 catris
que li serveixen per esporidejar.
Aquests catris són molt eskormus i estan
adaptats a les chunches.
– Què són els lacumols?
– On viuen els lacumols?
– Quants catris té cada lacumol?
– Com són aquests catris?
– Per a què serveixen els catris?
22

Promouen la forma
de fer i pensar de la
ciència
Preguntes productives
- Com responen a la llum els cucs de terra?
- Creixen igual les ungles dels peus que les de les
mans?
- En baixar per un tobogan tothom triga el mateix?
- Germina abans una mongeta remullada que una
sense remullar?
No tenen una
resposta única
Sorgeixen de vivències
i informacions
compartides
Connecten amb
diversitat de
punts de partida
23

PRODUCTIVA
DÓNA
INDICIS
CONTEXTUALIZADA
La Mar és una enamorada de les flors i vol collir
totes les del taronger del jardí. La seva mare li diu
que millor que no ho faci, ja que si li treuen les flors
el taronger no donarà taronges.
Amb el que has après de la reproducció de les
plantes, ¿pots identificar en l’arbre les llavors i
fruits i discutir amb el company les conseqüències
d’arrencar les flors dels arbres?
Amb el que consensueu, escriu un email a la Mar
explicant-li perquè no és una bona idea collir totes
les flors de l’arbre.
ORIENTA LA MIRADA
I L’ACCIÓ
COHERENT
COHERENT 24

Podem categoritzar les següents preguntes en reproductives
i en productives?
1. Com explicaries a un amic què és una flor?
2. Defineix, què és una flor?
3. A la Marta li agraden les flors perquè tenen els
pètals acolorits. En Marc li diu que hi ha flors
sense pètals i la Marta no s’ho creu. Com
justificaries a la Marta que en Marc té raó?
4. Quines són les parts d’una flor?
5. En Joan ha sortit al camp i veu plantes amb
parts verdes, però no sap si són flors o fruits.
En què hauria de pensar per reconèixer-ho?
25

Preguntar PER QUÈ?
• Per què les plantes necessiten llum per viure?
• Per què el cel és blau?
• Per què hi ha roques que tenen cristalls?
• Per què els humans tenim el cor dividit
en cambres?
• Per què hi ha aigua a Mart?
• Per què els cucs de terra s’amaguen?
27

preguntar COM en lloc de PER QUÈ
Per què les plantes
necessiten llum per viure?
Per què hi ha roques que
tenen cristalls?
Per què els cucs de terra
s’amaguen?
Com la llum del sol afecta al
creixement de les plantes?
Com es formen els cristalls?
Com responen els cucs de
terra a la llum?
Permeten desenvolupar
una activitat experimental
28

PER QUÈ ÉS IMPORTANT PARTIR DE SITUACIONS
QUE POSSIBILITIN DIALOGAR?
Contactar amb
els fets
Exposar Exposari i contrastar
idees divergents
Reformular qüestions
Crear la la necessitat d’una
nova explicació
29

Sempre les mateixes preguntes?
Preguntes diferents al llarg del cicle d’aprenentatge
En INTRODUIR NOUS
PUNTS DE VISTA
Què passa? Com passa? Com és que…?
Quines diferències hi ha .....?
Com pot ser....?
Com es pot saber...? Quines proves o
evidències?
Per què es prenen aquestes mesures i no
d’altres?
en EXPLORAR
Què penseu?
Com us ho imagineu? Com creus que…?
Com pot ser que…si en canvi…?
en SINTETITZAR
Com ho explicaríem a
un company que no ho
entèn?
Com ho explicaríem
des de la teoria?
en APLICAR
Què passaria si...?
Com es podria...?
Com es pot
resoldre...?
30