President - Falla La Victoria - Puerto Sagunto

Dibuix del xalet de l’empresari Vicent Miquel Carcell, en el centre el Nano, la Llotja i el Micalet
franquejant dues barraques valencianes. Il·lustració i interpretació d’un gravat de l’època.
segueix “portar visitants de totes parts”. Folchi
dissenya una falla per al carrer de Sant Vicent i
adjacents, on el monument és un gegantí dragó
que visitava les falles transportant personatges insignes
de la València d’altres temps com Sorolla,
Blasco Ibáñez, així com visitants històrics i turistes,
de manera que es consoliden les falles com a festa
major dels valencians i d’arrelament turístic. En
1933 el dibuixant i caricaturista Luis Dubón realitza
una falla per a la plaça del Mercat.
Des del període comprés de 1927 fins al 1932 les falles
van creixent, passen de 60 monuments a 100.
És amb la crisi econòmica quan descendeix considerablement
fins a arribar a les 54 falles. L’any següent
al colp d’estat de 1936, no es planten falles.
Josep Renau, director de Belles Arts, encarrega al
caricaturista i escenògraf valencià Gregorio Muñoz
Gori quatre falles antifeixistes (“hi ha que plantar
una en cada cantó de la ciutat”). Este, amb l’ajuda
del mateix Renau, les dissenya i el reconegut
artista faller Regino Mas Marín s’encarrega de realitzar-les.
Les falles es construeixen i es fa el lli-
( 104 )
bret, els ninots s’exposen al públic als salons de la
Llotja, però a pesar de les discrepàncies (uns a favor
i uns altres en contra) d’associacions culturals,
partits polítics i sindicats, no arriben a plantar-se.
El general Queipo de Llano, en les seues arengues
radiofòniques, promet bombardejar València si les
falles arriben a plantar-se; una vinyeta del dibuixant
Bluff en la qual el general Miqueta està al
comandament d’un canó i a peu de dibuix es pot
llegir: “Les verdaderes falles estan a Madrid”, fent
referència al fet que el més important en este moment
és guanyar la contesa.
El 12 de març el Consell Municipal de l’Ajuntament
de València decideix no plantar cap falla al
seu terme, per la qual cosa amb bon criteri els fallers
interessats desisteixen de l’interés. Al contrari,
el bàndol nacional sí que realitza una falla feixista,
ni més ni menys que a Toledo!, amb un acabament
del Miquelet i una al·legoria al comunisme, la falla
és plantada enfront de l’Alcàsser i amb tota naturalitat
és cremada la nit de Sant Josep.