INFORME AMBIENTAL - Alcover

INFORME AMBIENTAL 

PLA PARCIAL 

“ZONA HUNTSMAN” (UAI-1) 

ALCOVER 

(ALT CAMP) 

Igualada, març 2012



Pla Parcial del sector “ZONA HUNTSMAN” (UAI-1). Alcover. 

PLA PARCIAL DEL SECTOR “ZONA HUNTSMAN” (UAI-1) AL MUNICIPI 

D’ALCOVER. 

1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS ............................................................................ 4 

1.1. Aplicació de la resolució emesa pels serveis territorials a tarragona del 

departament de medi ambient i habitatge de la generalitat de catalunya .................... 4 

1.1.1. La riera de la Font Major ha de ser preservada més àmpliament. Es proposa 

reubicar tots els terrenys de cessió per zona verda en un franja de protecció paral·lela 

a la riera. 5 

1.1.2. modificació del mapa de capacitat acústica segons el nou ús de l’àmbit. ...... 5 

2. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS...................................... 6 

2.1. Definició dels objectius i criteris ambientals.................................................... 6 

2.1.1. Els Principis Ambientals............................................................................. 8 

2.1.1.1. Principis Ambientals Generals ................................................................ 8 

2.1.1.2. Principis Ambientals d'aplicació al Planejament Urbanístic........................ 9 

2.1.1.3. Principis ambientals d’Ordenació urbanística ......................................... 10 

2.1.1.4. Principis ambientals per al sòl no urbanitzables..................................... 12 

2.1.1.5. Principis ambientals per al sòl urbà ...................................................... 13 

3. CONTEXT TERRITORIAL I AMBIENTAL del municipi de l’alcover........................ 15 

3.1. Dades generals del municipi........................................................................ 15 

3.2. Principals activitats econòmiques................................................................. 16 

3.3. Urbanisme ................................................................................................. 17 

4. ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANS DE L’ÀMBIT .................. 18 

4.1. Geologia, relleu i litologia............................................................................ 18 

4.2. Espais d’Interès Geològic ............................................................................ 21 

2



4.3. Hidrologia .................................................................................................. 21 

4.4. Aqüífer de l’Alt Camp.................................................................................. 23 

4.5. Innudabilitat .............................................................................................. 24 

4.6. Zona vulnerable per contaminació de nitrats ................................................ 24 

4.7. Espais d’Interès Natural .............................................................................. 24 

4.8. Arbres monumentals .................................................................................. 25 

4.9. Espais naturals de protecció especial ........................................................... 25 

4.10. Zones d’actuació urgent .......................................................................... 27 

4.11. Perill bàsic d’incendi forestal.................................................................... 27 

4.12. Perímetre de protecció prioritària per a la prevenció d’incendis forestals .... 28 

4.13. Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa ............................. 29 

4.14. Contaminació atmosfèrica ....................................................................... 30 

4.15. Activitats extractives ............................................................................... 30 

4.16. Estació Depuradora d’Aigües Residuals .................................................... 30 

4.17. Altres consideracions .............................................................................. 30 

4.18. Usos del sòl de l’àmbit d’estudi................................................................ 31 

4.19. Característiques de la indústria del sector................................................. 36 

5. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA I AVALUACIÓ DELS PROBABLES 

EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT ............................................... 38 

5.1. Motivacions de la proposta.......................................................................... 38 

5.2. Descripció de les alternatives considerades .................................................. 39 

5.3. Identificació i valoració dels probables efectes significatius de l’ordenació 

proposada sobre el medi ambient........................................................................... 42 

5.4. Valoració global del pla............................................................................... 43 

6. ANNEX: DOCUMENT DE REFERÈNCIA 

3




PLA PARCIAL DEL SECTOR “ZONA HUNTSMAN” (UAI-1) AL MUNICIPI 

D’ALCOVER. 

1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS 

Segons l’article 100 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el 

Reglament de la Llei d’urbanisme, l’informe ambiental dels plans parcials urbanístics 

derivats té per objecte l’anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en 

l’establiment de l’ordenació detallada pròpia de l’instrument i estableix el contingut de 

l’informe. 

Així doncs, l’objectiu d’aquest informe ambiental és donar compliment a llei 

d’urbanisme, analitzant el Pla Parcial des del punt de vista ambiental. 

1.1. APLICACIÓ DE LA RESOLUCIÓ EMESA PELS SERVEIS TERRITORIALS A 

TARRAGONA DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE 

LA GENERALITAT DE CATALUNYA 

En data 20 d’octubre de 2008, els Serveis Territorials a Tarragona del Departament de 

Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, emeten resolució en referència al pla 

parcial urbanístic que preveu urbanitzar el sector SAU-1 del municipi d’Alcover. 

La resolució conclou que, d’acord amb la instrucció sobre les funcions dels serveis 

territorials en els procediments d’avaluació ambiental dels plans urbanístics i en relació 

als informes sobre projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no 

urbanitzable de 26 de setembre de 2006, resol que no és d’aplicació el tràmit 

d’avaluació ambiental al Pla Parcial d’Ordenació Urbanística Municipal del sectos SAU-1 

4



del terme municipal d’Alcover, sempre que es compleixin les condicions establertes en 

el punt 7 de l’apartat de fets d’aquesta resolució: 

- La riera de la Font Major ha de ser preservada més àmpliament. Es proposa 

reubicar tots els terrenys de cessió per zona verda en un franja de protecció 

paral·lela a la riera. 

- Cal sol·licitar la modificació del mapa de capacitat acústica segons el nou ús de 

l’àmbit. 

1.1.1. LA RIERA DE LA FONT MAJOR HA DE SER PRESERVADA MÉS 

ÀMPLIAMENT. ES PROPOSA REUBICAR TOTS ELS TERRENYS DE 

CESSIÓ PER ZONA VERDA EN UN FRANJA DE PROTECCIÓ PARAL·LELA 

A LA RIERA. 

Tal i com es pot comprovar en l’apartat 5.2. Descripció de les alternatives 

considerades, s’han reubicat una part dels els terrenys de cessió en una franja de 

5 metres paral·lela a la rierra de Font Major amb la finalitat de millorar la seva 

protecció. 

1.1.2. MODIFICACIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA SEGONS EL NOU 

ÚS DE L’ÀMBIT. 

Tal i com es pot comprovar en l’apartat 4.13. Mapa de Protecció contra la contaminació 

lluminosa, cal sol·licitar la modificació del mapa de capacitat acústica segons el nou ús 

d’aquest sòl. Aquest tràmit l’ha de realitzar el promotor. 

5



2. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS 

2.1. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS 

El DL 1/2005, de 26 de juliol, d’urbanisme, estableix el concepte de desenvolupament 

urbanístic sostenible en el seu article 3. 

Article 3 de DL 1/2005 Concepte de desenvolupament urbanístic 

sostenible. 

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del 

territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb 

la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, 

històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i 

futures. 

