You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
ÍNDEX<br />
<strong>INS</strong>TITUT<br />
1. Editorial<br />
2. Sorti<strong>de</strong>s<br />
5. Delegats<br />
6. Lliguetes esportives<br />
8. Entrevista a l’AMPA<br />
9. Nous professors<br />
10. Departament <strong>de</strong> Llengua Castellana<br />
12. Exalumne<br />
13. Expofessor/a<br />
14. Entrevista Leo Silva<br />
16. Hoquei (C.P.C)<br />
18. Escoles Ver<strong>de</strong>s<br />
19. Exposició Febre <strong>de</strong>l divendres nit<br />
20. Cáritas<br />
21. Manifest contra la Violència <strong>de</strong> gènere<br />
22. La <strong>Mar</strong>ató <strong>de</strong> TV3<br />
23. La Castanyada<br />
POBLE<br />
24. FECU<br />
25. III Triatló Calafell<br />
26. Projecte educadores <strong>de</strong> carrer<br />
ENTRETENIMENTS<br />
28. Enquesta Desconnecta’t<br />
30. En<strong>de</strong>vinalles<br />
31. English Corner<br />
32. Horòscop<br />
34. Frases curioses <strong>de</strong> nens<br />
35. Jocs matemàtics<br />
36. Grave Encounters<br />
37. Jennifer<br />
38. Sopa <strong>de</strong> rius<br />
39. Els +++<br />
40. Les 7 diferències
Quina vergonya!<br />
Editorial<br />
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
Enguany, l’<strong>INS</strong> <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> fa 25 anys. Déu ni do, en són molts. Permeteu-nos que <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Desconnecta’t<br />
no celebrem tan efusivament aquest aniversari... Encara no sabem si podrem publicar la nostra revista<br />
els dos trimestres restants. Els motius? Falta <strong>de</strong> diners, falta <strong>de</strong> subvencionadors, falta <strong>de</strong>... tot. Com<br />
passa a Catalunya, a Espanya, a Europa... al món.<br />
I això no és tot... ens estem carregant el planeta i els màxims emissors <strong>de</strong> gasos (els Estats Units, la<br />
Xina, l’Índia i el Canadà) ens pretenen tranquil•litzar dient-nos que a partir <strong>de</strong>l 2015 ja en parlarem...<br />
Quina vergonya!<br />
I això no és tot... retalla<strong>de</strong>s sanitàries, retalla<strong>de</strong>s en l’ensenyament, retalla<strong>de</strong>s a dojo d’un govern que<br />
rep un recolzament majoritari <strong>de</strong> la població en unes eleccions. Retalla<strong>de</strong>s que només afecten els <strong>de</strong><br />
sempre: els treballadors. I aquells que ens roben els diners campen tranquil•lament... i a sobre pretenen<br />
treure’ns d’una crisi que ells mateixos i ells únicament han provocat. Com pot treure’ns <strong>de</strong> la crisi<br />
algú que no l’està patint? Com pot anar bé l’Ensenyament públic si els màxims representants polítics<br />
d’aquest país porten els seus fills a escoles NO públiques? Quina vergonya!<br />
I al Desconnecta’t, què hi po<strong>de</strong>u trobar? La vida <strong>de</strong>l centre, <strong>de</strong>l poble, <strong>de</strong>ls nostres alumnes, <strong>de</strong>l professorat...<br />
Sorti<strong>de</strong>s, entrevistes, entreteniments, enquestes, recomanacions cinematogràfiques... Seran<br />
els actuals alumnes l’última generació <strong>de</strong> reporters <strong>de</strong> la revista? Si quan us donin les notes <strong>de</strong>l segon<br />
trimestre trobeu a faltar alguna cosa...<br />
Artur Valbuena i Rubén Fortuny<br />
Pàgina 1
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Caminada esmorzar saludable a La Cantera<br />
Els alumnes que cursen 1r ESO es van encaminar cap a<br />
la Cantera amb el pròposit <strong>de</strong> passar un dia saludable fent<br />
esport i esmorzar sa; aquesta activitat fou organitzada pel<br />
Departament d’Educació Física. Els alumnes guanyadors<br />
<strong>de</strong> l’esmorzar saludable van ser la Lucia, la Rita, la Judit,<br />
la <strong>Mar</strong>ta i l’Esther. Els professors, aprofitant la festa <strong>de</strong> la<br />
castanyada, van dur castanyes per als alumnes.<br />
Sortida als voltants <strong>de</strong> l’<strong>INS</strong><br />
Com cada any, els alumnes <strong>de</strong> 1r d’ESO, fan una inspecció<br />
científica als voltants <strong>de</strong> l’institut organitzada pel<br />
Departament <strong>de</strong> Ciències aquest passat 11 d’ octubre.<br />
Pàgina 2<br />
Sorti<strong>de</strong>s!<br />
Sortida Jardineria Vives<br />
El passat 11 <strong>de</strong> novembre, els alumnes <strong>de</strong> 1r d’ESO,<br />
van anar a la Jardineria Vives amb en Josep Manel,<br />
<strong>de</strong> Ciències. Van visitar aquesta jardineria situada a<br />
pocs metres <strong>de</strong> l’institut en horari escolar. La sortida<br />
va durar aproximadament una hora i van conèixer diferents<br />
tipus <strong>de</strong> plantes i el nom culte <strong>de</strong>l qual provenen.<br />
A més, van observar tot tipus <strong>de</strong> vegetació i les<br />
diferents tipus <strong>de</strong> llavors.
Sortida a l’ermita <strong>de</strong> Sant Miquel<br />
Com cada any, els alumnes <strong>de</strong> 2n d’ESO van anar a l’ermita<br />
<strong>de</strong> Sant Miquel, <strong>de</strong> la mà <strong>de</strong>l Departament d’Educació Física,<br />
el 29 <strong>de</strong> novembre, i no pas el 22 com estava programada<br />
per culpa <strong>de</strong> les condicions metereològiques.<br />
En arribar a l’ermita <strong>de</strong> Sant Miquel, van visitar-la, i tot seguit<br />
van esmorzar. Els alumnes van fer una sèrie d’activitats<br />
que consistien en <strong>de</strong>splaçar-se en grups amb l’ajuda <strong>de</strong><br />
una brúixola i tornar a l’institut.<br />
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
Sortida a Santa Oliva<br />
Com cada any, aquest primer trimestre, els alumnes<br />
<strong>de</strong> 3r d’ESO van anar a Santa Oliva. En principi, la<br />
sortida incloïa activitats d’Educació Física i Tecnologia,<br />
però pel mal temps només es van realitzar les<br />
<strong>de</strong> tecnologia. Finalment van fer la sortida el 24 <strong>de</strong><br />
novembre. L’activitat va començar tot fent un dossier<br />
i tot seguit van esmorzar. Més tard, van anar a veure<br />
la fàbrica <strong>de</strong>ls germans Boada. Allí, van fer els tàngrams<br />
amb rajoles. Per culpa <strong>de</strong>l mal temps, van haver<br />
<strong>de</strong> tornar abans d’hora i es van haver <strong>de</strong> quedar a<br />
l’institut fins a la fi <strong>de</strong> l’horari establert.<br />
Sortida al Parc eòlic <strong>de</strong> Trucafort<br />
El Departament <strong>de</strong> Tecnologia va organitzar una sortida<br />
al Parc eòlic <strong>de</strong> Trucafort.<br />
Després d’una bona caminada en un dia boirós, van<br />
arribar al seu objectiu i van po<strong>de</strong>r veure <strong>de</strong> ben a prop<br />
els aerogeneradors.<br />
Un cop acabada la visita al Parc, van anar a menjar a<br />
Flix abans <strong>de</strong> tornar cap a l’institut.<br />
Pàgina 3
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Teatre Fèlix i Galatea<br />
Els alumnes <strong>de</strong> 1r <strong>de</strong> batxillerat, gràcies al Departament<br />
<strong>de</strong> Castellà, van anar a Tarragona a veure l’obra<br />
<strong>de</strong> teatre Fèlix i Galatea a l’auditori Caixa Tarragona.<br />
Fèlix és el guarda <strong>de</strong> seguretat d’una biblioteca. Galatea<br />
és la bibliotecària apassionada per la poesia.<br />
A través <strong>de</strong> la poesía s’enamoren. Aquesta obra és<br />
l’adaptació <strong>de</strong> Antologia <strong>de</strong> la poesia castellana/espanyola<br />
<strong>de</strong> 1r <strong>de</strong> batxillerat, a través d’una obra <strong>de</strong><br />
teatre. És una manera <strong>de</strong> fer més amena la poesia<br />
per als joves ja que no és un relat típic <strong>de</strong> poesia,<br />
sinó que l’argument és perfecte per introduir poesies<br />
d’aquesta antologia. Es van sentir poemes <strong>de</strong> Góngora,<br />
Machado, Lope <strong>de</strong> Vega, Pedro Salinas...<br />
Coneixement entorn geològic CTMA<br />
Els alumnes <strong>de</strong> 1r i 2n van anar a estudiar<br />
l’entorn geològic, la flora i la fauna <strong>de</strong> Calafell.<br />
Els professors que els van acompanyar van ser<br />
en Ramon Solís i en Josep Manel Álvarez <strong>de</strong><br />
Biologia.<br />
Pàgina 4<br />
SNORKEL CAP SALOU<br />
Els alumnes que estudien Biologia <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> batxillerat,<br />
van anar, el 7 d’octubre, al Cap Salou per practicar<br />
snorkel (nedar a la superfície <strong>de</strong> l’aigua amb<br />
un tub d’aigua, unes ulleres subaquàtica). Els professors<br />
acompanyats van ser en Ramon Solís i en<br />
Josep Manel Álvarez.<br />
Rocio, Valera, Andrea i <strong>Mar</strong>ina
DELEGATS<br />
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
Com tots els anys, els alumnes <strong>de</strong>l centre voten els seus <strong>de</strong>legats. La votació és ben senzilla, però cal parar<br />
atenció amb la persona a qui votem ja que ens haurà <strong>de</strong> representar durant tot el curs. Cal que sigui la persona<br />
idónia per tal <strong>de</strong> fer-ho molt bé.<br />
DELEGATS i DELEGADES 2011-2012<br />
CURS DELEGAT SUBDELEGAT<br />
1 ESO A Alberto A<strong>de</strong>la Manel García<br />
1 ESO B Cristian López Sandra Llorente<br />
1 ESO C Claudia Càrceles Salba Sosa<br />
1 ESO D Emilio Ruiz Claudia Pèrez<br />
1 ESO E Judit Balaguer Aiman Berrouck<br />
2 ESO A Noely Segarra Melanny Álvarez<br />
2 ESO B Laura Romero Carlos Fernán<strong>de</strong>z<br />
2 ESO C Cristina Pujol Raúl Villalta<br />
2 ESO D Pau Espiña Cinthia Torres<br />
2 ESO E Eva Vílchez Joan Castelló<br />
3 ESO A Laura Tornay Judith Belmonte<br />
3 ESO B Claudia Rodríguez Ferran Hugué<br />
3 ESO C Manuel Romani Hajar El Youssfy<br />
3 ESO D Óscar Flores Jennifer Sans<br />
4 ESO A Oriol Solé Lidia Burrueco<br />
4 ESO B Manel Monge Rafael Soltero<br />
4 ESO C <strong>Mar</strong>ina Castro <strong>Mar</strong>io <strong>Mar</strong>ozzi<br />
1 BATX A Jaume Lluis Pare<strong>de</strong>s Esther Rostrollo<br />
1 BATX B Natàlia Tanska Sergi Pérez<br />
1 BATX C Juan Luís Melero Aitana Zamora<br />
2 BATX A Rebeca Fínger Ángel Supervia<br />
2 BATX B Laia Sanz Cristian Sebastiàn<br />
1CF ADM <strong>Mar</strong>ovan Akabi Ayub Tajoui<br />
2CF ADM Carlos Moreno Nuria Rodríguez<br />
1 CF INF Rubén Carbonell Bernat Millan<br />
2 CF INF Joan Molinas Sebastiàn Vizcarra<br />
consell escolar Juan Luis Melero<br />
consell escolar Laia Sanz<br />
consell escolar Anás Belal<br />
El passat mes d’octubre, es van realitzar les eleccions<br />
<strong>de</strong>ls nous <strong>de</strong>legats d’aquet curs escolar.<br />
Sovint, costa tria el nostre <strong>de</strong>legat o <strong>de</strong>legada, ja que<br />
hem <strong>de</strong> saber quina persona és la més indicada per<br />
representar-nos com a classe davant <strong>de</strong> possibles problemes.<br />
Molts alumnes escullen un <strong>de</strong>legat simplement perquè<br />
cau bé, o és popular, però a l’hora <strong>de</strong> fer la feina <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>legat, comprovem que no és la persona indicada per<br />
ser <strong>de</strong>legat<br />
Per això, cal que coneguem bé els i les nostres companyes<br />
per tal <strong>de</strong> triar un bon <strong>de</strong>legat que ens pugui<br />
representar sempre.<br />
La pregunta que ens hem <strong>de</strong> formular és:<br />
hem escollit bé el nostre <strong>de</strong>legat o <strong>de</strong>legada?<br />
Al llarg <strong>de</strong>l curs ho comprovarem...<br />
Bahija i Lidia<br />
Pàgina 5
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 6<br />
Lliguetes esportives<br />
Com cada any, al nostre centre, es duen a terme les lliguetes esportives: diverses activitats<br />
esportives en forma <strong>de</strong> lligueta d’esports tan diferents com el futbol, el bàsquet o el tennis<br />
taula. L’objectiu? Promoure l’esport a l’escola i combatre el se<strong>de</strong>ntarisme entre els més joves.<br />
Aquí us <strong>de</strong>ixem els equips participants <strong>de</strong> tots els cursos i <strong>de</strong> totes les modalitats esportives que les lliguetes ofereixen.<br />
Si voleu cercar més informació sobre aquests es<strong>de</strong>veniments esportius, po<strong>de</strong>u agregar-vos al facebook el grup <strong>de</strong>ls<br />
Dinamitzadors esportius <strong>de</strong> l’institut; ells us posaran al dia <strong>de</strong> totes les notícies. A més, als plafons instal·lats davant <strong>de</strong> la<br />
Consergeria <strong>de</strong> l’edifici <strong>de</strong> dalt po<strong>de</strong>u trobar els horaris, dies i enfrontaments <strong>de</strong> totes les modalitats i equips.
