Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
unitat<br />
188<br />
<strong>10</strong><br />
Volcans i terratrèmols<br />
A la costa nord de l’illa de Tenerife es troba situat<br />
el poblet de Garachico. Té una economia en plena<br />
expansió pel nombrós turisme i el seu port, que dóna<br />
sortida al vi, als tomàquets, als plàtans i a d’altres<br />
productes agrícoles de la zona.<br />
El poble i el port, però, són nous. Antigament<br />
hi havia un altre poble i un altre port en el mateix<br />
indret, també molt actius, que el 1706 van ésser<br />
arrasats i colgats per les laves procedents d’una<br />
erupció del Teide. Actualment està situat just al<br />
peu dels vessants del gran volcà canari, ara adormit,<br />
damunt la lava solidificada d’aquella erupció.<br />
Te n’hi aniries a viure, a Garachico? I a treballar-hi<br />
una temporada? Quines investigacions científiques<br />
es poden fer en l’àrea del vulcanisme que<br />
puguin ajudar-te a prendre aquestes decisions?
Com reconeixeries, de lluny i de prop, si una muntanya o<br />
un turó forma part d’un volcà?<br />
Recordes alguna erupció volcànica recent? De quin volcà<br />
es tracta? En quin pais es troba?<br />
Què és una erupció volcànica?<br />
Recordes algun terratrèmol recent a la península Ibèrica?<br />
I a la zona mediterrània? Quan i on van tenir lloc?<br />
Pot haver-hi terratrèmols que no notem? Per què?<br />
Feu grups de tres persones i poseu-vos al voltant d’una taula.<br />
Una ha d’aguantar un bolígraf ben vertical amb la punta damunt d’un full de paper recolzat<br />
en la taula (cal situar el bolígraf al centre d’un marge del full).<br />
L’altra ha de moure, lentament i sense interrupció, el full de paper arran de la taula,<br />
mantenint sempre la mateixa direcció.<br />
I la tercera persona ha de donar de tant en tant un cop, amb diferent força, a la taula.<br />
Repetiu el procés diverses vegades, fins a perfeccionar i dominar la tècnica.<br />
Observeu els gargots que han quedat dibuixats al full i intenteu deduir-ne<br />
idees relacionades amb l’estudi dels terratrèmols.<br />
189
a c t i v i t a t s<br />
190<br />
<strong>10</strong>.1. No tan tranquil·la com sembla<br />
Els terratrèmols són manifestacions de la gran quantitat d’energia que<br />
la Terra conserva en el seu interior.<br />
Els corrents de convecció de l’astenosfera<br />
aporten a la litosfera energia en forma de calor<br />
i de forces de fregament.<br />
Litosfera<br />
Astenosfera<br />
Si comparem el nostre planeta amb d’altres del sistema<br />
solar, podem tenir la sensació que la Terra és un<br />
lloc molt tranquil. Tampoc no podria ser d’altra manera<br />
en un planeta caracteritzat per l’enorme quantitat i<br />
diversitat de formes de vida que s’hi han desenvolupat.<br />
També sabem, però, que, de vegades, l’estabilitat<br />
de la litosfera s’interromp de manera sorprenent. Pot<br />
ser una esquerda que comença a treure fum i després<br />
il·lumina la nit amb riades de foc i guspires ardents. O<br />
bé un seguit de moviments rapidíssims, que esquerden<br />
i deformen el terreny i ho capgiren tot abans que ningú<br />
pugui reaccionar.<br />
I és que la Terra no és tan tranquil·la com sembla.<br />
En la unitat anterior hem vist com es produeixen en<br />
l’astenosfera desplaçaments de materials molt calents<br />
(els corrents de convecció). Aquests moviments aporten<br />
des de sota, en forma de calor i moviment, energia<br />
suficient per fondre roques i provocar grans tensions<br />
en la litosfera. De la relació entre l’astenosfera i la litosfera<br />
resulten, doncs, els espectaculars –i massa<br />
sovint tràgics– episodis sísmics i volcànics que estudiarem<br />
a continuació.<br />
Força<br />
Corrent<br />
de<br />
convecció<br />
Força<br />
1. Què caldria fer per aturar l’activitat sísmica i volcànica de la Terra? Això és possible a curt termini? Per què?<br />
Calor<br />
Corrent<br />
de<br />
convecció
<strong>10</strong>.2. Què són els magmes?<br />
Erupció del volcà Etna (Sicília)<br />
A l’antiguitat es creia que el cràter<br />
del Vulcano, un important volcà situat<br />
a les illes Eòlies, prop de Sicília,<br />
era l’entrada del regne de Plutó. Allà<br />
hi havia la forja de Vulcà, que treia<br />
guspires fabuloses mentre forjava els<br />
raigs de Júpiter.<br />
Anomenem erupció volcànica l’expulsió de materials<br />
sòlids, líquids i gasosos a grans temperatures procedents<br />
de l’interior de la Terra.<br />
Les erupcions volcàniques són les mostres més espectaculars<br />
de l’activitat interna de la Terra. La bellesa i<br />
la força imparable, l’origen profund i els temibles efectes<br />
de les erupcions han impressionat des d’antic la imaginació<br />
dels humans.<br />
En el decurs del temps, aquests fenòmens han adquirit,<br />
a més, un gran interès en les investigacions científiques,<br />
ja que proporcionen molta informació respecte<br />
dels processos que tenen lloc a les inaccessibles<br />
zones de l’interior del planeta.<br />
Bona part d’aquesta informació l’aporta l’estudi dels<br />
magmes que surten durant les erupcions. Un magma<br />
és qualsevol matèria mineral fosa, a elevada temperatura<br />
(més de 600 ºC), que es troba dins o per sota de la litosfera i que en refredar-se<br />
origina una massa rocosa.<br />
El més corrent és que els magmes es refredin i es transformin en roca de manera<br />
lenta i a alguns quilòmetres de fondària, i així queden integrats directament en la litosfera.<br />
Però de vegades, els magmes troben una via de comunicació directa amb l’exterior.<br />
Quan succeeix això es desencadena l’erupció: els magmes surten a la superfície,<br />
es refreden i, en bona part, se solidifiquen.<br />
La formació dels magmes<br />
Ens podem preguntar per què la litosfera, si és sòlida, conté<br />
dins seu materials fosos. O, dit d’altra manera, per què es fonen<br />
les roques?<br />
Per entendre’n les causes cal recordar que la temperatura<br />
de la Terra augmenta progressivament des de la superfície<br />
cap a l’interior. A partir de certa profunditat, doncs, el<br />
manteniment de l’estat sòlid dels materials rocosos sols és<br />
possible gràcies a la pressió regnant (pressió de confinament),<br />
que també augmenta, i molt, amb la profunditat. És<br />
per això que qualsevol procés que desequilibri aquesta relació<br />
entre la temperatura i la pressió podrà ser causa d’una<br />
fusió de roques; és a dir, de la formació d’una massa<br />
magmàtica.<br />
En refredar-se, els magmes originen masses rocoses.<br />
L’espectacular columnata rocosa de Castellfollit de la Roca es<br />
va formar a partir de les laves que van emetre els volcans de<br />
la Garrotxa.<br />
191
L’arxipèlag de les Hawai s’ha format en un punt calent que ha creat<br />
volcans tan grans com el que veiem a la fotografia en plena activitat,<br />
l’anomenat Manua Loa.<br />
El basalt es forma quan se solidifiquen<br />
magmes bàsics.<br />
192<br />