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, 

comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió 

en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació 

en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a 

les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. 

3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb 

l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. 

6



En l’article 9 de la llei 2/2002 s’estableixen també les directrius per al planejament 

urbanístic. 

Article 9 de l DL 1/2005 Directrius per al planejament urbanístic. 

1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar 

perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, 

en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de 

qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs 

naturals i tecnològics. 

2. És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la 

seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i 

la prevenció dels riscs. 

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, 

...... 

el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha 

d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les 

instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir 

i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, 

tradicional o arqueològic existents a l’entorn. 

7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori 

dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en 

garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat. 

Segons aquests articles i seguint els criteris establerts en el Decret 305/2006, s'han 

establert diferents criteris i principis ambientals, tots ells han permès disposar d'una 

filosofia de treball transversal que engloba aspectes socials, econòmics i ambientals. 

7

2.1.1. ELS PRINCIPIS AMBIENTALS 



Es poden considerar organitzats formant part d’una jerarquia simple amb la 

sostenibilitat com a principi que engloba tota la resta. 

Sostenibilitat 

La idea de sostenibilitat pretén millorar els estàndards de vida humana dins les 

possibilitats de l'entorn, sense esgotar-ne els recursos de manera que les generacions 

futures no rebin un planeta exhaurit que no pugui suplir les seves necessitats i 

aspiracions. Queda implícita la idea que no hem heretat el món sinó que el manllevem 

dels nostres fills. 

2.1.1.1. PRINCIPIS AMBIENTALS GENERALS 

Cautela. Cal tenir una actitud prudent, i, en cas de dubte, no emprendre aquelles 

accions de les quals no es coneixen les conseqüències. En cas de dubte, no. 

Cooperació / Participació. Fer possible la cooperació en el procés de totes les parts 

implicades esmorteint els conflictes socials i equilibrant les diferències d’interessos i 

d’expectatives que es generen entre els agents socioeconòmics. 

Incertesa. Tot allò ben vist per la societat actual pot esdevenir un problema ambiental 

en el futur. Els criteris ambientals evolucionen conjuntament amb la societat i per tant, 

els criteris que avui són correctes poden variar. 

Integració. Incorporar la variable ambiental en tot desenvolupament, projecte, pla, 

programa, iniciativa econòmica... 

Internalització. Totes les activitats que interfereixen en el medi hauran d’assumir els 

costos ambientals, tan tangibles com intangibles, que se’n deriven. 

8



Paritat. No existeix cap element que formi part del medi ambient més important que 

un altre. Tots i cadascun tenen una funció i el dret a l'existència. 

Particularització. Cada lloc en el seu entorn i característiques necessitarà d'unes 

mesures específiques. 

Prevenció. És millor prevenir els danys que reparar els efectes de les accions ja 

consumades. 

Substuïbilitat. El capital natural és únic en si mateix i no pot ser substituït per capital 

humà. 

2.1.1.2. PRINCIPIS AMBIENTALS D'APLICACIÓ AL PLANEJAMENT 

URBANÍSTIC 

Els principis ambientals d’aplicació al planejament urbanístic es desprenen dels 

principis ambientals amb la voluntat de concretar-los en el camp de l'ordenació 

urbanística i dins d'aquesta en l'ordenació del sòl no urbanitzable d'una banda i de 

l'altra del sòl urbà o urbanitzable. 

Ecològic. Minimitzar el consum energètic i de materials i maximitzar l’intercanvi 

d’informació en tot ús implantat en el territori. 

Capacitat de càrrega / Petjada ecològica. No superar la capacitat d’un ecosistema de 

mantenir organismes satisfactòriament i alhora conservar la pròpia productivitat, 

adaptabilitat i capacitat de renovació. 

Irreversibilitat. Considerar el sòl com un recurs no renovable. 

Igualtat de tractament. Concedir el mateix nivell de detall normatiu i de zonificació i 

classificació en el sòl no urbanitzable com el sòl urbanitzable o urbà. Trencant així la 

idea de sòl no urbanitzable com la “resta” del territori. 

Compensació. Els espais lliures no urbanitzables i protegits tenen un important paper 

en contrarestar la pressió de l'entorn urbanitzat. 

9



Holístic. Pensar el territori com a col·lage d'ecosistemes que interaccionen. Analitzar el 

conjunt del territori tenint en compte les possibles sinèrgies fugint dels reduccionismes. 

Funcionalitat. La dimensió i estructura dels espais lliures han de permetre la 

funcionalitat i viabilitat ecològica d'aquests espais. 

Factibilitat i eficiència. Crear els mecanismes de gestió per fer eficaç el pla, és a dir, 

que es portin a terme totes les mesures proposades. 

Socioeconòmic. Tenir en compte els aspectes socials i econòmics que es derivin de tota 

intervenció en el territori. 

Paisatge. La protecció del paisatge no només s’ha de fer per raons funcionals sinó 

també pel seu valor intrínsec. 

Visió a llarg termini. El planejament urbanístic és indisociable d’una visió a llarg termini 

més enllà dels quatre anys que dura una legislatura. 

2.1.1.3. PRINCIPIS AMBIENTALS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA 

SOSTENIBILITAT 

Promoure la ciutat compacta i esponjada. 

Evitar caure en utopies ultraconservadores. 

ECOLÒGICS 

Implantar un nou ús en zones on es necessiti un consum mínim tant d’energia com 

de matèria per tal de desenvolupar-lo. 

Ordenar el territori tenint en compte que els ecosistemes poden ultrapassar els 

límits administratius. 

Minimitzar el grau d'intervenció en els processos naturals (sediments, erosió, 

moviment espècies animals, successió ecològica, etc.) 

Preservar els espais amb singularitats vegetals, faunístiques, arquitectòniques, 

històriques, agrícoles, paisatgístiques, geològiques... 

Adequar els usos a la singularitat ecològica del territori. 

10



Invertir l'actual procés de fragmentació i homogeneïtzació. 

Protegir els connectors ecològics. 

Considerar els Hàbitats d’Interès comunitari com a zones a protegir dotant-los 

d’una estructura igual a una zona PEIN. 

PAISATGÍSTICS 

Protegir els corredors verds. 

Minimitzar l'alteració de les característiques perceptives del paisatge (formes, 

textures, colors, etc.). 

No considerar el paisatge com un bé fossilitzat, sinó com quelcom dinàmic, fruit de 

transformacions al llarg dels temps i en costant transformació. Cal que aquesta 

transformació sigui capaç de ser sensible al medi i no brusca o violenta. 

Preservar i potenciar els valors paisatgístics del territori amb coherència 

morfogeogràfica i paisatgística. 

VECTORS AMBIENTALS 

Prevenir i minimitzar la contaminació acústica, atmosfèrica, del sòl i de les aigües 

superficials i subterrànies. 

Evitar la sobreexplotació i degradació del sòl, de l’aigua i del litoral. 

Minimitzar el consum d’energia i fomentar les energies renovables. 