LLIGA TENNIS TAULA / DIVISIÓ 1<br />
Jose Vicente Tinajas Noah Citron<br />
Víctor Castarlenas Rubén Carbonell<br />
Fran <strong>Mar</strong>tín Óscar Flores<br />
Fco. José <strong>Mar</strong>ín Joan Vidal<br />
Sergio <strong>Mar</strong>tínez Ramon Solís<br />
Rubén Fortuny Cristian Ruiz<br />
Rubén Valencia Pau Collado<br />
Elisabeth Socias Aitor Cacho<br />
LLIGA JUVENIL DE FUTBOL ESO<br />
Los Juligans El ron con cola<br />
El punto negro F.C sin nombre<br />
Joga Chochito Los Txeko’s 2.0<br />
Bambinos Black Point<br />
Hackers Team Los <strong>de</strong> Chueca C.F<br />
BÀSQUET<br />
CB Calafell<br />
Los Curnis<br />
Mou, cortate el <strong>de</strong>do<br />
Boletus<br />
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
LLIGA TENNIS TAULA / DIVISIÓ 2<br />
Àlex Aranda Adrián Rodríguez<br />
Sergi Navarro Carlos Hasters<br />
Pau Espiña Juan F. Polaina<br />
Ferran Hugué Manuel Romani<br />
LLIGA VOLEI<br />
Vázquez and Puas 2.0<br />
Los Carl Sagan’S<br />
Profes Team<br />
Volei <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
ESCACS<br />
Ayman Berroug<br />
Sergio Anton Díaz<br />
Àlex Borrego<br />
Juan Luís Melero<br />
Jaime L. Pare<strong>de</strong>s<br />
Leandre Gali<br />
Iván i Selina<br />
Pàgina 7
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 8<br />
Entrevista a l’AMPA<br />
Enguany estrenem presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong> l’AMPA, la Magda Manzanares! Per això, li hem fet una entrevista,<br />
perquè ens doni la seva visió i ens expliqui quines activitats duran a terme.<br />
Quines activitats farem aquest any?<br />
Bàsquet, dansa mo<strong>de</strong>rna i guitarra.<br />
Quin és el propòsit d’aquestes activitats?<br />
És perquè els nens facin esforç i s’ho passin bé.<br />
S’hi inscriuen molts alumnes?<br />
A bàsquet sí. Té molt èxit. Havíem proposat dues altres<br />
activitats més, però no han funcionat.<br />
Què cal fer per apuntar-s’hi?<br />
Omplir els formularis d’inscripció que van repartir a les<br />
classe, passar-se per l’AMPA i posar-hi una foto.<br />
Quins projectes teniu per aquest any?<br />
Aju<strong>de</strong>m econòmicament projectes <strong>de</strong> l’institut.<br />
Quantes persones componen l’AMPA?<br />
En aquests moments, som tretze persones. Però faria<br />
falta que s’hi apuntés més gent.<br />
Qualsevol pare o mare pot fer-s’hi membre? Com?<br />
Qualsevol persona ens aniria bé. Cal passar per l’AMPA<br />
qualsevol dia o el dia que celebrem l’assemblea general.<br />
Els pares i mares s’impliquen molt amb l’associació?<br />
S’haurien d’implicar molt més.<br />
Quina és la feina, breument, <strong>de</strong> l’AMPA?<br />
La i<strong>de</strong>a és vetllar pels interessos <strong>de</strong>ls alumnes i <strong>de</strong> les seves<br />
famílies; a més, participem al Consell Escolar, en sorti<strong>de</strong>s;<br />
també ens encarreguem <strong>de</strong> la venta i reutilització <strong>de</strong><br />
llibres.<br />
Si ens voleu comentar qualsevol cosa ens trobareu al<br />
mail: ampacami<strong>de</strong>mar@gmail.com, i el nostre telèfon és<br />
el 609349090. A més, estem <strong>de</strong> 15:00-17:00 dimecres i<br />
divendres al <strong>de</strong>spatx que tenim al costat <strong>de</strong>l menjador <strong>de</strong><br />
l’institut.<br />
Janet i Sergio
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
NOUS PROFESSORS!!<br />
Aquest any, com tots sabem, molts professors han marxat però també n’han arribat molts <strong>de</strong><br />
nous. Per aquest motiu, hem <strong>de</strong>cidit <strong>de</strong>dicar-los una mica <strong>de</strong> temps i donar-los a conèixer al<br />
Desconnecta’t; com que n’hi ha molts i poc espai a la nostra revista, hem <strong>de</strong>cidit fer-li una<br />
entrevista a la nova tutora <strong>de</strong> 4t d’ESO B, l’Elisabet Socías, i, professora d’alguns cursos <strong>de</strong><br />
l’ESO.<br />
Què n’opines <strong>de</strong>l nou centre on treballes?<br />
Només hi porto un parell <strong>de</strong> mesos i encara estic adaptant-me a la manera <strong>de</strong> fer d’aquest centre, però m’agrada força<br />
i crec que hi treballaré a gust.<br />
Per què vas <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong>dicar-te a la docència?<br />
Entre docència, gestió i rendiment, l’itinerari curricular que més m’agradava dins <strong>de</strong>ls estudis d’INEF era el <strong>de</strong> docència.<br />
Vaig po<strong>de</strong>r treballar amb diferents grups <strong>de</strong> població (3a edat, disminuïts psíquics, nens/es...) i en diferents àmbits (escola,<br />
casal, gimnàs...). Tots ells em van agradar però la sortida professional més remunerada i que oferia més seguretat<br />
era l’ensenyament secundari; per això vaig <strong>de</strong>cidir posar-me a llistes.<br />
Per què Educació Física?<br />
Des <strong>de</strong> ben petita he fet esport, a l’hora <strong>de</strong>l pati, jugava a pilota, a la tarda entrenava i el cap <strong>de</strong> setmana competia.<br />
Quan va arribar el moment <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir quins estudis universitaris volia fer, no ho tenia massa clar, però vaig fer les proves<br />
físiques i les vaig passar, i , llavors, ja no hi havia més dubtes.<br />
Quina altra carrera t’interessava més?<br />
L’altra carrera que més m’interessava era la d’Enginyeria agrònoma.<br />
Com veus el món <strong>de</strong> l’ensenyament respecte quan vas començar?<br />
No m’agrada que l’ensenyament estigui subjectat a les <strong>de</strong>cisions que<br />
prenen uns polítics <strong>de</strong>s d’un ‘’<strong>de</strong>spatxo’’, i que ens exigeixin que solucionem<br />
els ‘’mals’’ <strong>de</strong>l país.<br />
Com veus els alumnes <strong>de</strong>l nou centre on treballes?<br />
En general, bé.<br />
Com veus els teus nous companys?<br />
Molt bé. Cada vegada conec a més professors i la majoria són molt agradables.<br />
Com et <strong>de</strong>finiries?<br />
Sóc molt nervi, bastant ‘’trasto’’ i un xic ‘’xicot’’.<br />
Tens algun lema?<br />
No sé?! Les oportunitats no vénen, cal buscar-les. També ser feliç i viure<br />
amb la consciència tranquil•la.<br />
Moltes gràcies per la teva col•laboració!!<br />
Chaimae i Ivàn<br />
Pàgina 9
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Departament <strong>de</strong> Llengua Castellana<br />
Seguim amb la revisió <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>partaments que es va encetar l’any passat, amb Idiomes i<br />
E.Física! En aquesta ocasió, hem parlat amb el Departament <strong>de</strong> Castellà (Ermini Aixut , Anna<br />
Batalla, Lour<strong>de</strong>s Berbel, Ascensión Mencía , Mónica Milián i Josep <strong>Mar</strong>ia Porcar); també cal<br />
dir que dins <strong>de</strong>l Departament <strong>de</strong> Castellà s’hi troba el Seminari <strong>de</strong> Llengües Clàssiques, amb<br />
l’Helena Serés com a única representant. Hem intentat resumir al mínim les seves respostes<br />
per tal que us en feu una i<strong>de</strong>a, en d’altres però ens ha estat impossible, i us hem posat totes<br />
les respostes.<br />
Quan i com vau <strong>de</strong>cidir ser professors <strong>de</strong> castellà? Què<br />
us va motivar a fer-ho?<br />
Ana B: Decidí mi profesión a los 13 años. El cómo no lo<br />
recuerdo, surgió ese <strong>de</strong>seo sin más.<br />
Lour<strong>de</strong>s: Quan em vaig adonar que no arribaria mai a ser<br />
una Jane Austen.<br />
Josep: Ben bé no ho sé, però la cosa va anar així. Llegir era<br />
una <strong>de</strong> les meves aficions.<br />
Mónica: Sempre vaig voler ser professora, però no va ser<br />
fins molts anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la universitat.<br />
Ascen: La culpa fue <strong>de</strong>l chá, chá, chá... No, en realidad el<br />
responsable fue un profesor <strong>de</strong> Literatura <strong>de</strong>l instituto .<br />
Ermini: De fet, a Primària, que és d’on jo provinc, també<br />
ensenyava català. En passar a Secundària, vaig accedir a<br />
una plaça <strong>de</strong> castellà.<br />
Helena: Vaig <strong>de</strong>cidir-me al final <strong>de</strong>l batxillerat, ja que<br />
m’agradaven totes les filologies.<br />
Us va costar molt aconseguir el títol <strong>de</strong> mestre/professor?<br />
En general a tots no els va costar gaire, però alguns van<br />
haver <strong>de</strong> compaginar estudis amb treball i van haver d’ esforçar-se<br />
<strong>de</strong> valent, tot sacrificant caps <strong>de</strong> setmana i tot.<br />
Quina és la vostra premissa a l’hora d’ensenyar?<br />
El respecte als alumnes és el més important, tractar-los<br />
com amb ells/es els agradaria que els tractessin. I amb una<br />
mica <strong>de</strong> humor i entusiasme les classes acostumen a funcionar...<br />
Evi<strong>de</strong>ntment no tot ha <strong>de</strong> ser feina <strong>de</strong>l professor,<br />
els i les alumnes també hi ha <strong>de</strong> posar <strong>de</strong> la seva part.<br />
Si tinguéssiu l’oportunitat d’ensenyar altres matèries,<br />
quines ensenyaríeu?<br />
A l’Ana li agradaria ensenyar història contemporània.<br />
A la Lour<strong>de</strong>s història <strong>de</strong> l’art o música. Al Josep la<br />
literatura. A la Mónica la geografia. A l’Ascen història o<br />
història <strong>de</strong> l’art. A l’Ermini català. I a l’Helena qualsevol<br />
matèria relacionada amb la llengua i la literatura. Com<br />
po<strong>de</strong>u comprovar, tots són molt humanístics i artístics!!<br />
Pàgina 10<br />
“El lazarillo <strong>de</strong> Tormes”<br />
Ana Batalla<br />
“Casa <strong>de</strong> muñecas”<br />
Lour<strong>de</strong>s Berbel
Quin paper juga el castellà en el món? I la seva literatura?<br />
Tots donen importància al fet que el castellà és la tercera<br />
llengua més parlada al món i és una llengua què està en<br />
expansió; algun/a d’ells/elles pensa que és un tema més<br />
polític i no pas lingüístic. D’altres no <strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> recordar-nos<br />
que la cultura grecoromana n’és la base.<br />
Com veieu el nivell <strong>de</strong>ls alumnes en castellà? I en ge-<br />
neral?<br />
Ana B: ¡Buffffff! ¡Lo beo mui xungo profe! El nivel está en la<br />
UCI y la solución, en para<strong>de</strong>ro <strong>de</strong>sconocido.<br />
Lour<strong>de</strong>s: A vega<strong>de</strong>s penso que se’ls oblida que parlar bé és<br />
gratis en qualsevol idioma.<br />
Josep: El nivell és prou bò.<br />
Mónica: Hi ha <strong>de</strong> tot com en tot, però en general, crec que<br />
hi ha moltes mancances <strong>de</strong> vocabulari.<br />
Ascen: En general tenemos muy abandonada la expresión<br />
oral, que es paupérrima. Creo que <strong>de</strong>beríamos arremangarnos<br />
con ese tema. La lengua escrita no está mucho<br />
mejor, aunque hay alumnos que <strong>de</strong>spuntan por su expresión<br />
escrita y, la verdad, … nos hacen soñar.<br />
Ermini: El nivell <strong>de</strong> castellà <strong>de</strong>ls nostres alumnes és força<br />
bo, per una raó molt senzilla: bona part són castellanoparlants<br />
d’origen.<br />
Helena: Crec que és el nivell a<strong>de</strong>quat. Sempre ens agradaria<br />
que fos més elevat, és clar.<br />
Quin és el llibre que més us agrada <strong>de</strong> la literatura castellana<br />
o grecollatina?<br />
N’hi ha <strong>de</strong> tot i molt, abun<strong>de</strong>n els clàssics (Les metamorfosis<br />
d’Ovidi, el Quijote, el Lazarillo...). D’altres prefereixen<br />
la poesia, sobretot la <strong>de</strong> la Generación <strong>de</strong>l 27. Tots coinci<strong>de</strong>ixen,<br />
però, en una cosa: la dificultat <strong>de</strong> triar-ne un, o dos,<br />
o tres...<br />
Castellà o espanyol?<br />
Aquí ho tenen molt clar: castellà és dins <strong>de</strong> l’Estat espanyol;<br />
ara bé, quan parlen amb algú <strong>de</strong> fora, en diuen espanyol.<br />
