27.04.2013 Views

enllaç - INS Camí de Mar

enllaç - INS Camí de Mar

enllaç - INS Camí de Mar

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

ÍNDEX<br />

<strong>INS</strong>TITUT<br />

1. Editorial<br />

2. Sorti<strong>de</strong>s<br />

5. Delegats<br />

6. Lliguetes esportives<br />

8. Entrevista a l’AMPA<br />

9. Nous professors<br />

10. Departament <strong>de</strong> Llengua Castellana<br />

12. Exalumne<br />

13. Expofessor/a<br />

14. Entrevista Leo Silva<br />

16. Hoquei (C.P.C)<br />

18. Escoles Ver<strong>de</strong>s<br />

19. Exposició Febre <strong>de</strong>l divendres nit<br />

20. Cáritas<br />

21. Manifest contra la Violència <strong>de</strong> gènere<br />

22. La <strong>Mar</strong>ató <strong>de</strong> TV3<br />

23. La Castanyada<br />

POBLE<br />

24. FECU<br />

25. III Triatló Calafell<br />

26. Projecte educadores <strong>de</strong> carrer<br />

ENTRETENIMENTS<br />

28. Enquesta Desconnecta’t<br />

30. En<strong>de</strong>vinalles<br />

31. English Corner<br />

32. Horòscop<br />

34. Frases curioses <strong>de</strong> nens<br />

35. Jocs matemàtics<br />

36. Grave Encounters<br />

37. Jennifer<br />

38. Sopa <strong>de</strong> rius<br />

39. Els +++<br />

40. Les 7 diferències


Quina vergonya!<br />

Editorial<br />

Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

Enguany, l’<strong>INS</strong> <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> fa 25 anys. Déu ni do, en són molts. Permeteu-nos que <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Desconnecta’t<br />

no celebrem tan efusivament aquest aniversari... Encara no sabem si podrem publicar la nostra revista<br />

els dos trimestres restants. Els motius? Falta <strong>de</strong> diners, falta <strong>de</strong> subvencionadors, falta <strong>de</strong>... tot. Com<br />

passa a Catalunya, a Espanya, a Europa... al món.<br />

I això no és tot... ens estem carregant el planeta i els màxims emissors <strong>de</strong> gasos (els Estats Units, la<br />

Xina, l’Índia i el Canadà) ens pretenen tranquil•litzar dient-nos que a partir <strong>de</strong>l 2015 ja en parlarem...<br />

Quina vergonya!<br />

I això no és tot... retalla<strong>de</strong>s sanitàries, retalla<strong>de</strong>s en l’ensenyament, retalla<strong>de</strong>s a dojo d’un govern que<br />

rep un recolzament majoritari <strong>de</strong> la població en unes eleccions. Retalla<strong>de</strong>s que només afecten els <strong>de</strong><br />

sempre: els treballadors. I aquells que ens roben els diners campen tranquil•lament... i a sobre pretenen<br />

treure’ns d’una crisi que ells mateixos i ells únicament han provocat. Com pot treure’ns <strong>de</strong> la crisi<br />

algú que no l’està patint? Com pot anar bé l’Ensenyament públic si els màxims representants polítics<br />

d’aquest país porten els seus fills a escoles NO públiques? Quina vergonya!<br />

I al Desconnecta’t, què hi po<strong>de</strong>u trobar? La vida <strong>de</strong>l centre, <strong>de</strong>l poble, <strong>de</strong>ls nostres alumnes, <strong>de</strong>l professorat...<br />

Sorti<strong>de</strong>s, entrevistes, entreteniments, enquestes, recomanacions cinematogràfiques... Seran<br />

els actuals alumnes l’última generació <strong>de</strong> reporters <strong>de</strong> la revista? Si quan us donin les notes <strong>de</strong>l segon<br />

trimestre trobeu a faltar alguna cosa...<br />

Artur Valbuena i Rubén Fortuny<br />

Pàgina 1


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Caminada esmorzar saludable a La Cantera<br />

Els alumnes que cursen 1r ESO es van encaminar cap a<br />

la Cantera amb el pròposit <strong>de</strong> passar un dia saludable fent<br />

esport i esmorzar sa; aquesta activitat fou organitzada pel<br />

Departament d’Educació Física. Els alumnes guanyadors<br />

<strong>de</strong> l’esmorzar saludable van ser la Lucia, la Rita, la Judit,<br />

la <strong>Mar</strong>ta i l’Esther. Els professors, aprofitant la festa <strong>de</strong> la<br />

castanyada, van dur castanyes per als alumnes.<br />

Sortida als voltants <strong>de</strong> l’<strong>INS</strong><br />

Com cada any, els alumnes <strong>de</strong> 1r d’ESO, fan una inspecció<br />

científica als voltants <strong>de</strong> l’institut organitzada pel<br />

Departament <strong>de</strong> Ciències aquest passat 11 d’ octubre.<br />

Pàgina 2<br />

Sorti<strong>de</strong>s!<br />

Sortida Jardineria Vives<br />

El passat 11 <strong>de</strong> novembre, els alumnes <strong>de</strong> 1r d’ESO,<br />

van anar a la Jardineria Vives amb en Josep Manel,<br />

<strong>de</strong> Ciències. Van visitar aquesta jardineria situada a<br />

pocs metres <strong>de</strong> l’institut en horari escolar. La sortida<br />

va durar aproximadament una hora i van conèixer diferents<br />

tipus <strong>de</strong> plantes i el nom culte <strong>de</strong>l qual provenen.<br />

A més, van observar tot tipus <strong>de</strong> vegetació i les<br />

diferents tipus <strong>de</strong> llavors.


Sortida a l’ermita <strong>de</strong> Sant Miquel<br />

Com cada any, els alumnes <strong>de</strong> 2n d’ESO van anar a l’ermita<br />

<strong>de</strong> Sant Miquel, <strong>de</strong> la mà <strong>de</strong>l Departament d’Educació Física,<br />

el 29 <strong>de</strong> novembre, i no pas el 22 com estava programada<br />

per culpa <strong>de</strong> les condicions metereològiques.<br />

En arribar a l’ermita <strong>de</strong> Sant Miquel, van visitar-la, i tot seguit<br />

van esmorzar. Els alumnes van fer una sèrie d’activitats<br />

que consistien en <strong>de</strong>splaçar-se en grups amb l’ajuda <strong>de</strong><br />

una brúixola i tornar a l’institut.<br />

Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

Sortida a Santa Oliva<br />

Com cada any, aquest primer trimestre, els alumnes<br />

<strong>de</strong> 3r d’ESO van anar a Santa Oliva. En principi, la<br />

sortida incloïa activitats d’Educació Física i Tecnologia,<br />

però pel mal temps només es van realitzar les<br />

<strong>de</strong> tecnologia. Finalment van fer la sortida el 24 <strong>de</strong><br />

novembre. L’activitat va començar tot fent un dossier<br />

i tot seguit van esmorzar. Més tard, van anar a veure<br />

la fàbrica <strong>de</strong>ls germans Boada. Allí, van fer els tàngrams<br />

amb rajoles. Per culpa <strong>de</strong>l mal temps, van haver<br />

<strong>de</strong> tornar abans d’hora i es van haver <strong>de</strong> quedar a<br />

l’institut fins a la fi <strong>de</strong> l’horari establert.<br />

Sortida al Parc eòlic <strong>de</strong> Trucafort<br />

El Departament <strong>de</strong> Tecnologia va organitzar una sortida<br />

al Parc eòlic <strong>de</strong> Trucafort.<br />

Després d’una bona caminada en un dia boirós, van<br />

arribar al seu objectiu i van po<strong>de</strong>r veure <strong>de</strong> ben a prop<br />

els aerogeneradors.<br />

Un cop acabada la visita al Parc, van anar a menjar a<br />

Flix abans <strong>de</strong> tornar cap a l’institut.<br />

Pàgina 3


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Teatre Fèlix i Galatea<br />

Els alumnes <strong>de</strong> 1r <strong>de</strong> batxillerat, gràcies al Departament<br />

<strong>de</strong> Castellà, van anar a Tarragona a veure l’obra<br />

<strong>de</strong> teatre Fèlix i Galatea a l’auditori Caixa Tarragona.<br />

Fèlix és el guarda <strong>de</strong> seguretat d’una biblioteca. Galatea<br />

és la bibliotecària apassionada per la poesia.<br />

A través <strong>de</strong> la poesía s’enamoren. Aquesta obra és<br />

l’adaptació <strong>de</strong> Antologia <strong>de</strong> la poesia castellana/espanyola<br />

<strong>de</strong> 1r <strong>de</strong> batxillerat, a través d’una obra <strong>de</strong><br />

teatre. És una manera <strong>de</strong> fer més amena la poesia<br />

per als joves ja que no és un relat típic <strong>de</strong> poesia,<br />

sinó que l’argument és perfecte per introduir poesies<br />

d’aquesta antologia. Es van sentir poemes <strong>de</strong> Góngora,<br />

Machado, Lope <strong>de</strong> Vega, Pedro Salinas...<br />

Coneixement entorn geològic CTMA<br />

Els alumnes <strong>de</strong> 1r i 2n van anar a estudiar<br />

l’entorn geològic, la flora i la fauna <strong>de</strong> Calafell.<br />

Els professors que els van acompanyar van ser<br />

en Ramon Solís i en Josep Manel Álvarez <strong>de</strong><br />

Biologia.<br />

Pàgina 4<br />

SNORKEL CAP SALOU<br />

Els alumnes que estudien Biologia <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> batxillerat,<br />

van anar, el 7 d’octubre, al Cap Salou per practicar<br />

snorkel (nedar a la superfície <strong>de</strong> l’aigua amb<br />

un tub d’aigua, unes ulleres subaquàtica). Els professors<br />

acompanyats van ser en Ramon Solís i en<br />

Josep Manel Álvarez.<br />

Rocio, Valera, Andrea i <strong>Mar</strong>ina


DELEGATS<br />

Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

Com tots els anys, els alumnes <strong>de</strong>l centre voten els seus <strong>de</strong>legats. La votació és ben senzilla, però cal parar<br />

atenció amb la persona a qui votem ja que ens haurà <strong>de</strong> representar durant tot el curs. Cal que sigui la persona<br />

idónia per tal <strong>de</strong> fer-ho molt bé.<br />

DELEGATS i DELEGADES 2011-2012<br />

CURS DELEGAT SUBDELEGAT<br />

1 ESO A Alberto A<strong>de</strong>la Manel García<br />

1 ESO B Cristian López Sandra Llorente<br />

1 ESO C Claudia Càrceles Salba Sosa<br />

1 ESO D Emilio Ruiz Claudia Pèrez<br />

1 ESO E Judit Balaguer Aiman Berrouck<br />

2 ESO A Noely Segarra Melanny Álvarez<br />

2 ESO B Laura Romero Carlos Fernán<strong>de</strong>z<br />

2 ESO C Cristina Pujol Raúl Villalta<br />

2 ESO D Pau Espiña Cinthia Torres<br />

2 ESO E Eva Vílchez Joan Castelló<br />

3 ESO A Laura Tornay Judith Belmonte<br />

3 ESO B Claudia Rodríguez Ferran Hugué<br />

3 ESO C Manuel Romani Hajar El Youssfy<br />

3 ESO D Óscar Flores Jennifer Sans<br />

4 ESO A Oriol Solé Lidia Burrueco<br />

4 ESO B Manel Monge Rafael Soltero<br />

4 ESO C <strong>Mar</strong>ina Castro <strong>Mar</strong>io <strong>Mar</strong>ozzi<br />

1 BATX A Jaume Lluis Pare<strong>de</strong>s Esther Rostrollo<br />

1 BATX B Natàlia Tanska Sergi Pérez<br />

1 BATX C Juan Luís Melero Aitana Zamora<br />

2 BATX A Rebeca Fínger Ángel Supervia<br />

2 BATX B Laia Sanz Cristian Sebastiàn<br />

1CF ADM <strong>Mar</strong>ovan Akabi Ayub Tajoui<br />

2CF ADM Carlos Moreno Nuria Rodríguez<br />

1 CF INF Rubén Carbonell Bernat Millan<br />

2 CF INF Joan Molinas Sebastiàn Vizcarra<br />

consell escolar Juan Luis Melero<br />

consell escolar Laia Sanz<br />

consell escolar Anás Belal<br />

El passat mes d’octubre, es van realitzar les eleccions<br />

<strong>de</strong>ls nous <strong>de</strong>legats d’aquet curs escolar.<br />

Sovint, costa tria el nostre <strong>de</strong>legat o <strong>de</strong>legada, ja que<br />

hem <strong>de</strong> saber quina persona és la més indicada per<br />

representar-nos com a classe davant <strong>de</strong> possibles problemes.<br />

Molts alumnes escullen un <strong>de</strong>legat simplement perquè<br />

cau bé, o és popular, però a l’hora <strong>de</strong> fer la feina <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>legat, comprovem que no és la persona indicada per<br />

ser <strong>de</strong>legat<br />

Per això, cal que coneguem bé els i les nostres companyes<br />

per tal <strong>de</strong> triar un bon <strong>de</strong>legat que ens pugui<br />

representar sempre.<br />

La pregunta que ens hem <strong>de</strong> formular és:<br />

hem escollit bé el nostre <strong>de</strong>legat o <strong>de</strong>legada?<br />

Al llarg <strong>de</strong>l curs ho comprovarem...<br />

Bahija i Lidia<br />

Pàgina 5


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 6<br />

Lliguetes esportives<br />

Com cada any, al nostre centre, es duen a terme les lliguetes esportives: diverses activitats<br />

esportives en forma <strong>de</strong> lligueta d’esports tan diferents com el futbol, el bàsquet o el tennis<br />

taula. L’objectiu? Promoure l’esport a l’escola i combatre el se<strong>de</strong>ntarisme entre els més joves.<br />

Aquí us <strong>de</strong>ixem els equips participants <strong>de</strong> tots els cursos i <strong>de</strong> totes les modalitats esportives que les lliguetes ofereixen.<br />

Si voleu cercar més informació sobre aquests es<strong>de</strong>veniments esportius, po<strong>de</strong>u agregar-vos al facebook el grup <strong>de</strong>ls<br />

Dinamitzadors esportius <strong>de</strong> l’institut; ells us posaran al dia <strong>de</strong> totes les notícies. A més, als plafons instal·lats davant <strong>de</strong> la<br />

Consergeria <strong>de</strong> l’edifici <strong>de</strong> dalt po<strong>de</strong>u trobar els horaris, dies i enfrontaments <strong>de</strong> totes les modalitats i equips.