Tipus de magmes i localització<br />
De vegades, el desequilibri és provocat per l’ascens<br />
–a remolc dels corrents de convecció de l’astenosfera–<br />
d’una massa material profunda i, per tant, molt més<br />
calenta (el que s’anomena ploma en llenguatge vulcanològic).<br />
Aquesta calor pot arribar a ser suficient per<br />
fondre les roques litosfèriques suprajacents, malgrat la<br />
pressió a què es troben. Les zones de la litosfera que<br />
reben i acumulen calor per sota són els coneguts punts<br />
calents (hot spot). L’arxipèlag volcànic de les Hawai<br />
n’és un cas ben destacat.<br />
En altres ocasions és una disminució de la pressió<br />
de confinament el que provoca el desequilibri. En la litosfera<br />
es poden produir situacions que facin disminuir<br />
localment la pressió –per exemple, les forces tectòniques<br />
de distensió dels rifts– i, per tant, que facilitin<br />
la fusió de les roques, sense que hi hagi hagut necessàriament<br />
una variació de la temperatura.<br />
Podem considerar que hi ha tres tipus de magmes segons la quantitat de sílice (SiO 2)<br />
que continguin: els àcids, els intermedis i els bàsics. Però cal tenir en compte que<br />
aquesta classificació és molt simple; en realitat, no existeixen dos magmes que siguin<br />
exactament idèntics.<br />
• Magmes bàsics: contenen poc sílice (menys d’un 50 %). Són magmes poc viscosos<br />
i de coloració molt fosca. Se solidifiquen a temperatures força elevades<br />
(1<strong>10</strong>0 ºC-1350 ºC) i donen lloc als basalts.<br />
• Es poden formar tant sota els continents, a certa fondària (uns 40 km), com sota<br />
els oceans, a poca fondària (uns <strong>10</strong> km). Al llarg del rift de les dorsals oceàniques<br />
afloren en quantitats immenses.<br />
• Magmes intermedis: contenen entre un 50 % i un 70 % de sílice. Són més viscosos<br />
que els bàsics i tenen un color menys fosc. Se solidifiquen a temperatures elevades<br />
i originen andesita.<br />
• Es formen en amplis sectors del planeta, a profunditat variable, associats a les zones<br />
de subducció i els arcs insulars, en particular de l’oceà Pacífic.<br />
• Magmes àcids: tenen un elevat contingut en sílice (més del 70%). Són magmes<br />
força viscosos i de coloració clara. Se solidifiquen a temperatures relativament<br />
poc elevades i originen roques volcàniques com la riolita i la traquita. Solen formar-se<br />
sota els continents, a fondàries d’entre 20 i 30 quilòmetres.<br />
L’ andesita es forma quan se solidifiquen<br />
magmes intermedis.<br />
La traquita es forma quan se solidifiquen<br />
magmes àcids.
a c t i v i t a t s<br />
2. A què és degut el manteniment de l’estat sòlid de les<br />
masses rocoses en les elevades temperatures regnants<br />
de l’interior de la litosfera?<br />
<strong>10</strong>.3. Què és un volcà?<br />
Piroclastos<br />
Boca<br />
eruptiva<br />
Cràter<br />
Con<br />
Esquema d’un volcà<br />
Xemeneia<br />
Cambra<br />
magmàtica<br />
a c t i v i t a t s<br />
3. Imagina’t que hi ha dues erupcions volcàniques en<br />
un mateix continent, i que en una surten magmes bàsics<br />
i en l’altra, magmes àcids. Quina de les dues<br />
erupcions treu materials d’origen més profund?<br />
Quan parlem col·loquialment utilitzem el terme volcà per referir-nos a una muntanya<br />
cònica amb una concavitat en forma d’embut al cim. Però aquesta idea no és gaire correcta;<br />
en realitat, un volcà és un conjunt d’estructures que inclou una fissura de la litosfera,<br />
per on surten els magmes cap a l’exterior.<br />
Gasos i<br />
cendres<br />
Colada<br />
Con<br />
adventici<br />
La part fonamental d’un volcà és la cambra magmàtica,<br />
una massa interna de magma sotmès a altes temperatures i a<br />
molta pressió. Alguns volcans complexos en poden tenir més<br />
d’una. Si les cambres magmàtiques no tenen cap fissura de comunicació<br />
amb la superfície, aleshores els magmes es refreden<br />
i se solidifiquen sense que s’arribi a originar cap erupció.<br />
També pot passar, però, que la massa rocosa que envolta la<br />
cambra magmàtica presenti fissures, i que alguna arribi fins<br />
a la superfície. Llavors la fissura actua com una xemeneia<br />
volcànica; és a dir, com un conducte que permet la sortida<br />
dels magmes propulsats des de la cambra. El forat de sortida a<br />
l’exterior s’anomena boca eruptiva.<br />
Sovint una part del magma se solidifica i s’acumula al voltant<br />
de la boca eruptiva i crea un edifici volcànic. Si l’edifici<br />
té una forma més o menys cònica rep el nom de con, tot i que<br />
no sempre és així. En el cim de l’edifici, o a prop, les explosions<br />
que es produeixen durant l’erupció obren una depressió<br />
en forma d’embut que es coneix com a cràter i que conté la<br />
boca eruptiva. En els volcans que mantenen activitat des de<br />
molt antic poden formar-se edificis descomunals. De vegades<br />
alguna ramificació lateral de la xemeneia també pot expulsar<br />
magmes a l’exterior i formar cons adventicis.<br />
4. És el mateix una cambra magmàtica que un volcà? I un con volcànic? Raona les teves respostes.<br />
193
194<br />
<strong>10</strong>.4. Gasos, laves i piroclastos<br />
Laves cordades en una colada pahoehoe (La<br />
Restinga, El Hierro)<br />
Laves<br />
Colada de lava en blocs (Tenerife)<br />
Gasos<br />
Els magmes experimenten una forta davallada de pressió quan pugen<br />
per les xemeneies. Això provoca que els seus components més<br />
volàtils se’n separin ràpidament. L’erupció comença, doncs, amb la<br />
sortida de gasos volcànics, que es mantindrà fins al final.<br />
Entre aquests gasos predomina l’aigua (H 2O), i també hi ha àcid<br />
clorhídric (HCl), diòxid de carboni (CO 2), diòxid de sofre (SO 2),<br />
àcid sulfhídric (H 2S), sofre (S), nitrogen (N 2) i altres.<br />
Emissió de gasos volcànics (volcà Etna)<br />
Al cap d’un temps d’iniciar-se la sortida de gasos apareixen els materials rocosos<br />
fosos, que es coneixen amb el nom de laves. És freqüent, durant les<br />
erupcions, que les laves que emet el volcà adoptin forma de rius incandescents<br />
anomenats colades. Les característiques d’aquestes colades depenen força<br />
dels magmes que les originen.<br />
Així, si el magma és bàsic, les colades són molt fluïdes i poden allunyarse<br />
molt del cràter. Aquest tipus de colades es coneix amb el nom hawaià de<br />
pahoehoe. En solidificar-se superficialment durant el recorregut, poden recargolar-se<br />
i adoptar formes cordades molt característiques. En cas que el magma<br />
sigui una mica menys bàsic, les colades són més viscoses i es van trencant<br />
a mesura que es refreden: són les colades aa, d’aspecte rugós i fragmentari.<br />
La resta de magmes (intermedis i àcids) ja té un grau de viscositat que dificulta<br />
la fluïdesa. Per aquest motiu, les colades sempre es trenquen en solidificar-se<br />
mentre avancen lentament, i donen lloc a grans acumulacions de laves<br />
en blocs.