“Ficciones” Ascen Mencía<br />
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
“Generación <strong>de</strong>l 27” Ermini Aixut<br />
“Metamorfosis” Helena Serés<br />
“La tregua” Josep Porcar<br />
Albert i Andrea<br />
Pàgina 11
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 12<br />
EXALUMNE<br />
Seguint amb la secció <strong>de</strong>ls exs, aquest trimestre hem fet l’entrevista a l’exalumne Dani Campos,<br />
que ens comenta els canvis que s’han produït en la seva vida <strong>de</strong>sprés d’abandonar el<br />
nostre centre, i com recorda el temps que va estar aquí. Moltes gràcies!!!<br />
Quan vas arribar al centre? I quan vas marxar?<br />
Jo vaig començar els meus estudis a l’ IES <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> el<br />
curs 2002/03 a 1r d’ESO, i els vaig finalitzar l’any 2007/08<br />
en acabar el 2n Batx Tecnològic.<br />
Com et <strong>de</strong>finiries a l’aula?<br />
Jo recordo ser un noi bastant aplicat, però a la vegada<br />
bastant divertit.<br />
Quan tocava<br />
treballar, es pencava,<br />
i quan tocava<br />
riure, doncs<br />
a passar-s’ho<br />
bé. La veritat és<br />
que tinc molts<br />
bons records <strong>de</strong>l<br />
centre i es troba<br />
a faltar l’ambient<br />
tan familiar que<br />
es percebia i que<br />
no es gau<strong>de</strong>ix<br />
tant a la universitat.<br />
3 . Q u i n / s<br />
professor/a et<br />
va agradar més?<br />
I per què?<br />
Consi<strong>de</strong>ro que el centre disposa d’un gran equip <strong>de</strong> docents,<br />
hi ha molts bons professors, però recordo molts bons<br />
moments especialment amb el <strong>Mar</strong>cel•li Totosaus, amb el<br />
Joan Vidal i el seus mítics discursos <strong>de</strong> “Buster Keaton” i<br />
<strong>de</strong>l Barça, i d’altres que fotien canya però <strong>de</strong> qui aprenies<br />
molt, com la Bàrbara <strong>de</strong> Física Toni Ávalos d’Anglès.<br />
Continues estudiant o treballes?<br />
En l’actualitat em trobo finalitzant els estudis d’Enginyeria<br />
Industrial Mecànica a Barcelona. No obstant, treballo durant<br />
l’hivern realitzant classes <strong>de</strong> reforç i durant l’estiu treballo<br />
<strong>de</strong> manera completa.<br />
Quina activitat t’agradava més?<br />
Amb que et que<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l nostre institut?<br />
Estudiar exigeix<br />
un sacrifici molt<br />
gran en quant a<br />
hores que hi <strong>de</strong>diques<br />
tant al centre<br />
com fora <strong>de</strong>l<br />
centre. En canvi,<br />
treballar normalment<br />
fas les teves<br />
8 hores i prou.<br />
També <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>ls<br />
estudis que facis<br />
i <strong>de</strong>l treball que<br />
tinguis. En part és<br />
preferible treballar,<br />
ja que et permet<br />
guanyar alguns<br />
calers i permetre’t<br />
petits luxes com<br />
viatjar.<br />
Em quedo amb molts bons records, un ambient molt<br />
familiar, bona gent i que no fa falta llevar-te 2 hores per<br />
anar a classe!!jaja.<br />
<strong>Mar</strong>c i Gisela
EX PROFESSOR/A<br />
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
Aquest trimestre hem <strong>de</strong>cidit entrevistar l’exprofessora <strong>Mar</strong>ia Teresa Pujol. Volem agrair la<br />
seva col.laboració i esperem que us agradia les seves respostes.<br />
Per què vas <strong>de</strong>cidir ser professora <strong>de</strong> tecnologia?<br />
No ho vaig <strong>de</strong>cidir, les circumstàncies ho van <strong>de</strong>cidir per mi.<br />
Jo feia classes <strong>de</strong> matemàtiques.<br />
Què és el que més t’ha agradat <strong>de</strong>l nostre institut?<br />
No ho sé ben bé, però sempre m’hi he sentit molt bé. Els<br />
meus companys <strong>de</strong> tecnologia sempre s’han portat molt bé<br />
amb mi. He estat molt a gust en aquest <strong>de</strong>partament.<br />
Recor<strong>de</strong>s algun alumne/a o company/a <strong>de</strong> professió que<br />
el tinguis encara present avui en dia?<br />
D’alumnes en recordo alguns, sí. Hi ha hagut generacions<br />
amb què hem tingut força confiança, i encara m’hi relaciono.<br />
Alguns ja són enginyers, i encara mantinc el contacte.<br />
De companys molts, <strong>de</strong> fet tots els meus amics són excompanys.<br />
Al llarg <strong>de</strong> la teva professió, has après alguna cosa <strong>de</strong>ls<br />
alumnes?<br />
Moltes, és clar, <strong>de</strong> tothom se’n pot aprendre. Els alumnes<br />
són més sincers, lliures, els envejo en alguns moments.<br />
M’hagués agradat viure a la seva generació i no a la meva.<br />
Encara que hi hagut alguns alumnes <strong>de</strong>ls que no guardo<br />
massa bon record, però són menys.<br />
Ser professora ha estat com t’esperaves?<br />
Sí, la major part <strong>de</strong> les experiències han estat positives i he<br />
sigut molt feliç amb els/les alumnes. Els trobo a faltar.<br />
Encara tens contacte amb els professors/es <strong>de</strong><br />
l’institut?<br />
Amb alguns sí, bastants contactes.<br />
Quina altra cosa t’hagués agradat ser en comptes <strong>de</strong> professora?<br />
Química, per això vaig començar la meva carrera.<br />
T’ha agradat fer el projecte PELE? Recor<strong>de</strong>s alguna bona<br />
experiència?<br />
Moltes, va ser molt positiu pels alumnes. Se’ls va obrir una<br />
finestreta a altres realitats, encara que França estigui al costat<br />
<strong>de</strong>l nostre país. Però malgrat tots els inconvenients, el<br />
recordo com una vivència única: l’estona que esperàvem<br />
que arribessin els francesos, l’emoció que els alumnes tenien...<br />
A mi em va compensar tot, mai l’oblidaré. De coses<br />
negatives, també n’hi ha hagut; una <strong>de</strong> les negatives va<br />
ser quan havíem <strong>de</strong> tornar a Calafell, i va entrar en erupció<br />
el famós volcà. Ràpidament vam haver <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir què fer,<br />
vam tenir l’ajuda <strong>de</strong>ls pares i <strong>de</strong>ls professors francesos i<br />
vam <strong>de</strong>cidir tornar en bus... 17 hores!!!! Pensava que no<br />
ho suportaria; però sí que ho vam suportar i vam arribar<br />
perfectament. Tampoc oblidaré mai aquella nit.<br />
Que faràs ara?<br />
Ara faig una mica d’esport, estudio anglès, viatjo, llegeixo<br />
molt, cuido el meu jardí, surto amb les meves amigues <strong>de</strong><br />
quan anava a l’ institut i ens divertim com sempre ho hem<br />
fet. El que us puc assegurar és que no m’avorreixo pas; <strong>de</strong><br />
fet mai m’he avorrit.<br />
Tens alguna frase que t’acompanyi durant la teva vida?<br />
Home! Sempre dic que amb esforç s’aconsegueix gairebé<br />
tot.<br />
Finalment vull donar molts records a tothom... i algun dia<br />
us faré una visita.<br />
Gisela i <strong>Mar</strong>c<br />
Pàgina 13
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Com cada edició, fem una entrevista a algun professor/a <strong>de</strong>l nostre centre, i en aquesta ocasió,<br />
hem <strong>de</strong>cidit fer-li al Leo silva , que tot i no ser professor, és el secretari <strong>de</strong>l nostre centre.<br />
Com que ja fa uns anyets que hi és, hem <strong>de</strong>cidit entrevistar-lo per tal que ens expliqui, <strong>de</strong>s<br />
d’un altre punt <strong>de</strong> vista, l’educació, la vida, i moltes més coses sobre ell.<br />
Per què vas <strong>de</strong>cidir ser secretari d’un centre educatiu?<br />
Bé, tècnicament no sóc secretari <strong>de</strong>l centre. Per <strong>de</strong>formació,<br />
si treballo a la Secretaria sóc el secretari. Però no és<br />
així. El personal <strong>de</strong>ls centres el formen els docents (sense<br />
ells no tindria sentit l’institut) i un altre col.lectiu anomenat<br />
PAS (Personal d’Administració i Serveis), que donem suport<br />
als “actors” principals que són els/les docents.<br />
En el meu cas no vaig <strong>de</strong>cidir ser “secretari”, vaig optar per<br />
l’<strong>INS</strong> <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> perquè era una <strong>de</strong>stinació molt a prop<br />
<strong>de</strong> casa meva.<br />
Quan acumuleu una mica d’anys, us adonareu que a vega<strong>de</strong>s<br />
la vida ens tria per circumstàncies, i no som nosaltres<br />
qui triem (pensament un xic filosòfic per la vostra edat).<br />
Que has estudiat? I per què?<br />
Vaig fer l’antiga Formació Professional i <strong>de</strong>sprés vaig estudiar<br />
una diplomatura (amb la difícil tasca <strong>de</strong> treballar i<br />
estudiar).<br />
El perquè és molt senzill: em vaig adonar que sense formació<br />
la vida és MOLT més complicada. El coneixement és la<br />
clau <strong>de</strong> la llibertat personal i professional.<br />
Abans <strong>de</strong> ser secretari, <strong>de</strong> què havies treballat?<br />
Vaig tenir la meva època “teenager” <strong>de</strong> no voler estudiar.<br />
Donat que competia en l’esport <strong>de</strong> judo, vaig estar un<br />
temps fent classes en un gimnàs. Més tard, vaig començar<br />
a treballar a l’ Administració i la compaginava amb els estudis<br />
que us comentava abans.<br />
En quants instituts has estat? Quan <strong>de</strong> temps portes a<br />
l’<strong>INS</strong> <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong>?<br />
He estat a dos instituts anteriorment, malgrat que durant<br />
un temps vaig treballar com a docent a l’antiga FP i vaig<br />
treballar a diversos instituts <strong>de</strong> l’àrea <strong>de</strong> Barcelona.<br />
Al <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong> porto .... Carai, massa temps ja! Ja he fet<br />
quinze anys.<br />
En que consisteix la teva feina? És molt complicada?<br />
La meva feina és gestionar les tasques administratives <strong>de</strong>l<br />
centre (matrícules, preinscripcions, programaris, beques,<br />
Pàgina 14<br />
baixes i altes, tramitació <strong>de</strong> documentació, arxiu, atenció<br />
pressencial, etc, etc, etc). Tot allò que permet gestionar el<br />
dia a dia administratiu <strong>de</strong>l centre.<br />
Tot és complicat quan no se’n sap. Quan portes una mica<br />
<strong>de</strong> temps fent les coses i treballant-les, l’experiència t’ajuda<br />
a solucionar les complicacions.<br />
Què és el que més t’agrada <strong>de</strong> treballar a l’institut?<br />
Encara que soni a tòpic, vosaltres. No crec que hi hagi<br />
molts “currantes” que puguin estar més a prop <strong>de</strong> “l’eterna<br />
juventud” que vosaltres representeu. Cada any jo tinc un<br />
any més però l’alumnat continua igual <strong>de</strong> jove.<br />
Alguna mania abans <strong>de</strong> treballar? Quina?<br />
Cap, connectar els PCs i mirar el correu <strong>de</strong>l dia.<br />
Si no fossi secretari, què t’agradaria ser?<br />
Professionalment, m’hauria agradat treballar als cossos i<br />
forces <strong>de</strong> seguretat. En el seu moment no vaig aprovar una<br />
convocatòria per que “passava” <strong>de</strong>l mínim <strong>de</strong> miopia permés.<br />
Fa algun temps em vaig operar i ara no tinc aquest<br />
impediment. També no fa molt han tret l’edat màxima per<br />
presentar-se a les convocatòries d’aquests cossos. No se<br />
sap mai.<br />
També us he <strong>de</strong> dir que si tingués possibilitats (una mica<br />
<strong>de</strong> sort a la loteria, per exemple) m’escaparia a recórrer<br />
l’Amèrica Llatina, <strong>de</strong> Cabo <strong>de</strong> Hornos (també coneguda<br />
com Tierra <strong>de</strong>l Fuego) fins Nuevo Mèjico. De Xile fins el<br />
món anglosaxó.<br />
Et relaciones molt amb els i les professores?<br />
A nivell professional em relaciono amb tots/es els docents/<br />
es. A nivell personal (com a totes les feines) tinc més contacte<br />
amb uns que amb uns altres. Però entra en la normalitat<br />
<strong>de</strong> les feines que aglutinen molta gent treballant en un<br />
mateix espai.