LLIGA TENNIS TAULA / DIVISIÓ 1<br />

Jose Vicente Tinajas Noah Citron<br />

Víctor Castarlenas Rubén Carbonell<br />

Fran <strong>Mar</strong>tín Óscar Flores<br />

Fco. José <strong>Mar</strong>ín Joan Vidal<br />

Sergio <strong>Mar</strong>tínez Ramon Solís<br />

Rubén Fortuny Cristian Ruiz<br />

Rubén Valencia Pau Collado<br />

Elisabeth Socias Aitor Cacho<br />

LLIGA JUVENIL DE FUTBOL ESO<br />

Los Juligans El ron con cola<br />

El punto negro F.C sin nombre<br />

Joga Chochito Los Txeko’s 2.0<br />

Bambinos Black Point<br />

Hackers Team Los <strong>de</strong> Chueca C.F<br />

BÀSQUET<br />

CB Calafell<br />

Los Curnis<br />

Mou, cortate el <strong>de</strong>do<br />

Boletus<br />

Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

LLIGA TENNIS TAULA / DIVISIÓ 2<br />

Àlex Aranda Adrián Rodríguez<br />

Sergi Navarro Carlos Hasters<br />

Pau Espiña Juan F. Polaina<br />

Ferran Hugué Manuel Romani<br />

LLIGA VOLEI<br />

Vázquez and Puas 2.0<br />

Los Carl Sagan’S<br />

Profes Team<br />

Volei <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

ESCACS<br />

Ayman Berroug<br />

Sergio Anton Díaz<br />

Àlex Borrego<br />

Juan Luís Melero<br />

Jaime L. Pare<strong>de</strong>s<br />

Leandre Gali<br />

Iván i Selina<br />

Pàgina 7


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 8<br />

Entrevista a l’AMPA<br />

Enguany estrenem presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong> l’AMPA, la Magda Manzanares! Per això, li hem fet una entrevista,<br />

perquè ens doni la seva visió i ens expliqui quines activitats duran a terme.<br />

Quines activitats farem aquest any?<br />

Bàsquet, dansa mo<strong>de</strong>rna i guitarra.<br />

Quin és el propòsit d’aquestes activitats?<br />

És perquè els nens facin esforç i s’ho passin bé.<br />

S’hi inscriuen molts alumnes?<br />

A bàsquet sí. Té molt èxit. Havíem proposat dues altres<br />

activitats més, però no han funcionat.<br />

Què cal fer per apuntar-s’hi?<br />

Omplir els formularis d’inscripció que van repartir a les<br />

classe, passar-se per l’AMPA i posar-hi una foto.<br />

Quins projectes teniu per aquest any?<br />

Aju<strong>de</strong>m econòmicament projectes <strong>de</strong> l’institut.<br />

Quantes persones componen l’AMPA?<br />

En aquests moments, som tretze persones. Però faria<br />

falta que s’hi apuntés més gent.<br />

Qualsevol pare o mare pot fer-s’hi membre? Com?<br />

Qualsevol persona ens aniria bé. Cal passar per l’AMPA<br />

qualsevol dia o el dia que celebrem l’assemblea general.<br />

Els pares i mares s’impliquen molt amb l’associació?<br />

S’haurien d’implicar molt més.<br />

Quina és la feina, breument, <strong>de</strong> l’AMPA?<br />

La i<strong>de</strong>a és vetllar pels interessos <strong>de</strong>ls alumnes i <strong>de</strong> les seves<br />

famílies; a més, participem al Consell Escolar, en sorti<strong>de</strong>s;<br />

també ens encarreguem <strong>de</strong> la venta i reutilització <strong>de</strong><br />

llibres.<br />

Si ens voleu comentar qualsevol cosa ens trobareu al<br />

mail: ampacami<strong>de</strong>mar@gmail.com, i el nostre telèfon és<br />

el 609349090. A més, estem <strong>de</strong> 15:00-17:00 dimecres i<br />

divendres al <strong>de</strong>spatx que tenim al costat <strong>de</strong>l menjador <strong>de</strong><br />

l’institut.<br />

Janet i Sergio


Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

NOUS PROFESSORS!!<br />

Aquest any, com tots sabem, molts professors han marxat però també n’han arribat molts <strong>de</strong><br />

nous. Per aquest motiu, hem <strong>de</strong>cidit <strong>de</strong>dicar-los una mica <strong>de</strong> temps i donar-los a conèixer al<br />

Desconnecta’t; com que n’hi ha molts i poc espai a la nostra revista, hem <strong>de</strong>cidit fer-li una<br />

entrevista a la nova tutora <strong>de</strong> 4t d’ESO B, l’Elisabet Socías, i, professora d’alguns cursos <strong>de</strong><br />

l’ESO.<br />

Què n’opines <strong>de</strong>l nou centre on treballes?<br />

Només hi porto un parell <strong>de</strong> mesos i encara estic adaptant-me a la manera <strong>de</strong> fer d’aquest centre, però m’agrada força<br />

i crec que hi treballaré a gust.<br />

Per què vas <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong>dicar-te a la docència?<br />

Entre docència, gestió i rendiment, l’itinerari curricular que més m’agradava dins <strong>de</strong>ls estudis d’INEF era el <strong>de</strong> docència.<br />

Vaig po<strong>de</strong>r treballar amb diferents grups <strong>de</strong> població (3a edat, disminuïts psíquics, nens/es...) i en diferents àmbits (escola,<br />

casal, gimnàs...). Tots ells em van agradar però la sortida professional més remunerada i que oferia més seguretat<br />

era l’ensenyament secundari; per això vaig <strong>de</strong>cidir posar-me a llistes.<br />

Per què Educació Física?<br />

Des <strong>de</strong> ben petita he fet esport, a l’hora <strong>de</strong>l pati, jugava a pilota, a la tarda entrenava i el cap <strong>de</strong> setmana competia.<br />

Quan va arribar el moment <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir quins estudis universitaris volia fer, no ho tenia massa clar, però vaig fer les proves<br />

físiques i les vaig passar, i , llavors, ja no hi havia més dubtes.<br />

Quina altra carrera t’interessava més?<br />

L’altra carrera que més m’interessava era la d’Enginyeria agrònoma.<br />

Com veus el món <strong>de</strong> l’ensenyament respecte quan vas començar?<br />

No m’agrada que l’ensenyament estigui subjectat a les <strong>de</strong>cisions que<br />

prenen uns polítics <strong>de</strong>s d’un ‘’<strong>de</strong>spatxo’’, i que ens exigeixin que solucionem<br />

els ‘’mals’’ <strong>de</strong>l país.<br />

Com veus els alumnes <strong>de</strong>l nou centre on treballes?<br />

En general, bé.<br />

Com veus els teus nous companys?<br />

Molt bé. Cada vegada conec a més professors i la majoria són molt agradables.<br />

Com et <strong>de</strong>finiries?<br />

Sóc molt nervi, bastant ‘’trasto’’ i un xic ‘’xicot’’.<br />

Tens algun lema?<br />

No sé?! Les oportunitats no vénen, cal buscar-les. També ser feliç i viure<br />

amb la consciència tranquil•la.<br />

Moltes gràcies per la teva col•laboració!!<br />

Chaimae i Ivàn<br />

Pàgina 9


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Departament <strong>de</strong> Llengua Castellana<br />

Seguim amb la revisió <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>partaments que es va encetar l’any passat, amb Idiomes i<br />

E.Física! En aquesta ocasió, hem parlat amb el Departament <strong>de</strong> Castellà (Ermini Aixut , Anna<br />

Batalla, Lour<strong>de</strong>s Berbel, Ascensión Mencía , Mónica Milián i Josep <strong>Mar</strong>ia Porcar); també cal<br />

dir que dins <strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong> Castellà s’hi troba el Seminari <strong>de</strong> Llengües Clàssiques, amb<br />

l’Helena Serés com a única representant. Hem intentat resumir al mínim les seves respostes<br />

per tal que us en feu una i<strong>de</strong>a, en d’altres però ens ha estat impossible, i us hem posat totes<br />

les respostes.<br />

Quan i com vau <strong>de</strong>cidir ser professors <strong>de</strong> castellà? Què<br />

us va motivar a fer-ho?<br />

Ana B: Decidí mi profesión a los 13 años. El cómo no lo<br />

recuerdo, surgió ese <strong>de</strong>seo sin más.<br />

Lour<strong>de</strong>s: Quan em vaig adonar que no arribaria mai a ser<br />

una Jane Austen.<br />

Josep: Ben bé no ho sé, però la cosa va anar així. Llegir era<br />

una <strong>de</strong> les meves aficions.<br />

Mónica: Sempre vaig voler ser professora, però no va ser<br />

fins molts anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la universitat.<br />

Ascen: La culpa fue <strong>de</strong>l chá, chá, chá... No, en realidad el<br />

responsable fue un profesor <strong>de</strong> Literatura <strong>de</strong>l instituto .<br />

Ermini: De fet, a Primària, que és d’on jo provinc, també<br />

ensenyava català. En passar a Secundària, vaig accedir a<br />

una plaça <strong>de</strong> castellà.<br />

Helena: Vaig <strong>de</strong>cidir-me al final <strong>de</strong>l batxillerat, ja que<br />

m’agradaven totes les filologies.<br />

Us va costar molt aconseguir el títol <strong>de</strong> mestre/professor?<br />

En general a tots no els va costar gaire, però alguns van<br />

haver <strong>de</strong> compaginar estudis amb treball i van haver d’ esforçar-se<br />

<strong>de</strong> valent, tot sacrificant caps <strong>de</strong> setmana i tot.<br />

Quina és la vostra premissa a l’hora d’ensenyar?<br />

El respecte als alumnes és el més important, tractar-los<br />

com amb ells/es els agradaria que els tractessin. I amb una<br />

mica <strong>de</strong> humor i entusiasme les classes acostumen a funcionar...<br />

Evi<strong>de</strong>ntment no tot ha <strong>de</strong> ser feina <strong>de</strong>l professor,<br />

els i les alumnes també hi ha <strong>de</strong> posar <strong>de</strong> la seva part.<br />

Si tinguéssiu l’oportunitat d’ensenyar altres matèries,<br />

quines ensenyaríeu?<br />

A l’Ana li agradaria ensenyar història contemporània.<br />

A la Lour<strong>de</strong>s història <strong>de</strong> l’art o música. Al Josep la<br />

literatura. A la Mónica la geografia. A l’Ascen història o<br />

història <strong>de</strong> l’art. A l’Ermini català. I a l’Helena qualsevol<br />

matèria relacionada amb la llengua i la literatura. Com<br />

po<strong>de</strong>u comprovar, tots són molt humanístics i artístics!!<br />

Pàgina 10<br />

“El lazarillo <strong>de</strong> Tormes”<br />

Ana Batalla<br />

“Casa <strong>de</strong> muñecas”<br />

Lour<strong>de</strong>s Berbel


Quin paper juga el castellà en el món? I la seva literatura?<br />

Tots donen importància al fet que el castellà és la tercera<br />

llengua més parlada al món i és una llengua què està en<br />

expansió; algun/a d’ells/elles pensa que és un tema més<br />

polític i no pas lingüístic. D’altres no <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> recordar-nos<br />

que la cultura grecoromana n’és la base.<br />

Com veieu el nivell <strong>de</strong>ls alumnes en castellà? I en ge-<br />

neral?<br />

Ana B: ¡Buffffff! ¡Lo beo mui xungo profe! El nivel está en la<br />

UCI y la solución, en para<strong>de</strong>ro <strong>de</strong>sconocido.<br />