Piroclastos<br />
És freqüent observar com la retracció que es<br />
produeix en les masses de lava que es refreden<br />
en repòs origina disjuncions columnars<br />
prismàtiques, de vegades sorprenents per la seva<br />
perfecció i espectacularitat.<br />
Disjunció columnar hexagonal en la colada basàltica<br />
anomenada Giant’s Causeway, a Irlanda.<br />
La sortida simultània de gasos i lava fa que es produeixin explosions de diversa intensitat<br />
durant les erupcions. Poc o molt, aquestes explosions projecten materials rocosos<br />
pels voltants de la boca eruptiva, que poden ser bocins de lava que s’ha refredat abans<br />
de caure al terra, o bé fragments de roques ja solidificades. Aquests materials es coneixen<br />
amb el nom conjunt de piroclastos i podem establir-ne tres tipus segons la seva<br />
mida:<br />
• Les cendres són els piroclastos més petits (menys de 2 mm de diàmetre). Es formen<br />
en grans quantitats a partir de la lava polvoritzada i són les responsables de l’aparició<br />
de columnes de fum fosc durant les erupcions. Les cendres més fines també s’anomenen<br />
pols volcànica; sovint poden enlairar-se molts quilòmetres en l’atmosfera,<br />
flotar-hi molt de temps i caure força lluny del lloc d’emissió.<br />
• El lapil·li està constituït pels piroclastos de mida compresa entre 2 i 25 mm.<br />
S’acumula en grans quantitats al voltant de les boques eruptives i contribueix de manera<br />
destacada en la formació dels edificis volcànics.<br />
Acumulació de cendres volcàniques (Auvèrnia). Explotació de lapil·li, ara aturada, en el con del Croscat, a la<br />
Garrotxa.<br />
195
196<br />
Capes<br />
de lava<br />
Erupció hawaina (Manua Loa, Hawai)<br />
• Les bombes i els blocs són els fragments més grans. Si se solidifiquen en l’aire solen<br />
tenir forma de fus o bé d’esfera i s’anomenen bombes. En canvi, si ja surten<br />
solidificats tenen formes diferents i aleshores s’anomenen blocs. Les bombes més<br />
grans solen caure a terra solidificades només per fora, i quan hi topen es deformen i<br />
s’esquerden. Així adquireixen un aspecte de crosta de pa força típic.<br />
Amb el pas del temps, les acumulacions de piroclastos experimenten processos de<br />
diagènesi, talment com si fossin sediments, de manera que originen masses de roques<br />
volcàniques d’aspecte sedimentari: són les bretxes i toves volcàniques.<br />
Bomba volcànica amb una superfície típica<br />
en crosta de pa (Tenerife)<br />
Els tipus d’erupcions<br />
Tova volcànica (cap de Gata, Almeria)<br />
No tots els volcans presenten edificis similars ni desenvolupen<br />
les erupcions de la mateixa manera. De fet podem dir que<br />
no hi ha dues erupcions idèntiques, ni, fins i tot, en un mateix<br />
volcà: és freqüent que les primeres erupcions d’un volcà siguin<br />
de tipus àcid, les posteriors de tipus intermedi i, per fi,<br />
es presentin etapes eruptives bàsiques.<br />
Les causes d’aquesta diversitat són complexes, i tenen a<br />
veure principalment amb les característiques de les cambres<br />
magmàtiques (dimensió, fondària, estructura), amb el tipus<br />
de magma que contenen i amb la manera com, al llarg del<br />
temps, evolucionen químicament i físicament aquests magmes.<br />
Tanmateix podem considerar dos models eruptius extrems:<br />
• Erupcions hawaianes: es produeixen a partir de magmes<br />
bàsics que, com hem vist, originen laves molt fluïdes. Les<br />
colades prenen molta velocitat (fins a 20 km/h) i es poden<br />
allunyar molt del cràter. Si les erupcions sols provenen d’una<br />
boca eruptiva arrodonida (erupcions puntuals), les extenses<br />
capes de lava se superposen i edifiquen cons volcànics<br />
molt amples i de pendent suau anomenats escuts.
