Servei d'Atenció Postadoptiva de Catalunya - CIIMU
Servei d'Atenció Postadoptiva de Catalunya - CIIMU Servei d'Atenció Postadoptiva de Catalunya - CIIMU
Servei d’Atenci d Atenció Postadoptiva de Catalunya INSTITUT CATALÀ CATAL DE L’ACOLLIMENT L ACOLLIMENT I DE L’ADOPCI L ADOPCIÓ. Departament de Benestar i Família. Fam lia. Generalitat de Catalunya. CARLES BENET i DOMINGO
- Page 2 and 3: Un nou servei públic p blic per a
- Page 4 and 5: Alguns Factors explicatius Factors
- Page 6 and 7: Factors bio-socials bio socials En
- Page 8 and 9: Factors legals i administratius La
- Page 10 and 11: Perfil dels sol·licitants sol lici
- Page 12 and 13: Perfil dels sol·licitants sol lici
- Page 14 and 15: Servei d’Atenci d Atenció Postad
- Page 16 and 17: Servei d’Atenci d Atenció Postad
- Page 18 and 19: Servei d’Atenci d Atenció Postad
- Page 20 and 21: Servei d’Atenci d Atenció Postad
- Page 22 and 23: L’adopci adopció ha de garantir
- Page 24: Les famílies fam lies que presente
<strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció<br />
<strong>Postadoptiva</strong> <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong><br />
INSTITUT CATALÀ CATAL DE L’ACOLLIMENT L ACOLLIMENT I<br />
DE L’ADOPCI L ADOPCIÓ.<br />
Departament <strong>de</strong> Benestar i Família. Fam lia.<br />
Generalitat <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>.<br />
CARLES BENET i DOMINGO
Un nou servei públic p blic per a<br />
noves necessitats familiars<br />
L’augment augment <strong>de</strong> les adopcions<br />
internacionals a <strong>Catalunya</strong> constitueix<br />
un nou repte social que cal tenir en<br />
compte.<br />
Un servei especialitzat per a donar una<br />
resposta específica espec fica a aquestes noves<br />
realitats familiars.
L’Adopci Adopció en els últims ltims 5<br />
anys a <strong>Catalunya</strong> (2001- (2001<br />
2005)<br />
6.126 nens adoptats proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />
l’adopci adopció internacional.<br />
539 nen adoptats <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>.<br />
8.854 Certificats d’Idone d Idoneïtat tat emesos.<br />
12.698 sol·licituds sol licituds presenta<strong>de</strong>s.<br />
15 ECAIS acredita<strong>de</strong>s per a tramitat a<br />
més s <strong>de</strong> 25 països. pa sos.<br />
14 associacions <strong>de</strong> famílies fam lies adoptives.
Alguns Factors explicatius<br />
Factors <strong>de</strong>mogràfics.<br />
<strong>de</strong>mogr fics.<br />
Factors bio-socials. bio socials.<br />
Factors socio-culturals.<br />
socio culturals.<br />
Factors legals i administratius.<br />
Factors socio-familiars.<br />
socio familiars.
Factors <strong>de</strong>mogràfics<br />
<strong>de</strong>mogr fics<br />
Factor molt ben estudiat per Inés In s Brancós Branc s en la seva<br />
investigació investigaci “Evoluci Evolució <strong>de</strong> l’adopci l adopció internacional a<br />
<strong>Catalunya</strong> :reflexions <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la <strong>de</strong>mografia” <strong>de</strong>mografia .Barcelona<br />
2004.<br />
Des d’aquest d aquest factor s'explicaria l’augment l augment <strong>de</strong> les<br />
sol·licituds sol licituds d’adopci d adopció pel fet que en aquests últims ltims<br />
anys hem estat i estem reben sol·licituds sol licituds <strong>de</strong> persones<br />
que pertanyent a la generació generaci <strong>de</strong>l Baby-boom Baby boom <strong>de</strong>ls<br />
anys 60 i principis <strong>de</strong>ls 70.<br />
Si tenim en compte que l’interval l interval d’edat d edat més m s freqüent freq ent<br />
<strong>de</strong>ls sol·licitants sol licitants d’adopci d adopció és s <strong>de</strong> 36 a 45 anys es<br />
d’esperar esperar que aquest factor continuí continu influint durant<br />
alguns anys més m s en el nombre <strong>de</strong> sol·licituds. sol licituds.