Lour<strong>de</strong>s: A vega<strong>de</strong>s penso que se’ls oblida que parlar bé és<br />

gratis en qualsevol idioma.<br />

Josep: El nivell és prou bò.<br />

Mónica: Hi ha <strong>de</strong> tot com en tot, però en general, crec que<br />

hi ha moltes mancances <strong>de</strong> vocabulari.<br />

Ascen: En general tenemos muy abandonada la expresión<br />

oral, que es paupérrima. Creo que <strong>de</strong>beríamos arremangarnos<br />

con ese tema. La lengua escrita no está mucho<br />

mejor, aunque hay alumnos que <strong>de</strong>spuntan por su expresión<br />

escrita y, la verdad, … nos hacen soñar.<br />

Ermini: El nivell <strong>de</strong> castellà <strong>de</strong>ls nostres alumnes és força<br />

bo, per una raó molt senzilla: bona part són castellanoparlants<br />

d’origen.<br />

Helena: Crec que és el nivell a<strong>de</strong>quat. Sempre ens agradaria<br />

que fos més elevat, és clar.<br />

Quin és el llibre que més us agrada <strong>de</strong> la literatura castellana<br />

o grecollatina?<br />

N’hi ha <strong>de</strong> tot i molt, abun<strong>de</strong>n els clàssics (Les metamorfosis<br />

d’Ovidi, el Quijote, el Lazarillo...). D’altres prefereixen<br />

la poesia, sobretot la <strong>de</strong> la Generación <strong>de</strong>l 27. Tots coinci<strong>de</strong>ixen,<br />

però, en una cosa: la dificultat <strong>de</strong> triar-ne un, o dos,<br />

o tres...<br />

Castellà o espanyol?<br />

Aquí ho tenen molt clar: castellà és dins <strong>de</strong> l’Estat espanyol;<br />

ara bé, quan parlen amb algú <strong>de</strong> fora, en diuen espanyol.<br />

“Ficciones” Ascen Mencía<br />

Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

“Generación <strong>de</strong>l 27” Ermini Aixut<br />

“Metamorfosis” Helena Serés<br />

“La tregua” Josep Porcar<br />

Albert i Andrea<br />

Pàgina 11


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 12<br />

EXALUMNE<br />

Seguint amb la secció <strong>de</strong>ls exs, aquest trimestre hem fet l’entrevista a l’exalumne Dani Campos,<br />

que ens comenta els canvis que s’han produït en la seva vida <strong>de</strong>sprés d’abandonar el<br />

nostre centre, i com recorda el temps que va estar aquí. Moltes gràcies!!!<br />

Quan vas arribar al centre? I quan vas marxar?<br />

Jo vaig començar els meus estudis a l’ IES <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> el<br />

curs 2002/03 a 1r d’ESO, i els vaig finalitzar l’any 2007/08<br />

en acabar el 2n Batx Tecnològic.<br />

Com et <strong>de</strong>finiries a l’aula?<br />

Jo recordo ser un noi bastant aplicat, però a la vegada<br />

bastant divertit.<br />

Quan tocava<br />

treballar, es pencava,<br />

i quan tocava<br />

riure, doncs<br />

a passar-s’ho<br />

bé. La veritat és<br />

que tinc molts<br />

bons records <strong>de</strong>l<br />

centre i es troba<br />

a faltar l’ambient<br />

tan familiar que<br />

es percebia i que<br />

no es gau<strong>de</strong>ix<br />

tant a la universitat.<br />

3 . Q u i n / s<br />

professor/a et<br />

va agradar més?<br />

I per què?<br />

Consi<strong>de</strong>ro que el centre disposa d’un gran equip <strong>de</strong> docents,<br />

hi ha molts bons professors, però recordo molts bons<br />

moments especialment amb el <strong>Mar</strong>cel•li Totosaus, amb el<br />

Joan Vidal i el seus mítics discursos <strong>de</strong> “Buster Keaton” i<br />

<strong>de</strong>l Barça, i d’altres que fotien canya però <strong>de</strong> qui aprenies<br />

molt, com la Bàrbara <strong>de</strong> Física Toni Ávalos d’Anglès.<br />

Continues estudiant o treballes?<br />

En l’actualitat em trobo finalitzant els estudis d’Enginyeria<br />

Industrial Mecànica a Barcelona. No obstant, treballo durant<br />

l’hivern realitzant classes <strong>de</strong> reforç i durant l’estiu treballo<br />

<strong>de</strong> manera completa.<br />

Quina activitat t’agradava més?<br />

Amb que et que<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nostre institut?<br />

Estudiar exigeix<br />

un sacrifici molt<br />

gran en quant a<br />

hores que hi <strong>de</strong>diques<br />

tant al centre<br />

com fora <strong>de</strong>l<br />

centre. En canvi,<br />

treballar normalment<br />

fas les teves<br />

8 hores i prou.<br />

També <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>ls<br />

estudis que facis<br />

i <strong>de</strong>l treball que<br />

tinguis. En part és<br />

preferible treballar,<br />

ja que et permet<br />

guanyar alguns<br />

calers i permetre’t<br />

petits luxes com<br />

viatjar.<br />

Em quedo amb molts bons records, un ambient molt<br />

familiar, bona gent i que no fa falta llevar-te 2 hores per<br />

anar a classe!!jaja.<br />

<strong>Mar</strong>c i Gisela


EX PROFESSOR/A<br />

Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

Aquest trimestre hem <strong>de</strong>cidit entrevistar l’exprofessora <strong>Mar</strong>ia Teresa Pujol. Volem agrair la<br />

seva col.laboració i esperem que us agradia les seves respostes.<br />

Per què vas <strong>de</strong>cidir ser professora <strong>de</strong> tecnologia?<br />

No ho vaig <strong>de</strong>cidir, les circumstàncies ho van <strong>de</strong>cidir per mi.<br />

Jo feia classes <strong>de</strong> matemàtiques.<br />

Què és el que més t’ha agradat <strong>de</strong>l nostre institut?<br />

No ho sé ben bé, però sempre m’hi he sentit molt bé. Els<br />

meus companys <strong>de</strong> tecnologia sempre s’han portat molt bé<br />

amb mi. He estat molt a gust en aquest <strong>de</strong>partament.<br />

Recor<strong>de</strong>s algun alumne/a o company/a <strong>de</strong> professió que<br />

el tinguis encara present avui en dia?<br />

D’alumnes en recordo alguns, sí. Hi ha hagut generacions<br />

amb què hem tingut força confiança, i encara m’hi relaciono.<br />

Alguns ja són enginyers, i encara mantinc el contacte.<br />

De companys molts, <strong>de</strong> fet tots els meus amics són excompanys.<br />

Al llarg <strong>de</strong> la teva professió, has après alguna cosa <strong>de</strong>ls<br />

alumnes?<br />

Moltes, és clar, <strong>de</strong> tothom se’n pot aprendre. Els alumnes<br />

són més sincers, lliures, els envejo en alguns moments.<br />

M’hagués agradat viure a la seva generació i no a la meva.<br />

Encara que hi hagut alguns alumnes <strong>de</strong>ls que no guardo<br />

massa bon record, però són menys.<br />

Ser professora ha estat com t’esperaves?<br />

Sí, la major part <strong>de</strong> les experiències han estat positives i he<br />

sigut molt feliç amb els/les alumnes. Els trobo a faltar.<br />

Encara tens contacte amb els professors/es <strong>de</strong><br />

l’institut?<br />

Amb alguns sí, bastants contactes.<br />

Quina altra cosa t’hagués agradat ser en comptes <strong>de</strong> professora?<br />

Química, per això vaig començar la meva carrera.<br />

T’ha agradat fer el projecte PELE? Recor<strong>de</strong>s alguna bona<br />

experiència?<br />

Moltes, va ser molt positiu pels alumnes. Se’ls va obrir una<br />

finestreta a altres realitats, encara que França estigui al costat<br />

<strong>de</strong>l nostre país. Però malgrat tots els inconvenients, el<br />

recordo com una vivència única: l’estona que esperàvem<br />

que arribessin els francesos, l’emoció que els alumnes tenien...<br />

A mi em va compensar tot, mai l’oblidaré. De coses<br />

negatives, també n’hi ha hagut; una <strong>de</strong> les negatives va<br />

ser quan havíem <strong>de</strong> tornar a Calafell, i va entrar en erupció<br />

el famós volcà. Ràpidament vam haver <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir què fer,<br />

vam tenir l’ajuda <strong>de</strong>ls pares i <strong>de</strong>ls professors francesos i<br />

vam <strong>de</strong>cidir tornar en bus... 17 hores!!!! Pensava que no<br />

ho suportaria; però sí que ho vam suportar i vam arribar<br />

perfectament. Tampoc oblidaré mai aquella nit.<br />

Que faràs ara?<br />

Ara faig una mica d’esport, estudio anglès, viatjo, llegeixo<br />

molt, cuido el meu jardí, surto amb les meves amigues <strong>de</strong><br />

quan anava a l’ institut i ens divertim com sempre ho hem<br />

fet. El que us puc assegurar és que no m’avorreixo pas; <strong>de</strong><br />

fet mai m’he avorrit.<br />

Tens alguna frase que t’acompanyi durant la teva vida?<br />

Home! Sempre dic que amb esforç s’aconsegueix gairebé<br />

tot.<br />

Finalment vull donar molts records a tothom... i algun dia<br />

us faré una visita.<br />

Gisela i <strong>Mar</strong>c<br />

Pàgina 13


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Com cada edició, fem una entrevista a algun professor/a <strong>de</strong>l nostre centre, i en aquesta ocasió,<br />

hem <strong>de</strong>cidit fer-li al Leo silva , que tot i no ser professor, és el secretari <strong>de</strong>l nostre centre.<br />

Com que ja fa uns anyets que hi és, hem <strong>de</strong>cidit entrevistar-lo per tal que ens expliqui, <strong>de</strong>s<br />

d’un altre punt <strong>de</strong> vista, l’educació, la vida, i moltes més coses sobre ell.<br />

Per què vas <strong>de</strong>cidir ser secretari d’un centre educatiu?<br />

Bé, tècnicament no sóc secretari <strong>de</strong>l centre. Per <strong>de</strong>formació,<br />

si treballo a la Secretaria sóc el secretari. Però no és<br />

així. El personal <strong>de</strong>ls centres el formen els docents (sense<br />

ells no tindria sentit l’institut) i un altre col.lectiu anomenat<br />

PAS (Personal d’Administració i Serveis), que donem suport<br />

als “actors” principals que són els/les docents.<br />

En el meu cas no vaig <strong>de</strong>cidir ser “secretari”, vaig optar per<br />

l’<strong>INS</strong> <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> perquè era una <strong>de</strong>stinació molt a prop<br />

<strong>de</strong> casa meva.<br />

Quan acumuleu una mica d’anys, us adonareu que a vega<strong>de</strong>s<br />

la vida ens tria per circumstàncies, i no som nosaltres<br />

qui triem (pensament un xic filosòfic per la vostra edat).<br />

Que has estudiat? I per què?<br />

Vaig fer l’antiga Formació Professional i <strong>de</strong>sprés vaig estudiar<br />

una diplomatura (amb la difícil tasca <strong>de</strong> treballar i<br />

estudiar).<br />

El perquè és molt senzill: em vaig adonar que sense formació<br />

la vida és MOLT més complicada. El coneixement és la<br />

clau <strong>de</strong> la llibertat personal i professional.<br />

Abans <strong>de</strong> ser secretari, <strong>de</strong> què havies treballat?<br />

Vaig tenir la meva època “teenager” <strong>de</strong> no voler estudiar.<br />

Donat que competia en l’esport <strong>de</strong> judo, vaig estar un<br />

temps fent classes en un gimnàs. Més tard, vaig començar<br />

a treballar a l’ Administració i la compaginava amb els estudis<br />

que us comentava abans.<br />

En quants instituts has estat? Quan <strong>de</strong> temps portes a<br />

l’<strong>INS</strong> <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong>?<br />

He estat a dos instituts anteriorment, malgrat que durant<br />

un temps vaig treballar com a docent a l’antiga FP i vaig<br />

treballar a diversos instituts <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong> Barcelona.<br />

