Creu Vilabertran.FH11 - Museu d'Història de Catalunya

L’adequació arquitectònica de la capella dels Rocabertí i la restauració i la nova instal·lació
de la creu de Vilabertran són la culminació d’un projecte emmarcat dins la política de valoració
del patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya.
El projecte, liderat pel Museu d’Història de Catalunya, organisme gestor del monument, i en
el qual han intervingut de manera molt activa el Servei de Patrimoni Arquitectònic i el Centre
de Restauració de Béns Mobles, permetrà de poder contemplar la creu dignament instal·lada
a la basílica de la canònica de Santa Maria de Vilabertran, espai per al qual va ser obrada al
segle XIV. La restauració de la capella dels Rocabertí ha estat patrocinada per la Fundació
Mútua General de Catalunya.
La restauració de la creu de Vilabertran.
Un projecte de valoració del patrimoni cultural català
Ajuntament de Vilabertran
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
i Mitjans de Comunicació
Canònica de Santa Maria
de Vilabertran
Carrer de l’Abadía, 4
17760 Vilabertan
972 50 87 87
(Alt Empordà)
Museu d’Història de Catalunya
Plaça de Pau Vila, 3
08003 Barcelona
Telèfon 93 225 47 00
mhc.cultura@gencat.cat
www.mhcat.cat
Textos: Joan Domenge i Anna Molina · Fotografies: Carles Aymerich (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya) · Coordinació: Jordi Miras Llopart i Teresa Rodón
La creu de Vilabertran

La creu de Vilabertran Iconografia
La creu, instrument del sacrifici i mort de Crist, però també símbol de la seva glòria, ha estat el distintiu dels
cristians d'ençà dels difícils temps de la persecució. El profund fervor religiós de l'època gòtica impulsà les
comunitats a reunir els mitjans suficients per encarregar grans i sumptuoses creus processionals, expressió
tangible de la vivència, personal i col·lectiva, de la pietat medieval. Fou llavors quan Vilabertran volgué dotarse
d'una creu que, per la mida, no té rival en l'àmbit català: és la més monumental de les que han pervingut.
Enlairada damunt un bordó de metall o fusta, es devia portar amb orgull a les processons que es feien tant
dins el clos canonical com per la vila. Una creu d'aquesta rellevància, que, a més, contenia relíquies de la
Veracreu i de diversos sants, de ben segur que també s'utilitzà per solemnitzar el culte —situant-la en un
lloc preferent del presbiteri— i per distingir alguns enterraments.
Sortosament la creu ens ha arribat superant les vicissituds seculars. Però manca qualsevol informació
documental que permeti saber qui la va encarregar, l’argenter que la va obrar, on, quan i per què es va
realitzar. Obrada tota en argent, les làmines metàl·liques recobreixen l'ànima de fusta que li dóna suport.
El seu perfil, caracteritzat pels extrems més amples que la resta dels braços i lleugerament curvilinis,
precedeix el flordelisat que poc després serà hegemònic en aquests objectes processionals.
L'excepcionalitat de la creu no rau només en les mides, ans algunes característiques tipològiques i tècniques
també la singularitzen. A l'anvers s'hi sent el pes de la tradició amb la sumptuositat que resulta de combinar
relleus d'argent, discs amb filigranes, petits medallons d'esmalt, pedres semiprecioses i entalles d'època
antiga —procedents d'Empúries, s'ha dit. El revers, en canvi, és més sobri i tècnicament homogeni: tot
d'obra d'argenteria.
El perfil de la creu, el gust pel cromatisme i la lluminositat de les pedres, així com alguns trets iconogràfics
són recurrents en altres peces obrades als tallers gironins del començament del segle xiv. El clar reclam
als brots que decoren les columnes del baldaquí de la seu de Girona, que manifesten els roleus vegetals
del revers, és un argument més per pensar que la creu de Vilabertran es va fer en algun obrador de la ciutat.