Factors bio-socials<br />
bio socials<br />
En aquest moments a Cat. s’arriba s arriba molt tard a la<br />
maternitat/paternitat biològica per diferents raons<br />
socials i econòmiques.<br />
La constitució constituci <strong>de</strong> la parella es tardana, es realitza<br />
per sobre <strong>de</strong>ls 30 anys (inestabilitat laboral,<br />
dificultats en l’adquisici l adquisició d'habitatge..), això fa que<br />
quan un vol ser pare biològic moltes vega<strong>de</strong>s ja no<br />
pugui ser-ho. ser ho. Molts cops s’arriba s arriba a temps a tenir un<br />
primer fill i difícilment dif cilment a un segon (esterilitat<br />
secundaria).<br />
Els nivells d’esterilitat/ d esterilitat/ infertilitat per aquestes<br />
raons i per molts altres motius han augmentat en<br />
aquests últims ltims anys a <strong>Catalunya</strong>. Moltes parelles al<br />
final d’un d un dur camí cam <strong>de</strong> proves mèdiques m diques frustra<strong>de</strong>s<br />
arriben a l’adopci l adopció.
Factors socio-culturals<br />
socio culturals<br />
Factors que tenen que veure amb una <strong>de</strong>terminada “cultura cultura<br />
<strong>de</strong> l’adopci l adopció” ó”:<br />
La banalització banalitzaci <strong>de</strong>l fet adoptiu. La creença creen a socialment estesa<br />
<strong>de</strong> que tothom és s vàlid v lid per l’adopci l adopció i que millor estarà estar el nen<br />
aquí aqu en qualsevol família fam lia que en el seu “pobre pobre país”. pa<br />
“El El dret a ser pare adoptiu”. adoptiu . La creença creen a també tamb socialment<br />
acceptada que l’adopci l adopció és s un dret <strong>de</strong> l’adult. l adult. D’aquest D aquest dret<br />
molts cops neix un nivell d’exig d exigència ncia inapropiat (sobre el<br />
procés proc s a seguir, sobre la salut <strong>de</strong>l nen, sobre el país pa s<br />
d’origen...). origen...).<br />
“De De les necessitats <strong>de</strong>l nen a les necessitats <strong>de</strong> l’adult l adult”. .<br />
L’adopci adopció com a mecanisme per cobrir diferents necessitats<br />
<strong>de</strong> l’adult l adult i com a solució soluci màgica gica a múltiples m ltiples problemes: <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la pobresa mundial, a l’infertilitat l infertilitat occi<strong>de</strong>ntal, als problemes<br />
<strong>de</strong> parella, a la soledat, a la reivindicació reivindicaci social d’igualtat d igualtat<br />
d’alguns alguns col·lectius...<br />
col lectius...<br />
L’adopci adopció en l’actualitat l actualitat passa a ser un acte socialment<br />
acceptat i valorat molt positivament, amb una forta carrega
Factors legals i<br />
administratius<br />
La legislació legislaci actual sobre adopció adopci és s <strong>de</strong> les<br />
més s permissives <strong>de</strong>l mon: s’accepten s accepten<br />
sol·licituds sol licituds <strong>de</strong> matrimonis, parelles <strong>de</strong> fet,<br />
persones soles i parelles homosexuals .<br />
Existeixen pocs límits l mits ad. i legals per<br />
accedir a una adopció: adopci : no existeix límit l mit<br />
d’edat edat superior, ni anys <strong>de</strong> convivència, conviv ncia, no<br />
estan clars els criteris en quant a salut...<br />
El 98% <strong>de</strong> les sol·licituds sol licituds que finalitzen el<br />
procés proc s són s n <strong>de</strong>clara<strong>de</strong>s idònies per l’adopci l adopció, ,<br />
tan sols un 2% són s n no idonis.
