enllaç - INS Camí de Mar

EX PROFESSOR/A
Desconnecta't 43 / INSTITUT
Aquest trimestre hem decidit entrevistar l’exprofessora Maria Teresa Pujol. Volem agrair la
seva col.laboració i esperem que us agradia les seves respostes.
Per què vas decidir ser professora de tecnologia?
No ho vaig decidir, les circumstàncies ho van decidir per mi.
Jo feia classes de matemàtiques.
Què és el que més t’ha agradat del nostre institut?
No ho sé ben bé, però sempre m’hi he sentit molt bé. Els
meus companys de tecnologia sempre s’han portat molt bé
amb mi. He estat molt a gust en aquest departament.
Recordes algun alumne/a o company/a de professió que
el tinguis encara present avui en dia?
D’alumnes en recordo alguns, sí. Hi ha hagut generacions
amb què hem tingut força confiança, i encara m’hi relaciono.
Alguns ja són enginyers, i encara mantinc el contacte.
De companys molts, de fet tots els meus amics són excompanys.
Al llarg de la teva professió, has après alguna cosa dels
alumnes?
Moltes, és clar, de tothom se’n pot aprendre. Els alumnes
són més sincers, lliures, els envejo en alguns moments.
M’hagués agradat viure a la seva generació i no a la meva.
Encara que hi hagut alguns alumnes dels que no guardo
massa bon record, però són menys.
Ser professora ha estat com t’esperaves?
Sí, la major part de les experiències han estat positives i he
sigut molt feliç amb els/les alumnes. Els trobo a faltar.
Encara tens contacte amb els professors/es de
l’institut?
Amb alguns sí, bastants contactes.
Quina altra cosa t’hagués agradat ser en comptes de professora?
Química, per això vaig començar la meva carrera.
T’ha agradat fer el projecte PELE? Recordes alguna bona
experiència?
Moltes, va ser molt positiu pels alumnes. Se’ls va obrir una
finestreta a altres realitats, encara que França estigui al costat
del nostre país. Però malgrat tots els inconvenients, el
recordo com una vivència única: l’estona que esperàvem
que arribessin els francesos, l’emoció que els alumnes tenien...
A mi em va compensar tot, mai l’oblidaré. De coses
negatives, també n’hi ha hagut; una de les negatives va
ser quan havíem de tornar a Calafell, i va entrar en erupció
el famós volcà. Ràpidament vam haver de decidir què fer,
vam tenir l’ajuda dels pares i dels professors francesos i
vam decidir tornar en bus... 17 hores!!!! Pensava que no
ho suportaria; però sí que ho vam suportar i vam arribar
perfectament. Tampoc oblidaré mai aquella nit.
Que faràs ara?
Ara faig una mica d’esport, estudio anglès, viatjo, llegeixo
molt, cuido el meu jardí, surto amb les meves amigues de
quan anava a l’ institut i ens divertim com sempre ho hem
fet. El que us puc assegurar és que no m’avorreixo pas; de
fet mai m’he avorrit.
Tens alguna frase que t’acompanyi durant la teva vida?
Home! Sempre dic que amb esforç s’aconsegueix gairebé
tot.
Finalment vull donar molts records a tothom... i algun dia
us faré una visita.
Gisela i Marc
Pàgina 13