Tenir en compte els riscos ambientals directes i derivats. 

SOCIALS I ECONÒMICS 

Dissenyar ciutats amb models polifuncionals seguint la cultura urbanística 

mediterrània. Evitant segregacions socioeconòmiques i culturals i augmentant el 

sentiment d’identitat i de relacions socials. 

Tenir en compte els efectes sobre la salut de les persones. 

Cercar la satisfacció i millorar la qualitat de vida de les persones. 

11

CULTURALS i EDUCATIUS 

Fomentar la identitat, la sociabilitat i el patrimoni cultural. 



Preservar el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, considerant-lo un 

recurs no renovable. 

2.1.1.4. PRINCIPIS AMBIENTALS PER AL SÒL NO URBANITZABLES 

ECOLÒGICS 

Protegir totes les zones de singularitat ecològica del territori. 

Potenciar la connectivitat ecològica i paisatgística entre espais oberts. Creant una 

xarxa d’espais naturals i seminaturals integrant les zones protegides legalment. 

Preservar les zones que acullin fauna d’especial interès. 

Assegurar un corredor entre zones protegides PEIN i HIC encara que el límit 

municipal no pugui unir-los físicament. 


Protegir tots les àrees d’especial valor paisatgístic en sòl no urbanitzable. 

Integrar paisatgísticament tota edificació en sòl no urbanitzable. 

D’AGRICULTURA I RAMADERIA 

Preservar les zones agrícoles d’interès ecològic i paisatgístic. 

Preservar les zones de pastures tradicionals i les vies pecuàries de transhumància. 

Mantenir els components lineals i reticulars presents en els ecosistemes agraris per 

motius paisatgístics, ecològics i culturals: marges i vores, tanques arbrades, recs i 

sèquies, construccions de pedra seca, etc. 

Respectar al màxim les zones on els potencials agrològics siguin més grans. Deixar 

d’utilitzar les terres més improductives sempre que no comporti desestabilitzacions 

econòmiques, socials o territorials. 

12

2.1.1.5. PRINCIPIS AMBIENTALS PER AL SÒL URBÀ 

ECOLOGIA URBANA 

Orientar correctament els carrers i els edificis. 



Tenir en compte les condicions climatològiques en l’ordenació urbana. 

Afavorir que en el verd urbà s’utilitzin espècies autòctones. 

Minimitzar els efectes barrera al moviment d'animals. 

Minimitzar els microclimes produïts per la contaminació en l’ecosistema urbà. 

Protegir espais verds urbans d’interès. 


Crear bons espais de lleure accessibles i funcionals. 

Crear una xarxa d’espais verds (parcs, jardins, places...) intentant que hi hagi una 

estructura contínua d’espais oberts creant corredors dins de l’entorn urbà. 

Mantenir un paisatge urbà uniforme evitant les estructures agressives. 

VECTORS AMBIENTALS 

Dissenyar aprofitaments de les aigües pluvials. 

Permeabilitzar el màxim els espais públics i privats. 

Tenir en compte criteris de recollida selectiva de residus. 

Disminuir les pèrdues de la xarxa de sanejament i d’abastament d’aigua potable. 

Programar la cobertura de la xarxa de sanejament d’aigües residuals a les 

urbanitzacions i nuclis dispersos. 

D'ORDENACIÓ 

Evitar els creixements en baixa densitat. 

Acostar els serveis bàsics al ciutadà disminuint les necessitats de mobilitat amb 

vehicles motoritzats. 

Establir sòl urbà preferiblement relligant zones d’urbanització difusa. 

Reforçar la complementarietat ciutat-camp. 

13



Prioritzar i facilitar la circulació de vianants enfront de la circulació rodada. 

SOCIALS I ECONÒMICS 

Crear o reinventar àrees emblemàtiques. 

Potenciar les zones agràries com a espais oberts de recreació i de trobada. 

14



3. CONTEXT TERRITORIAL I AMBIENTAL DEL MUNICIPI DE L’ALCOVER 

3.1. DADES GENERALS DEL MUNICIPI 

L’Alcover se situa a la banda occidental de la comarca de l’Alt Camp, als peus de la 

serra de la Mussarra. Es troba redossat, al nord, a les muntanyes de Prades, sota els 

cingles de l’Albiol, Mont-ral i la Riba i al sud s’estén per la plana del Camp de 

Tarragona. 

El municipi és travessat pel riu Glorieta, afluent, per la dreta, del riu Francolí que 

travessa part del terme. L’extensió del terme és de 46,28 Km2 i es troba a 243 metres 

sobre el nivell del mar. La Vila és ubicada al peu de la muntanya, a la riba esquerra del 

Glorieta. 

Segons dades de 2005, el nombre d’habitants és de 4.405 repartits entre la vila i els 

nuclis agregats. 

Entitats de població que inclou Població 2005 

Alcover 3.907 

Borquera, la 1 

Cabana, la 69 

Camí dels Muntanyants 33 

Mas Gassol 13 

Masies Catalanes, les 125 

Plana, la 14 

Residencial del Remei 98 

Serradalt 145 

Total 4.405 

El clima és clarament mediterrani, on un semicercle de muntanyes, la serralada 

prelitoral, fan de pantalla protectora d'un clima continental provinent de les terres de 

Ponent o de Lleida. Aquestes muntanyes protegeixen la població de les baixes 

temperatures i de les influència. La mitjana de la temperatura anyal és de 15,5 graus. 

Segons l’índex d’humitat de Thornthwaite, es tracta d’un clima sec subhumit. 

15

3.2. PRINCIPALS ACTIVITATS ECONÒMIQUES 



La vila d'Alcover és un poble de llarga tradició agrària, que gaudeix d'un important 

teixit industrial, comercial i turístic. 

Hi domina el secà (4.115 ha), amb un 64% de boscos, pasturatges, botjars i erms; s’hi 

conrea vinya, avellaners, oliveres i garrofers; la resta és dedicada a lleguminoses, 

cereals i ametllers. Al regadiu (508 ha) són conreats, avellaners, hortalisses i arbres 

fruiters. La terra de conreu, força repartida, és conreada en un 70% per administració 

directa; la resta, per arrendataris (11%) i per parcers (19%). Les avellanes són una 

font de riquesa important; també ho és l'avicultura. La ramaderia (bestiar porquí, boví i 

oví), en canvi, té poca importància. 

La indústria derivada de l'agricultura, foneria, paper, teixits i l'extracció de lloses de 

gres completen les activitats econòmiques. 

SAU terres pastures Terreny 

Any llaurades permanents forestal Altres 

1999 1.409 26 645 134 

1989 1.271 0 323 638 

1982 1.514 0 971 336 

Font: Idescat. Cens agrari. 

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis 

Sense 

ocupació 

anterior 

Total 

2007 7 26 12 72 8 125 

2006 6 27 22 51 7 113 

2005 2 43 17 72 7 141 

2004 2 32 19 40 10 103 

Font: Idescat. 