Quins canvis has vist en els i les alumnes en aquests anys<br />
que duus al centre? I en el professorat?<br />
Crec que el principal canvi consisteix en què cada vegada<br />
els coneixements són més minsos. L’aprenentatge passa<br />
per un esforç <strong>de</strong> l’estudiant i un recolzament <strong>de</strong>l docent.<br />
No <strong>de</strong>scobreixo res nou, però actualment “la cultura <strong>de</strong><br />
l’esforç” no està en el seu millor moment.<br />
Els canvis <strong>de</strong>l professorat va molt lligat amb la satisfacció<br />
que reben pel seu recolzament.<br />
Com creus que els i les alumnes progressen durant el seu<br />
pas per l’institut?<br />
És un compendi <strong>de</strong> l’actitud+aptitud+accions que <strong>de</strong>senvolupa<br />
l’alumnat al llarg <strong>de</strong> la seva etapa formativa. Alguns<br />
sabeu treballar les tres AAA i altres <strong>de</strong>ixeu alguna A pel<br />
camí. Pèro en general crec que “progresseu a<strong>de</strong>quadament”<br />
(PA).<br />
Com ha canviat el centre <strong>de</strong>s que vas arribar?<br />
A millor. Cada curs escolar permet agafar més experiència<br />
per solucionar problemes per al següent. I el nostre centre<br />
ja porta uns quants cursos escolars.<br />
Quan no estàs treballant, què t’agrada fer?<br />
Lectura, esport i sobretot bicicleta.<br />
Quines són les teves aficions?<br />
Lés típiques i com a afició <strong>de</strong> reforç, practicar el cicloturisme.<br />
En realitat la vida és com una etapa ciclista, tens puja<br />
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
<strong>de</strong>s, baixa<strong>de</strong>s i rectes. Cal lligar la velocitat <strong>de</strong> la bicicleta<br />
al terreny per on circules, però no <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> pedalar mai<br />
(un altre comentari “filosòfic” que entendreu quan acumuleu<br />
anys).<br />
Tens algun lema? A la feina, a la vida...<br />
Fes i <strong>de</strong>ixa fer sense molestar al veí... o veïna.<br />
T’agrada viatjar? On has estat? I on t’agradaria anar?<br />
A una resposta anterior ja us he comentat què faria si la<br />
meva disposició econòmica canviés. No he viatjat molt o<br />
massa. Tret <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>stins convencionals (Tenerife, illes),<br />
vaig estar a Rio <strong>de</strong> Janeiro i poblacions <strong>de</strong>l voltant, Lisboa,<br />
l’Algarve, Roma, França, i un cop a Llívia (investigueu una<br />
mica a internet sobre la situació i història d’aquest municipi).<br />
Algun <strong>de</strong>sig per aquest Nadal?<br />
Que torni la meva companya Rosa, crec que és la millor<br />
loteria possible.<br />
Què t’enduries en una illa <strong>de</strong>serta? (tres coses com a<br />
màxim...)<br />
Una bicicleta, una companya i ...(crec que amb dues ja cobreixo<br />
necessitats).<br />
Defineix-te amb tres adjectius.<br />
Les tres AAA : Antes muertA que sencillA<br />
Anna i Anna<br />
Pàgina 15
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 16<br />
Hoquei(C.P.C)<br />
Entrevista a dos jugadors <strong>de</strong> l’equip infantil <strong>de</strong> Hoquei (Club Patí Calafell).Josep Guinovart<br />
i Xavi Boabén ens expliquen el que pensen sobre el seu esport.<br />
Quan fa que jugueu a hoquei? En quina categoria?<br />
Josep: jugo <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa uns 11 anys. Vaig començar-hi<br />
perquè el meu germà jugava i ho vaig provar.<br />
Xavi: jo jugo <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa uns 10 anys, vaig començar i em<br />
va agradar.<br />
Som els dos infantils.<br />
Per què hoquei? Per què no futbol, com la majoria <strong>de</strong><br />
nois?<br />
Perquè és un joc ràpid, ja que es fa sobre patins i tota<br />
l’estona has d’estar cap a dalt i cap a baix. També perquè<br />
és molt tradicional a Calafell i ens agrada molt.<br />
Heu jugat en algun altre equip?<br />
No, només hem jugat al Club Patí Calafell.<br />
Veu veure el partit <strong>de</strong>ls grans quan van pujar a Divisió d’Honor? Acostumeu a anar-hi?<br />
Sí,vam veure’l i vam cridar molt. Va ser emocionant saber que en el teu club hi ha un equip que pujava a Divisió<br />
d’Honor.<br />
Anem a tots els seus partits, ja que quan ets jugador <strong>de</strong>l club no pagues entrada i aprens moltes coses <strong>de</strong>l seu joc.<br />
Com combineu les classes amb els entrenaments i els partits?<br />
Intentem acabar els <strong>de</strong>ures el mateix dia, però si ens en falta fer algun, intentem fer-lo abans i, si no ens dóna temps,<br />
mirem <strong>de</strong> fer-lo <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls entrenaments.<br />
Els partits solen ser els dissabtes a la tarda, així que aprofitem els matins que tenim per fer els <strong>de</strong>ures o estudiar. Si el<br />
partit fos al matí, aprofitaríem la tarda.<br />
Són tres dies a la setmana d’entrenaments i són d’una hora i mitja. I els divendres solen ser entrenaments físics.<br />
Recomanaríeu als amics a jugar a hoquei? Per què?<br />
I tant, a nosaltres ens va agradar i segueix agradant-nos, per això recomanaríem a la gent que el provés. A més, ens<br />
aniria bé, ja que hi hauria més jugadors i podríem fer més rotacions i <strong>de</strong>scansar més.
Heu guanyat algun cop algun títol important?<br />
Nosaltres fa uns dos o tres anys vam guanyar el Campionat <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Segur que teniu milers d’anècdotes en l’hoquei. Ens n’expliqueu alguna?<br />
Hem tingut alguna que altra discussió amb el públic o amb jugadors d’equips contraris.<br />
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
Però una anècdota que sempre recordarem va ser un dia que vam fer una bogeria molt gran: vam incendiar una pilota<br />
d’hoquei i amb els sticks vam començar a jugar, i tot això dins <strong>de</strong>l vestuari.<br />
Penseu que podríeu arribar lluny com a jugadors d’ hoquei?<br />
Josep: si seguim com ara, esforçant-nos i posant-hi ganes, jo crec que sí podríem arribar lluny.<br />
Xavi: crec que arribar al primer equip seria una cosa que podríem arribar a fer si juguem com ara.<br />
Què teniu pensat pel vostre futur? Voldreu seguir estudiant? Alguna carrera o cicle formatiu?<br />
Josep: <strong>de</strong>pèn, si tingués problemes amb els estudis suposo que <strong>de</strong>ixaria l’hoquei, ja que són més importants els estudis.<br />
Però per ara vaig bé en les dues coses i intentaré seguir així.<br />
Xavi: seguiria estudiant per po<strong>de</strong>r treballar d’algun ofici <strong>de</strong> profit i l’hoquei el tindria com una cosa extra o hobbies.<br />
Què ha significat per a vosaltres en particular i per a les diverses seccions i categories <strong>de</strong>l club, que el Calafell jugui<br />
a la Divisió d’Honor al costat d’equips com el Reus, el Barça...?<br />
Vam estar molt contents i entusiasmats per la seva victòria, ja que també formem part <strong>de</strong>l Club. A nosaltres també ens<br />
agradaria arribar un dia a jugar a Divisió d’Honor i estar orgullosos <strong>de</strong>l joc que fem cada dia.<br />
(Club Patí Calafell)<br />
Dídac i Sara.<br />
Pàgina 17
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 18<br />
Escoles ver<strong>de</strong>s<br />
Entrevistem a Sergi Macià, Coordinador d’Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses, per tal que ens<br />
expliqui quines activitats i accions duran a terme aquest curs.<br />
Pots fer una petita introducció d’Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses?<br />
Primerament, dir-vos que el nostre nom és ESCOLES VER-<br />
DES I COMPROMESES. La meva <strong>de</strong>finició d’Escoles Ver<strong>de</strong>s<br />
i Compromeses la trobo força difícil; per això us en donaré la<br />
meva, que, també ho vull <strong>de</strong>ixar clar, només és la meva. Som<br />
un “grup <strong>de</strong> persones que encara creiem en aquest Món i no<br />
volem oblidar-nos <strong>de</strong> les persones que pateixen, i <strong>de</strong>l nostre<br />
entorn”. Us en podria dir milers <strong>de</strong> <strong>de</strong>finicions, però ara mateix<br />
m’ha sortit així. Ja fa un parell d’anys que vam <strong>de</strong>cidir unir-nos<br />
amb un altre grup <strong>de</strong> professors que volien realitzar accions<br />
<strong>de</strong> caire social i d’aquesta manera ser un grup més nombrós<br />
<strong>de</strong> participants.<br />
Què farà aquest any Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses?<br />
La resposta inicial és: sobreviure! Que ja és molt... De moment,<br />
encara no hem engegat cap acció <strong>de</strong>stacable, però<br />
aviat començarem.Volem recordar que existeixen papereres<br />
per reciclar el paper i ara dos nous contenidors grocs als patis<br />
per llençar-hi els envasos i el paper d’alumini <strong>de</strong>ls entrepans, bàsicament. Hem observat que els patis es tornen a embrutar<br />
molt, i que som nosaltres mateixos els que els embrutem. Cal fer una campanya <strong>de</strong> sensibilització amb l’alumnat. Ja<br />
fa uns anys, la vam iniciar i es va notar força el resultat... No po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> seguir fent allò que fins ara ha funcionat:<br />
•Campanya <strong>de</strong> recollida d’ aliments per a Cáritas.<br />
•Campanya <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> joguines per a la Creu Roja.<br />
I les joguines? Els agrada als nens/nenes a qui van <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s?<br />
No en tinc ni i<strong>de</strong>a, ja que mai he vist aquest repartiment. El que sí us puc dir és que totes es reparteixen, i, crec jo, que<br />
només el fet <strong>de</strong> pensar que un nen pot somriure per tenir una joguina que els seus pares no po<strong>de</strong>n comprar, ja és prou<br />
motiu per fer-ho sense saber-ne res més...oi? Penseu que qui les rep, no té res. Tot dit.<br />
En aquestes campanyes, hi participa el mateix nombre <strong>de</strong> gent? Menys o més participació?<br />
Sobre la participació: potser es participa més en la recollida d’aliments, ja que és més fàcil agafar un paquet d’arròs o <strong>de</strong><br />
cigrons o una ampolla d’oli <strong>de</strong> casa, que el fet d’anar a comprar una joguina. És qüestió <strong>de</strong> comoditat i també influeix el<br />
fet que la primera és la d’aliments, i tot seguit, la <strong>de</strong> joguines... I això fa que la gent es cansi <strong>de</strong> portar coses.<br />
Quins són els resultats <strong>de</strong> les recolli<strong>de</strong>s i les activitats que dueu a terme per aquests països?<br />
Per una banda, el fet d’ajudar a qui ho necessita; per una altra banda, intentar recordar a tothom que <strong>de</strong> Terra només n’hi<br />
ha una i que si no ens hi esforcem, ens la “menjarem” en quatre dies. He <strong>de</strong> reconèixer que personalment em serveix per<br />
sentir-me una mica menys culpable <strong>de</strong> la meva participació en la injustícia mundial i en el <strong>de</strong>teriorament<br />
<strong>de</strong>l medi ambient.<br />
Per últim, si haguessis <strong>de</strong> anomenar-nos una sola funció d’Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses, quina seria?<br />
La funció principal d’aquest grup és la <strong>de</strong> fer pensar a tothom que això també és important, i que cal reflexionar i actuar<br />
a nivell personal per millorar. Vull acabar amb una cita que m’agrada molt, i, que si la duem a la pràctica, moltes coses<br />
millorarien: “PENSA GLOBALMENT, ACTUA LOCALMENT”<br />
Dídac i Sara
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
Exposició Febre <strong>de</strong>l divendres nit<br />
La Regidoria <strong>de</strong> Joventut <strong>de</strong> l’Ajuntament <strong>de</strong> Calafell, conjuntament amb el projecte Jove Baix<br />
Penedès <strong>de</strong>l Consell Comarcal, van instal•lar l’exposició Febre <strong>de</strong>l divendres Nit al nostre<br />
institut amb l’objectiu <strong>de</strong> conscienciar la joventut <strong>de</strong>ls possibles riscos <strong>de</strong> la nit.<br />