El programa d'imatges representades no revela grans originalitats, ans és comú al d'altres peces similars i
ve "dictat" pel sentit de l'objecte. Anvers i revers són com les dues pàgines il·lustrades que solen precedir el
cànon en els missals. Al davant hi tenim l'evocació del moment dramàtic de la mort de Crist al Calvari, amb
la Mare de Déu i sant Joan, afligits, a banda i banda. Al capdamunt hom hi veu una al·legoria de Déu com a
senyor de l'univers, amb l'àngel que aguanta el sol i la lluna; imatge que aviat seria arraconada per una altra
carregada de sentit redemptor i eucarístic: la del pelicà nodrint els fills amb la sang. La salvació de la humanitat
gràcies a la mort del Fill de Déu se sol evidenciar als peus de Crist, amb imatges al·lusives a la resurrecció,
com Adam sortint del sepulcre —és el nostre cas—, la baixada als llimbs, Llàtzer o el mateix Crist ressuscitat.
En els quatre medallons esmaltats que hi ha al centre dels discs de filigrana s'hi veuen capets de sants de
difícil identificació; per la caracterització facial els del travesser podrien ser Pere i Pau.
Un gran medalló amb l'Agnus Dei portant l'estendard presideix el revers. L’acompanyen els quatre símbols
evangèlics: al cim l’àguila de Joan, a l’esquerra el bou de Lluc, a la dreta el lleó de Marc i a baix l’àngel de
Mateu, amb una peculiar positura, agenollat i presentant, amb respecte, el llibre. El tema es repetirà en
quasi totes les creus gòtiques, substituint sovint l'Anyell per la imatge de l'Omnipotent. De fet, a Vilabertran
es dóna una certa redundància iconogràfica, car els evangelistes, asseguts als seus escriptoris i acompanyats
pels seus símbols, es poden veure en quatre cercles de l'anvers del travesser.
Als extrems d'ambdós costats hi ha quatre florons idèntics que semblen romandre al marge del programa
relatiu a la passió de Crist i a la redempció de la humanitat. Un altiu genet a cavall, sonant un corn i amb
un falcó a la mà, hi compareix envoltat d’animals: llebrers, cérvols, conills i senglars, representats amb un
peculiar dinamisme. Per bé que els motius animalístics —amb valor decoratiu i/o simbòlic— no són
excepcionals en peces d’orfebreria religiosa del començament del gòtic, cal pensar que l’art profà-cavalleresc
ha inspirat aquestes escenes de munteria.
La restauració de la creu, realitzada al 2008, ha consistit en la intervenció de neteja, estabilització de suports
i reintegració de parts malmeses i ha ocupat un equip d’especialistes de diferents disciplines: l’orfebre, els
historiadors de l’art i els medievalistes. La posada en comú i el debat de les aportacions de cadascun d’ells,
ha permès millorar de forma qualitativa el coneixement de l’objecte, tant des d’una perspectiva tècnica
com històrica i artística.
La restauración de la cruz de
Vilabertran. Un proyecto de
valorización del patrimonio cultural
catalán
La adecuación arquitectónica de la capilla
de los Rocabertí y la restauración y nueva
instalación de la cruz de Vilabertran son la
culminación de un proyecto enmarcado
dentro de la política de valorización del
patrimonio cultural de la Generalitat de
Catalunya.
La restauration de la croix de
Vilabertran. Un projet de mise en valeur
du patrimoine culturel catalan
L’adéquation architecturale de la chapelle
des Rocabertí et la restauration et la nouvelle
installation de la croix de Vilabertran
constituent la culmination d’un projet
s’inscrivant au sein de la politique de mise
en valeur du patrimoine culturel de la
Generalitat de Catalunya.
Castellano Français English
El proyecto, liderado por el Museu d’Història
de Catalunya, permite contemplar la cruz
dignamente instalada en la capilla de los
Rocabertí, en el interior de la iglesia, un
espacio para el cual fue construida en el
siglo XIV.
El profundo fervor religioso de la época gótica
impulsó a las comunidades a encargar la
construcción de grandes y destacadas cruces
procesionales y en este contexto, Vilabertran
quiso dotarse de una cruz, que por sus
dimensiones, no tiene rival en el ámbito
catalán: es la más monumental de las que
han pervivido. Realizada en plata, las láminas
metálicas recubren la base de madera que
le da soporte. Su perfil procede del
flordelisado que luego será hegemónico en
estos objetos procesionales.