Al <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> porto .... Carai, massa temps ja! Ja he fet<br />

quinze anys.<br />

En que consisteix la teva feina? És molt complicada?<br />

La meva feina és gestionar les tasques administratives <strong>de</strong>l<br />

centre (matrícules, preinscripcions, programaris, beques,<br />

Pàgina 14<br />

baixes i altes, tramitació <strong>de</strong> documentació, arxiu, atenció<br />

pressencial, etc, etc, etc). Tot allò que permet gestionar el<br />

dia a dia administratiu <strong>de</strong>l centre.<br />

Tot és complicat quan no se’n sap. Quan portes una mica<br />

<strong>de</strong> temps fent les coses i treballant-les, l’experiència t’ajuda<br />

a solucionar les complicacions.<br />

Què és el que més t’agrada <strong>de</strong> treballar a l’institut?<br />

Encara que soni a tòpic, vosaltres. No crec que hi hagi<br />

molts “currantes” que puguin estar més a prop <strong>de</strong> “l’eterna<br />

juventud” que vosaltres representeu. Cada any jo tinc un<br />

any més però l’alumnat continua igual <strong>de</strong> jove.<br />

Alguna mania abans <strong>de</strong> treballar? Quina?<br />

Cap, connectar els PCs i mirar el correu <strong>de</strong>l dia.<br />

Si no fossi secretari, què t’agradaria ser?<br />

Professionalment, m’hauria agradat treballar als cossos i<br />

forces <strong>de</strong> seguretat. En el seu moment no vaig aprovar una<br />

convocatòria per que “passava” <strong>de</strong>l mínim <strong>de</strong> miopia permés.<br />

Fa algun temps em vaig operar i ara no tinc aquest<br />

impediment. També no fa molt han tret l’edat màxima per<br />

presentar-se a les convocatòries d’aquests cossos. No se<br />

sap mai.<br />

També us he <strong>de</strong> dir que si tingués possibilitats (una mica<br />

<strong>de</strong> sort a la loteria, per exemple) m’escaparia a recórrer<br />

l’Amèrica Llatina, <strong>de</strong> Cabo <strong>de</strong> Hornos (també coneguda<br />

com Tierra <strong>de</strong>l Fuego) fins Nuevo Mèjico. De Xile fins el<br />

món anglosaxó.<br />

Et relaciones molt amb els i les professores?<br />

A nivell professional em relaciono amb tots/es els docents/<br />

es. A nivell personal (com a totes les feines) tinc més contacte<br />

amb uns que amb uns altres. Però entra en la normalitat<br />

<strong>de</strong> les feines que aglutinen molta gent treballant en un<br />

mateix espai.


Quins canvis has vist en els i les alumnes en aquests anys<br />

que duus al centre? I en el professorat?<br />

Crec que el principal canvi consisteix en què cada vegada<br />

els coneixements són més minsos. L’aprenentatge passa<br />

per un esforç <strong>de</strong> l’estudiant i un recolzament <strong>de</strong>l docent.<br />

No <strong>de</strong>scobreixo res nou, però actualment “la cultura <strong>de</strong><br />

l’esforç” no està en el seu millor moment.<br />

Els canvis <strong>de</strong>l professorat va molt lligat amb la satisfacció<br />

que reben pel seu recolzament.<br />

Com creus que els i les alumnes progressen durant el seu<br />

pas per l’institut?<br />

És un compendi <strong>de</strong> l’actitud+aptitud+accions que <strong>de</strong>senvolupa<br />

l’alumnat al llarg <strong>de</strong> la seva etapa formativa. Alguns<br />

sabeu treballar les tres AAA i altres <strong>de</strong>ixeu alguna A pel<br />

camí. Pèro en general crec que “progresseu a<strong>de</strong>quadament”<br />

(PA).<br />

Com ha canviat el centre <strong>de</strong>s que vas arribar?<br />

A millor. Cada curs escolar permet agafar més experiència<br />

per solucionar problemes per al següent. I el nostre centre<br />

ja porta uns quants cursos escolars.<br />

Quan no estàs treballant, què t’agrada fer?<br />

Lectura, esport i sobretot bicicleta.<br />

Quines són les teves aficions?<br />

Lés típiques i com a afició <strong>de</strong> reforç, practicar el cicloturisme.<br />

En realitat la vida és com una etapa ciclista, tens puja<br />

Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

<strong>de</strong>s, baixa<strong>de</strong>s i rectes. Cal lligar la velocitat <strong>de</strong> la bicicleta<br />

al terreny per on circules, però no <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> pedalar mai<br />

(un altre comentari “filosòfic” que entendreu quan acumuleu<br />

anys).<br />

Tens algun lema? A la feina, a la vida...<br />

Fes i <strong>de</strong>ixa fer sense molestar al veí... o veïna.<br />

T’agrada viatjar? On has estat? I on t’agradaria anar?<br />

A una resposta anterior ja us he comentat què faria si la<br />

meva disposició econòmica canviés. No he viatjat molt o<br />

massa. Tret <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>stins convencionals (Tenerife, illes),<br />

vaig estar a Rio <strong>de</strong> Janeiro i poblacions <strong>de</strong>l voltant, Lisboa,<br />

l’Algarve, Roma, França, i un cop a Llívia (investigueu una<br />

mica a internet sobre la situació i història d’aquest municipi).<br />

Algun <strong>de</strong>sig per aquest Nadal?<br />

Que torni la meva companya Rosa, crec que és la millor<br />

loteria possible.<br />

Què t’enduries en una illa <strong>de</strong>serta? (tres coses com a<br />

màxim...)<br />

Una bicicleta, una companya i ...(crec que amb dues ja cobreixo<br />

necessitats).<br />

Defineix-te amb tres adjectius.<br />

Les tres AAA : Antes muertA que sencillA<br />

Anna i Anna<br />

Pàgina 15


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 16<br />

Hoquei(C.P.C)<br />

Entrevista a dos jugadors <strong>de</strong> l’equip infantil <strong>de</strong> Hoquei (Club Patí Calafell).Josep Guinovart<br />

i Xavi Boabén ens expliquen el que pensen sobre el seu esport.<br />

Quan fa que jugueu a hoquei? En quina categoria?<br />

Josep: jugo <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa uns 11 anys. Vaig començar-hi<br />

perquè el meu germà jugava i ho vaig provar.<br />

Xavi: jo jugo <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa uns 10 anys, vaig començar i em<br />

va agradar.<br />

Som els dos infantils.<br />

Per què hoquei? Per què no futbol, com la majoria <strong>de</strong><br />

nois?<br />

Perquè és un joc ràpid, ja que es fa sobre patins i tota<br />

l’estona has d’estar cap a dalt i cap a baix. També perquè<br />

és molt tradicional a Calafell i ens agrada molt.<br />

Heu jugat en algun altre equip?<br />

No, només hem jugat al Club Patí Calafell.<br />

Veu veure el partit <strong>de</strong>ls grans quan van pujar a Divisió d’Honor? Acostumeu a anar-hi?<br />

Sí,vam veure’l i vam cridar molt. Va ser emocionant saber que en el teu club hi ha un equip que pujava a Divisió<br />

d’Honor.<br />

Anem a tots els seus partits, ja que quan ets jugador <strong>de</strong>l club no pagues entrada i aprens moltes coses <strong>de</strong>l seu joc.<br />

Com combineu les classes amb els entrenaments i els partits?<br />

Intentem acabar els <strong>de</strong>ures el mateix dia, però si ens en falta fer algun, intentem fer-lo abans i, si no ens dóna temps,<br />

mirem <strong>de</strong> fer-lo <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls entrenaments.<br />

Els partits solen ser els dissabtes a la tarda, així que aprofitem els matins que tenim per fer els <strong>de</strong>ures o estudiar. Si el<br />

partit fos al matí, aprofitaríem la tarda.<br />

Són tres dies a la setmana d’entrenaments i són d’una hora i mitja. I els divendres solen ser entrenaments físics.<br />

Recomanaríeu als amics a jugar a hoquei? Per què?<br />

I tant, a nosaltres ens va agradar i segueix agradant-nos, per això recomanaríem a la gent que el provés. A més, ens<br />

aniria bé, ja que hi hauria més jugadors i podríem fer més rotacions i <strong>de</strong>scansar més.


Heu guanyat algun cop algun títol important?<br />

Nosaltres fa uns dos o tres anys vam guanyar el Campionat <strong>de</strong> Catalunya.<br />

Segur que teniu milers d’anècdotes en l’hoquei. Ens n’expliqueu alguna?<br />

Hem tingut alguna que altra discussió amb el públic o amb jugadors d’equips contraris.<br />

Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

Però una anècdota que sempre recordarem va ser un dia que vam fer una bogeria molt gran: vam incendiar una pilota<br />

d’hoquei i amb els sticks vam començar a jugar, i tot això dins <strong>de</strong>l vestuari.<br />

Penseu que podríeu arribar lluny com a jugadors d’ hoquei?<br />

Josep: si seguim com ara, esforçant-nos i posant-hi ganes, jo crec que sí podríem arribar lluny.<br />

Xavi: crec que arribar al primer equip seria una cosa que podríem arribar a fer si juguem com ara.<br />

Què teniu pensat pel vostre futur? Voldreu seguir estudiant? Alguna carrera o cicle formatiu?<br />

Josep: <strong>de</strong>pèn, si tingués problemes amb els estudis suposo que <strong>de</strong>ixaria l’hoquei, ja que són més importants els estudis.<br />

Però per ara vaig bé en les dues coses i intentaré seguir així.<br />

Xavi: seguiria estudiant per po<strong>de</strong>r treballar d’algun ofici <strong>de</strong> profit i l’hoquei el tindria com una cosa extra o hobbies.<br />

Què ha significat per a vosaltres en particular i per a les diverses seccions i categories <strong>de</strong>l club, que el Calafell jugui<br />

a la Divisió d’Honor al costat d’equips com el Reus, el Barça...?<br />

Vam estar molt contents i entusiasmats per la seva victòria, ja que també formem part <strong>de</strong>l Club. A nosaltres també ens<br />

agradaria arribar un dia a jugar a Divisió d’Honor i estar orgullosos <strong>de</strong>l joc que fem cada dia.<br />

(Club Patí Calafell)<br />

Dídac i Sara.<br />

Pàgina 17


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 18<br />

Escoles ver<strong>de</strong>s<br />

Entrevistem a Sergi Macià, Coordinador d’Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses, per tal que ens<br />

expliqui quines activitats i accions duran a terme aquest curs.<br />

Pots fer una petita introducció d’Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses?<br />

Primerament, dir-vos que el nostre nom és ESCOLES VER-<br />

DES I COMPROMESES. La meva <strong>de</strong>finició d’Escoles Ver<strong>de</strong>s<br />

i Compromeses la trobo força difícil; per això us en donaré la<br />

meva, que, també ho vull <strong>de</strong>ixar clar, només és la meva. Som<br />

un “grup <strong>de</strong> persones que encara creiem en aquest Món i no<br />

volem oblidar-nos <strong>de</strong> les persones que pateixen, i <strong>de</strong>l nostre<br />

entorn”. Us en podria dir milers <strong>de</strong> <strong>de</strong>finicions, però ara mateix<br />

m’ha sortit així. Ja fa un parell d’anys que vam <strong>de</strong>cidir unir-nos<br />

amb un altre grup <strong>de</strong> professors que volien realitzar accions<br />

<strong>de</strong> caire social i d’aquesta manera ser un grup més nombrós<br />

<strong>de</strong> participants.<br />

Què farà aquest any Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses?<br />

La resposta inicial és: sobreviure! Que ja és molt... De moment,<br />

encara no hem engegat cap acció <strong>de</strong>stacable, però<br />

aviat començarem.Volem recordar que existeixen papereres<br />

per reciclar el paper i ara dos nous contenidors grocs als patis<br />

per llençar-hi els envasos i el paper d’alumini <strong>de</strong>ls entrepans, bàsicament. Hem observat que els patis es tornen a embrutar<br />

molt, i que som nosaltres mateixos els que els embrutem. Cal fer una campanya <strong>de</strong> sensibilització amb l’alumnat. Ja<br />

fa uns anys, la vam iniciar i es va notar força el resultat... No po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> seguir fent allò que fins ara ha funcionat:<br />

•Campanya <strong>de</strong> recollida d’ aliments per a Cáritas.<br />

•Campanya <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> joguines per a la Creu Roja.<br />

I les joguines? Els agrada als nens/nenes a qui van <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s?<br />

No en tinc ni i<strong>de</strong>a, ja que mai he vist aquest repartiment. El que sí us puc dir és que totes es reparteixen, i, crec jo, que<br />

només el fet <strong>de</strong> pensar que un nen pot somriure per tenir una joguina que els seus pares no po<strong>de</strong>n comprar, ja és prou<br />

motiu per fer-ho sense saber-ne res més...oi? Penseu que qui les rep, no té res. Tot dit.<br />

En aquestes campanyes, hi participa el mateix nombre <strong>de</strong> gent? Menys o més participació?<br />

Sobre la participació: potser es participa més en la recollida d’aliments, ja que és més fàcil agafar un paquet d’arròs o <strong>de</strong><br />

cigrons o una ampolla d’oli <strong>de</strong> casa, que el fet d’anar a comprar una joguina. És qüestió <strong>de</strong> comoditat i també influeix el<br />

fet que la primera és la d’aliments, i tot seguit, la <strong>de</strong> joguines... I això fa que la gent es cansi <strong>de</strong> portar coses.<br />