16

3.3. URBANISME 



La major part dels edificis del municipi són d’una o de dues plantes que representen el 

78% dels edificis, un percentatge semblant a la resta de la comarca (80,25) i de 

Catalunya (73,6%). Cal però tenir en compte que es tracta d’un municipi petit amb 

menys de 5.000 habitants, on la construcció horitzontal és poc freqüent. Destaca la 

pràctica inexistència d’edificis de 5 plantes o més. 

Edificis segons el seu nombre de plantes 

2001 

1 

planta 

2 

plantes 

3 

plantes 

4 

plantes 

5 

plantes 

6 

plantes 

7 

plantes 

8 i més 

plantes 

Alcover 2001 589 484 271 27 3 1 0 0 1.375 

% 42,84 35,20 19,71 1,96 0,22 0,07 0,00 0,00 

Alt Camp 2001 4777 5494 1959 282 179 38 26 51 12.806 

% 37,3 42,9 15,3 2,2 1,4 0,3 0,2 0,4 

Catalunya 2001 380875 402153 136179 45748 39364 25534 13831 20214 1.063.896 

% 35,8 37,8 12,8 4,3 3,7 2,4 1,3 1,9 

Font: Idescat. 

Total 

17



4. ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANS DE L’ÀMBIT 

4.1. GEOLOGIA, RELLEU I LITOLOGIA 

La part oriental del municipi està dominada clarament per les graves la presència més 

esporàdica de conglomerats al nord-est. A l’oest del municipi s’hi combinen les 

pissarres pigallades amb els gresos i les calcàries. 

L’àmbit del sector es troba ubicat en la litologia de graves. 

A continuació es descriuen les litologies presents al municipi: 

Llegenda 

Pissarres pigallades Dolomies 

Gresos Graves 

Calcàries Conglomerats 

Font: Cartografia ambiental del Departament 

de Medi Ambient i Habitatge. 

18

GRAVES 

Epígraf del DMAH: Qvrv2 

Altres litologies presents: conglomerats i sorres 

Era: CENOZOIC 

Període: QUATERNARI 

Època: HOLOCÈ 



Descripció: Conjunt de ventalls al·luvials de la depressió de Reus-Valls constituïts per graves, 

conglomerats i sorres. Les graves són heteromètriques i anguloses, de procedència variable 

majoritàriament del Paleozoic, i en menor proporció del Mesozoic i Cenozoic. La matriu és llim-argilosa de 

color gris i vermell. En el sector nord s'intercalen abundants crostes carbonatades, i generalment en el 

sostre de la unitat es desenvolupa una crosta calcària de gruix centimètric. Per les dades de sondejos la 

gruixària és de 2 a 80 metres. Edat: Holocè. 

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. 

CONGLOMERATS 

Epígraf del DMAH: NMca 

Era: CENOZOIC 

Període: NEOGEN 

Època: MIOCÈ MITJÀ-SUPERIOR 

Edat: ARAGONIÀ-VALLESIÀ 

Descripció: Conglomerats de color gris amb matriu argilosa sense cimentar. Els còdols són 

predominantment calcaris, però també n'hi ha de pissarra. Lateralment passen a conglomerats amb matriu 

sorrenca (NMcg). Potència màxima 30 metres. Ambient fluvio-torrencial. A la depressió Reus- Valls tenen 

una potència máxima és de 40 metres i cap a l'oest s'intercalen argiles vermelles i capes de calcàries 

lacustres. Edat: Aragonià superior-Vallesià. 


CALCÀRIES 

Epígraf del DMAH: Tm1 

Altra litologia present: dolomies 

Era: MESOZOIC 

Període: TRIÀ SIC 

Època: TRIÀSIC MITJÀ 

Descripció: Calcàries micrítiques poc argiloses i dolomies de gra fi a mig. De manera general a la base de 

la unitat es troben amb bancs dolomítics gruixuts i gradualment, cap a sostre, van passant a calcàries ben 

estratificades amb nòduls dispersos de sílex. Contenen alguns restes fòssils. Potència és de 50- 90 metres. 

Ambient sedimentari de plataforma carbonatada. Fàcies Muschelkalk inferior. Edat: Triàsic mitjà. 


19

DOLOMIES 


Altra litologia present: calcàries 

Era: MESOZOIC 


Època: TRIÀSIC MITJÀ-SUPERIOR 



Descripció: Dolomies de gra fi seguides de bancs de calcàries dolomítiques ben estratificades, amb 

fucoides i, esporàdicament, nòduls de sílex. Aquests bancs alternen amb nivells de calcàries margoses que 

contenen alguns fòssils: algues, lamel·libranquis i equinoderms. A sostre sovint es troba un nivell dolomític 

massiu. Potència de 60- 200 metres. Ambient sedimentari de plataforma carbonatada. Fàcies Muschelkalk 

superior. Edat: Triàsic mitjà- superior. 


GRESOS 


Altres litologies presents: argiles i guixos 

Era: MESOZOIC 


Època: TRIÀSIC MITJÀ 

Descripció: Gresos i argiles vermelles que cap al sostre contenen nivells lenticulars de guix blanc o passen 

a argiles verdoses. Els gresos són de gra fi i ciment silícic. El contingut en miques d'aquesta unitat és baix, 

característica que permet la seva diferenciació de la unitat Tbg. Potència màxima de 50-80 metres. 

Ambient sedimentari lacustre. Fàcies Muschelkalk mitjà. Edat: Triàsic mitjà. 


PISSARRES PIGALLADES 

Epígraf del DMAH: mc_Capg 

Altra litologia present: cornianes quarsfeldspàtiques 

Era: PALEOZOIC 

Període: CARBONÍFER 

Descripció: Es distingueixen dos graus metamòrfics: fàcies de l'albita-epidota representades per pissarres 

pigallades amb biotita, i fàcies de les corneanes hornblèndiques representades per corneanes quarsfeldspàtiques 

amb cordierita. Les corneanes tenen textura granoblàstica i porfiroblàstica, i estan formades 

per poiquiloblastes de cordierita en una matriu granoblàstica de gra fi amb quars, biotita i feldspats. Edat: 

Carbonífer. 


20

4.2. ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC 



Dins de l’àmbit del sector no hi ha cap espai d’interès geològic ni cap geotop, tot i que 

sí que trobem un espai d’interès geològic al municipi anomenat Pedra d'Alcover. 

4.3. HIDROLOGIA 

El municipi és travessat pel riu Glorieta, afluent, per la dreta, del riu Francolí que 

travessa part del terme. 

El riu Glorieta 

El riu Glorieta és un dels afluents del marge dret del riu Francolí recorrent uns 15 km 

abans de desembocar-hi al terme del Morell. El Glorieta neix a les aigües subterrànies 

dels Montllats, una de les masses calcàries més importants de les muntanyes de 

Prades. 