La iconografía representada en la cruz,
responde al sentido del propio objeto. Las
imágenes de la evocación de la muerte de
Cristo en el Calvario, con la Virgen María y
san Juan, la alegoría de Dios como señor del
universo, con el ángel que aguanta el sol y
la luna y Adán saliendo del sepulcro en
alusión a la resurrección. En el anverso un
gran medallón con el Agnus Dei, y los relieves
con las figuras de los evangelistas.
La restauración de la cruz, que consistió en
la limpieza, estabilización de los soportes y
reintegración de partes dañadas, ha sido
posible gracias a la colaboración de un
grupo de especialistas: orfebres,
historiadores del arte y medievalistas, que
ha permitido mejorar de forma cualitativa el
conocimiento del objeto.
Le projet, conduit par le Musée d’Histoire de
Catalogne, permet de voir la Croix dignement
installée dans la chapelle des Rocabertí, à
l’intérieur de l’église, un espace pour lequel
elle a été réalisée au XIVe siècle.
La profonde ferveur religieuse de l’époque
gothique a poussé les communautés à
demander la construction de grandes et
importantes croix de procession et, dans ce
contexte, Vilabertran a voulu se doter d’une
croix qui, en raison de ses dimensions, n’avait
pas d’équivalent dans le domaine catalan :
il s’agit de la plus monumentale de celles qui
existent encore. Travaillée en argent, les
plaques métalliques recouvrent la base en
bois qui lui sert de support. Son profil provient
de la fleur de lys qui, par la suite, deviendra
un élément homogène sur ces objets de
procession.
L’iconographie représentée sur la croix
répond au sens du propre objet. Les images
de l’évocation de la mort du Christ sur le
Calvaire, avec la Vierge Marie et Saint Jean,
l’allégorie de Dieu comme seigneur de
l’univers, avec l’ange qui soutient le soleil et
la lune, et Adam sortant du sépulcre, ce qui
fait allusion à la résurrection. Sur l’avers, un
grand médaillon avec l’Agnus Dei et les reliefs
avec les figures des évangélistes.
La restauration de la croix, consistant dans
une intervention de nettoyage, une
stabilisation des supports et une réintégration
des parties endommagées, a été possible
grâce à la collaboration d’un groupe de
spécialistes : des orfèvres, des historiens de
l’art et des médiévalistes, ce qui a permis
d’améliorer la connaissance de l’objet de
manière qualitative.
The restoration of the Vilabertran cross.
A project to enhance the value of the
Catalan cultural heritage
The refurbishment of the Rocabertí chapel
and the restoration and reinstallation of the
Vilabertran cross are the culmination of a
project that forms part of the policy of
enhancing the value of the cultural heritage
for which the Generalitat de Catalunya
(Government of Catalonia) is responsible.
The project, led by the Museu d’Història de
Catalunya, makes it possible to view the
cross in a worthy setting in the Rocabertí
chapel, within the church, the place for which
it was made in the 14th century.
The profound religious fervour of the Gothic
period prompted communities to
commission the making of large, spectacular
processional crosses, and in this context,
Vilabertran sought to acquire a cross of such
dimensions that it would have no rival in
Catalonia: it is the most monumental of those
that have survived. It is made with sheets
of silver covering a supporting wooden base.
The shape reminiscent of fleurs de lys was
later to become ubiquitous in processional
objects of this type.
The iconography represented on the cross
corresponds to the nature of the object itself.
The images are of the death of Christ on
Calvary, with the Virgin Mary and Saint John,
the allegory of God as Lord of the Universe,
with the angel holding the sun and moon
and Adam emerging from the tomb, alluding
to the Resurrection. On the reverse there is
a large medallion with the Lamb of God and
reliefs of the figures of the Evangelists.
The restoration of the cross, consisting of
cleaning, stabilisation of the base and the
repair of damaged parts, was made possible
by the collaboration of a group of
specialists—silversmiths, art historians and
mediaevalists—and has enabled a qualitative
improvement in knowledge of the object to
be gained.