Dom és una paraula originària de<br />
l’alemany, que significa ‘cúpula’.<br />
Com que és evident la semblança<br />
entre aquesta part d’una esglèsia<br />
i els edificis peleans, la paraula ha<br />
estat adoptada per designar-los.<br />
Cúmul<br />
de lava<br />
Les erupcions peleanes poden emetre<br />
núvols ardents molt perillosos. El<br />
8 de maig de 1902, un núvol ardent<br />
procedent del volcà Mont Pelé, a l’illa<br />
caribenya de la Martinica, va arrasar<br />
la ciutat de St. Pierre. Dels 26 000<br />
habitants només va sobreviure L. A.<br />
Ciparis, un perillós delinqüent que<br />
en aquell moment estava tancat en<br />
un calabós subterrani.<br />
Sovint, però, aquestes erupcions se situen damunt llargues esquerdes de la litosfera<br />
(els rifts), de manera que presenten diverses boques eruptives arrenglerades<br />
(erupcions fissurals). Aleshores les colades se superposen en grans extensions i<br />
creen enormes plataformes volcàniques.<br />
Les erupcions hawaianes produeixen pocs piroclastos i de petites dimensions, ja<br />
que la poca viscositat dels magmes bàsics afavoreix una fuita de gasos sense grans<br />
explosions.<br />
• Erupcions peleanes: tenen lloc a partir magmes àcids, que produeixen laves molt<br />
viscoses que surten amb molta dificultat per les xemeneies. Damunt la boca eruptiva,<br />
més que no pas un con, es forma un amuntegament compacte de lava, de forma<br />
arrodonida, que es coneix com a dom.<br />
Sovint l’edifici arriba a obstruir la boca eruptiva i provoca un gran augment de<br />
pressió sota terra. Quan això succeeix, el volcà pot obrir una nova boca eruptiva<br />
sobtadament i deixar anar un núvol ardent de gasos i cendres, que sepulta i crema<br />
tot allò que troba al seu camí. Altres vegades, pot passar que l’augment de pressió<br />
sigui de tanta magnitud que provoqui una enorme explosió, amb forts<br />
terratrèmols i, si té lloc a prop del mar, que origini tsunamis (‘onades gegants’) associats.<br />
Núvol<br />
ardent<br />
Piroclastos<br />
Capes<br />
de lava<br />
Erupció peleana i dom d’un antic volcà peleà (Auvèrnia) Erupció estromboliana (illes Lipari, Itàlia)<br />
Entre aquests dos models eruptius, però, podem trobar moltes variacions intermèdies.<br />
Això és degut, entre altres factors, al fet que hi ha moltes variables influents en<br />
la dinàmica de les erupcions.<br />
• Així, els volcans estrombolians alternen erupcions de laves molt fluïdes amb<br />
erupcions de laves una mica més viscoses, que originen explosions moderades i<br />
amb força piroclastos. Per això, aquests volcans edifiquen cons de bastant alçada<br />
i relativament poc amples, que estan fets de capes de piroclastos superposades<br />
amb intercalacions de colades.<br />
197
Capes de lava<br />
i piroclasts<br />
Les calderes volcàniques<br />
• També són mixtos, quant als tipus d’erupcions que experimenten<br />
al llarg del temps, els anomenats estratovolcans.<br />
Aquests volcans, a diferència dels estrombolians, inclouen<br />
en la seva dinàmica erupcions de laves viscoses, fins i tot tan<br />
viscoses com les de les erupcions peleanes. La diversitat de<br />
les erupcions dels estratovolcans afavoreix el creixement<br />
de cons força drets i de grans dimensions, a base de capes<br />
gruixudes de lava i piroclastos superposades. Bona part dels<br />
cons volcànics més grans i bonics s’han format així (l’Etna,<br />
el Vesuvi, el Teide, el Shishaldin...).<br />
Val a dir, però, que els estratovolcans comporten també<br />
una elevada perillositat, ja que les xemeneies dels seus grans<br />
cons s’obturen amb certa facilitat, cosa que afavoreix l’escapament<br />
de núvols ardents o, fins i tot, les explosions de gran<br />
intensitat.<br />
La muntanya sagrada del Japó és el bellíssim con d’un estratovolcà<br />
que s’enlaira 3 776 m per damunt del nivell del mar: el<br />
Fuji-Yama.<br />
Les calderes volcàniques són grans depressions més o<br />
menys circulars limitades per escarps força notables<br />
que poden aparèixer associades als volcans, en especial<br />
si es tracta d’estratovolcans. Usualment es formen<br />
a causa del buidament d’una cambra magmàtica situada<br />
a prop de la superfície, el sostre de la qual no ha pogut<br />
suportar el pes de l’edifici que la seva pròpia lava<br />
hi ha format al damunt. En aquest procés també intervenen<br />
les violentes explosions de les erupcions, que<br />
esquerden cada vegada més el sostre de la cambra, fins<br />
a tornar-lo del tot inestable.<br />
Les illes Canàries, com moltres altres regions volcàniques<br />
de la Terra, compten amb dos magnífics exemples<br />
de calderes volcàniques: la caldera de Taburiente, a<br />
l’illa de La Palma, i Las Cañadas del Teide, a Tenerife.<br />
La caldera volcànica de Las Cañadas, amb prop de 17 km de diàmetre major, és una de les més impressionants que es coneixen.<br />
L’ actual Teide n’ocupa bona part del flanc septentrional.<br />
198<br />
perfil actual<br />
Teide<br />
(3718 m)<br />
0 1 2 3 4 5 km<br />
N S<br />
perfil edifici Cañadas caldera d’enfonsament zona erosionada
a c t i v i t a t s<br />
5. És probable que hi hagi erupcions peleanes a<br />
Islàndia? Per què?<br />
<strong>10</strong>.5. L’extinció d’un volcà<br />
Com la resta de volcans de la Garrotxa, el volcà de Santa<br />
Margarida està extingit.<br />
Es parla de volcans adormits per referir-se a volcans que<br />
no han fet erupció en temps recents en la nostra memòria.<br />
Pot tractar-se, però, de volcans ben actius; el Saint Helens,<br />
als Estats Units, el 1980 va fer una de les erupcions més<br />
violentes que es coneixen, després d’haver estat sense activitat<br />
durant 123 anys.<br />
6. Busca en un atles una illa italiana que hagi donat<br />
nom a un dels tipus d’erupció que hem estudiat.<br />
Els volcans tenen una vida limitada en la història de la Terra.<br />
N’hi ha que fa tants anys que no entren en erupció que fins i<br />
tot es fa difícil d’identificar-ne l’edifici.<br />
Podem imaginar fàcilment que després de diverses erupcions<br />
la cambra magmàtica d’un volcà es pot quedar sense<br />
pressió suficient per fer sortir magmes. Quan això succeeix<br />
els magmes van perdent temperatura, fins que se solidifiquen<br />