La petitesa de la conca (31,6 Km2) i el seu caràcter mediterrani li proporcionen un 

escàs i irregular cabal, segurament inferior als 0.35 m3/s teòrics calculats. El riu es 

caracteritza per tenir estiatges molt marcats a l’estiu i riuades durant les pluges de la 

tardor. El riu principal sorgeix als Motllats, baixa cap al Bosquet i l’Aixàviga, on 

s’organitza en petites barrancades, com les de la Font Fresca i el Riu Sec, el quals 

s’uneixen al clot de l’Aixàviga i alimenten l’aflorament càrstic de les Fonts del Glorieta. 

Aquesta és l’aportació més constant de riu. El principal afluent és el riuet de l’Albiol, 

anomenada vall de Micanyo o de Samuntà, que recull part de les aigües de la Serra de 

la Mussara i que té un recorregut de 5.1 km. Un segon afluent és el barranc de Camps 

que recull aigües de les solanes d’Alcover i que s’uneix al Glorieta en el terme de 

Vilallonga, després de 3.5 km de recorregut. 

Les aigües del Glorieta nodreixen les sèquies de la Comunitat de Regants de les Aigües 

de Baix d’Alcover que, juntament amb les del clot de l’Aixàviga i més d’una quinzena 

de fonts, donen un cabal de 85 l/s i reguen 200 jornals de terra. 

21

El riu Francolí 



El Francolí és un riu de Catalunya que desaigua al mar Mediterrani, al port de 

Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona. 

El punt de naixement del Francolí no està del tot establert; s'acostuma a dir que neix a 

la Font Major de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), però el riu ja s'anomena 

"Francolí" abans d'arribar a l'Espluga; en aquesta població només s'hi ajunta el riu Sec, 

molt a prop de la Font Major. L'aigua que brolla en aquesta cova no és més que la part 

infiltrada de les rieres i torrents que baixen de les muntanyes de Prades. Així, el 

veritable naixement del Francolí seria dins del terme municipal de Vimbodí, on el 

barranc de Torrents s'ajunta al riu Milans. 

Com altres rius catalans que desaigüen a la Mediterrània, és de cabal molt irregular; 

durant molts mesos l'any el cabal és ínfim mentre que a vegades es desborda 

completament originant fortes riuades; com la de l'octubre de 1994, que es va endur el 

pont de la carretera de Montblanc a Prenafeta que travessava el riu i va fer grans 

destrosses al barri del Serrallo de Tarragona. El cabal a Montblanc en aquell moment 

va assolir els 443m3/s, xifra propera al cabal mitjà de l'Ebre quan penetra a Catalunya. 

La conca del Francolí abasta la Conca de Barberà estricta, és a dir, el sectors centre i 

sud de la comarca), la meitat occidental de l'Alt Camp i la part central del Tarragonès. 

Tota l'aigua del vessant nord i nord-est de les muntanyes de Prades alimenta el 

Francolí i es pot situar la cota màxima de la seva conca, doncs, al Tossal de la 

Baltasana (1.203 m), que és el punt més alt de les muntanyes de Prades i on neix el 

barranc del Tillar que dóna origen al riu Sec. 

Limita al sud-oest amb la conca de les rieres meridionals de Tarragona, a l'oest i al 

nord amb la de l'Ebre, a l'est i sud-est amb la del Gaià i al sud amb la Mediterrània. 

22



Limitant pel sud, transcorre el barranc de la Font Major que desemboca al riu Francolí. 

Barranc de la Font Major 

Sector "ALCOVER QUÍMICA" 

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ortofotomapa 1:5.000 de l’ICC. 

4.4. AQÜÍFER DE L’ALT CAMP 

L’àmbit d’estudi es troba afectat per l’aqüífer de l’Alt Camp, regulat segons el Decret 

328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en 

matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. 

L’aqüífer ocupa un total de 29484,1 ha amb un perímetre de 11,3 Km. 

N 

23

4.5. INNUDABILITAT 



La zona sud del sector es troba afectada pel Sistema Hidràulic, concretament 332 m2. 

4.6. ZONA VULNERABLE PER CONTAMINACIÓ DE NITRATS 

El municipi de l’Alcover és zona declarada vulnerable per contaminació de nitrats. 

4.7. ESPAIS D’INTERÈS NATURAL 

Dins del terme municipal hi trobem el PEIN de les Muntanyes de Prades, amb una 

superfície total de 30.726,39 ha. 

24



Aquesta mateixa zona del PEIN forma part de la Xarxa Natura 2000, concretament es 

tracta d’un LIC (Lloc d’Interès Comunitari) i també zona ZEPA (Zones d’Especial 

Protecció per a les Aus), com a tipologia d’espais de muntanya interior. 

Aquesta zona però no afecta l’àmbit d’estudi. 

Espais d'Interès Natural 

Alcover 

Alcover 

sector alcover 

Pla d'Espais d'Interès Natural (ab 

Zones excloses 

Espais inclosos al PEIN 

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia ambiental del DMAH. 

4.8. ARBRES MONUMENTALS 

Dins del terme no es localitza cap arbre declarat monumental pel Departament de Medi 

Ambient i Habitatge. 

4.9. ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL 

Dins del terme no es localitza cap Espai natural de protecció especial ni tampoc cap 

forest gestionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. 

N 

25



Dins del municipi existeixen diferents àrees considerades hàbitats d’interès comunitari, 

especialment a l’oest del municipi. Dins l’àmbit de l’estudi hi trobem també un hàbitat 

d’interès comunitari, concretament el bosc de ribera de l’entorn del barranc de la Font 

Major, afluent del Francolí. 

BARRANC DE LA FONT MAJOR 

Hàbitat d’Interès Comunitari 

Codi: 92A0 

Nom: Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 

És prioritari ?: No prioritari 

Recobriment: 60% 

Superfície (ha): 5.84 


Proper a l’àmbit també hi trobem Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero- 

Brachypodietalia). 

Llegenda 

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (Codi 92A0) 

Pinedes mediterrànies (Codi 9540) 

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (Codi 6220) 

Font: Cartografia ambiental del 

Departament de Medi Ambient i 

Habitatge. 

26

4.10. ZONES D’ACTUACIÓ URGENT 



Al nord-est del municipi es troba la zona d’actuació urgent dels terrenys afectats pels 

incendis forestals que no s’han regenerat naturalment. Aquesta zona però no afecta 

l’àmbit d’estudi. 

4.11. PERILL BÀSIC D’INCENDI FORESTAL 

La zona oest del municipi presenta un perill d’incendi d’entre moderat i alt mentre que 

a la zona est, el risc és baix, concretament on s’ubica l’àmbit d’estudi. 

El municipi està considerat, en global, com un municipi d’alt risc d’incendi forestal. 


27



4.12. PERÍMETRE DE PROTECCIÓ PRIORITÀRIA PER A LA PREVENCIÓ 

D’INCENDIS FORESTALS 

La zona oest del municipi es troba inclosa dins del perímetre de protecció prioritària 

per a la protecció d’incendis forestals de les Muntanyes de Prades-Bosc de Poblet. 

