President - Falla La Victoria - Puerto Sagunto

podem tractar en un altre estudi5 . En definitiva,
es tracta d’una societat força heterogènia que
ha desplaçat a poc a poc l’idioma majoritari dels
immigrants capdavanters – el valencià – per la
llengua de prestigi – el castellà – i per tant, tenim
al davant nostre una mostra ben evident d’un
tipus de biligüisme inestable, el qual ha provocat
allò que els sociolingüistes anomenen “bilingüisme
sense diglòssia”, característic de les societats
on la població ha experimentat canvis socials
profunds i ràpids (inmigració, industrialització,
etc.), esdevenint-hi un ús massiu de la llengua de
prestigi.
3. LES FONTS I LA METODOLOGIA.
Els arxius industrials actuals que tenim a mà no
ens permeten estudiar qüestions tan importants
com les inscripcions nominals dels primers obrers,
la seua procedència o els llocs de residència en
arribar al nou poblat, ja que senzillament estan
sense catalogar o són inexistents. Aquest buit
documental l’hem resolt amb greus mancances
amb les importants fonts dels padrons de 1910,
1916, 1920, 1924, 1930 i 1935. L’any de la postguerra
del 1940, amb els lògics canvis onomàstics serà
on arribarà la nostra investigació. Per altra banda,
també ens han servit els Llibres d’Actes de Plens
de l’Ajuntament de Sagunt (LAAS), els quals
ens informen de les propostes de retolació dels
carrers, encara que una bona part de la toponímia
urbana d’aquesta primera època sorgirà de forma
espontània, sense passar pel filtre polític de
l’Ajuntament saguntí, tal i com veurem. També
ens hem basat en diverses publicacions, unes ja
esmentades, i altres realitzades per Martínez-
Ortiz (1994), així com alguns documents familiars
i converses mantingudes en diverses èpoques
5. És evident el desgavell lingüístic i la mancança
d’uniformitat existent avui en la retolació “bilingüe”
de les vies públiques del Port; per exemple, no és
estrany trobar-nos calle del Viento de Penagall,
quan aquest vent no existeix en castellà o la de
l’escriptor valencià del segle XVI Juan [sic] de Timoneda,
o errades del tipus calle Mosén Fenolla, etc.
( 111 )
amb persones d’una certa edat. Per altra banda,
hem de tenir present que avui ja han desaparegut
aquells obrers capdavanters que serien els que ens
aportarien la informació adient sobre la toponímia
urbana a l’arrencada de segle, per això, i amb la fi
de donar llum a aquest buit personal i documental,
la metodologia que també hem seguit ha estat
la realització d’enquestes personals buscant
majoritàriament persones nascudes al Port o que hi
portaren vivint els anys suficients com per a donarnos
la informació que cercàvem, i també – si era
possible – que foren coneixedores de la cronologia
toponímica i la història d’aquest nou poblat, encara
que aquesta fos per tradició oral, perquè creiem
que aquest tipus de transmissió, malgrat les seues
deficiències, és una bona font informativa. Arran
de totes aquestes fonts, hem fet fitxes d’aquells
carrers que han canviat la seua onomàstica urbana
i hem fet els apunts corresponents i el resultat
d’aquest escorcoll ha estat plasmat en aquest
treball6 .
4. ELS INICIS TOPONÍMICS DEL NUCLI DE
POBLACIÓ: ELS NOMS DEL LLOC.
Els primers registres que apareixen referits a tot
el conjunt poblacional tenen denominacions
diverses:
- Afueras.
Indicació genèrica que apareix en el
cens de 1910, on a més, s’inclouen totes les
alqueries, casetes d’horta i petits llogarets
amb topònims rurals immemorials. Les cases
del nucli que s’està formant vora mar s’incluen
en aquest apartat.
- Playa de Sagunto.
És una indicació que apareix
en les inscripcions de naixements del Registre
Civil de Sagunt (RCS).
- Moll.
Denominació del nucli des dels
seus orígens fins l’actualitat per part dels
valencianoparlants de la zona.
- Muelle de Ojos Negros.
Identificació
6. Hem inclós al final d’aquest treball els informants
que ens han ajudat en la investigació.