i s’integren com a roques en la litosfera. En altres casos, el refredament<br />
de la lava en la xemeneia crea un tap prou consistent<br />
i, malgrat la seva pressió, el magma no pot sortir. El<br />
resultat és el mateix: la cambra es refreda i se solidifica.<br />
Com podem saber, però, que un volcà no tornarà a entrar<br />
en erupció mai més? Com que no tenim recursos tècnics que<br />
ens permetin endinsar-nos en una cambra magmàtica, cal acceptar<br />
com a criteri un fet comprovat científicament: en un<br />
mateix volcà, mai no hi ha hagut dues erupcions consecutives<br />
que hagin estat separades per més de <strong>10</strong> 000 anys. Així doncs,<br />
hom considera un volcà extingit quan fa més de <strong>10</strong> 000 anys<br />
que no entra en erupció. Per sota d’aquest interval de temps,<br />
cal considerar que el volcà encara està actiu.<br />
El vulcanisme atenuat<br />
En les zones amb volcans, tant actius com extingits, a més<br />
dels edificis eruptius hi abunden altres fenòmens relacionats<br />
amb les cambres magmàtiques, per bé que de forma indirecta.<br />
Aquests fenòmens es coneixen com a formes de vulcanisme<br />
atenuat, i els més corrents són els següents:<br />
• Fonts termals: són brolladors d’aigua calenta. L’aigua que<br />
surt d’aquestes fonts ha passat, durant el recorregut subterrani<br />
que fa, per zones on les roques són escalfades per<br />
alguna cambra magmàtica que encara no s’ha refredat del<br />
tot. De fet, les fonts termals poden perdurar molt de temps<br />
després de l’extinció dels volcans. En la toponímia de<br />
Catalunya emprem sovint la paraula Caldes per referir-nos<br />
als llocs on hi ha aquests brolladors.<br />
Font termal (Islàndia)<br />
199
D’algunes fonts, siguin termals o no, pot rajar<br />
aigua amb gasos sulfurosos incorporats, de<br />
manera que l’aigua fa olor d’ous podrits.<br />
Aquestes fonts sovint es coneixen a casa<br />
nostra com a pudes. A Sant Joan de les<br />
Abadesses i a Olesa de Montserrat hi ha<br />
dues pudes ben conegudes.<br />
a c t i v i t a t s<br />
200<br />
Camp de fumaroles (Islàndia)<br />
• Guèisers: són surgències explosives i intermitents<br />
d’aigua calenta i vapor. Sempre es troben<br />
en zones volcàniques actives, de manera que<br />
l’aigua passa més a prop dels magmes que en<br />
el cas de les fonts termals, i s’escalfa fins a<br />
bullir. A més, la via subterrània que segueix<br />
l’aigua té forma de sifó, cosa que provoca la<br />
formació de bombolles de vapor d’aigua a<br />
pressió en la part corba del sifó. Quan una<br />
bombolla es fa prou gran, s’escapa sobtadament<br />
del sifó i provoca la sortida explosiva de<br />
tota l’aigua que hi havia per damunt.<br />
Guèiser (Islàndia)<br />
• Fumaroles: són emanacions de gasos, més o<br />
menys calents, que surten per petites fissures<br />
del sòl o de les roques. Poden ser de vapor<br />
d’aigua subterrània que s’ha escalfat fins a bullir<br />
en apropar-se a magmes poc profunds, o<br />
bé de gasos escapats directament de magmes.<br />
En aquest darrer cas, si els gasos són sulfurosos,<br />
s’anomenen solfatares i, a més de fer una<br />
olor pudent característica, poden cristal·litzar<br />
sofre al voltant de les boques d’emissió.<br />
Emanacions sulfuroses procedents del volcà<br />
Kawa Idjen, illa de Java (Indonèsia)<br />
7. Fes una llista de noms de poblacions catalanes formats per la paraula Caldes. Si cal, ajuda’t d’una enciclopèdia.
<strong>10</strong>.6. La litosfera es trenca: terratrèmols<br />
Ones<br />
sísmiques<br />
Falla<br />
Epicentre<br />
Hipocentre<br />
Parts i moviments implicats en un terratrèmol<br />
a c t i v i t a t s<br />
Els terratrèmols, també anomenats sismes o moviments sísmics, són vibracions sobtades<br />
de la superfície terrestre que es transmeten a gran velocitat. La majoria dels<br />
terratrèmols són imperceptibles pels sentits humans, però alguns poden ésser tan violents<br />
que, a més de destrossar habitatges i tota mena d’infraestructures, arriben a deformar<br />
el terreny i a obrir-hi llargues esquerdes.<br />
Què provoca els terratrèmols?<br />
Com succeeix en els volcans, cal buscar les causes principals dels terratrèmols en<br />
l’energia que aporten cap a la litosfera els corrents de convecció. Ara, però, no és<br />
energia calorífica, sinó l’energia mecànica que aquests corrents transmeten quan<br />
freguen la litosfera per sota.<br />
Les forces de fregament comprimeixen o estiren les masses rocoses, de manera imperceptible<br />
i continuada, durant dècades o segles. Quan les roques no resisteixen més,<br />
es fracturen bruscament per un punt dèbil i alliberen tota l’energia acumulada. Les vibracions<br />
originades pel trencament es propaguen en totes direccions en forma d’ones<br />
sísmiques i causen el terratrèmol en arribar a la superfície. Anomenem hipocentre o<br />
focus sísmic, el punt profund on s’ha produït el trencament, mentre que l’àrea epicentral<br />
o epicentre, és la zona de la superfície situada en vertical damunt l’hipocentre;<br />
el lloc, per tant, on es noten més els efectes del terratrèmol.<br />
Esquerda superficial<br />
Els terratrèmols solen venir precedits d’un seguit<br />
de fenòmens premonitoris que, amb desigual acceptació<br />
científica, poden resultar més o menys útils en<br />
la difícil tasca de predir-los. El més usual d’aquests<br />
símptomes és la producció d’un eixam de petits moviments<br />
precursors, associats a una microfracturació<br />
de les roques i a una lleu elevació del sòl en la<br />
zona inestable. De vegades també es pot observar<br />
un ascens del nivell de les aigües subterrànies i una<br />
emissió de gas radó superior a la normal en els pous<br />
de la mateixa zona. També s’ha detectat un increment<br />
de comportaments anòmals en alguns animals<br />
abans dels terratrèmols (vegeu l’activitat final de la<br />
unitat).<br />
D’altra banda, la vibració principal d’un terratrèmol<br />
sol anar seguida de centenars de rèpliques, unes vibracions menys intenses<br />
(tot i que no sempre menystenibles) que poden detectar-se, fins i tot,<br />
durant alguns mesos, i que suposen el restabliment de l’equilibri litosfèric.<br />