L’àmbit del sector “UAI-1” però es troba fora d’aquest perímetre. 


28



4.13. MAPA DE LA PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA 

Segons el mapa de protecció contra la contaminació lluminosa de desembre de 2007, 

el sector es troba ubicat en Zona E2, Protecció alta. 

Tot i així, tenint en compte que els mapes de protecció contra la contaminació 

lluminosa s’adaptaran a les modificacions del planejament i que les àrees industrials 

adjacents ja estan clasificades com a Zona E3, Protecció moderada, cal sol·licitar la 

modificació del mapa de capacitat acústica segons el nou ús d’aquest sòl. 

Llegenda 

Zona E1. Protecció màxima. 

Zona E2. Protecció alta. 

Zona E3. Protecció moderada. 

Font: Elaboració pròpia a partir de la 

Cartografia ambiental del 

Departament de Medi Ambient i 

Habitatge 

29

4.14. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA 



El municipi de l’Alcover, al mateix polígon industrial de Roques Rog, disposa d’una de 

les setanta cabines de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica 

de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Aquesta estació està en funcionament des 

del 26 d’abril de 2005. 

Els contaminants atmosfèrics que mesura són So2 (μg/m³), NO (μg/m³), NO2 

(μg/m³), o3 (μg/m³) i H2S (μg/m³). 

4.15. ACTIVITATS EXTRACTIVES 

Dins del municipi hi trobem quatre activitats extractives abandonades i sis activitats 

extractives, cap d’elles dins de l’àmbit de l’estudi. 

4.16. ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS 

El municipi disposa d’EDAR amb tractament biològic en alta des del gener de 1986. 

4.17. ALTRES CONSIDERACIONS 

Es tracta d’un municipi amb camins ramaders classificats. 

El municipi no es troba afectat pel Pla de Recuperació del Trencalòs. 

Dins del municipi no es localitza cap Zona Humida delimitada inclosa en l’Inventari 

de zones humides de Catalunya del DMAH. 

Tampoc es localitza cap Àrea de gestió cinegètica gestionada pel DMAH. 

30

4.18. USOS DEL SÒL DE L’ÀMBIT D’ESTUDI 



L’àmbit del Pla Parcial disposa duna superfície de 51.923 m2, superfície que limita al 

nord amb terrenys del sector industrial Roques Roges II (SAU6), al sud amb el barranc 

de la Font Major, a l’est amb la línia del ferrocarril i a l’oest amb les instal·lacions de 

l’empresa ALCOVER QUIMICA S.L. 

Sector "ALCOVER QUÍMICA" 

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ortofotomapa 1:5.000 de l’ICC. 

N 

31



Els usos actuals dins de l’àmbit són camps de conreus de secà actualment en desús, 

concretament camps de garrofers i oliveres. 

Al nordoest del sector hi predominen els garrofers (Ceratonia siliqua) i les oliveres 

(Olea europaea), amb alguna alzina (Quercus ilex). En el sotabosc hi trobem 

l’esparreguera (Asparagus acutifolius) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). També hi 

trobem arítjol (Smilax aspera), esbarzer (Rubus ulmifolius), la lletera (Euphorbia 

characias). 

32

esidus, una caseta d’obra i un mur. 



Dins d’aquesta zona hi trobem restes de 

33



A la zona nordest, la presència de garrofers i oliveres es manté però amb el sotabosc 

menys dens i, amb zones importants d’herbassar, especialment a mesura que ens 

apropem a l’est. 

La zona nordoest conjuntament amb la sudoest estan ballades. Al nordoest hi trobem 

oliveres i garrofers sense sotabosc i al sudoest, l’actual depuradora de Química Alcover. 

34



Limitant pel sud amb aquestes dues zones, hi transcorre el barranc de la Font Major, 

envolant d’esbarzers (Rubus ulmifolius), Junniperus i algun garrofer (Ceratonia siliqua). 

A la zona est, el lateral de la via de ferrocarrils, també hi trobem garrofers i oliveres, i 

també algun pi. Especialment a la zona més oriental i més propera a la via de 

ferrocarrils. 

35



4.19. CARACTERÍSTIQUES DE LA INDÚSTRIA DEL SECTOR 

Alcover Química es troba ubicada nord-est del municipi i elabora principalment 

productes de sabó i detergents i forma part del PLASEQTA. 

El PLASEQTA (Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona), és el marc 

orgànic i funcional elaborat per prevenir, o en el seu cas mitigar, les conseqüències 

d'accidents greus prèviament analitzats, classificats i avaluats. En aquest pla s'estableix 

l'esquema de coordinació de les autoritats, organismes i serveis cridats a intervenir, els 

recursos humans i materials necessaris per a la seva aplicació i les mesures de 

protecció més idònies 

El PLASEQTA s'activarà en emergència en el cas que es produeixi un accident en una 

indústria química que tingui, o pugui tenir, repercussions a l'exterior de la instal·lació, i 

que per tant pugui comportar danys a les persones i/o efectes adversos al medi 

ambient, o en cas d'accident interior, que pogués provocar danys materials greus en la 

pròpia instal·lació i víctimes en el seu interior. En el cas que l'accident només provoqui 

danys a la instal·lació industrial, l'empresa activarà el seu Pla d'Emergència Interior 

(PEI); sempre, però, en donarà coneixement a les autoritats 

36



Els municipis inclosos al PLASEQTA objecte de planificació són el resultat de les 

conclusions de l'estudi d'elements vulnerables. Els que tenen nuclis habitats en zones a 

planificar són: Alcover, Constantí, Garidells, Morell, Pallaresos, Perafort-Puigdelfí, Pobla 

de Mafumet, Reus, Rourell, Salou, Tarragona, Vilallonga del Camp i Vila-Seca. 

El RD 1254/1999 determina les indústries químiques que han de disposar del Pla 

d'Emergència Exterior, segons tipus i quantitat de les substàncies de que disposa. Tot i 

no ser exigit per la legislació, el PLASEQTA també s'activarà en cas d'accident amb 

possibles repercussions exteriors en altres empreses, entre les quals hi figura Alcover 

Química, amb risc de fuita tòxica. 

37



5. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA I AVALUACIÓ DELS 

PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT 

5.1. MOTIVACIONS DE LA PROPOSTA 

L’objecte del Pla Parcial parteix de la modificació puntual de les NSP per variar la 

qualificació urbanística dels terrenys situats al costat de la industria química ALCOVER 

QUIMICA S.L i actualment SÒL NO URBANITZABLE, per SÒL URBANITZABLE 

DELIMITAT INDUSTRIAL al nord del nucli urbà de Alcover al marge dret de la Crta. C- 

14 de Salou a Pons. 

Des de la dècada dels 70, existeix una implantació industrial que actualment es 

denomina ALCOVER QUIMICA S.L dedicada a l’activitat de fabricació de productes 

químics. Aquesta empresa disposa de 30.171 m2 de superfície urbana on es 

concentren totes les instal·lacions centrals de la factoria i de 51.923 m2 de sòl no 

urbanitzable, objecte del Pla Parcial. 