La Regidoria <strong>de</strong> Juventut<br />
<strong>de</strong> l’Ajuntament <strong>de</strong> Calafell,<br />
conjuntment amb el<br />
projecte JoveBaix Penedès<br />
<strong>de</strong>l Consell Comarcal, van<br />
instal•lar l’exposició Febre<br />
<strong>de</strong>l divendres Nit al nostre<br />
institut durant la setmana<br />
<strong>de</strong>l 7 a l’11 <strong>de</strong> novembre,<br />
per tal que els i les alumnes<br />
(sobretot <strong>de</strong> batxillerat)<br />
puguessin veure l’exposició<br />
en una <strong>de</strong> les diferents activitats<br />
que es plantegen per<br />
a la prevenció <strong>de</strong> conductes<br />
<strong>de</strong> risc per part <strong>de</strong>ls joves i adolescents.<br />
L’exposició Febre <strong>de</strong>l Divendres Nit és una eina per treballar<br />
amb els joves, d’una manera lúdica i participativa,<br />
les conductes arrisca<strong>de</strong>s que solen efectuar-se els caps<br />
<strong>de</strong> setmana: abús <strong>de</strong> l’alcohol i/o altres drogues, conducció<br />
sota els seus efectes i conductes sexuals <strong>de</strong> risc.<br />
També incorpora com a novetat<br />
una guia d’activitats<br />
per complementar la visita a<br />
l’exposició, la qual cosa atorga<br />
encara major interès al<br />
material. Material, per altra<br />
banda, que es va treballant<br />
durant algunes sessions<br />
<strong>de</strong> tutoria en el batxillerat.<br />
L’exposició era guiada, és a<br />
dir, els i les alumnes <strong>de</strong> batxillerat<br />
tenien una fitxa amb<br />
una sèrie d’instruccions que<br />
els permetia anar passant <strong>de</strong><br />
panell en panell segon les<br />
respostes que els propis panells els plantejava.<br />
Entre els plafons més visitats els <strong>de</strong>ls efectes <strong>de</strong> les begu<strong>de</strong>s<br />
(seguint una mena <strong>de</strong> rànquing <strong>de</strong> perillositat), el <strong>de</strong> les<br />
relacions sexuals i les seves prevencions o falta <strong>de</strong> prevencions<br />
i efectes d’aquesta mancança, etc. Val a dir que els<br />
alumnes havien d’omplir la fitxa amb la més gran sinceritat,<br />
ja que el resultat <strong>de</strong> la mateixa era personal.<br />
Gisela i <strong>Mar</strong>c<br />
Pàgina 19
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
La comissió d’Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses va iniciar, el<br />
passat mes <strong>de</strong> novembre, les campanyes <strong>de</strong> menjar i <strong>de</strong><br />
joguines per aquelles persones més necessita<strong>de</strong>s.<br />
Com cada any, es van col·locar unes taules als dos edificis<br />
<strong>de</strong>l nostre centre per tal que els i les alumnes donessin<br />
menjar i joguines. Aquest any, respecte la campanya<br />
<strong>de</strong> menjar, s’accepten tot tipus <strong>de</strong> menjar (preferiblement<br />
envasat i amb una llarga data <strong>de</strong> caducitat) com llegums,<br />
galetes, tot tipus <strong>de</strong> pasta, arròs, oli...<br />
Una vegada es retirin les taules amb els productes alimentaris<br />
i les joguines, Cáritas els i les repartirà dos cops a la<br />
setmana aquí a Calafell, al costat <strong>de</strong> l’església, per aquelles<br />
persones necessita<strong>de</strong>s que ho van <strong>de</strong>manar.<br />
Pàgina 20<br />
Càritas<br />
Durant la primera setmana <strong>de</strong> novembre, Escoles Ver<strong>de</strong>s i Compromeses, van iniciar la Campanya<br />
<strong>de</strong> menjar i <strong>de</strong> joguines per als més necessitats. Tot l’institut va po<strong>de</strong>r participar en<br />
aquest acte benèfic, els nens més necessitats us ho agrairien molt.<br />
No cal dir la importància que té aquesta recollida<br />
d’alimentació i joguines en els temps en què estem vivint.<br />
La crisi aboca cada cop més gent a situacions <strong>de</strong> risc que<br />
fa que perilli fins i tot, aquelles necessitats més bàsiques,<br />
com és l’alimentació.<br />
Amb aquestes campanyes. a banda d’ajudar aquelles persones<br />
més necessita<strong>de</strong>s, es fomenten valors tan importants<br />
actualment com la solidaritat i generositat.<br />
No només es tracta d’un dia que heu <strong>de</strong> ser solidaris, si no<br />
també perquè aprengueu a ser-ho sempre ja que vosaltres<br />
també podrieu trobar-vos en la mateixa situació.<br />
Iván i Selina
Desconnecta't 43 / <strong>INS</strong>TITUT<br />
Manifest contra la Violència <strong>de</strong> Gènere<br />
El passat 25 <strong>de</strong> novembre, es va llegir un manifest en contra <strong>de</strong> la Violència <strong>de</strong> Genère, ja que<br />
aquell mateix dia se celebrava el dia internacional en contra <strong>de</strong> la Violència <strong>de</strong> Gènere. Es<br />
van encendre 61 espelmes, una per cada mort per maltractament. També es va guardar un<br />
minut <strong>de</strong> silenci. Els alumnes <strong>de</strong> 4t van fer pancartes amb imatges i dibuixos, que posteriorment<br />
es van instal·lar al rebedor <strong>de</strong>l centre. També van eleborar un manifest que van llegir,<br />
davant <strong>de</strong> tot l’alumnat <strong>de</strong>l centre, reunit davant les escales d’accès a l’edifici <strong>de</strong> dalt.<br />
MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE<br />
Els estudiants d’Eticocívica <strong>de</strong> 4t d’ESO us volem fer saber<br />
el motiu pel qual estem aquí reunits.<br />
Avui, dia 25 <strong>de</strong> novembre, diada internacional <strong>de</strong>dicada a<br />
la sensibilització <strong>de</strong> la població mundial en relació a la violència<br />
<strong>de</strong> gènere, ens manifestem a favor <strong>de</strong> l’eliminació<br />
<strong>de</strong> la violència contra les dones, tant física com psicològica.<br />
Malauradament, el maltractament és un problema bastant<br />
freqüent al món. Segons xifres oficials, al 2010, van morir<br />
78 dones a causa <strong>de</strong> la violència <strong>de</strong> gènere al nostre<br />
país. Aquest any 2011 ja en portem 61; la darrera dona<br />
assassinada va tenir lloc a Madrid, el dijous <strong>de</strong> la setmana<br />
passada, dia 17 <strong>de</strong> novembre.<br />
Moltes dones intenten amagar el que els passa, maquillantse<br />
les feri<strong>de</strong>s o no dient-ho a ningú. Amb aquesta actitud<br />
només s’agreuja el problema. Però això, no únicament<br />
afecta els adults implicats; hi ha un gran nombre <strong>de</strong> famí-<br />
lies amb fills, que conviuen amb aquest asfixiant ambient,<br />
tot pensant, que és una situació normal.<br />
Per evitar això, per evitar la por a <strong>de</strong>manar ajuda, per acabar<br />
amb els maltractaments hem <strong>de</strong> prendre consciència<br />
<strong>de</strong> la gravetat d’aquest problema i <strong>de</strong> l’existència d’aju<strong>de</strong>s<br />
públiques i priva<strong>de</strong>s per aturar-los.<br />
La finalitat d’aquest manifest és fer que ens adonem que la<br />
violència <strong>de</strong> gènere és un fet real, ens pot passar a qualsevol<br />
<strong>de</strong> nosaltres; per això animem a aquells que convisquin<br />
amb aquest problema que <strong>de</strong>manin ajuda, aprofitant les<br />
eines que tenim per aturar-lo.<br />
Ara, tots plegats, farem un minut <strong>de</strong> silenci per reflexionarhi.<br />
Mentrestant, els estudiants <strong>de</strong> 4t encendrem unes espelmes,<br />
tantes com víctimes <strong>de</strong> la violència masclista exercida<br />
en el que portem d’any. Encendrem 61 espelmes.<br />
<strong>INS</strong> <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Calafell<br />
25-11-2011<br />
Andrea i Albert<br />
Pàgina 21
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 22<br />
La <strong>Mar</strong>ató <strong>de</strong> tv3<br />
La <strong>Mar</strong>ató <strong>de</strong> TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió <strong>de</strong> Catalunya i la Fundació<br />
enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica <strong>de</strong> malalties que, ara<br />
per ara, no tenen curació <strong>de</strong>finitiva.<br />
La <strong>Mar</strong>ató va més enllà <strong>de</strong> l’obtenció <strong>de</strong> fons. Té una important tasca <strong>de</strong> sensibilització <strong>de</strong> la<br />
població catalana respecte a les malalties a les quals es <strong>de</strong>dica i a la necessitat <strong>de</strong> potenciar<br />
la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les.<br />
Fa uns 20 anys que la marató corre, per dir-lo d’alguna manera,<br />
i durant els últims anys han passat per les escoles<br />
explicant en quina malaltia se centra en cada edició.<br />
La temàtica d’enguany girava entorn <strong>de</strong> la Regeneració i<br />
el transplantament d’òrgans i teixits. La segona setmana<br />
<strong>de</strong> novembre van visitar-nos uns metges i ens van explicar<br />
el motiu d’enguany <strong>de</strong> la <strong>Mar</strong>ató: regeneració i transplantaments<br />
<strong>de</strong> òrgans i <strong>de</strong> teixits.<br />
Vam visionar un reportatge amb casos reals <strong>de</strong>l dia a dia.<br />
Tot i que eren actors, les històries eren ben reals. Ens van<br />
explicar en què consistien els transplantaments d’òrgans i<br />
<strong>de</strong> teixits a través d’un PowerPoint. Les imatges i els casos<br />
reals eren ben impactants.<br />
En el trasplantes d’òrgans es necessita un donant i un receptor i el principal problema que presenten els transplantaments<br />
d’òrgans és que es triga molt a rebre’n un i que el cos el pot rebutjar, ja sigui al moment, en uns dies, mesos i fins<br />
i tot anys. Això passa perquè el cos el <strong>de</strong>tecta com una cosa estranya, nova, que han implantat al cos, i el mateix cos<br />
l’ataca.<br />
La donació és totalment anònima; és a dir, quan<br />
algú dóna un òrgan no sap quina persona el rebrà.<br />
Bahija i Lidia
Desconnecta't 43 / POBLE<br />
La Castanyada<br />
En aquesta secció, us presentem “La petita història <strong>de</strong> la Castanyada” i un parell <strong>de</strong> fotos<br />
<strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> 2n <strong>de</strong> Batx venent castanyes.<br />
La Castanyada és una festa popular <strong>de</strong> Catalunya que<br />
se celebra el dia <strong>de</strong> Tots Sants. Com el halloween, prové<br />
d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en<br />
què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.<br />
La beguda típica <strong>de</strong> la Castanyada és el moscatell.<br />
Se sol representar amb la figura d’una castanyera:<br />
una dona vella vestida amb roba pobra<br />
d’abric i amb mocador al cap, davant d’un<br />
torrador <strong>de</strong> castanyes per a la venda al carrer.<br />
Actualment, la Castanyada s’ha convertit<br />
en la revetlla <strong>de</strong> Tots Sants, i se celebra en<br />
l’àmbit familiar, extra familiar i comunitari.<br />
A les escoles, és la primera <strong>de</strong> les quatre<br />
festes tradicionals.<br />
Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament<br />
lligats al dia <strong>de</strong> Tot Sants.<br />
Es veu que molts anys enrere, la Castanyada<br />
era una celebració <strong>de</strong>dicada als morts,<br />
un antic àpat funerari.<br />
Amb la tardor, arribava el fred i la gas-<br />
tronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres<br />
sortien als carrers <strong>de</strong> tots els pobles, viles i ciutats;<br />
a les seves para<strong>de</strong>s començaven a torrar les<br />
castanyes, sempre acompanya<strong>de</strong>s pels moniatos,<br />
el segon ingredient principal d’aquesta celebració.<br />
I aquesta també és la nit <strong>de</strong>ls panellets. Aquests també<br />
tenen un vincle molt estret amb la festa <strong>de</strong> Tots Sants, ja<br />
que eren una mena d’ofrena funerària que es feia a les<br />