Factors socio-familiars<br />
socio familiars<br />
En aquests últims ltims anys s’ha s ha observat un cert canvi en el perfil<br />
<strong>de</strong> sol·licitants sol licitants d’adopci d adopció. . Els anomenats nous mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong><br />
família. fam lia.<br />
Abans <strong>de</strong> l’any l any 2000 la majoria <strong>de</strong> sol·licituds, sol licituds, entre un 70 i<br />
un 80%, corresponien a matrimonis sense fills. És s a dir, la<br />
motivació motivaci principal era la d'ésser d' sser pares adoptius per<br />
impossibilitat <strong>de</strong> ser-ho ser ho biològicament. En l’actualitat l actualitat aquest<br />
tipus <strong>de</strong> sol·licitud sol licitud representen tan sols un 56%.<br />
Han augmentat altre tipus <strong>de</strong> sol·licitants sol licitants d’adopci d adopció (nous<br />
mo<strong>de</strong>ls familiars):parelles amb fills biològics, famílies fam lies<br />
reconstituï<strong>de</strong>s, reconstitu <strong>de</strong>s, persones soles, parelles que <strong>de</strong>sitgen adoptar<br />
con a primera opció, opci , parelles homosexuals.<br />
En totes elles serà ser important saber quina motivació motivaci real els<br />
porta a l’adopci l adopció. . Sabem que el tipus <strong>de</strong> motivació motivaci<br />
<strong>de</strong>terminarà <strong>de</strong>terminar en gran mesura el tipus <strong>de</strong> vinculació vinculaci amb el fill<br />
adoptiu.
Perfil <strong>de</strong>ls sol·licitants<br />
sol licitants<br />
d’adopci adopció(2001 (2001-2005) 2005)<br />
El nucli familiar més m s freqüent freq ent és s el<br />
constituït constitu t per un:<br />
Matrimoni (82’4%) (82 4%)<br />
36 a 45 anys (61’3%) (61 3%)<br />
<strong>de</strong> 4 a 10 anys <strong>de</strong> convivència conviv ncia (55’5%) (55 5%)<br />
Sense fills (56%)<br />
Estudis superiors (47’7%) (47 7%)
Perfil <strong>de</strong>l sol·licitants<br />
sol licitants<br />
d’adopci adopció (persones soles)<br />
El nucli monoparental més m s freqüent freq ent està est<br />
constituït constitu t per una dona(89 dona(89’9%),<br />
9%), entre 36 i<br />
45 anys d’edat d edat amb estudis superiors i<br />
sense fills.<br />
El nucli format per un home sol ha passat<br />
d’un un 5% a duplicar-se duplicar se el seu percentatge<br />
(10%) <strong>de</strong> l’any l any 2004 al 2005.<br />
La sol·licituds sol licituds formalitza<strong>de</strong>s per una persona<br />
sola és s el tipus <strong>de</strong> família fam lia que major<br />
increment (160%) han sofert en aquests<br />
últims ltims anys (2000-2005).<br />
(2000 2005).
Perfil <strong>de</strong>ls sol·licitants<br />
sol licitants<br />
d’adopci adopció (homosexuals)<br />
25 parelles homosexuals han realitzat sol·licituds sol licituds a<br />
l’ICAA: ICAA: 21 d’adopci d adopció <strong>de</strong> nens <strong>de</strong> Cat., 3 per<br />
acolliments familiars i 1 per adopció adopci internacional.<br />
El 72% <strong>de</strong> les parelles sol·licitants sol licitants són s n <strong>de</strong> dos<br />
homes i la resta <strong>de</strong> parelles <strong>de</strong> dos dones.<br />
La situació situaci ad. d’aquestes d aquestes sol·licituds: sol licituds: 7 <strong>de</strong> baixa, 7<br />
estan en estudi i 11 estan en llista d’espera d espera per<br />
assignació assignaci <strong>de</strong> nen <strong>de</strong> cat.<br />
50% <strong>de</strong> les parelles <strong>de</strong> dos dones tenen + <strong>de</strong> 10<br />
anys <strong>de</strong> convivència conviv ncia i el 74% <strong>de</strong> les parelles<br />
d’homes homes entre 4 i 10 anys .<br />
L’interval interval d’edat d edat + freqüent freq ent entre els homes és s<br />
entre 25 i 35 i entre les dones entre 36 i 45 anys.
Perfil <strong>de</strong>l nen adoptat<br />
(2001-2005)<br />
(2001 2005)<br />
El 92% són s n nens d’adopci d adopció internacional.<br />
El 75% proce<strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> 2 països: pa sos: 31% <strong>de</strong> Rússia R ssia i<br />
44% <strong>de</strong> Xina.<br />
El 65% són s n nenes (Xina) i el 35% nens (Rússia). (R ssia).<br />
El 88% són s n nens menors <strong>de</strong> 4 a. El 10% <strong>de</strong> 4 a 8<br />
anys i el 2% són s n majors <strong>de</strong> 9 a.<br />
El 80% no superen els 5 anys d’estada d estada al nostre<br />
país, pa s, per tan la majoria no superen els 10 anys<br />
d’edat, edat, el que fa preveure que dintre <strong>de</strong> pocs anys<br />
tindrem una població poblaci adoptiva adolescent<br />
important.
<strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció<br />
<strong>Postadoptiva</strong>. Objectius<br />
Ser un recurs d’ajuda d ajuda per a les famílies fam lies<br />
adoptives mitjançant mitjan ant l’orientaci l orientació i<br />
l’assessorament assessorament tècnic t cnic especialitzat.<br />
Ser un recurs <strong>de</strong> prevenció, prevenci , que la seva<br />
actuació actuaci eviti la cronificació cronificaci <strong>de</strong> situacions <strong>de</strong><br />
risc pel <strong>de</strong>senvolupament integral <strong>de</strong>l nen<br />
adoptat.<br />
Conèixer Con ixer <strong>de</strong> primera ma la realitat <strong>de</strong><br />
l’adopci adopció (quines dificultats apareixent,<br />
quins recursos es necessiten, que cal<br />
modificar <strong>de</strong> la preparació...)<br />
preparaci ...)
<strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció<br />
<strong>Postadoptiva</strong>. Professionals<br />
Tècnics cnics <strong>de</strong> l’ICAA l ICAA + tècnics t cnics <strong>de</strong> 4 ICIF<br />
coordinats i supervisats per una<br />
comissió comissi tècnica. cnica.<br />
Això suposa tenir a disposició disposici <strong>de</strong>l<br />
<strong>Servei</strong> a més m s <strong>de</strong> 25 professionals<br />
experts en adopció adopci per intervenir en<br />
qualsevol moment i situació situaci que<br />
requereixi la postadopció.<br />
postadopci
<strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció<br />
<strong>Postadoptiva</strong>. Fases<br />
d’implementaci<br />
implementació<br />
1ª Fase (juny2005-Decembre2005): (juny2005 Decembre2005): fase <strong>de</strong><br />
prova.<br />
2ª Fase (gener2006-<strong>de</strong>cembre2006): (gener2006 <strong>de</strong>cembre2006): fase<br />
d’implementaci<br />
implementació a tot el territori.<br />
3ª Fase (gener2007): inici <strong>de</strong>l servei<br />
d’acompanyament acompanyament i ajut en la recerca <strong>de</strong>ls<br />
orígens or gens per part <strong>de</strong> les persones adopta<strong>de</strong>s.<br />
Processos <strong>de</strong> mediació mediaci entre l’adoptat l adoptat i la<br />
família fam lia biològica.
<strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció <strong>Postadoptiva</strong>.<br />
Anàlisi An lisi <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s rebu<strong>de</strong>s<br />
(juny2005-juny2006)<br />
(juny2005 juny2006)<br />
72 consultes d’orientaci d orientació i assessorament rebu<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> famílies fam lies adoptives i <strong>de</strong> persones adopta<strong>de</strong>s.<br />
El 80% <strong>de</strong> les consultes foren resoltes en 1 sola<br />
entrentrevista. entrentrevista.<br />
El 8% en 2 entrevistes i el 12%<br />
restant en 3 o més m s entrevistes.<br />
El 18% d’aquestes d aquestes <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s foren <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s<br />
posteriorment a altres serveis especialitzats <strong>de</strong><br />
tractament.<br />
La majoria <strong>de</strong> les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s ja havien consultat<br />
anteriorment a altres serveis. Algunes d’elles d elles amb<br />
un llarg recorregut per diferents professionals.
<strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció <strong>Postadoptiva</strong>.<br />
País Pa s <strong>de</strong> procedència proced ncia <strong>de</strong> les<br />
<strong>de</strong>man<strong>de</strong>s ateses.<br />
79% d’adopci d adopció internacional. 21%<br />
d’infants infants <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>.<br />
Adopció Adopci internacional: 50% països pa sos <strong>de</strong><br />
l’Europa Europa <strong>de</strong> l’Est, l Est, 33% <strong>de</strong> països pa sos<br />
asiàtics, asi tics, 10% <strong>de</strong> països pa sos sud-americans<br />
sud americans<br />
i 7% <strong>de</strong> països pa sos africans.
<strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció <strong>Postadoptiva</strong>.<br />
Anàlisi An lisi <strong>de</strong>ls motius <strong>de</strong> consulta<br />
40% per dificultats d’adaptaci d adaptació a<br />
l’à ’àmbit mbit familiar.<br />
26’5% 26 5% per dificultats <strong>de</strong> conducta i <strong>de</strong><br />
relació. relaci<br />
11’5 11 5 per dificultats d’adaptaci d adaptació a<br />
l’à ’àmbit mbit escolar.<br />
22% per dificultats en l’abordatge l abordatge <strong>de</strong><br />
la revelació revelaci i la recerca <strong>de</strong>ls orígens. or gens.
<strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció <strong>Postadoptiva</strong>.<br />
Moments <strong>de</strong>l cicle vital amb<br />
més s <strong>de</strong>manda.<br />
Moments inicials <strong>de</strong> l’adopci l adopció.<br />
Moments <strong>de</strong> crisi familiar: divorci, mort<br />
d’algun algun familiar, nova adopció... adopci ...<br />
Adolescència Adolesc ncia .<br />
Altres moments <strong>de</strong> l’adoptat l adoptat jove: inici <strong>de</strong><br />
l’autonomia autonomia personal, en el moment <strong>de</strong> ser<br />
pares, <strong>de</strong> formar la seva pròpia família, fam lia,<br />
mort <strong>de</strong>ls pares adoptius...
<strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció <strong>Postadoptiva</strong>.<br />
Algunes reflexions.<br />
Les adopcions són s n un bon recurs per a la<br />
protecció protecci <strong>de</strong> la infància inf ncia i la majoria d’elles d elles<br />
funcionen bé b amb les normals i espera<strong>de</strong>s<br />
dificultats i crisis.<br />
Un bon servei d’atenci d atenció postadoptiva és s<br />
aquell que davant les dificultats i crisis<br />
presenta<strong>de</strong>s per les famílies fam lies adoptives tan<br />
sols actua com a pont que faciliti el canvi a<br />
través trav s <strong>de</strong>ls propis recursos <strong>de</strong> la família, fam lia,<br />
potenciant l’autonomia l autonomia i la normalitat.
L’adopci adopció ha <strong>de</strong> garantir una vinculació-filiaci<br />
vinculaci filiació<br />
estable i segura que permeti el <strong>de</strong>senvolupament<br />
integral <strong>de</strong>l nen. Quan la vinculació vinculaci no és s possible<br />
és s quan l’adopci l adopció fracassa.<br />
El nen adoptat ha <strong>de</strong> formar part al 100% <strong>de</strong> la<br />
historia i <strong>de</strong> la dinàmica din mica <strong>de</strong> la família fam lia adoptiva. El<br />
sentiment <strong>de</strong> pertinença pertinen a a la família fam lia adoptiva a<br />
d’existir, existir, el nen adoptat necessita sentir que<br />
pertany a aquesta família. fam lia.<br />
Quan l’adopci l adopció no funciona es que els pares han<br />
tractat d’educar d educar i no <strong>de</strong> ser pares.
Es important com a factor <strong>de</strong> prevenció prevenci la<br />
formació/preparaci<br />
formaci /preparació <strong>de</strong>ls futurs pares<br />
adoptius durant tot el procés proc s previ a<br />
l’adopci adopció (abans i <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>spr s <strong>de</strong> CI),<br />
preparació preparaci portada a terme per tècnics t cnics<br />
especialistes en adopció adopci amb la participació participaci<br />
tant <strong>de</strong> famílies fam lies adoptives com <strong>de</strong> persones<br />
adopta<strong>de</strong>s que puguin aportat les seves<br />
experiències.<br />
experi ncies.
Les famílies fam lies que presenten certes dificultats en la<br />
seva adopció adopci també tamb po<strong>de</strong>n presentar certa<br />
<strong>de</strong>sconfiança <strong>de</strong>sconfian a i por cap a els professionals, davant la<br />
possibilitat <strong>de</strong> que es qüestioni q estioni <strong>de</strong> nou la seva<br />
idoneïtat idone tat com a pares adoptius.<br />
Els pares adoptius són s n persones que se senten<br />
observats pels tècnics, t cnics, per la seva pròpia família fam lia i<br />
per la societat en general. Des <strong>de</strong>l <strong>Servei</strong> d’Atenci d Atenció<br />
<strong>Postadoptiva</strong> hem <strong>de</strong> transmetre un missatge <strong>de</strong><br />
confiança confian a i <strong>de</strong> normalitat cap a elles. L’adopci L adopció no<br />
és s un procés proc s fàcil f cil i és s perfectament normal que<br />
puguin sorgir dificultats.