8. Explica què tenen en comú i en què es diferencien els terratrèmols i els volcans pel que fa a l’energia que els origina.<br />
201
202<br />
<strong>10</strong>.7. Mesura i enregistrament<br />
Escala de Mercalli<br />
Grau Qualificació Efectes en poblacions<br />
I Instrumental Només els detecten els sismògrafs.<br />
II Molt dèbil Algunes persones poden notar el<br />
moviment en els pisos més alts de<br />
les cases.<br />
III Lleuger Es percep lleument dins les cases.<br />
Vibren lleument objectes penjats.<br />
IV Moderat Vibra la vaixella i cruixen els sostres,<br />
les finestres i les portes.<br />
V Poc fort Cruixit de mobles. Les portes i finestres<br />
s’obren i es tanquen totes<br />
soles. Dringadissa de les campanes.<br />
VI Fort Cau el guix de les parets. La gent<br />
que dorm es desperta. Es trenquen<br />
vidres.<br />
VII Molt fort Pànic general. Cauen xemeneies<br />
en mal estat. Es fa difícil mantenir-se<br />
dret.<br />
VIII Destructiu Cauen totes les xemeneies i s’esquerden<br />
les cases. Es trenquen<br />
branques d’arbres.<br />
IX Ruïnós S’esfondren totalment o parcialment<br />
algunes cases.<br />
X Desastrós Esquerdes als carrers. Trencadissa<br />
de canonades subterrànies.<br />
XI Molt desastrós Destrucció de totes les construccions<br />
de pedra. Es torcen molt els<br />
rails.<br />
XII Catastròfic Destrucció total de totes les obres<br />
humanes. Alteració del relleu.<br />
L’escala de Mercalli mesura els efectes dels terratrèmols en les<br />
poblacions<br />
Dibuix esquemàtic d’un sismògraf<br />
En els estudis dels terratrèmols és fonamental poder avaluar<br />
la manera com s’han produït i obtenir-ne dades que permetin<br />
fer comparacions. Es per això que s’han dissenyat diversos<br />
mètodes per mesurar-los i per enregistrar-los.<br />
Mesura<br />
Els dos criteris de mesura més difosos són l’escala oberta de<br />
Richter i l’escala de Mercalli.<br />
• L’escala oberta de Richter es va idear l’any 1935 i serveix<br />
per establir la magnitud dels terratrèmols; és a dir, l’energia<br />
que s’allibera mentre dura el fenomen. Es diu que és<br />
oberta perquè no té uns valors mínims ni màxims preestablerts,<br />
i es fonamenta en càlculs objectius força complexos.<br />
Ens en podem fer una idea si considerem que la bomba atòmica<br />
d’Hiroshima va alliberar l’energia que dóna un valor<br />
de 5,7 graus en aquesta escala, i que el terratrèmol més fort<br />
que s’ha pogut estudiar mai –Anchorage (Alaska), 1964– va<br />
donar un valor de 8,9 graus.<br />
• L’escala de Mercalli és més subjectiva, ja que mesura la intensitat<br />
dels terratrèmols; és a dir, els efectes que produeix<br />
sobre la població. Data del 1902 i té dotze graus, com veiem<br />
a la taula. L’any 1964 es va concretar una modificació de<br />
l’escala de Mercalli coneguda com a sistema MSK, que ha<br />
estat adoptada oficialment per molts estats europeus.<br />
Enregistrament<br />
Els terratrèmols s’enregistren amb uns aparells anomenats<br />
sismògrafs, els quals dibuixen unes línies, anomenades sismogrames,<br />
a partir dels moviments que les ones sísmiques<br />
provoquen en arribar a la superfície.<br />
Els sismògrafs són, evidentment, aparells de gran precisió. N’hi ha molts models,<br />
però tots funcionen de manera similar: es tracta de penjar d’un suport, mitjançant una<br />
molla, una massa metàl·lica de molt pes. Aquesta massa té una agulla amb tinta o un<br />
emissor de llum. El mateix suport aguanta un rodet giratori amb paper d’escriure o<br />
fotogràfic que contacta amb l’agulla. Quan es produeix un terratrèmol el suport i el<br />
rodet vibren conjuntament, excepte la massa, a causa del seu pes. Això fa que es<br />
dibuixi una línia en ziga-zaga en el paper que, en definitiva, serà l’enregistrament o<br />
sismograma.<br />
Els sismogrames de vegades són difícils d’interpretar, a causa dels desviaments<br />
que les ones sísmiques pateixen en el seu recorregut per l’interior de la Terra, en trobar-se<br />
amb les diverses discontinuïtats. Quan l’enregistrament es produeix a una<br />
distància favorable, el sismograma presenta tres trens d’ones (vegeu figura): les ones<br />
primàries de compressió (ones P), les ones secundàries de distorsió (ones S) i<br />
les ones superficials, (ones R i L). Aquestes darreres, que es propaguen més o menys
Sismograma<br />
ones P<br />
a c t i v i t a t s<br />
juntes, són les causants del efectes més perceptibles dels terratrèmols en l’àrea epicentral:<br />
les ones R (Rayleigh) fan descriure òrbites el·líptiques a les partícules rocoses,<br />
mentre que les ones L (Love) les mouen en un vaivé horitzontal.<br />
ones S<br />
ones superficials (L + R)<br />
Actualment hi ha una extensa xarxa de sismògrafs per tota la Terra. L’estudi comparatiu<br />
de tots els sismogrames obtinguts d’un mateix terratrèmol permet ubicar-ne<br />
l’hipocentre i avaluar-ne la magnitud. A més, l’anàlisi dels sismogrames ha permès<br />
deduir aspectes importantíssims de les zones internes del nostre planeta, tal com hem<br />
vist en la unitat anterior, i ha esdevingut un recurs de gran vàlua en la predicció dels<br />
terratrèmols.<br />
9. Digues quins graus de l’escala de Mercalli tindrien els terratrèmols que produïssin, com a efectes màxims, els efectes<br />
següents:<br />
a) Un escapament de gas incendia una casa nova. c) Un petit quadre es despenja de la paret.<br />
b) Tota la gent surt cridant, espaordida, al carrer. d) Ningú no nota res de particular.<br />
<strong>10</strong>.8. Els volcans i terratrèmols al món<br />
3<br />
1<br />
Divisió de la península Ibèrica en tres<br />
zones atenent a la freqüència en què<br />
s’hi produeixen els terratrèmols. La zona<br />
1 és la de major freqüència, la<br />
zona 2 té una freqüència intermèdia i<br />
la zona 3 és la de menor freqüència.<br />
2<br />
i a Catalunya<br />
Es calcula que a la Terra hi ha 1342 volcans actius, dels quals uns 47 fan erupció aproximadament<br />
un cop l’any. La major part són submarins. A les Filipines n’hi ha més de<br />
90, als Andes 42, al Japó 33 i a Islàndia 30. Tots aquests volcans, i també els ja extingits,<br />
estan distribuïts per àmplies regions del planeta que es coneixen amb el nom de<br />
cinturons de foc.<br />