tombes <strong>de</strong>ls morts i també eren els dolços que se servien<br />
en l’àpat que es feia <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la mort d’algú <strong>de</strong> la<br />
família.<br />
L’1 <strong>de</strong> novembre és el dia que molta gent aprofita per anar<br />
als cementiris i visitar les tombes <strong>de</strong>l familiars difunts. Antigament,<br />
aquest dia es feien sonar les campanes <strong>de</strong> totes<br />
les esglésies <strong>de</strong>l territori per fer saber a tothom que era<br />
moment <strong>de</strong> reclusió per recordar i pregar pels difunts.<br />
Enguany els alumnes <strong>de</strong> segon <strong>de</strong> Bat. van <strong>de</strong>cidir sortir<br />
al carrer a vendre castanyes per po<strong>de</strong>r recaptar diners per<br />
al viatge <strong>de</strong> fi <strong>de</strong> curs.<br />
Andrea i Albert<br />
Pàgina 23
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 24<br />
Fecu<br />
L’1 d’octubre es va celebrar a l’Skate Park a Calafell l’11è Festival <strong>de</strong> Cultures Urbanes, centrada<br />
en la cultura <strong>de</strong> l’skate i tot el món que l’envolta.<br />
Les inscripcions <strong>de</strong> la competició d’skate es van dur a terme a les <strong>de</strong>u <strong>de</strong>l matí; i, seguidament, van començar a fer ron<strong>de</strong>s<br />
entre els més petits, agrupats <strong>de</strong> quatre en quatre. Després, van competir les noies, i per acabar, ho van fer els més<br />
grans.<br />
A la tarda, hi havia programada una competició amb els finalistes que havien competit al matí. Els guanyadors van ser<br />
l’Albert Ferrer, en Miquel Parera, l’Aitor Copete i Ferran Rodriguez.<br />
Guanyadors -16 Guanyadors +16 Noies guanyadores<br />
1.Juanjo Sorauren 1.Pedro Vidal 1.Alba Besora<br />
2. Javi Rodríguez 2.Stanley Brasil 2. Anna Serret<br />
3. Sergio Rodríguez 3.Cristian Delgado 3.Monica Cartejosa<br />
4. Julen Cabrera 4. <strong>Mar</strong>c Calero 4. Claudia Coll<br />
Els guanyadors van ser premiats amb articles <strong>de</strong> roba i taules skate. La tenda Adrenalina (botiga on vénen material i roba<br />
especialitzada en aquest esport) va muntar un mercat, durant tot el dia, amb uns preus rebaixats.<br />
Per finalitzar, es van fer jocs <strong>de</strong> Petanca skate, agro bike, curses <strong>de</strong> sacs i batalles <strong>de</strong> kallos.<br />
Al final <strong>de</strong>l dia, els patinadors van homenatjar l’organitzador <strong>de</strong>l FECU, Andrés Fernan<strong>de</strong>z conegut com “Pumuky”, per<br />
tots els anys que ha <strong>de</strong>dicat a l’skate, tot fent possible que tots els joves <strong>de</strong>l municipi pugin patinar. Van fer-li entrega d’una<br />
taula amb fotos d’alguns moments especials.<br />
Andrea i <strong>Mar</strong>ina
Desconnecta't 43 / POBLE<br />
III TRIATLÓ CALAFELL<br />
El triatló és una prova multi esportiva que consta <strong>de</strong> tres segments que succeeixen sense<br />
pauses, que són, normalment i per aquest ordre: natació, ciclisme i cursa a peu. I dues<br />
transicions: una entre la natació i el ciclisme, i una altra entre el ciclisme i la cursa a peu,<br />
configurant el conjunt <strong>de</strong> totes aquestes parts com un tot.<br />
L’organitzador d’aquesta prova multi esportiva és el Club Esportiu Calafell.<br />
El passat diumenge, 25 <strong>de</strong> setembre, a partir <strong>de</strong> les<br />
8h. <strong>de</strong>l matí, es va celebrar la III Triatló <strong>de</strong> Calafell,<br />
que va comptar amb el rècord <strong>de</strong> 1.000 participants.<br />
En aquesta triatló, que es va <strong>de</strong>senvolupar a la platja<br />
<strong>de</strong> Segur <strong>de</strong> Calafell, els participants van competir en<br />
dues modalitats: Olímpica i Sprint. La categoria Sprint<br />
consta <strong>de</strong> 750 metres <strong>de</strong> natació, 20 km amb la bicicleta<br />
i 5km <strong>de</strong> cursa a peu. Pel que fa a la categoria<br />
Olímpica, la prova consta <strong>de</strong> 1.500 metres <strong>de</strong> natació,<br />
40km amb la bicicleta i 10km <strong>de</strong> cursa a peu. La<br />
prova començà a les 8:00 <strong>de</strong>l matí amb la modalitat<br />
Olímpica, i a continuació es donà el tret <strong>de</strong> sortida a<br />
la d’Sprint.<br />
El temps va acompanyar i va assistir-hi molta gent: més<br />
d’un centenar d’espectadors. La prova <strong>de</strong> natació es realitzà íntegrament al Port <strong>de</strong> Segur i, a continuació, es va realitzar<br />
la cursa <strong>de</strong> ciclisme (<strong>de</strong> l’estació <strong>de</strong> tren <strong>de</strong> Segur fins a Calafell 6 vega<strong>de</strong>s) i, finalment, es va fer la cursa a peu (<strong>de</strong>l Port<br />
<strong>de</strong> Segur fins a l’estany <strong>de</strong> Calafell 3 vega<strong>de</strong>s).<br />
El guanyador <strong>de</strong>l III Triatló <strong>de</strong> Calafell en categoria masculina va ser en Rodrigo Torres, <strong>de</strong>l Prat <strong>de</strong> Llobregat, amb un<br />
temps, en el 1r tram, <strong>de</strong> 10min i 57s, en el 2n, <strong>de</strong> 30min i 13s (és a dir, amb una velocitat <strong>de</strong> 39,71 km/h) i en el 3r, <strong>de</strong><br />
17min i 3s. En categoria femenina, va guanyar la Sheila Brillas, <strong>de</strong> Mataró, amb un temps d’11min 57s (1r tram), 34min<br />
46s (2n tram) i 21min 58s (3r tram).<br />
Chaimae i Ivàn<br />
Pàgina 25
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
PROJECTE EDUCADORES DE<br />
CARRER<br />
Porten ulleres <strong>de</strong> colors. Són dues i van caminant. Una és rossa, l’altra morena. Recorren els<br />
carrers <strong>de</strong> Calafell i porten pamflets, els reparteixen, s’asseuen als bancs...<br />
Es creuen les mira<strong>de</strong>s i <strong>de</strong> sobte...<br />
Hola, som les educadores <strong>de</strong> carrer!<br />
Les que? Però què sou? Mossos?<br />
No, no...<br />
I un altre diu:<br />
No tio! Són ‘’profes <strong>de</strong> carrer’’.<br />
Bé, som la Sònia i la Paloma.<br />
Les veuen, les miren... Elles passen i salu<strong>de</strong>n. Són creatives, els<br />
agrada la gent, els agrada el carrer, connectar, parlar, reflexionar<br />
i escoltar.<br />
Estan gairebé sempre a les tar<strong>de</strong>s, encara que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s, si cal,<br />
vénen al matí. Van, vénen, tornen, van a la plaça, al parc, a les<br />
pistes, hi són, organitzen activitats, orienten, acompanyen, parlen<br />
amb la gent, volen dinamitzar coses per l’expressió, l’esport, la<br />
poesia, el ‘’curro’’...<br />
A elles, els agrada gaudir, acompanyar-te, recolzar-te allà on vulguis anar, i...moltes més coses.<br />
Elles molt amables, ens han explicat en què consisteix el projecte Educadores <strong>de</strong> carrer, com pots arribar-hi a formar<br />
part...:<br />
1.Ens podríeu explicar en què consisteix el projecte educadores <strong>de</strong> carrer?<br />
Nosaltres estem dins el Projecte d’intervenció socioeducativa dins el medi Obert. Això vol dir que la nostra feina és<br />
conèixer quins recursos existeixen i qui es pot beneficiar, donar suport, acompanyar, escoltar.... Anem pel carrer i coneixem<br />
joves, els quals po<strong>de</strong>n fer ús, per una banda, <strong>de</strong>ls serveis que hi ha al voltant, ja sigui <strong>de</strong> formació, <strong>de</strong> caire social,<br />
<strong>de</strong> treball, etc; i per altra banda, ser un referent educatiu mòbil alhora que un pont per donar a conèixer els recursos existents<br />
que es <strong>de</strong>stinen per a vosaltres. D’aquesta manera, establim una comunicació més propera amb la qual es po<strong>de</strong>n<br />
nodrir unes necessitats que, d’una altra manera, potser no trobarien sortida.<br />
2.Tothom es pot <strong>de</strong>dicar a aquesta feina o has d’estudiar alguna cosa en concret?<br />
Per po<strong>de</strong>r ser educador/a <strong>de</strong> carrer, és important haver fet una formació dins <strong>de</strong>l camp socioeducatiu com per exemple:<br />
Educació social, Pedagogia, Psicologia... i d’altres branques relaciona<strong>de</strong>s.<br />
Per altra banda, també el Cicle <strong>de</strong> grau superior d’integració social.<br />
Pàgina 26
3.Fa uns dies, veu venir a l’institut a repartir menjar, quina en va ser la causa?<br />
Desconnecta't 43 / POBLE<br />
Vam venir a repartir menjar perquè era el dia mundial <strong>de</strong> l’alimentació saludable. Des <strong>de</strong> Joventut, creiem important fer<br />
incís en l’alimentació saludable entre el joves, ja que existeixen mancances d’hàbits saludables, portant un exemple <strong>de</strong><br />
les possibilitats alimentàries que hi ha, encomanar els colors, sabors, olors d’una bona alimentació saludable.<br />
4.Per qui treballeu? És un treball per sempre o temporal?<br />
Treballem dins <strong>de</strong> la Regidoria <strong>de</strong> joventut en el projecte “Intervenció socioeducativa en el medi obert”, amb una durada<br />
<strong>de</strong> 6 mesos i , <strong>de</strong>sprés, anem canviant i anem a un altre poble i d’altres vindran a Calafell.<br />
5.Alguna cosa més per explicar?<br />
Dir-vos que estem encanta<strong>de</strong>s amb l’acollida que estem tenint per part <strong>de</strong> tothom: joves, equip, regidories, casal jove,<br />
centres educatius, carrer... i animar-vos a ser partícips/actius <strong>de</strong>l projecte:<br />
a.Aula d’estudi: dilluns 17.30 a 19.30 al Casal jove.<br />
b.Assessorament i orientació: dilluns <strong>de</strong> 19.30 a 20.30 al Casal jove<br />
c.Dimecres que<strong>de</strong>m: dimecres <strong>de</strong> 17.30a 19.30 a l’aula <strong>de</strong> baix <strong>de</strong> la biblioteca <strong>de</strong> Segur <strong>de</strong> Calafell.<br />
d.Revista INFOJOVE: volem els vostres articles amb la vostra visió <strong>de</strong>l món, fotografies, art, referències <strong>de</strong> pelis, música,<br />
llibres, sèries, concerts, consells, on a anar <strong>de</strong> vacances... Creativitat!! (envieu a: educadorscarrer@calafell.org)<br />
e.Facebook: educadores carrer. Trobareu links d’informació interessant, ofertes <strong>de</strong> feina, cursos, activitats. També volem<br />
que sigui una via alternativa on rebre els vostres dubtes i preguntes.<br />
f.Carrer!!! Ens trobareu per Calafell i Segur. No dubteu a saludar-nos, apropar-vos i preguntar-nos allò que necessiteu...<br />
Intentarem trobar la resposta! Som la Sònia i la Paloma.<br />
Volem agrair-vos molt la vostra col•laboració en l’edició d’aquest número!!<br />
Chaimae i Ivàn<br />
Pàgina 27
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 28<br />
Enquesta Desconnecta’t<br />
Aquest any, com <strong>de</strong> costum, els redactors <strong>de</strong> la revista han realitza una enquesta per als<br />
alumnes <strong>de</strong> tots els cursos <strong>de</strong>l centre per tal <strong>de</strong> saber la viabilitat <strong>de</strong> la nostra revista.<br />
Veiem que la revista agrada bastant i que pocs alumnes<br />
opinen el contrari; tot i així, veiem una gran diferència entre<br />
les tres primeres barres i les dues darreres.<br />
La majoria <strong>de</strong> l’alumnat és responsable i es mostra interessat<br />
pel treball <strong>de</strong>ls alumnes <strong>de</strong> la revista, fet que <strong>de</strong>mostra<br />
aquesta gràfica, ja que la major part <strong>de</strong> l’alumnat porta la<br />
revista a casa.<br />
Sorti<strong>de</strong>s és la secció que més agrada. Observem que els<br />
temes relacionats amb Calafell no semblen prou interessants,<br />
i els +++ i les entrevistes ocupen un lloc <strong>de</strong>stacat<br />
d’interès.<br />
Els avis <strong>de</strong>l nostre alumnat no són uns grans seguidors<br />
<strong>de</strong>l Desconnecta’t. Malgrat que hi ha molts alumnes que<br />
ens diuen que a casa no la llegeix ningú, cal <strong>de</strong>stacar que<br />
molts pares i germans sí que la llegeixen.