Quins són els resultats <strong>de</strong> les recolli<strong>de</strong>s i les activitats que dueu a terme per aquests països?<br />

Per una banda, el fet d’ajudar a qui ho necessita; per una altra banda, intentar recordar a tothom que <strong>de</strong> Terra només n’hi<br />

ha una i que si no ens hi esforcem, ens la “menjarem” en quatre dies. He <strong>de</strong> reconèixer que personalment em serveix per<br />

sentir-me una mica menys culpable <strong>de</strong> la meva participació en la injustícia mundial i en el <strong>de</strong>teriorament<br />

<strong>de</strong>l medi ambient.<br />

Per últim, si haguessis <strong>de</strong> anomenar-nos una sola funció d’Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses, quina seria?<br />

La funció principal d’aquest grup és la <strong>de</strong> fer pensar a tothom que això també és important, i que cal reflexionar i actuar<br />

a nivell personal per millorar. Vull acabar amb una cita que m’agrada molt, i, que si la duem a la pràctica, moltes coses<br />

millorarien: “PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT”<br />

Dídac i Sara


Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

Exposició Febre <strong>de</strong>l divendres nit<br />

La Regidoria <strong>de</strong> Joventut <strong>de</strong> l’Ajuntament <strong>de</strong> Calafell, conjuntament amb el projecte Jove Baix<br />

Penedès <strong>de</strong>l Consell Comarcal, van instal•lar l’exposició Febre <strong>de</strong>l divendres Nit al nostre<br />

institut amb l’objectiu <strong>de</strong> conscienciar la joventut <strong>de</strong>ls possibles riscos <strong>de</strong> la nit.<br />

La Regidoria <strong>de</strong> Juventut<br />

<strong>de</strong> l’Ajuntament <strong>de</strong> Calafell,<br />

conjuntment amb el<br />

projecte JoveBaix Penedès<br />

<strong>de</strong>l Consell Comarcal, van<br />

instal•lar l’exposició Febre<br />

<strong>de</strong>l divendres Nit al nostre<br />

institut durant la setmana<br />

<strong>de</strong>l 7 a l’11 <strong>de</strong> novembre,<br />

per tal que els i les alumnes<br />

(sobretot <strong>de</strong> batxillerat)<br />

puguessin veure l’exposició<br />

en una <strong>de</strong> les diferents activitats<br />

que es plantegen per<br />

a la prevenció <strong>de</strong> conductes<br />

<strong>de</strong> risc per part <strong>de</strong>ls joves i adolescents.<br />

L’exposició Febre <strong>de</strong>l Divendres Nit és una eina per treballar<br />

amb els joves, d’una manera lúdica i participativa,<br />

les conductes arrisca<strong>de</strong>s que solen efectuar-se els caps<br />

<strong>de</strong> setmana: abús <strong>de</strong> l’alcohol i/o altres drogues, conducció<br />

sota els seus efectes i conductes sexuals <strong>de</strong> risc.<br />

També incorpora com a novetat<br />

una guia d’activitats<br />

per complementar la visita a<br />

l’exposició, la qual cosa atorga<br />

encara major interès al<br />

material. Material, per altra<br />

banda, que es va treballant<br />

durant algunes sessions<br />

<strong>de</strong> tutoria en el batxillerat.<br />

L’exposició era guiada, és a<br />

dir, els i les alumnes <strong>de</strong> batxillerat<br />

tenien una fitxa amb<br />

una sèrie d’instruccions que<br />

els permetia anar passant <strong>de</strong><br />

panell en panell segon les<br />

respostes que els propis panells els plantejava.<br />

Entre els plafons més visitats els <strong>de</strong>ls efectes <strong>de</strong> les begu<strong>de</strong>s<br />

(seguint una mena <strong>de</strong> rànquing <strong>de</strong> perillositat), el <strong>de</strong> les<br />

relacions sexuals i les seves prevencions o falta <strong>de</strong> prevencions<br />

i efectes d’aquesta mancança, etc. Val a dir que els<br />

alumnes havien d’omplir la fitxa amb la més gran sinceritat,<br />

ja que el resultat <strong>de</strong> la mateixa era personal.<br />

Gisela i <strong>Mar</strong>c<br />

Pàgina 19


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

La comissió d’Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses va iniciar, el<br />

passat mes <strong>de</strong> novembre, les campanyes <strong>de</strong> menjar i <strong>de</strong><br />

joguines per aquelles persones més necessita<strong>de</strong>s.<br />

Com cada any, es van col·locar unes taules als dos edificis<br />

<strong>de</strong>l nostre centre per tal que els i les alumnes donessin<br />

menjar i joguines. Aquest any, respecte la campanya<br />

<strong>de</strong> menjar, s’accepten tot tipus <strong>de</strong> menjar (preferiblement<br />

envasat i amb una llarga data <strong>de</strong> caducitat) com llegums,<br />

galetes, tot tipus <strong>de</strong> pasta, arròs, oli...<br />

Una vegada es retirin les taules amb els productes alimentaris<br />

i les joguines, Cáritas els i les repartirà dos cops a la<br />

setmana aquí a Calafell, al costat <strong>de</strong> l’església, per aquelles<br />

persones necessita<strong>de</strong>s que ho van <strong>de</strong>manar.<br />

Pàgina 20<br />

Càritas<br />

Durant la primera setmana <strong>de</strong> novembre, Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses, van iniciar la Campanya<br />

<strong>de</strong> menjar i <strong>de</strong> joguines per als més necessitats. Tot l’institut va po<strong>de</strong>r participar en<br />

aquest acte benèfic, els nens més necessitats us ho agrairien molt.<br />

No cal dir la importància que té aquesta recollida<br />

d’alimentació i joguines en els temps en què estem vivint.<br />

La crisi aboca cada cop més gent a situacions <strong>de</strong> risc que<br />

fa que perilli fins i tot, aquelles necessitats més bàsiques,<br />

com és l’alimentació.<br />

Amb aquestes campanyes. a banda d’ajudar aquelles persones<br />

més necessita<strong>de</strong>s, es fomenten valors tan importants<br />

actualment com la solidaritat i generositat.<br />

No només es tracta d’un dia que heu <strong>de</strong> ser solidaris, si no<br />

també perquè aprengueu a ser-ho sempre ja que vosaltres<br />

també podrieu trobar-vos en la mateixa situació.<br />

Iván i Selina


Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />

Manifest contra la Violència <strong>de</strong> Gènere<br />

El passat 25 <strong>de</strong> novembre, es va llegir un manifest en contra <strong>de</strong> la Violència <strong>de</strong> Genère, ja que<br />

aquell mateix dia se celebrava el dia internacional en contra <strong>de</strong> la Violència <strong>de</strong> Gènere. Es<br />

van encendre 61 espelmes, una per cada mort per maltractament. També es va guardar un<br />

minut <strong>de</strong> silenci. Els alumnes <strong>de</strong> 4t van fer pancartes amb imatges i dibuixos, que posteriorment<br />

es van instal·lar al rebedor <strong>de</strong>l centre. També van eleborar un manifest que van llegir,<br />

davant <strong>de</strong> tot l’alumnat <strong>de</strong>l centre, reunit davant les escales d’accès a l’edifici <strong>de</strong> dalt.<br />

MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE<br />

Els estudiants d’Eticocívica <strong>de</strong> 4t d’ESO us volem fer saber<br />

el motiu pel qual estem aquí reunits.<br />

Avui, dia 25 <strong>de</strong> novembre, diada internacional <strong>de</strong>dicada a<br />

la sensibilització <strong>de</strong> la població mundial en relació a la violència<br />

<strong>de</strong> gènere, ens manifestem a favor <strong>de</strong> l’eliminació<br />

<strong>de</strong> la violència contra les dones, tant física com psicològica.<br />

Malauradament, el maltractament és un problema bastant<br />

freqüent al món. Segons xifres oficials, al 2010, van morir<br />

78 dones a causa <strong>de</strong> la violència <strong>de</strong> gènere al nostre<br />

país. Aquest any 2011 ja en portem 61; la darrera dona<br />

assassinada va tenir lloc a Madrid, el dijous <strong>de</strong> la setmana<br />

passada, dia 17 <strong>de</strong> novembre.<br />

Moltes dones intenten amagar el que els passa, maquillantse<br />

les feri<strong>de</strong>s o no dient-ho a ningú. Amb aquesta actitud<br />

només s’agreuja el problema. Però això, no únicament<br />

afecta els adults implicats; hi ha un gran nombre <strong>de</strong> famí-<br />

lies amb fills, que conviuen amb aquest asfixiant ambient,<br />

tot pensant, que és una situació normal.<br />

Per evitar això, per evitar la por a <strong>de</strong>manar ajuda, per acabar<br />

amb els maltractaments hem <strong>de</strong> prendre consciència<br />

<strong>de</strong> la gravetat d’aquest problema i <strong>de</strong> l’existència d’aju<strong>de</strong>s<br />

públiques i priva<strong>de</strong>s per aturar-los.<br />

La finalitat d’aquest manifest és fer que ens adonem que la<br />

violència <strong>de</strong> gènere és un fet real, ens pot passar a qualsevol<br />

<strong>de</strong> nosaltres; per això animem a aquells que convisquin<br />

amb aquest problema que <strong>de</strong>manin ajuda, aprofitant les<br />

eines que tenim per aturar-lo.<br />

Ara, tots plegats, farem un minut <strong>de</strong> silenci per reflexionarhi.<br />

Mentrestant, els estudiants <strong>de</strong> 4t encendrem unes espelmes,<br />

tantes com víctimes <strong>de</strong> la violència masclista exercida<br />

en el que portem d’any. Encendrem 61 espelmes.<br />

<strong>INS</strong> <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Calafell<br />

25-11-2011<br />

Andrea i Albert<br />

Pàgina 21


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 22<br />

La <strong>Mar</strong>ató <strong>de</strong> tv3<br />

La <strong>Mar</strong>ató <strong>de</strong> TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió <strong>de</strong> Catalunya i la Fundació<br />

enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica <strong>de</strong> malalties que, ara<br />

per ara, no tenen curació <strong>de</strong>finitiva.<br />

La <strong>Mar</strong>ató va més enllà <strong>de</strong> l’obtenció <strong>de</strong> fons. Té una important tasca <strong>de</strong> sensibilització <strong>de</strong> la<br />

població catalana respecte a les malalties a les quals es <strong>de</strong>dica i a la necessitat <strong>de</strong> potenciar<br />

la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les.<br />

Fa uns 20 anys que la marató corre, per dir-lo d’alguna manera,<br />

i durant els últims anys han passat per les escoles<br />

explicant en quina malaltia se centra en cada edició.<br />

La temàtica d’enguany girava entorn <strong>de</strong> la Regeneració i<br />

el transplantament d’òrgans i teixits. La segona setmana<br />

<strong>de</strong> novembre van visitar-nos uns metges i ens van explicar<br />

el motiu d’enguany <strong>de</strong> la <strong>Mar</strong>ató: regeneració i transplantaments<br />

<strong>de</strong> òrgans i <strong>de</strong> teixits.<br />

Vam visionar un reportatge amb casos reals <strong>de</strong>l dia a dia.<br />

Tot i que eren actors, les històries eren ben reals. Ens van<br />

explicar en què consistien els transplantaments d’òrgans i<br />

<strong>de</strong> teixits a través d’un PowerPoint. Les imatges i els casos<br />

reals eren ben impactants.<br />

En el trasplantes d’òrgans es necessita un donant i un receptor i el principal problema que presenten els transplantaments<br />

d’òrgans és que es triga molt a rebre’n un i que el cos el pot rebutjar, ja sigui al moment, en uns dies, mesos i fins<br />

i tot anys. Això passa perquè el cos el <strong>de</strong>tecta com una cosa estranya, nova, que han implantat al cos, i el mateix cos<br />

l’ataca.<br />

La donació és totalment anònima; és a dir, quan<br />

algú dóna un òrgan no sap quina persona el rebrà.<br />

Bahija i Lidia


Desconnecta't 43 / POBLE<br />

La Castanyada<br />

En aquesta secció, us presentem “La petita història <strong>de</strong> la Castanyada” i un parell <strong>de</strong> fotos<br />

<strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> Batx venent castanyes.<br />

