President - Falla La Victoria - Puerto Sagunto

que emprava el seu exèrcit per a il·luminar-se a la
nit, així com les seues tendes de campanya, cases,
festejos i també com a sistema de comunicació.
De l’humor gràfic es té coneixement des de l’antic
Egipte, passant per Grècia, Roma, etc., però és en
l’Època Medieval i Moderna quan més obscurantisme
hi ha. La comicitat com a art de masses va patir
durant l’Edat Mitjana i finals de l’Edat Moderna la
persecució del pensament, les religions monoteistes,
espantades pel triomf de l’irreverent, sentenciaven:
“Los hòmens no han de viure en la rialla, i sí
atemorits per l’infern i la por al pecat, cal purificarse
davant del temor de la mort”.
Per què no podem pensar que en el món de les falles,
igual que en el món dels humoristes gràfics, escultors,
pintors, etc., tot es fa davant del temor del
Sant Ofici, i que eixes fogueres paganes es transformarien
en falles, veneradores de la Santa Inquisició,
dedicades a destruir figuradament el mal?
Fins a la desaparició de la Inquisició, no hi ha llibertat
per a expressar els sentiments de crítica,
només es permet la crítica de l’infidel, com ara:
Esbós d’una de les quatre falles antifeixistes
denominada “La Balança del Món”.
( 101 )
els jueus, els moriscos, protestants, sodomites, Judes,
Satan, etc., són recursos que s’utilitzen amb
l’anuència inquisitorial i per descomptat institucional,
perquè cal recordar que l’última víctima de
la Inquisició va ser la de Gaietà Ripoll, un mestre
que exercia la seua professió d’educador a València
i que va ser penjat en 1826, “per no creure en els
dogmes catòlics”. També es ridiculitzen determinats
individus per mitjà dels anomenats bestiaris, que
consistien en una figura humana amb cap d’animal,
que també cremarà per a ser purificat. Amb estos
rituals s’exemplifiquen els comportaments considerats
pel veïnat d’immorals. Els dibuixants, gràcies
a la xilografia, es dediquen a realitzar estampes religioses,
humor gràcies als bestiaris, i més tard els
fulls solts dels cegos, anomenats també oques o
al·leluies.
La poca cosa que es pot trobar en esta època sobre
el còmic, s’arreplega gràcies als bestiaris i fisiòlegs
medievals en què la creença que els animals
havien sigut creats per a servir l’home va permetre
llibertat d’expressar crítiques satíriques cap al públic.
Gràcies a estes creences podem contemplar
en obres arquitectòniques religioses, com capitells,
cornises, arcs carreus de cors, etc., escenes caricaturesques
quasi inadvertides i d’una picardia enginyosa.
Abolida la Inquisició en 1834, i aprovat el Reial Decret
del 17 d’agost de 1837, que tracta sobre la
llibertat d’expressió, es fa un gir importantíssim en
l’expansió de les nostres festes falleres i s’aproximen
a com les entenem en l’actualitat. Pel que fa
als humoristes gràfics, coincideixen les noves tècniques
de reproducció a València, com és la litografia,
amb la multiplicació de revistes satíriques. El
primer document gràfic que fa referència a la festa
fallera és trobat en el Setmanari Pintoresc Espanyol,
del 7 d’abril de 1837, que arreplega un gravat
i una ressenya molt explícita, al·lusiva a les falles.
Cal passar a l’any 1855 quan ix el primer llibret
faller, obra del popularíssim Bernat i Baldoví (autor,
entre altres obres, del sainet El virgo de Vicenteta)