Un 54 % <strong>de</strong> l’alumnat enquestat no conserva cap exemplar<br />
<strong>de</strong> la revista. Molt malament. Un 18 % els conserva tots; i<br />
l’altre restant tan sols en conserven alguns.<br />
El 46% <strong>de</strong> l’alumnat enquestat prefereix veure la revista tant<br />
en paper com en format digital. Alguns alumnes enquestats<br />
van proposar el format digital com a mèto<strong>de</strong> d’estalvi <strong>de</strong> paper<br />
i tinta; però, com està passant amb els llibres digitals,<br />
l’essència <strong>de</strong>l que és una revista quedaria fulminat.<br />
Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />
Éxit! Un 68% <strong>de</strong>ls i les alumnes enquesta<strong>de</strong>s vol que la<br />
revista segueixi entre nosaltres. També n’hi ha d’altres,<br />
una minoria, que els és igual, i tan sols un 4% no la vol<br />
ni veure...<br />
Tot i que el 89% <strong>de</strong>ls alumnes enquestat <strong>de</strong>sconeixen si hi<br />
ha altres centres amb revista pròpia, sabem que no som<br />
els únics que en tenim una. Hi ha altres centres on sí que<br />
imprimeixen una revista (Ernest Lluch <strong>de</strong> Cunit, l’Arboç...)<br />
Rocio i Valeria<br />
Pàgina 29
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 30<br />
En<strong>de</strong>vinalles<br />
1.Malgrat m’arrossegui per terra.et segueixo per tot arreu.<br />
Dissortada vida, la meva!Sempre a sota <strong>de</strong>ls teus peus!<br />
2. Neix, creix i mor en un dia.<br />
3.Què és allò que no es pot anomenar sense rompre-ho?<br />
4.Qué és el que es troba<br />
en un mes, una vegada<br />
en una setmana, una vegada<br />
en un minut,<br />
i dues vega<strong>de</strong>s en un moment?<br />
5. Quanta terra hi ha en un forat <strong>de</strong> un metre <strong>de</strong> llarg per<br />
un metre d’amplada i un metre <strong>de</strong> profunditat?<br />
6. Alguns mesos tenen 31 dies, altres només 30. Quants<br />
tenen 28 dies?<br />
7.Quants cops podries restar-li el numero 1 <strong>de</strong>l numero<br />
1111 ?<br />
8. Que es pot portar en una butxaca trencada i no<br />
perdre’l?<br />
9.Joan triga una hora i mitja en recórrer un circuit en un<br />
sentit horari, però quan fa el mateix camí en sentit contrari<br />
només en triga 90. A què es <strong>de</strong>u aquesta diferència?<br />
10. Quina és la planta que camina?<br />
11. Quina cosa és, que si la tinc, no té la dono, si no la<br />
tinc, sí te la dono?<br />
12. Destrueix castells, erosiona les roques, cura les feri<strong>de</strong>s<br />
i mata l’home.<br />
1. L’ombra<br />
2. Sol<br />
3. El silenci<br />
4. La lletra m<br />
5. És un forat, no té terra<br />
6. Tots<br />
7. Un cop<br />
8. Un forat<br />
9. No hi ha diferència. Una hora i mitja és igual a noranta<br />
minuts.<br />
10. La <strong>de</strong>l peu<br />
11. La Raó<br />
12. El temps<br />
RESPOSTES<br />
<strong>Mar</strong>ina i Andrea
Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />
English corner<br />
We’re Iván and Selina and we’re in the 4th year of secondary school. Not long ago, we took a<br />
short trip to New York and we are going to tell you what we did during those two won<strong>de</strong>rful<br />
First day: In the morning, we took the airplane at the Barcelona<br />
airport and arrived at our <strong>de</strong>stination at about 1.00 PM.<br />
When we arrived to the hotel, we left our luggage in our<br />
rooms and went directly to the city centre to have something<br />
to eat. Walking along the streets of NY we went past<br />
Wall Street, one of the most important global financial<br />
centres. We also went past the Statue of Liberty<br />
and the World Tra<strong>de</strong> Centre, where we could see the<br />
remains of the twin towers. Later, we also saw the Brooklyn<br />
Bridge, which joins Manhattan with Brooklyn.<br />
Second day: We got up early because we wanted to see most<br />
of the tourist attractions. Therefore, we had breakfast and,<br />
after that, we went directly to Madison Square Gar<strong>de</strong>n<br />
to watch a Lakers game that turned out to be amazing!<br />
When we were going back, on the way to the hotel, we<br />
stopped to see the Clinton Castle in South Manhattan,<br />
but we could not go in because we didn´t have enough time.<br />
The White House in Washington, the place where the<br />
US Presi<strong>de</strong>nts do their work, is also great and amazing. As<br />
we ma<strong>de</strong> the most of the day, we arrived very late at the hotel.<br />
Generally speaking, we had an interesting and exciting cultural<br />
trip in which we saw lots of the most famous monuments<br />
of NY and, of course, we took many photos. We learned a<br />
lot of things and we strongly recommend you to visit NY.<br />
NEW YORK WORDSEARCH<br />
After looking for the words of the text in black, you can<br />
search it in the wordsearch.<br />
Iván i Selina<br />
Pàgina 31
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 32<br />
Horòscop<br />
Aries . 21/03 al 20/04<br />
Amistat: Encara que sigui el teu amic, no siguis tan bo i atreveix-te a treure el caràcter i dir-li<br />
les coses clares!<br />
Amor: Cuida el que tens o pot ser algú t’ho prengui. Així que, espavila!<br />
Vigila amb: La teva dieta, pot ser que t’enduguis una sorpresa amb la balança...<br />
Personal: De cara a l’hivern, sigues una mica més pilota amb la teva família, potser notis una<br />
millora en els regals <strong>de</strong> Nadal...<br />
Taure. 21/04 al 21/05<br />
Amistat: Tens uns amics que no te’ls mereixes, ja que mai fas res per ells. Podries començar a<br />
fer-ho: millor tard que mai!<br />
Amor: Coneixeràs algú que et remourà perdins; et farà sentir especial, però no te’n fiïs molt, ja<br />
que mai se sap què podria passar.<br />
Vigila amb: La roba que portes, <strong>de</strong> cara a l’hivern podries renovar l’armari (que ja toca, eh?).<br />
Personal: Deixa <strong>de</strong> pensar en els teus mons <strong>de</strong> yupi, concentrat una mica, és pel teu bé.<br />
Geminis. 22/05 al 21/06<br />
Amistat: Tornaràs a veure un amic que no veies <strong>de</strong>s <strong>de</strong> feia molt <strong>de</strong> temps.<br />
Amor: Si tens nuvi/a tot t’anirà genial: aquest és el teu mes <strong>de</strong> l’amor, aprofita’l!<br />
Vigila amb: les hamburgueses <strong>de</strong>l McDonals, no n’abusis.<br />
Personal: Comença a posar-te pantalons llargs si no vols agafar un bon refredat.<br />
Lleó. 24/07 al 23/08<br />
Amistat: Pot ser que t’enduguis una traïció per part d’algú <strong>de</strong> confiança: podria ser el moment<br />
<strong>de</strong> canviar d’amics.<br />
Amor: No pateixis si encara no has trobat algú especial, potser el trobes quan menys t’ho esperis...<br />
Vigila amb:Creure’t que ets el Frank <strong>de</strong> la Jungla.<br />
Personal: Comença a tallar-te aquests cabells, si no vols que et confonguin amb en Tarzán<br />
Balança. 24/09 al 23/10<br />
Amistat: Els teus amics són qui millor et coneixen: els hauries <strong>de</strong> fer cas, oi?<br />
Amor: És el moment <strong>de</strong> llençar-te al noi/noia que t’agrada: aquest és el mes.<br />
Vigila amb: Posar-te massa colònia, podries intoxicar algú<br />
Personal: Estar massa hores davant l’ordinador.
Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />
Sagitari. 23/11 al 21/12<br />
Amistat: Coneixeràs gent nova, però recorda els antic amics: són qui sempre han estat al<br />
teu costat.<br />
Amor: Aquest mes serà una mica <strong>de</strong>sastrós ja que si tens parella us barallareu, i si no en<br />
tens, no en busquis perquè no és el teu mes.<br />
Vigila amb: No contestis tan...<br />
Personal: Renta’t les <strong>de</strong>nt més sovint.<br />
Aquari. 20/01 al 18/02<br />
Amistat: No et <strong>de</strong>ixis influir per noves i antigues amistats: sigues i pensa per tu mateix/a.<br />
Amor: Aquest mes, la teva parella (si en tens) et sorprendrà, per fi (fa molt <strong>de</strong> temps que no<br />
ho fa, oi?)<br />
Vigila amb: la brioixeria industrial!! però és que està tan bona...<br />
Personal: T’hauries <strong>de</strong> comprar més roba interior, pot ser que la necessitis.<br />
Cranc. 22 /06 al 23 /07<br />
Amistat: Aquest mes podries sortir més amb els amics, no? Fa massa temps que ets tancat<br />
a casa...<br />
Amor: Potser que li <strong>de</strong>mostris que és important...<br />
Vigila amb: El Red bull, no surtis pas volant...<br />
Personal: Millora la lletra, els professors no t’entenen...<br />
Verge. 24/08 al 23/09<br />
Amistat: No et preocupis tant per tu i pensa més amb els altres.<br />
Amor: Utilitza les teves armes <strong>de</strong> seducció, potser et sorprèn el que es pot aconseguir.<br />
Vigila amb:El que duus a l’<strong>INS</strong>, pot ser que et prenguin pel que no ets.<br />
Personal: Intenta ser una mica més discret/a, últimament se’t sent massa...<br />
Escorpí. 24/10 al 22/11<br />
Amistat: Tindràs un mal rotllo amb algú, però és tot culpa seva, no et preocupis...<br />
Amor: Si no et llances ja, la persona que t’agrada buscarà altres solucions...<br />
Vigila amb: Gastar-te els diners inútilment, sembla que tinguis un forat a les butxaques!<br />
Personal: Canvia el teu look, fa massa temps <strong>de</strong> l’última vegada...<br />
Capricorn. 22/12 al 19/01<br />
Amistat: Ets massa bo, podries sortir-ne escaldat.<br />
Amor: Assegurat que la persona que has trobat, és l’a<strong>de</strong>quada... i com ho pots saber??<br />
Vigila amb: El teu comportament... fas enfadar massa l’Artur Valbuena<br />
Personal: Posa’t les piles ja, aquest cop no et servirà estudiar l’últim dia...<br />
Peixos. 22/02 al 20/03<br />
Amistat: Tot anirà be, tot a lloc: amics, enemics... tots segueixen igual.<br />
Amor: Si no tens parella... comença a buscar-ne una. Ja toca, no?<br />
Vigila amb: el Facebook, no tothom sembla ser qui és...<br />
Personal: Et tallaran els cabells d’una forma que no t’agradarà gens... pensa-t’ho bé quan<br />
vagis a la perruquera o perruquer!!!<br />
Anna i Anna.<br />
Pàgina 33
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
-L’Àlex, va preguntar als seus pares: ‘<strong>Mar</strong>e, si jo sóc petit i tinc por a la nit i vosaltres que sou grans i no teniu por, per<br />
què jo dormo sol, i vosaltres dormiu junts?<br />
-La Sara estava amb la seva mare i amb la seva tieta en una tenda. La nena portava un xumet i una dona li va dir: ‘Tan<br />
gran i amb xumet!’. Llavors la Sara li va contestar: ‘Jo em fico amb els que els grans es fiquen a la boca?’.<br />
- Un dia Uriel estava amb els seus pares a la terrassa <strong>de</strong>l bar que ells tenen i, sense venir al cas, Uriel va dir al seu pare:<br />
«Pare, cal comprar uns collons, que la mama diu que no tens».<br />
- Patricia es va perdre un dia en un centre comercial, es va acostar a un guàrdia <strong>de</strong> seguretat i li va dir: «Perdoni, s'han<br />
perdut els meus pares». I ell li va preguntar: «¿No t'hauràs perdut tu?». I Patricia va contestar: «No, no, jo estava veient<br />
les joguines».<br />
- Aquesta és una nota que Cristina els va <strong>de</strong>ixar als seus pares un dia que la van castigar:<br />
«Estimats pares:<br />
Me'n vaig <strong>de</strong> casa perquè no em mereixo viure aquí.<br />
Un petó, Cristina.<br />
Sóc al garatge, adéu ».<br />
- Christian havia fet una mala passada i la seva mare el va renyar: «Christian, per a què tens el cap?" I ell va contestar:<br />
«Per separar les dues orelles».<br />
- Estava Almu<strong>de</strong>na jugant i la seva mare estava estirada al sofà veient la tele quan van trucar a la porta. La seva mare li<br />
va dir: «Almun<strong>de</strong>na, obre, que és el teu pare». I Almu<strong>de</strong>na li va contestar: «Obre tu, que és el teu marit».<br />
Pàgina 34<br />
Chaimae i Ivàn
SUDOKU:<br />
ENIGMES MATEMÀTICS:<br />
-El nombre 1000<br />
Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />
Jocs matemàtics<br />
Aconsegueix el nombre 1000 fent servir vuit vuits (es pot fer <strong>de</strong> dues formes diferents).<br />
-Un problema d’edats<br />
En Joan és més vell que en Juli. En Juli és més jove que la Roser i la Roser és més jove que en Joan.<br />
Quin <strong>de</strong>ls tres és el més vell?<br />
Quin <strong>de</strong>ls tres és el més jove?<br />
-Un problema <strong>de</strong> família<br />
Dues mares i tres filles surten a passejar diàriament amb tres barrets. Cada una porta barret i cap queda sense<br />
barret. Com és possible?<br />
Nombre 1000:888+88+8+8+8=1000 ; (8888-888):8=1000<br />
Problema d’edats:Joan és el més gran,<strong>de</strong>sprés va la Roser i el més petit<br />
és el Juli.<br />
Problema <strong>de</strong> familia:Són tres persones,l’àvia,la seva filla i la seva nèta.<br />
Dídac i Sara<br />
Pàgina 35
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Grave Encounters<br />
En aquest article hem <strong>de</strong>cidit presentar una ressenya <strong>de</strong> l’exitosa pel.lícula Grave Encounters<br />
on veurem tota mena <strong>de</strong> representacions paranormals, dirigida per Colin Minihan i<br />
Stuart Ortiz.<br />
Grave encounters narra la història d’un reality show que presenta en Plot Lance Preston, acompanyat per la seva tripulació<br />
(Grave encounters) i per Sasha, experta en fets paranormals.<br />
Collingwood (el lloc on han <strong>de</strong> passar la nit) era antigament un hospital psiquiàtric on un conegut metge realitzava experiments<br />
poc ètics i lobotomies als pacients.<br />
Passada la tarda, en Plot i el seu equip van inspeccionant l’edifici i amb una càmera graven els fets que es van es<strong>de</strong>venint.<br />
Al llarg <strong>de</strong> la pel•lícula, s’aniran manifestant una sèrie d’espectres no molt amigables, que es revelaran contra els<br />
components <strong>de</strong>l grup provocant-los un shock o una mort segura.<br />
Aconseguirà sobreviure algú?<br />
FITXA TÈCNICA:<br />
Títol :Grave Encounters .<br />
Actors: Sean Rogerson, Juan Riedinger, Ashleig Gryzko,<br />
Mackenzie Gray, Merwin Mon<strong>de</strong>sir.<br />
Categories: Terror, suspens i sobrenatural.<br />
Data d’estrena a Espanya:16.3.12<br />
-Itàlia:7.10.11<br />
-USA:25.8.11<br />
Duració: 95 minuts.<br />
Director:The Vicios brothers(nom artistíc)<br />
-Colin Minihan y Stuart Ortiz.<br />
Disponible: En 3D I 2D.<br />
Opinió personal: Creiem que és una pel·lícula bastant<br />
misteriosa i impactant; per això la recomanen a aquella<br />
gent a qui li agradi passar una mica <strong>de</strong> por a la gran<br />
pantalla. Ens sembla una pel·lícula bastant interessant,<br />
ja que està basada en fets reals.<br />
Pàgina 36<br />
Valeria y Rocio
Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />
Ohhh Jennifer, em tunejaré el<br />
cotxe per tu!!!<br />
Els Catarres són un grup <strong>de</strong> música en català d’estil pop-folk. Els seus components són Èric<br />
Vergés i Jan Riera, d’Aiguafreda i Roser Cruells, <strong>de</strong> Centelles. Amb la cançó Jennifer han saltat<br />
a la fama aquest mateix estiu, 2011. En aquest apartat trobareu informació d’aquest grup.<br />
El grup es va formar a finals <strong>de</strong> 2010 i va saltar a la fama el<br />
2011 amb Jennifer, una peculiar cançó que parla <strong>de</strong> l’amor<br />
prohibit entre un patriota català i una ‘choni’ <strong>de</strong> Castefa.<br />
El juny <strong>de</strong>l 2011, el ví<strong>de</strong>o <strong>de</strong> la cançó arribava a les 200<br />
mil visites al YouTube, i al setembre es va acostar a les<br />
800 mil.<br />
A començaments d’octubre va arribar al milió <strong>de</strong> reproduccions<br />
i va rebre multitud <strong>de</strong> versions, entre les quals una<br />
altra peculiar cançó anomenada Montserrat.<br />
El seu primer grup <strong>de</strong> cançons va estar disponible exclusivament<br />
a Internet. Van manifestar que si mai firmaven un<br />
contracte amb una discogràfica seria amb la condició <strong>de</strong><br />
po<strong>de</strong>r continuar oferint la seva música a la xarxa gratuïtament.<br />
El 29 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong> 2011 ha sortit a la venda el seu primer<br />
àlbum amb 12 temes, quatre d’ells inèdits.<br />
El disc és a la venda en botigues especialitza<strong>de</strong>s, tot i que<br />
les cançons es po<strong>de</strong>n trobar gratuïtament a Internet.<br />
La cançó Jennifer és la més coneguda <strong>de</strong> la formació; ha<br />
es<strong>de</strong>vingut la cançó <strong>de</strong> l’estiu a tot Catalunya i ha estat<br />
versionada infinitat <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s. Aquesta tracta d’un noi català<br />
(molt català!) que s’enamora d’una ‘choni’ <strong>de</strong> Castefa<br />
(Castell<strong>de</strong>fels). Hi po<strong>de</strong>m trobar versos on es diu:<br />
Jo que sempre he <strong>de</strong>fensat els productes <strong>de</strong> la terra,<br />
ara m’he enamorat d’una ‘choni’ <strong>de</strong> Castefa<br />
Ohhh Jennifer,em tunejaré el cotxe per tu,<br />
ooohh Jennifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,<br />
i lluitarem pel nostre amor prohibit<br />
uooohh Jennifer.<br />
D’aquesta cançó, també se n’ha fet una contra, Montserrat,<br />
realitzada per un equip <strong>de</strong> Ràdio Flaixbac, i parla d’un<br />
home espanyol (molt espanyol!) que s’enamora d’una catalana.<br />
I diu:<br />
Yo siempre voy cara al sol con la mano levantada<br />
Y ahora me he quedado pillado <strong>de</strong> una pija catalana<br />
Oh Montserrat, me haré ‘anxaneta’ por ti.<br />
Oh Montserrat, me tragaré el nuevo programa <strong>de</strong>l Cuní<br />
Lucharemos por nuestro amor charnego. Oh Montserrat.<br />
Si voleu assistir al seu pròxim concert:<br />
27 DE GENER DE 2012 - L’HOSPITALET DE LLOBRE-<br />
GAT<br />
Sala Barra<strong>de</strong>s<br />
L’entrada és lliure!<br />
<strong>Mar</strong>c i Gisela<br />
Pàgina 37
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 38<br />
Busca en aquesta sopa <strong>de</strong> lletres el nom <strong>de</strong> 10 rius que es troben a Espanya.<br />
Podràs trobar-los? Po<strong>de</strong>n estar en totes direccions.<br />
Andrea i Albert
DOFI: Sociable, amistós, feliç, alegre.<br />
OS: Amorós, romàntic, sensible, fi<strong>de</strong>l.<br />
CANGUR: Nerviós, inquiet, extravertit, esbojarrat.<br />
ELEFANT: Intel.ligent, tranquil, constant, treballador.<br />
LLORO: Actiu, original, divertit, content.<br />
1r ESO NOIS NOIES<br />
Dofí Rubén Sanz Ester Campillo<br />
Os Joel Sebastian Nerea Montero<br />
Cangur Ian Reverte Judit Balaguer<br />
Elefant Pol Solé Zoe Gallardo<br />
Lloro Eric Zamora Rita Gausachs<br />
2n ESO NOIS NOIES<br />
Dofí Álex Rodríguez Clara Vicioso<br />
Os Borja Alonso Nerea Gómez<br />
Cangur Rossend Suau Zamira H.<br />
Elefant Jordi Nebot Cristina Pujol<br />
Lloro Jan Cabrer Valentina G.<br />
3r ESO NOIS NOIES<br />
Dofí Óscar Díez Claudia R.<br />
Os Daniel Somé Alexandra L.<br />
Cangur Eric Murillo Adriana Ibáñez<br />
Elefant Jorge Vergara Júlia Pallarés<br />
Lloro Aleix Miquel Zais <strong>Mar</strong>cos<br />
Desconnecta't 43 / ENTRETENIMENTS<br />
Els +++<br />
4t ESO NOIS NOIES<br />
Dofí Andreu Piqué Sara Ros<br />
Os Max Vicioso Andrea Ameijei.<br />
Cangur Manel Monge Anna Rovira<br />
Elefant Mohamed Ali Meritxell Mora<br />
Lloro Julen Cabrera Sara Blanch<br />
1r BATX NOIS NOIES<br />
Dofí Ferran Mañé Esther Rastr.<br />
Os Nan Lin Tanit C.<br />
Cangur Sergi Palau Nuria Ollonarte<br />
Elefant Ivan Fernan<strong>de</strong>z Irene Monton<br />
Lloro Fran <strong>Mar</strong>tín Laura Galan<br />
2n BATX NOIS NOIES<br />
Dofí Edgar Caballe. Montse V.<br />
Os Roger Bayerri <strong>Mar</strong>ina Prat<br />
Cangur Breno Souto Laura R.<br />
Elefant Angel Supervia Tania Miró<br />
Lloro Alex Amor Magdala Ojer<br />
Janet i Sergio<br />
Pàgina 39
InS <strong>Camí</strong> <strong>de</strong> <strong>Mar</strong><br />
Pàgina 40<br />
Troba les 7 diferències<br />
Andrea i <strong>Mar</strong>ina
Editors : Rubén Fortuny i Artur Valbuena<br />
Desconnecta't 43<br />
Redactors : Dídac Alpuente, Andrea Amijeiras, Sara Blanch, Lídia Burrueco, Rocio Cantero,<br />
<strong>Mar</strong>ina Castro, Chaimae El Bakouri, Anna Gamonal, Selina Hérzog, Janet Julià, <strong>Mar</strong>c<br />
Junyent, Bahija Khouyi, Ivan León, Valeria Macías, Andrea Pacheco, Sergio Rodríguez,<br />
Ivan Romeu, Anna Rovira, Gisela Sánchez i Albert Sánchez.<br />
Disseny <strong>de</strong> portada : Andrea Amijeiras i <strong>Mar</strong>ina Castro<br />
Agraïments: A totes i a<br />
tots les/els que feu possible<br />
l’edició d’aquesta<br />
revista. Especialment a<br />
totes aquelles persones<br />
que ens han cedit el seu<br />
temps per a realitzar les<br />
entrevistes i articles i a<br />
l’Equip directiu <strong>de</strong>l centre.<br />
I a l’AMPA per ajudar-nos<br />
en la impressió d’aquesta<br />
revista!<br />
Gràcies!<br />
Calafell, <strong>de</strong>sembre 2011<br />
EQUIP DESCONNECTA’T
Ja veig que algú s’indigna.<br />
Perdonin, aquestes i<strong>de</strong>es et<br />
vénen al cap quan vius en<br />
un món on sempre reben els<br />
mateixos<br />
Montserrat Roig