La Castanyada és una festa popular <strong>de</strong> Catalunya que<br />

se celebra el dia <strong>de</strong> Tots Sants. Com el halloween, prové<br />

d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en<br />

què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.<br />

La beguda típica <strong>de</strong> la Castanyada és el moscatell.<br />

Se sol representar amb la figura d’una castanyera:<br />

una dona vella vestida amb roba pobra<br />

d’abric i amb mocador al cap, davant d’un<br />

torrador <strong>de</strong> castanyes per a la venda al carrer.<br />

Actualment, la Castanyada s’ha convertit<br />

en la revetlla <strong>de</strong> Tots Sants, i se celebra en<br />

l’àmbit familiar, extra familiar i comunitari.<br />

A les escoles, és la primera <strong>de</strong> les quatre<br />

festes tradicionals.<br />

Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament<br />

lligats al dia <strong>de</strong> Tot Sants.<br />

Es veu que molts anys enrere, la Castanyada<br />

era una celebració <strong>de</strong>dicada als morts,<br />

un antic àpat funerari.<br />

Amb la tardor, arribava el fred i la gas-<br />

tronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres<br />

sortien als carrers <strong>de</strong> tots els pobles, viles i ciutats;<br />

a les seves para<strong>de</strong>s començaven a torrar les<br />

castanyes, sempre acompanya<strong>de</strong>s pels moniatos,<br />

el segon ingredient principal d’aquesta celebració.<br />

I aquesta també és la nit <strong>de</strong>ls panellets. Aquests també<br />

tenen un vincle molt estret amb la festa <strong>de</strong> Tots Sants, ja<br />

que eren una mena d’ofrena funerària que es feia a les<br />

tombes <strong>de</strong>ls morts i també eren els dolços que se servien<br />

en l’àpat que es feia <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la mort d’algú <strong>de</strong> la<br />

família.<br />

L’1 <strong>de</strong> novembre és el dia que molta gent aprofita per anar<br />

als cementiris i visitar les tombes <strong>de</strong>l familiars difunts. Antigament,<br />

aquest dia es feien sonar les campanes <strong>de</strong> totes<br />

les esglésies <strong>de</strong>l territori per fer saber a tothom que era<br />

moment <strong>de</strong> reclusió per recordar i pregar pels difunts.<br />

Enguany els alumnes <strong>de</strong> segon <strong>de</strong> Bat. van <strong>de</strong>cidir sortir<br />

al carrer a vendre castanyes per po<strong>de</strong>r recaptar diners per<br />

al viatge <strong>de</strong> fi <strong>de</strong> curs.<br />

Andrea i Albert<br />

Pàgina 23


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 24<br />

Fecu<br />

L’1 d’octubre es va celebrar a l’Skate Park a Calafell l’11è Festival <strong>de</strong> Cultures Urbanes, centrada<br />

en la cultura <strong>de</strong> l’skate i tot el món que l’envolta.<br />

Les inscripcions <strong>de</strong> la competició d’skate es van dur a terme a les <strong>de</strong>u <strong>de</strong>l matí; i, seguidament, van començar a fer ron<strong>de</strong>s<br />

entre els més petits, agrupats <strong>de</strong> quatre en quatre. Després, van competir les noies, i per acabar, ho van fer els més<br />

grans.<br />

A la tarda, hi havia programada una competició amb els finalistes que havien competit al matí. Els guanyadors van ser<br />

l’Albert Ferrer, en Miquel Parera, l’Aitor Copete i Ferran Rodriguez.<br />

Guanyadors -16 Guanyadors +16 Noies guanyadores<br />

1.Juanjo Sorauren 1.Pedro Vidal 1.Alba Besora<br />

2. Javi Rodríguez 2.Stanley Brasil 2. Anna Serret<br />

3. Sergio Rodríguez 3.Cristian Delgado 3.Monica Cartejosa<br />

4. Julen Cabrera 4. <strong>Mar</strong>c Calero 4. Claudia Coll<br />

Els guanyadors van ser premiats amb articles <strong>de</strong> roba i taules skate. La tenda Adrenalina (botiga on vénen material i roba<br />

especialitzada en aquest esport) va muntar un mercat, durant tot el dia, amb uns preus rebaixats.<br />

Per finalitzar, es van fer jocs <strong>de</strong> Petanca skate, agro bike, curses <strong>de</strong> sacs i batalles <strong>de</strong> kallos.<br />

Al final <strong>de</strong>l dia, els patinadors van homenatjar l’organitzador <strong>de</strong>l FECU, Andrés Fernan<strong>de</strong>z conegut com “Pumuky”, per<br />

tots els anys que ha <strong>de</strong>dicat a l’skate, tot fent possible que tots els joves <strong>de</strong>l municipi pugin patinar. Van fer-li entrega d’una<br />

taula amb fotos d’alguns moments especials.<br />

Andrea i <strong>Mar</strong>ina


Desconnecta't 43 / POBLE<br />

III TRIATLÓ CALAFELL<br />

El triatló és una prova multi esportiva que consta <strong>de</strong> tres segments que succeeixen sense<br />

pauses, que són, normalment i per aquest ordre: natació, ciclisme i cursa a peu. I dues<br />

transicions: una entre la natació i el ciclisme, i una altra entre el ciclisme i la cursa a peu,<br />

configurant el conjunt <strong>de</strong> totes aquestes parts com un tot.<br />

L’organitzador d’aquesta prova multi esportiva és el Club Esportiu Calafell.<br />

El passat diumenge, 25 <strong>de</strong> setembre, a partir <strong>de</strong> les<br />

8h. <strong>de</strong>l matí, es va celebrar la III Triatló <strong>de</strong> Calafell,<br />

que va comptar amb el rècord <strong>de</strong> 1.000 participants.<br />

En aquesta triatló, que es va <strong>de</strong>senvolupar a la platja<br />

<strong>de</strong> Segur <strong>de</strong> Calafell, els participants van competir en<br />

dues modalitats: Olímpica i Sprint. La categoria Sprint<br />

consta <strong>de</strong> 750 metres <strong>de</strong> natació, 20 km amb la bicicleta<br />

i 5km <strong>de</strong> cursa a peu. Pel que fa a la categoria<br />

Olímpica, la prova consta <strong>de</strong> 1.500 metres <strong>de</strong> natació,<br />

40km amb la bicicleta i 10km <strong>de</strong> cursa a peu. La<br />

prova començà a les 8:00 <strong>de</strong>l matí amb la modalitat<br />

Olímpica, i a continuació es donà el tret <strong>de</strong> sortida a<br />

la d’Sprint.<br />

El temps va acompanyar i va assistir-hi molta gent: més<br />

d’un centenar d’espectadors. La prova <strong>de</strong> natació es realitzà íntegrament al Port <strong>de</strong> Segur i, a continuació, es va realitzar<br />

la cursa <strong>de</strong> ciclisme (<strong>de</strong> l’estació <strong>de</strong> tren <strong>de</strong> Segur fins a Calafell 6 vega<strong>de</strong>s) i, finalment, es va fer la cursa a peu (<strong>de</strong>l Port<br />

<strong>de</strong> Segur fins a l’estany <strong>de</strong> Calafell 3 vega<strong>de</strong>s).<br />

El guanyador <strong>de</strong>l III Triatló <strong>de</strong> Calafell en categoria masculina va ser en Rodrigo Torres, <strong>de</strong>l Prat <strong>de</strong> Llobregat, amb un<br />

temps, en el 1r tram, <strong>de</strong> 10min i 57s, en el 2n, <strong>de</strong> 30min i 13s (és a dir, amb una velocitat <strong>de</strong> 39,71 km/h) i en el 3r, <strong>de</strong><br />

17min i 3s. En categoria femenina, va guanyar la Sheila Brillas, <strong>de</strong> Mataró, amb un temps d’11min 57s (1r tram), 34min<br />

46s (2n tram) i 21min 58s (3r tram).<br />

Chaimae i Ivàn<br />

Pàgina 25


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

PROJECTE EDUCADORES DE<br />

CARRER<br />

Porten ulleres <strong>de</strong> colors. Són dues i van caminant. Una és rossa, l’altra morena. Recorren els<br />

carrers <strong>de</strong> Calafell i porten pamflets, els reparteixen, s’asseuen als bancs...<br />

Es creuen les mira<strong>de</strong>s i <strong>de</strong> sobte...<br />

Hola, som les educadores <strong>de</strong> carrer!<br />

Les que? Però què sou? Mossos?<br />

No, no...<br />

I un altre diu:<br />

No tio! Són ‘’profes <strong>de</strong> carrer’’.<br />

Bé, som la Sònia i la Paloma.<br />

Les veuen, les miren... Elles passen i salu<strong>de</strong>n. Són creatives, els<br />

agrada la gent, els agrada el carrer, connectar, parlar, reflexionar<br />

i escoltar.<br />

Estan gairebé sempre a les tar<strong>de</strong>s, encara que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s, si cal,<br />

vénen al matí. Van, vénen, tornen, van a la plaça, al parc, a les<br />

pistes, hi són, organitzen activitats, orienten, acompanyen, parlen<br />

amb la gent, volen dinamitzar coses per l’expressió, l’esport, la<br />

poesia, el ‘’curro’’...<br />

A elles, els agrada gaudir, acompanyar-te, recolzar-te allà on vulguis anar, i...moltes més coses.<br />

Elles molt amables, ens han explicat en què consisteix el projecte Educadores <strong>de</strong> carrer, com pots arribar-hi a formar<br />

part...:<br />

1.Ens podríeu explicar en què consisteix el projecte educadores <strong>de</strong> carrer?<br />

Nosaltres estem dins el Projecte d’intervenció socioeducativa dins el medi Obert. Això vol dir que la nostra feina és<br />

conèixer quins recursos existeixen i qui es pot beneficiar, donar suport, acompanyar, escoltar.... Anem pel carrer i coneixem<br />

joves, els quals po<strong>de</strong>n fer ús, per una banda, <strong>de</strong>ls serveis que hi ha al voltant, ja sigui <strong>de</strong> formació, <strong>de</strong> caire social,<br />

<strong>de</strong> treball, etc; i per altra banda, ser un referent educatiu mòbil alhora que un pont per donar a conèixer els recursos existents<br />

que es <strong>de</strong>stinen per a vosaltres. D’aquesta manera, establim una comunicació més propera amb la qual es po<strong>de</strong>n<br />

nodrir unes necessitats que, d’una altra manera, potser no trobarien sortida.<br />

2.Tothom es pot <strong>de</strong>dicar a aquesta feina o has d’estudiar alguna cosa en concret?<br />

Per po<strong>de</strong>r ser educador/a <strong>de</strong> carrer, és important haver fet una formació dins <strong>de</strong>l camp socioeducatiu com per exemple:<br />

Educació social, Pedagogia, Psicologia... i d’altres branques relaciona<strong>de</strong>s.<br />

Per altra banda, també el Cicle <strong>de</strong> grau superior d’integració social.<br />

Pàgina 26


3.Fa uns dies, veu venir a l’institut a repartir menjar, quina en va ser la causa?<br />

Desconnecta't 43 / POBLE<br />

Vam venir a repartir menjar perquè era el dia mundial <strong>de</strong> l’alimentació saludable. Des <strong>de</strong> Joventut, creiem important fer<br />

incís en l’alimentació saludable entre el joves, ja que existeixen mancances d’hàbits saludables, portant un exemple <strong>de</strong><br />

les possibilitats alimentàries que hi ha, encomanar els colors, sabors, olors d’una bona alimentació saludable.<br />

4.Per qui treballeu? És un treball per sempre o temporal?<br />

Treballem dins <strong>de</strong> la Regidoria <strong>de</strong> joventut en el projecte “Intervenció socioeducativa en el medi obert”, amb una durada<br />

<strong>de</strong> 6 mesos i , <strong>de</strong>sprés, anem canviant i anem a un altre poble i d’altres vindran a Calafell.<br />

5.Alguna cosa més per explicar?<br />

Dir-vos que estem encanta<strong>de</strong>s amb l’acollida que estem tenint per part <strong>de</strong> tothom: joves, equip, regidories, casal jove,<br />

centres educatius, carrer... i animar-vos a ser partícips/actius <strong>de</strong>l projecte:<br />

a.Aula d’estudi: dilluns 17.30 a 19.30 al Casal jove.<br />

b.Assessorament i orientació: dilluns <strong>de</strong> 19.30 a 20.30 al Casal jove<br />

c.Dimecres que<strong>de</strong>m: dimecres <strong>de</strong> 17.30a 19.30 a l’aula <strong>de</strong> baix <strong>de</strong> la biblioteca <strong>de</strong> Segur <strong>de</strong> Calafell.<br />

d.Revista INFOJOVE: volem els vostres articles amb la vostra visió <strong>de</strong>l món, fotografies, art, referències <strong>de</strong> pelis, música,<br />

llibres, sèries, concerts, consells, on a anar <strong>de</strong> vacances... Creativitat!! (envieu a: educadorscarrer@calafell.org)<br />

e.Facebook: educadores carrer. Trobareu links d’informació interessant, ofertes <strong>de</strong> feina, cursos, activitats. També volem<br />

que sigui una via alternativa on rebre els vostres dubtes i preguntes.<br />

f.Carrer!!! Ens trobareu per Calafell i Segur. No dubteu a saludar-nos, apropar-vos i preguntar-nos allò que necessiteu...<br />

Intentarem trobar la resposta! Som la Sònia i la Paloma.<br />

Volem agrair-vos molt la vostra col•laboració en l’edició d’aquest número!!<br />

Chaimae i Ivàn<br />

Pàgina 27


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 28<br />

Enquesta Desconnecta’t<br />

Aquest any, com <strong>de</strong> costum, els redactors <strong>de</strong> la revista han realitza una enquesta per als<br />

alumnes <strong>de</strong> tots els cursos <strong>de</strong>l centre per tal <strong>de</strong> saber la viabilitat <strong>de</strong> la nostra revista.<br />

Veiem que la revista agrada bastant i que pocs alumnes<br />

opinen el contrari; tot i així, veiem una gran diferència entre<br />

les tres primeres barres i les dues darreres.<br />

La majoria <strong>de</strong> l’alumnat és responsable i es mostra interessat<br />

pel treball <strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> la revista, fet que <strong>de</strong>mostra<br />

aquesta gràfica, ja que la major part <strong>de</strong> l’alumnat porta la<br />

revista a casa.<br />

Sorti<strong>de</strong>s és la secció que més agrada. Observem que els<br />

temes relacionats amb Calafell no semblen prou interessants,<br />

i els +++ i les entrevistes ocupen un lloc <strong>de</strong>stacat<br />

d’interès.<br />

Els avis <strong>de</strong>l nostre alumnat no són uns grans seguidors<br />

<strong>de</strong>l Desconnecta’t. Malgrat que hi ha molts alumnes que<br />

ens diuen que a casa no la llegeix ningú, cal <strong>de</strong>stacar que<br />

molts pares i germans sí que la llegeixen.