En realitat, tal com hem vist en la unitat anterior, aquesta distribució dels volcans,<br />
i també la dels terratrèmols, no és casual: es correspon majoritàriament amb la disposició<br />
de les dorsals oceàniques, les fosses submarines i les grans serralades continentals;<br />
és a dir, amb els límits entre les plaques litosfèriques.<br />
Així, el cinturó de foc que passa entre Àfrica i Europa i que, a través del mar<br />
Mediterrani, s’endinsa per Àsia fins arribar al Pacífic, correspon als límits entre les plaques<br />
africana, euroasiàtica, iraniana, aràbiga i indoaustraliana. Aquí trobem, entre<br />
molts altres, els grans volcans actius d’Itàlia, i també les notables zones volcàniques<br />
extingides de Ciudad Real, el cap de Gata i Girona.<br />
A la comarca gironina de la Garrotxa tingué lloc el darrer episodi volcànic de la<br />
península Ibèrica. Es va iniciar fa uns 300 000 anys i va acabar fa prop d’11500 anys,<br />
quan possiblement la zona ja era habitada pels éssers humans.<br />
203
a c t i v i t a t s<br />
204<br />
Lleida<br />
Tarragona<br />
Barcelona<br />
Girona<br />
Menys de 2,5 Ritcher<br />
Entre 2,5 i 3,5 Ritcher<br />
Entre 3,5 i 4,5 Ritcher<br />
Epicentres dels principals terratrèmols enregistrats a<br />
Catalunya els darrers 13 anys<br />
La major part de les erupcions de la Garrotxa va seguir el model<br />
estrombolià i ens han deixat més de 40 edificis volcànics i algunes<br />
colades de lava força extenses. El volcà de Santa Margarida,<br />
el Croscat i el Roca Negra, entre d’altres, conserven prou bé els<br />
seus cons, ara coberts per frondosos boscos. Un altre bosc molt<br />
conegut, la Fageda de Jordà, ha ocupat la darrera colada del<br />
Croscat.<br />
Les zones del planeta més propenses a patir terratrèmols es distribueixen<br />
clarament relacionades amb els cinturons de foc. És per<br />
això que la península Ibèrica no està lliure del risc sísmic i, de fet,<br />
hi ha tres zones on els terratrèmols no són un fet rar i que, fins i<br />
tot, alguna vegada els han patit de valent (vegeu la figura a la pàgina<br />
anterior).<br />
La més important la formen Andalusia, Múrcia i Alacant, amb<br />
gairebé la meitat dels enregistraments obtinguts des que es disposa<br />
de sismògrafs. Després ve el vessant sud dels Pirineus i les<br />
Serralades Catalanes i, en tercer lloc, les regions centrals de<br />
Portugal. Els terratrèmols que es van produir a Guevéjar (Granada,<br />
1884), a Lisboa (Portugal, 1755) i a la zona d’Olot (Girona, 1427-<br />
1428), tots molt destructius, il·lustren prou bé la història i la situació<br />
sísmica de la península Ibèrica.<br />
Zones sísmiques i volcàniques (cinturons de foc) de la Terra, amb els principals volcans actius indicats<br />
<strong>10</strong>. Hi ha cap relació entre la localització dels volcans extingits catalans i els volcans actius italians? Si n’hi ha, explica-la.<br />
I amb els volcans d’Islàndia?
una mica<br />
de tot<br />
Plini el Vell no ho va poder explicar<br />
Gaius Plinius Secundus (Como, ~24<br />
dC-Stabia, 79 dC), conegut amb el nom<br />
de Plini el Vell, va ser un escriptor naturalista<br />
romà. D’ell ens ha arribat una<br />
Naturalis historia, en la qual aportava<br />
importants dades científiques als coneixements<br />
de l’època.<br />
L’any 79, assabentat que el Vesuvi<br />
havia iniciat una erupció, anà a la zona<br />
per prendre notes sobre el fenomen.<br />
Però no ho va poder explicar. Una enorme<br />
explosió el va sepultar sota les cendres,<br />
juntament amb els 25000 habitants<br />
de Pompeia, Herculà, Stabia i Oplontis,<br />
les ciutats properes al volcà.<br />
Al mateix temps, Plini el Jove, nebot<br />
de Plini el Vell, s’aproximava en vaixell<br />
a Stabia per trobar el seu oncle. El relat<br />
que en va fer és impressionant:<br />
«El núvol s’enlairava, no se sabia<br />
ben bé d’on, vist de lluny, però després<br />
es va saber que era el Vesuvi. Semblava<br />
més un pi que cap altre arbre [...]. A estones<br />
lluïa d’un blanc immaculat, a<br />
estones semblava brut i ple de taques<br />
[...]. Les cendres queien cada cop més<br />
calentes i espesses a mesura que ens<br />
apropàvem; queien també trossos de pedra<br />
tosca, i pedres ennegrides [...].<br />
Freqüents i violents terratrèmols sacsejaven<br />
les cases, fent-les anar d’un lloc a<br />
l’altre [...].»<br />
En memòria de l’esperit investigador<br />
i la precisió científica dels Plinis, anomenem<br />
plinianes les erupcions explosives<br />
d’extrema violència. El Vesuvi no<br />
n’ha fet cap més d’aquest tipus, però<br />
continua ben actiu.<br />
Motlle en guix d’una de les víctimes de l’erupció del Vesuvi que va sepultar Pompeia.<br />
La darrera gran erupció del Vesuvi tingué lloc l’any 1944. A la fotografia veiem la gran<br />
erupció d’aquest volcà l’any 1872.<br />
205
que provoca<br />
206<br />
calor<br />
activitat<br />
volcànica<br />
fes<br />
memòria<br />
es manifesta en<br />
formes de vulcanisme<br />
atenuat<br />
fumaroles<br />
guèisers<br />
fonts termals<br />
L’interior<br />
de la Terra<br />
aporta<br />
energia<br />
a la<br />
litosfera<br />
cinturons<br />
de foc<br />
Amb l’ajut del mapa conceptual respon les qüestions següents:<br />
1. A més de les erupcions volcàniques, quins altres<br />
fenòmens ens mostren que a l’interior de la litosfera<br />
hi pot haver força calor?<br />
2. Què tenen en comú i en què es diferencien les escales<br />
de Richter i de Mercalli?<br />
en forma de<br />
es distribueix pels es distribueix pels<br />
erupcions<br />
hawaianes<br />
peleanes<br />
altres<br />
aporten<br />
informació<br />
s’enregistren<br />
mitjançant<br />
referent a<br />
l’estructura, composició<br />
i dinàmica internes de la Terra<br />
sismògrafs<br />
que provoquen<br />
d’energia<br />
alliberada<br />
forces<br />
activitat<br />
sísmica<br />
es manifesta en<br />
terratrèmols<br />
escales<br />
es mesuren<br />
amb dues<br />
d’efectes<br />
en la<br />
població<br />
Richter Mercalli<br />
3. Creus que l’estudi de l’activitat sísmica i del vulcanisme<br />
pot tenir cap interès científic? Per què?<br />
4. Hi ha cap mena de relació, en la superfície terrestre,<br />
entre volcans i terratrèmols? Si n’hi ha, exposa-la.