La justificació de la modificació puntual de Normes Subsidiàries es fonamentà en la 

necessitat de les noves reinversions de l’empresa en el solar adjacent on es trobaran 

tots els serveis centrals i instal·lacions bàsiques, que en el cas d’un altre emplaçament 

duplicarien els costos d’inversió i els d’explotació anual. 

D’altra banda, amb aquesta implantació industrial es possibilita la implantació de noves 

activitats industrials, tenint en compte que el sector industrial adjacent de les Roques 

Roges està totalment urbanitzat. 

38



5.2. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES 

L’ordenació proposada per l’àmbit d’actuació respon a diferents condicionants que 

limiten les possibilitats d’ordenació: 

L’actual ubicació de les instal·lacions de “Química Alcover”. 

L’existència de la depuradora de la mateixa indústria “Química Alcover”. 

La presència i proximitat de la riera de la Font Major. 

L’encaix entre la via del tren i el sector industrial Roques Roges. 

Resolució emesa pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Medi 

Ambient i Habitatge. 

Ordenació inicial 

L'ordenació inicialment proposada era: 

Ubicació de l’àmbit “Zona Gran Indústria” de 20.902,84 m2 delimitat clarament 

per la les instal·lacions de “Química Alcover” i l’actual depuradora de la mateixa 

indústria. 

La zona de Mitjana Indústria, amb una superfície de 11.589,04 m2, s’ubica a 

l’oest del vial d’accés en contacte amb la zona de Gran Indústria preexistent. A 

l’altre costat del vial, la zona de Petita Indústria (petits tallers artesanals) amb una 

superfície de 7.318,91 m2 i els equipaments (2.634,12m2). 

La zona d’espais lliures (5.653,36 m2) es distribuïa inicialment en una franja 

paral·lela a la via del ferrocarril a mode de franja de protecció visual i sonora i es 

deixava lliure un l’àmbit de 322 m2 afectat pel Sistema Hidràulic es deixa lliure. 

Ordenació actual 

Segons la resolució dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Medi 

Ambient i Habitatge de la Generalitat, en data 20 d’octubre de 2008, estableix la 

condició de preservació àmplia de la riera de la Font Major. Així doncs, i seguint 

les indicacions de l’esmentada resolució s’han reubicat part dels terrenys de cessió per 

zona verda en un franja de protecció paral·lela a la riera de 5 m. 

39



Amb aquesta modificació, la distribució de zones i sistemes s’estableix segons el 

següent quadre: 

Sistemes % m2 

Espais lliures (ZV) 12,65 6.576,71 

Equipaments (E) 5,07 2.634,12 

Serveis tècnics (ST) 0,09 45,13 

Vials i estacionaments 6,90 3.588,17 

Sistema hidràulic (SH) 0,62 321,60 

Zones 

Gran indústria (SI – Grau 1r (a)) 38,13 19.818,11 

Mitjana indústria (SI – Grau 1r) 22,29 11.671,68 

Petita indústria (SI – Grau 2n (a)) 14,09 7.323,53 

Total 51.979,05 

40

Proposta d’ordenació inicial 



Proposta d’ordenació modificada segons la resolució 

del DMAH 

41



5.3. IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ DELS PROBABLES EFECTES 

SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI 

AMBIENT. 

Els impactes (positius i negatius) que es deriven d’aquest Pla Parcial es valoren a 

continuació. 

L’establiment de sòl industrial preferiblement relligant zones industrials prèvies és 

preferible aquesta ubicació a qualsevol altra aïllada i desconnexa ja que minimitza el 

consum d’energia per la seva proximitat a la indústria adjacent. 

La impermeabilització del sòl acostuma a ser un dels impactes negatius associats a 

qualsevol nova urbanització. La superfície de zona verda del sector és baixa però 

suficient ja que es tracta d’una zona industrial (7.138,34 m2.13,73%).Aquesta superfície 

de zona verda mantindrà la permeabilitat. 

També caldrà tenir en compte el consum d’aigua, d’energia i de residus així com la 

generació de residus (sòlids, líquids i gasosos), la contaminació atmosfèrica, sonora i 

lumínica de les corresponents activitats industrials. Els efectes però poden minimitzar- 

se a través de mesures correctores que s’establiran en la corresponent expedient 

d’autorització, llicència o comunicació ambiental. 

Des del punt de vista paisatgístic, caldrà evitar estructures agressives per tal de 

mantenir un paisatge integrat en l’entorn natural més proper. 

Cal també tenir en compte els nous riscos ambientals que es generaran, riscs 

geològics, d’incendi forestal i urbà, risc de vessaments al barranc o qualsevol altre 

tipus d’alteració del medi que caldrà gestionar adequadament a través de la 

corresponent autorització o llicència ambiental. 

42

5.4. VALORACIÓ GLOBAL DEL PLA 



Vista la resolució dels Serveis Territorials a Tarragona (núm. d’expedient PE-121/2008) 

com a òrgan ambiental a qui correspon la decisió respecte la subjecció a avaluació 

ambiental del pla, posterior a l’elaboració de l’informe ambiental preliminar de l’àmbit 

d’actuació; on es resol que no és d’aplicació el tràmit d’avaluació ambiental al Pla 

Parcial d’Ordenació Urbanística Municipal del sectos SAU-1 del terme municipal 

d’Alcover, sempre que es compleixin les següents condicions: 


reubicar tots els terrenys de cessió per zona verda en un franja de protecció 



l’àmbit. 

Vist que per a l’òrgan ambiental ha consultat a les següents administracions públiques i 

públic interessat: 

- Direcció General de Qualitat Ambiental. 

- Agència Catalana de l’Aigua. 

- Secretaria de Paisatge. 

- Serveis Territorials d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 

- Direcció General del Patrimoni Cultural. 

- Àrea de Medi Natural. Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient. 

- Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Serveis Territorials del Departament de 

Medi Ambient. 

- Servei Territorial d’Urbanisme. 

- Direcció General d’Habitatge. 

- Ecologistas en acción. 

- Lliga per a la defensa del patrimoni Natural (DEPANA). 

- Mediterrània – Centre d’Iniciatives Ecològiques. 

- Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC). 

- Grup Ecologista del Baix Penedès (GEVEN). 

- Organització Ecologista l’Escurçó. 

- Sociedad Española de Ornitología (SEO/BIRDLIFE). 

43



Vist que l’òrgan ambiental considera que l’informe ambiental inclou l’informe ambiental 

s’adiu a les determinacions de l’article 100 del RU. 

Vist que l’àmbit no afecta a cap de les següents figures de protecció: 

- Espais naturals de protecció especial 

- Xarxa Natura 2000 

- Espais d’interès natural (PEIN) 

- Inventari de zones humides de Catalunya 

- Zones d’especial protecció per a les Aus (ZEPA) 

- Àrees d’interès geològic 

Vist que s’han identificat com a elements que requereixen un tractament específic, el 

barranc de la Font Major i el bosc de ribera de l’entorn del barranc, com a hàbitat 

d’interès comunitari. 