Un 54 % <strong>de</strong> l’alumnat enquestat no conserva cap exemplar<br />

<strong>de</strong> la revista. Molt malament. Un 18 % els conserva tots; i<br />

l’altre restant tan sols en conserven alguns.<br />

El 46% <strong>de</strong> l’alumnat enquestat prefereix veure la revista tant<br />

en paper com en format digital. Alguns alumnes enquestats<br />

van proposar el format digital com a mèto<strong>de</strong> d’estalvi <strong>de</strong> paper<br />

i tinta; però, com està passant amb els llibres digitals,<br />

l’essència <strong>de</strong>l que és una revista quedaria fulminat.<br />

Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />

Éxit! Un 68% <strong>de</strong>ls i les alumnes enquesta<strong>de</strong>s vol que la<br />

revista segueixi entre nosaltres. També n’hi ha d’altres,<br />

una minoria, que els és igual, i tan sols un 4% no la vol<br />

ni veure...<br />

Tot i que el 89% <strong>de</strong>ls alumnes enquestat <strong>de</strong>sconeixen si hi<br />

ha altres centres amb revista pròpia, sabem que no som<br />

els únics que en tenim una. Hi ha altres centres on sí que<br />

imprimeixen una revista (Ernest Lluch <strong>de</strong> Cunit, l’Arboç...)<br />

Rocio i Valeria<br />

Pàgina 29


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 30<br />

En<strong>de</strong>vinalles<br />

1.Malgrat m’arrossegui per terra.et segueixo per tot arreu.<br />

Dissortada vida, la meva!Sempre a sota <strong>de</strong>ls teus peus!<br />

2. Neix, creix i mor en un dia.<br />

3.Què és allò que no es pot anomenar sense rompre-ho?<br />

4.Qué és el que es troba<br />

en un mes, una vegada<br />

en una setmana, una vegada<br />

en un minut,<br />

i dues vega<strong>de</strong>s en un moment?<br />

5. Quanta terra hi ha en un forat <strong>de</strong> un metre <strong>de</strong> llarg per<br />

un metre d’amplada i un metre <strong>de</strong> profunditat?<br />

6. Alguns mesos tenen 31 dies, altres només 30. Quants<br />

tenen 28 dies?<br />

7.Quants cops podries restar-li el numero 1 <strong>de</strong>l numero<br />

1111 ?<br />

8. Que es pot portar en una butxaca trencada i no<br />

perdre’l?<br />

9.Joan triga una hora i mitja en recórrer un circuit en un<br />

sentit horari, però quan fa el mateix camí en sentit contrari<br />

només en triga 90. A què es <strong>de</strong>u aquesta diferència?<br />

10. Quina és la planta que camina?<br />

11. Quina cosa és, que si la tinc, no té la dono, si no la<br />

tinc, sí te la dono?<br />

12. Destrueix castells, erosiona les roques, cura les feri<strong>de</strong>s<br />

i mata l’home.<br />

1. L’ombra<br />

2. Sol<br />

3. El silenci<br />

4. La lletra m<br />

5. És un forat, no té terra<br />

6. Tots<br />

7. Un cop<br />

8. Un forat<br />

9. No hi ha diferència. Una hora i mitja és igual a noranta<br />

minuts.<br />

10. La <strong>de</strong>l peu<br />

11. La Raó<br />

12. El temps<br />

RESPOSTES<br />

<strong>Mar</strong>ina i Andrea


Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />

English corner<br />

We’re Iván and Selina and we’re in the 4th year of secondary school. Not long ago, we took a<br />

short trip to New York and we are going to tell you what we did during those two won<strong>de</strong>rful<br />

First day: In the morning, we took the airplane at the Barcelona<br />

airport and arrived at our <strong>de</strong>stination at about 1.00 PM.<br />

When we arrived to the hotel, we left our luggage in our<br />

rooms and went directly to the city centre to have something<br />

to eat. Walking along the streets of NY we went past<br />

Wall Street, one of the most important global financial<br />

centres. We also went past the Statue of Liberty<br />

and the World Tra<strong>de</strong> Centre, where we could see the<br />

remains of the twin towers. Later, we also saw the Brooklyn<br />

Bridge, which joins Manhattan with Brooklyn.<br />

Second day: We got up early because we wanted to see most<br />

of the tourist attractions. Therefore, we had breakfast and,<br />

after that, we went directly to Madison Square Gar<strong>de</strong>n<br />

to watch a Lakers game that turned out to be amazing!<br />

When we were going back, on the way to the hotel, we<br />

stopped to see the Clinton Castle in South Manhattan,<br />

but we could not go in because we didn´t have enough time.<br />

The White House in Washington, the place where the<br />

US Presi<strong>de</strong>nts do their work, is also great and amazing. As<br />

we ma<strong>de</strong> the most of the day, we arrived very late at the hotel.<br />

Generally speaking, we had an interesting and exciting cultural<br />

trip in which we saw lots of the most famous monuments<br />

of NY and, of course, we took many photos. We learned a<br />

lot of things and we strongly recommend you to visit NY.<br />

NEW YORK WORDSEARCH<br />

After looking for the words of the text in black, you can<br />

search it in the wordsearch.<br />

Iván i Selina<br />

Pàgina 31


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 32<br />

Horòscop<br />

Aries . 21/03 al 20/04<br />

Amistat: Encara que sigui el teu amic, no siguis tan bo i atreveix-te a treure el caràcter i dir-li<br />

les coses clares!<br />

Amor: Cuida el que tens o pot ser algú t’ho prengui. Així que, espavila!<br />

Vigila amb: La teva dieta, pot ser que t’enduguis una sorpresa amb la balança...<br />

Personal: De cara a l’hivern, sigues una mica més pilota amb la teva família, potser notis una<br />

millora en els regals <strong>de</strong> Nadal...<br />

Taure. 21/04 al 21/05<br />

Amistat: Tens uns amics que no te’ls mereixes, ja que mai fas res per ells. Podries començar a<br />

fer-ho: millor tard que mai!<br />

Amor: Coneixeràs algú que et remourà perdins; et farà sentir especial, però no te’n fiïs molt, ja<br />

que mai se sap què podria passar.<br />

Vigila amb: La roba que portes, <strong>de</strong> cara a l’hivern podries renovar l’armari (que ja toca, eh?).<br />

Personal: Deixa <strong>de</strong> pensar en els teus mons <strong>de</strong> yupi, concentrat una mica, és pel teu bé.<br />

Geminis. 22/05 al 21/06<br />

Amistat: Tornaràs a veure un amic que no veies <strong>de</strong>s <strong>de</strong> feia molt <strong>de</strong> temps.<br />

Amor: Si tens nuvi/a tot t’anirà genial: aquest és el teu mes <strong>de</strong> l’amor, aprofita’l!<br />

Vigila amb: les hamburgueses <strong>de</strong>l McDonals, no n’abusis.<br />

Personal: Comença a posar-te pantalons llargs si no vols agafar un bon refredat.<br />

Lleó. 24/07 al 23/08<br />

Amistat: Pot ser que t’enduguis una traïció per part d’algú <strong>de</strong> confiança: podria ser el moment<br />

<strong>de</strong> canviar d’amics.<br />

Amor: No pateixis si encara no has trobat algú especial, potser el trobes quan menys t’ho esperis...<br />

Vigila amb:Creure’t que ets el Frank <strong>de</strong> la Jungla.<br />

Personal: Comença a tallar-te aquests cabells, si no vols que et confonguin amb en Tarzán<br />

Balança. 24/09 al 23/10<br />

Amistat: Els teus amics són qui millor et coneixen: els hauries <strong>de</strong> fer cas, oi?<br />

Amor: És el moment <strong>de</strong> llençar-te al noi/noia que t’agrada: aquest és el mes.<br />

Vigila amb: Posar-te massa colònia, podries intoxicar algú<br />

Personal: Estar massa hores davant l’ordinador.


Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />

Sagitari. 23/11 al 21/12<br />

Amistat: Coneixeràs gent nova, però recorda els antic amics: són qui sempre han estat al<br />

teu costat.<br />

Amor: Aquest mes serà una mica <strong>de</strong>sastrós ja que si tens parella us barallareu, i si no en<br />

tens, no en busquis perquè no és el teu mes.<br />

Vigila amb: No contestis tan...<br />

Personal: Renta’t les <strong>de</strong>nt més sovint.<br />

Aquari. 20/01 al 18/02<br />

Amistat: No et <strong>de</strong>ixis influir per noves i antigues amistats: sigues i pensa per tu mateix/a.<br />

Amor: Aquest mes, la teva parella (si en tens) et sorprendrà, per fi (fa molt <strong>de</strong> temps que no<br />

ho fa, oi?)<br />

Vigila amb: la brioixeria industrial!! però és que està tan bona...<br />

Personal: T’hauries <strong>de</strong> comprar més roba interior, pot ser que la necessitis.<br />

Cranc. 22 /06 al 23 /07<br />

Amistat: Aquest mes podries sortir més amb els amics, no? Fa massa temps que ets tancat<br />

a casa...<br />

Amor: Potser que li <strong>de</strong>mostris que és important...<br />

Vigila amb: El Red bull, no surtis pas volant...<br />

Personal: Millora la lletra, els professors no t’entenen...<br />

Verge. 24/08 al 23/09<br />

Amistat: No et preocupis tant per tu i pensa més amb els altres.<br />

Amor: Utilitza les teves armes <strong>de</strong> seducció, potser et sorprèn el que es pot aconseguir.<br />

Vigila amb:El que duus a l’<strong>INS</strong>, pot ser que et prenguin pel que no ets.<br />

Personal: Intenta ser una mica més discret/a, últimament se’t sent massa...<br />

Escorpí. 24/10 al 22/11<br />

Amistat: Tindràs un mal rotllo amb algú, però és tot culpa seva, no et preocupis...<br />

Amor: Si no et llances ja, la persona que t’agrada buscarà altres solucions...<br />

Vigila amb: Gastar-te els diners inútilment, sembla que tinguis un forat a les butxaques!<br />

Personal: Canvia el teu look, fa massa temps <strong>de</strong> l’última vegada...<br />

Capricorn. 22/12 al 19/01<br />

Amistat: Ets massa bo, podries sortir-ne escaldat.<br />

Amor: Assegurat que la persona que has trobat, és l’a<strong>de</strong>quada... i com ho pots saber??<br />

Vigila amb: El teu comportament... fas enfadar massa l’Artur Valbuena<br />

Personal: Posa’t les piles ja, aquest cop no et servirà estudiar l’últim dia...<br />

Peixos. 22/02 al 20/03<br />

Amistat: Tot anirà be, tot a lloc: amics, enemics... tots segueixen igual.<br />

Amor: Si no tens parella... comença a buscar-ne una. Ja toca, no?<br />

Vigila amb: el Facebook, no tothom sembla ser qui és...<br />

Personal: Et tallaran els cabells d’una forma que no t’agradarà gens... pensa-t’ho bé quan<br />

vagis a la perruquera o perruquer!!!<br />

Anna i Anna.<br />

Pàgina 33


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

-L’Àlex, va preguntar als seus pares: ‘<strong>Mar</strong>e, si jo sóc petit i tinc por a la nit i vosaltres que sou grans i no teniu por, per<br />

què jo dormo sol, i vosaltres dormiu junts?<br />

-La Sara estava amb la seva mare i amb la seva tieta en una tenda. La nena portava un xumet i una dona li va dir: ‘Tan<br />

gran i amb xumet!’. Llavors la Sara li va contestar: ‘Jo em fico amb els que els grans es fiquen a la boca?’.<br />