posa't<br />
en marxa!<br />
1. Cita dues causes que afavoreixin la transformació de<br />
les masses rocoses en magmes.<br />
2. Digues dues diferències entre els magmes àcids i els<br />
magmes bàsics.<br />
3. Quin tipus d’erupció volcànica no sol formar edificis<br />
de forma cònica? Per què?<br />
4. A la Garrotxa, els cons volcànics estan formats bàsicament<br />
per capes de gredes i bombes volcàniques, i<br />
presenten uns cràters força amples. També hi abunden<br />
colades de laves bàsiques. Dóna una possible explicació<br />
a aquests fets.<br />
5. Com expliques el fet que molts blocs volcànics tinguin<br />
espais buits en forma de bombolla?<br />
6. El volcà Krakatau va fer la seva darrera gran erupció<br />
el 1883. És possible una nova erupció després de més<br />
de cent anys? Per què?<br />
7. Què és un estratovolcà? Digues el nom de cinc volcans<br />
d’aquesta mena.<br />
8. Quin nom reben, en conjunt, els materials que queien<br />
damunt el vaixell en què viatjava Plini el Jove?<br />
9. Com explicaries els canvis de color en el núvol del<br />
Vesuvi que ens relata Plini el Jove?<br />
<strong>10</strong>. Per què a Catalunya no hi ha guèisers ni fumaroles i<br />
en canvi sí que hi ha fonts termals?<br />
11. Digues en quins dels estats següents és més probable<br />
que s’hi produeixin erupcions volcàniques i en quins<br />
ho és menys. Raona la teva resposta.<br />
Paraguai, Itàlia, Kenya, Estats Units, Austràlia,<br />
Espanya, Suècia, Senegal, Xile.<br />
12. Explica què és l’àrea epicentral d’un terratrèmol. Què<br />
hi succeeix?<br />
13. Defineix de manera breu i concreta els termes següents:<br />
rèplica, sismograma, sismògraf i cinturó<br />
sísmic.<br />
14. Què són les falles? A quins fenòmens naturals van associades?<br />
15. Què és la magnitud d’un terratrèmol? Com es mesura?<br />
16. Què són els terratrèmols instrumentals? Són gaire freqüents<br />
a Catalunya?<br />
17. Per què els observatoris sismològics no s’instal·len<br />
mai al bell mig de les grans ciutats?<br />
18. Quina relació tenen els corrents de convecció de l’astenosfera<br />
amb els volcans i els terratrèmols?<br />
207
distància a l’epicentre<br />
208<br />
àrea de<br />
l’epicentre<br />
20-50 km<br />
70-<strong>10</strong>0 km<br />
150-200 km<br />
> 250 km<br />
peixos gat<br />
altres peixos<br />
2<br />
1<br />
1<br />
2<br />
1<br />
1<br />
3<br />
Ara et toca a tu<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
3<br />
Els animals i la predicció<br />
dels terratrèmols<br />
Arreu del món hi ha hagut des d’antic notícies més o menys ben enregistrades d’anomalies<br />
en el comportament dels animals abans d’un moviment sísmic, de manera<br />
que aquest fet ha esdevingut un camp seriós d’investigació, principalment a la Xina i<br />
al Japó, pel que fa a la predicció dels terratrèmols.<br />
La taula següent recull la distribució en el temps i en l’espai de comportaments<br />
anòmals en animals enregistrats abans, i a distàncies diverses, de 36 terratrèmols molt<br />
violents que han tingut lloc a Europa, Àsia, Nord-amèrica i Sud-amèrica.<br />
2<br />
1<br />
1<br />
Els nombres encerclats indiquen el nombre de comportaments anòmals enregistrats<br />
1<br />
1<br />
granotes<br />
tortugues<br />
anguiles serps<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
temps d’antelació al terratrèmol<br />
1-2 minuts <strong>10</strong>-30 minuts 1-4 hores 6-12 hores 1 dia alguns dies<br />
1<br />
4<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
2<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
2<br />
1<br />
1<br />
1<br />
ocells marins rates<br />
pollastres<br />
altres ocells<br />
3<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
ratolins<br />
1<br />
3<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
gossos<br />
gats<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
2<br />
1<br />
1<br />
3<br />
algunes<br />
setmanes<br />
1<br />
1<br />
1<br />
1<br />
2<br />
2<br />
1<br />
1<br />
2<br />
1<br />
1<br />
vaques<br />
cavalls<br />
cèrvols
Animal<br />
cavalls<br />
pollastres<br />
gossos<br />
peixos gat<br />
altres peixos<br />
en total<br />
Evidentment, pot semblar difícil d’interpretar com a anòmal el comportament d’un<br />
animal, encara més quan no sempre tothom coneix el comportament normal de l’animal<br />
en qüestió. Però, en aquest sentit, és ben significatiu el que va succeir a la ciutat<br />
de Tianjin, al sud-est de Pequin (la Xina), el matí del dia 18 de juliol de 1969,<br />
al zoològic del Parc del Poble: els cignes defugien la proximitat de l’aigua, els iacs<br />
no menjaven res, les serps no volien entrar dins dels seus caus i els tranquils i apacibles<br />
pandes no paraven de cridar. Uns comportaments ben estranys, que van ser<br />
comunicats pels cuidadors del zoo al servei de predicció de terratrèmols. Cap al<br />
migdia, un terratrèmol de magnitud 7,4 va sacsejar la regió.<br />
Procediment<br />
Analitza la taula i extreu-ne freqüències o percentatges de comportaments anòmals de<br />
cavalls, pollastres, gossos, peixos gat i altres peixos pel que fa a la distància a l’epicentre<br />
i al temps d’antelació.<br />
Nombre d’observacions<br />
imme- minuts-<br />
a l’àrea de 20 de 70 a gran<br />
diates hores dies setmanes epicentral a 50 km a <strong>10</strong>0 km distància<br />
Amb les teves dades completa aquesta altra taula i, després, redacta respostes a les<br />
preguntes següents:<br />
1. Quins dels animals et sembla que podrien ser un bon indicador de la posició<br />
exacta de l’àrea epicentral d’un futur terratrèmol? Per què?<br />
2. Quins animals indicarien posicions de l’àrea epicentral a un radi d’entre 20 i<br />
50 km del lloc on tenen el comportament estrany? Aquests mateixos animals tindrien<br />
alguna utilitat respecte del temps d’antelació? Per què?<br />
3. Quina utilitat podrien tenir els cavalls? I els pollastres? Argumenta-ho.<br />
4. Dels altres peixos (els que no són peixos gat), què en diries? Raona-ho.<br />
5. Feu grups de tres i completeu la taula de càlculs amb altres dels animals observats.<br />
Contrasteu amb els altres grups de treball i amb el professor o la professora<br />
les noves conclusions.<br />
6. Redacta un informe final sobre la utilitat que pot tenir l’estudi i l’observació del<br />
comportament dels animals en la predicció dels terratrèmols.<br />
209