Vist que s’han incorporat les determinacions establertes en la resolució emesa per 

l’òrgan ambiental abans esmentades i que són: 


reubicar part dels terrenys de cessió per zona verda en un franja de protecció 

paral·lela a la riera de 5 metres d'amplada a partir de l'ambit del PP el qual ja està 

situat a una distància entre 10 i 12 metres de la riera. 


l’àmbit (actuació a realitzar per part de l’Ajuntament d’Alcover). 

La valoració global del pla és positiva ja que ha pres en consideració totes les 

determinacions establertes en la resolució de l’òrgan ambiental assolint així una major 

protecció ambiental. Cal però tenir present els impactes que es deriven d’aquest Pla 

Parcial i que s’hauran de minimitzar tal i com s’estableix en l’apartat 5.3. del present 

informe ambiental. 

Gemma Serch i Quintana 

Ambientòloga 

Col·legiada núm. 381 

44

ANNEX - DOCUMENT DE REFERÈNCIA 

PLA PARCIAL 

“ZONA HUNTSMAN” (UAI-1) 

ALCOVER 

(ALT CAMP)

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient i Habitatge 

Serveis Territorials a Tarragona 

RESOLUCIÓ 

Identificació de l’expedient 

Títol Pla Parcial d’Ordenació Urbanística Municipal del sector SAU-1 

Òrgan que l'ha demanat Ajuntament d’Alcover 

Núm. d'expedient PE-121/2008 

Fets 

1. El pla parcial urbanístic que es presenta preveu urbanitzar el sector SAU-1 que 

limita al nord amb terrenys del sector industrial Roques Roges II (SAU6) , al sud 

amb el barranc de la Font Major, a l’est amb la línia del ferrocarril i a l’oest amb 

les pròpies instal·lacions de l’empresa ALCOVER QUIMICA SL. El sector te una 

superfície de 5,2 Ha aproximadament. 

2. D’acord amb la disposició transitòria dotzena del Decret 305/2006, de 18 de juliol, 

pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, en tant que pla parcial 

urbanístic que desenvolupa planejament urbanístic general que no ha estat 

objecte d’avaluació ambiental, correspon a l’òrgan ambiental la decisió prèvia 

respecte la subjecció a avaluació ambiental del pla. 

3. D’acord amb l’article 4 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels 

efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, l’òrgan ambiental 

ha consultat a les administracions públiques i públic interessat següents: 

- Direcció General de Qualitat Ambiental. 

- Agència Catalana de l’Aigua. 

- Secretaria del Paisatge. 

- Serveis Territorials d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 

- Direcció General del Patrimoni Cultural. 

- Àrea de Medi Natural. Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient. 

- Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Servies Territorials del Departament de 

Medi Ambient. 

- Servei Territorial d’Urbanisme. 

- Direcció General d’Habitatge. 

- Ecologistas en acción. 

- Lliga per a la defensa del patrimoni Natural (DEPANA). 

- Mediterrània – Centre d’Iniciatives Ecològiques. 

- Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC). 

- Grup Ecologista del Baix Penedès (GEVEN). 

- Organització Ecologista l’Escurçó 

- Sociedad Española de Ornitología (SEO/BIRDLIFE) 

Vidal i Barraquer, 12-14 

43005 Tarragona 

Tel. 977 24 15 14 / 977 25 07 93 

Fax 977 24 15 09 

sttarragona.dmah@gencat.net 

http://www.gencat.net/mediamb




havent-se rebut resposta de la Direcció General de Qualitat Ambiental. 

4. L’informe Ambiental que inclou la documentació presentada s’adiu a les 

determinacions de l’article 100 del RU. 

5. L’àmbit del pla no afecta cap de les figures de protecció següents: 

- Espais Naturals de Protecció Especial 

- Xarxa Natura 2000 

- Espais d’Interès Natural (xarxa PEIN) 

- Inventari de Zones Humides de Catalunya 

- Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) 

- Àrees d’interès geològic 

Tot i així s’identifiquen els següents elements que requereixen un tractament 

específic: 

- El barranc de la Font Major, que travessa el sector pel seu extrem SE. 

- Hàbitat d’interès comunitari, concretament el bosc de ribera de l’entorn del 

barranc de la Font Major, afluent del Francolí. 

6. Respecte a la contaminació lluminosa, cal sol·licitar la modificació del mapa de 

capacitat acústica segons el nou ús de l’àmbit. 

7. En base als criteris fixats per l’Annex II de la Llei 9/2006, no es considera 

d’aplicació el tràmit d’avaluació ambiental si el pla adopta les mesures establertes 

a continuació: 


ubicar tots els terrenys de cessió per zona verda en una franja de protecció 


- Cal sol·licitar la modificació del mapa de capacitat acústica segons el nou ús 

de l’àmbit. 

8. L’oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, en data 20 d’octubre de 2008, emet un 

informe on es determina que, 

“Tenint en compte els criteris establerts per l’annex II de la Llei 9/2006, de 28 

d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi 

ambient, i d’acord amb l’exposat a l’apartat Fets, considerem que el pla parcial 

que es proposa no és objecte d’avaluació ambiental, amb l’adopció de les 

mesures expressades al punt 7 de l’apartat Fets.” 



Tel. 977 24 15 14 / 977 25 07 93 

Fax 977 24 15 09 






Fonaments de dret 

1. Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados 

planes y programas en el medio ambiente. 

2. Directiva 2001/42/CE del parlament europeu i del consell de 27 de juny de 2001 

relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el Medi 

Ambient. 

3. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la llei 

d’urbanisme. 

4. Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 

d’Urbanisme. 

Resolució 

D’acord amb la instrucció sobre les funcions dels serveis territorials en els 

procediments d’avaluació ambiental dels plans urbanístics i en relació als informes 

sobre projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable de 26 

de setembre de 2006, Resolc: 

1. que no és d’aplicació el tràmit d’avaluació ambiental al Pla Parcial d’Ordenació 

Urbanística Municipal del sector SAU-1 del terme municipal d’Alcover, sempre que 

es compleixin les condicions establertes en el punt 7 de l’apartat de fets 

d’aquesta resolució, i que es reprodueixen a continuació: 

- La riera de la Font Major ha de ser preservada més àmpliament. Es proposa ubicar tots els 

terrenys de cessió per zona verda en una franja de protecció paral·lela a la riera. 

- Cal sol·licitar la modificació del mapa de capacitat acústica segons el nou ús de l’àmbit. 

Tarragona, 20 d’octubre de 2008 

El Director dels Serveis Territorials 

Josep Lluís Pau Roigé 



Tel. 977 24 15 14 / 977 25 07 93 

Fax 977 24 15 09

INFORME AMBIENTAL - Alcover

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?