- Un dia Uriel estava amb els seus pares a la terrassa <strong>de</strong>l bar que ells tenen i, sense venir al cas, Uriel va dir al seu pare:<br />

«Pare, cal comprar uns collons, que la mama diu que no tens».<br />

- Patricia es va perdre un dia en un centre comercial, es va acostar a un guàrdia <strong>de</strong> seguretat i li va dir: «Perdoni, s'han<br />

perdut els meus pares». I ell li va preguntar: «¿No t'hauràs perdut tu?». I Patricia va contestar: «No, no, jo estava veient<br />

les joguines».<br />

- Aquesta és una nota que Cristina els va <strong>de</strong>ixar als seus pares un dia que la van castigar:<br />

«Estimats pares:<br />

Me'n vaig <strong>de</strong> casa perquè no em mereixo viure aquí.<br />

Un petó, Cristina.<br />

Sóc al garatge, adéu ».<br />

- Christian havia fet una mala passada i la seva mare el va renyar: «Christian, per a què tens el cap?" I ell va contestar:<br />

«Per separar les dues orelles».<br />

- Estava Almu<strong>de</strong>na jugant i la seva mare estava estirada al sofà veient la tele quan van trucar a la porta. La seva mare li<br />

va dir: «Almun<strong>de</strong>na, obre, que és el teu pare». I Almu<strong>de</strong>na li va contestar: «Obre tu, que és el teu marit».<br />

Pàgina 34<br />

Chaimae i Ivàn


SUDOKU:<br />

ENIGMES MATEMÀTICS:<br />

-El nombre 1000<br />

Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />

Jocs matemàtics<br />

Aconsegueix el nombre 1000 fent servir vuit vuits (es pot fer <strong>de</strong> dues formes diferents).<br />

-Un problema d’edats<br />

En Joan és més vell que en Juli. En Juli és més jove que la Roser i la Roser és més jove que en Joan.<br />

Quin <strong>de</strong>ls tres és el més vell?<br />

Quin <strong>de</strong>ls tres és el més jove?<br />

-Un problema <strong>de</strong> família<br />

Dues mares i tres filles surten a passejar diàriament amb tres barrets. Cada una porta barret i cap queda sense<br />

barret. Com és possible?<br />

Nombre 1000:888+88+8+8+8=1000 ; (8888-888):8=1000<br />

Problema d’edats:Joan és el més gran,<strong>de</strong>sprés va la Roser i el més petit<br />

és el Juli.<br />

Problema <strong>de</strong> familia:Són tres persones,l’àvia,la seva filla i la seva nèta.<br />

Dídac i Sara<br />

Pàgina 35


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Grave Encounters<br />

En aquest article hem <strong>de</strong>cidit presentar una ressenya <strong>de</strong> l’exitosa pel.lícula Grave Encounters<br />

on veurem tota mena <strong>de</strong> representacions paranormals, dirigida per Colin Minihan i<br />

Stuart Ortiz.<br />

Grave encounters narra la història d’un reality show que presenta en Plot Lance Preston, acompanyat per la seva tripulació<br />

(Grave encounters) i per Sasha, experta en fets paranormals.<br />

Collingwood (el lloc on han <strong>de</strong> passar la nit) era antigament un hospital psiquiàtric on un conegut metge realitzava experiments<br />

poc ètics i lobotomies als pacients.<br />

Passada la tarda, en Plot i el seu equip van inspeccionant l’edifici i amb una càmera graven els fets que es van es<strong>de</strong>venint.<br />

Al llarg <strong>de</strong> la pel•lícula, s’aniran manifestant una sèrie d’espectres no molt amigables, que es revelaran contra els<br />

components <strong>de</strong>l grup provocant-los un shock o una mort segura.<br />

Aconseguirà sobreviure algú?<br />

FITXA TÈCNICA:<br />

Títol :Grave Encounters .<br />

Actors: Sean Rogerson, Juan Riedinger, Ashleig Gryzko,<br />

Mackenzie Gray, Merwin Mon<strong>de</strong>sir.<br />

Categories: Terror, suspens i sobrenatural.<br />

Data d’estrena a Espanya:16.3.12<br />

-Itàlia:7.10.11<br />

-USA:25.8.11<br />

Duració: 95 minuts.<br />

Director:The Vicios brothers(nom artistíc)<br />

-Colin Minihan y Stuart Ortiz.<br />

Disponible: En 3D I 2D.<br />

Opinió personal: Creiem que és una pel·lícula bastant<br />

misteriosa i impactant; per això la recomanen a aquella<br />

gent a qui li agradi passar una mica <strong>de</strong> por a la gran<br />

pantalla. Ens sembla una pel·lícula bastant interessant,<br />

ja que està basada en fets reals.<br />

Pàgina 36<br />

Valeria y Rocio


Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />

Ohhh Jennifer, em tunejaré el<br />

cotxe per tu!!!<br />

Els Catarres són un grup <strong>de</strong> música en català d’estil pop-folk. Els seus components són Èric<br />

Vergés i Jan Riera, d’Aiguafreda i Roser Cruells, <strong>de</strong> Centelles. Amb la cançó Jennifer han saltat<br />

a la fama aquest mateix estiu, 2011. En aquest apartat trobareu informació d’aquest grup.<br />

El grup es va formar a finals <strong>de</strong> 2010 i va saltar a la fama el<br />

2011 amb Jennifer, una peculiar cançó que parla <strong>de</strong> l’amor<br />

prohibit entre un patriota català i una ‘choni’ <strong>de</strong> Castefa.<br />

El juny <strong>de</strong>l 2011, el ví<strong>de</strong>o <strong>de</strong> la cançó arribava a les 200<br />

mil visites al YouTube, i al setembre es va acostar a les<br />

800 mil.<br />

A començaments d’octubre va arribar al milió <strong>de</strong> reproduccions<br />

i va rebre multitud <strong>de</strong> versions, entre les quals una<br />

altra peculiar cançó anomenada Montserrat.<br />

El seu primer grup <strong>de</strong> cançons va estar disponible exclusivament<br />

a Internet. Van manifestar que si mai firmaven un<br />

contracte amb una discogràfica seria amb la condició <strong>de</strong><br />

po<strong>de</strong>r continuar oferint la seva música a la xarxa gratuïtament.<br />

El 29 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 2011 ha sortit a la venda el seu primer<br />

àlbum amb 12 temes, quatre d’ells inèdits.<br />

El disc és a la venda en botigues especialitza<strong>de</strong>s, tot i que<br />

les cançons es po<strong>de</strong>n trobar gratuïtament a Internet.<br />

La cançó Jennifer és la més coneguda <strong>de</strong> la formació; ha<br />

es<strong>de</strong>vingut la cançó <strong>de</strong> l’estiu a tot Catalunya i ha estat<br />

versionada infinitat <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s. Aquesta tracta d’un noi català<br />

(molt català!) que s’enamora d’una ‘choni’ <strong>de</strong> Castefa<br />

(Castell<strong>de</strong>fels). Hi po<strong>de</strong>m trobar versos on es diu:<br />

Jo que sempre he <strong>de</strong>fensat els productes <strong>de</strong> la terra,<br />

ara m’he enamorat d’una ‘choni’ <strong>de</strong> Castefa<br />

Ohhh Jennifer,em tunejaré el cotxe per tu,<br />

ooohh Jennifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,<br />

i lluitarem pel nostre amor prohibit<br />

uooohh Jennifer.<br />

D’aquesta cançó, també se n’ha fet una contra, Montserrat,<br />

realitzada per un equip <strong>de</strong> Ràdio Flaixbac, i parla d’un<br />

home espanyol (molt espanyol!) que s’enamora d’una catalana.<br />

I diu:<br />

Yo siempre voy cara al sol con la mano levantada<br />

Y ahora me he quedado pillado <strong>de</strong> una pija catalana<br />

Oh Montserrat, me haré ‘anxaneta’ por ti.<br />

Oh Montserrat, me tragaré el nuevo programa <strong>de</strong>l Cuní<br />

Lucharemos por nuestro amor charnego. Oh Montserrat.<br />

Si voleu assistir al seu pròxim concert:<br />

27 DE GENER DE 2012 - L’HOSPITALET DE LLOBRE-<br />

GAT<br />

Sala Barra<strong>de</strong>s<br />

L’entrada és lliure!<br />

<strong>Mar</strong>c i Gisela<br />

Pàgina 37


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 38<br />

Busca en aquesta sopa <strong>de</strong> lletres el nom <strong>de</strong> 10 rius que es troben a Espanya.<br />

Podràs trobar-los? Po<strong>de</strong>n estar en totes direccions.<br />

Andrea i Albert


DOFI: Sociable, amistós, feliç, alegre.<br />

OS: Amorós, romàntic, sensible, fi<strong>de</strong>l.<br />

CANGUR: Nerviós, inquiet, extravertit, esbojarrat.<br />

ELEFANT: Intel.ligent, tranquil, constant, treballador.<br />

LLORO: Actiu, original, divertit, content.<br />

1r ESO NOIS NOIES<br />

Dofí Rubén Sanz Ester Campillo<br />

Os Joel Sebastian Nerea Montero<br />

Cangur Ian Reverte Judit Balaguer<br />

Elefant Pol Solé Zoe Gallardo<br />

Lloro Eric Zamora Rita Gausachs<br />

2n ESO NOIS NOIES<br />

Dofí Álex Rodríguez Clara Vicioso<br />

Os Borja Alonso Nerea Gómez<br />

Cangur Rossend Suau Zamira H.<br />

Elefant Jordi Nebot Cristina Pujol<br />

Lloro Jan Cabrer Valentina G.<br />

3r ESO NOIS NOIES<br />

Dofí Óscar Díez Claudia R.<br />

Os Daniel Somé Alexandra L.<br />

Cangur Eric Murillo Adriana Ibáñez<br />

Elefant Jorge Vergara Júlia Pallarés<br />

Lloro Aleix Miquel Zais <strong>Mar</strong>cos<br />

Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />

Els +++<br />

4t ESO NOIS NOIES<br />

Dofí Andreu Piqué Sara Ros<br />

Os Max Vicioso Andrea Ameijei.<br />

Cangur Manel Monge Anna Rovira<br />

Elefant Mohamed Ali Meritxell Mora<br />

Lloro Julen Cabrera Sara Blanch<br />

1r BATX NOIS NOIES<br />

Dofí Ferran Mañé Esther Rastr.<br />

Os Nan Lin Tanit C.<br />

Cangur Sergi Palau Nuria Ollonarte<br />

Elefant Ivan Fernan<strong>de</strong>z Irene Monton<br />

Lloro Fran <strong>Mar</strong>tín Laura Galan<br />

2n BATX NOIS NOIES<br />

Dofí Edgar Caballe. Montse V.<br />

Os Roger Bayerri <strong>Mar</strong>ina Prat<br />

Cangur Breno Souto Laura R.<br />

Elefant Angel Supervia Tania Miró<br />

Lloro Alex Amor Magdala Ojer<br />

Janet i Sergio<br />

Pàgina 39


InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />

Pàgina 40<br />

Troba les 7 diferències<br />

Andrea i <strong>Mar</strong>ina


Editors : Rubén Fortuny i Artur Valbuena<br />

Desconnecta't 43<br />

Redactors : Dídac Alpuente, Andrea Amijeiras, Sara Blanch, Lídia Burrueco, Rocio Cantero,<br />

<strong>Mar</strong>ina Castro, Chaimae El Bakouri, Anna Gamonal, Selina Hérzog, Janet Julià, <strong>Mar</strong>c<br />

Junyent, Bahija Khouyi, Ivan León, Valeria Macías, Andrea Pacheco, Sergio Rodríguez,<br />

Ivan Romeu, Anna Rovira, Gisela Sánchez i Albert Sánchez.<br />

Disseny <strong>de</strong> portada : Andrea Amijeiras i <strong>Mar</strong>ina Castro<br />

Agraïments: A totes i a<br />

tots les/els que feu possible<br />

l’edició d’aquesta<br />

revista. Especialment a<br />

totes aquelles persones<br />

que ens han cedit el seu<br />

temps per a realitzar les<br />

entrevistes i articles i a<br />

l’Equip directiu <strong>de</strong>l centre.<br />

I a l’AMPA per ajudar-nos<br />

en la impressió d’aquesta<br />

revista!<br />

Gràcies!<br />

Calafell, <strong>de</strong>sembre 2011<br />

EQUIP DESCONNECTA’T


Ja veig que algú s’indigna.<br />

Perdonin, aquestes i<strong>de</strong>es et<br />

vénen al cap quan vius en<br />

un món on sempre reben els<br />

mateixos<br />

Montserrat Roig

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!