President - Falla La Victoria - Puerto Sagunto

El còmic és una manifestació que expressa
alegria o sentiment gojós, l’espectador veu
com davant d’una situació absurda, la víctima
pateix una adversitat, aliena a la seua voluntat.
El riure i el plorar són, segons pareix, únicament
expressions humanes, que ens diferencien de la resta
dels mortals, supeditats a estats d’ànim entre
depressiu o eufòric molt complexos.
La comicitat té diversos afluents, com ara: la paròdia,
la fisonomia, el grotesc, el burlesc, la sàtira,
l’humor, la caricatura, etc.
Les societats han buscat des de temps immemorables
habilitats artístiques per a expressar els
sentiments alliberadors d’alegria, i la nostra regió
valenciana ha anat desenvolupant des de temps
ancestrals unes manifestacions alegres i festives
denominades “falles valencianes”.
( 99 )
En la meua condició de dibuixant i estudiós de la
història de l’humor gràfic, trobava constantment
que els dibuixants i editors de revistes satíriques valencianes
han estat i estan units a les falles i estan
vinculats en la seua gran majoria amb el seu món.
La primera informació que tenim sobre este esdeveniment
data de mitjan segle XVIII, any 1740. En
esta època, les falles ja no són fogueres, necessiten
fusters, modeladors i pintors, les falles solen ser de
dues altures amb uns quants ninots vestits amb robes
de tela, les mans i cares es modelen amb cera,
l’humor que s’empra sol ser burlesc i irònic.
Són monuments en els quals s’exposaven a la vergonya
pública, i es cremaven simbòlicament, persones
i situacions del carrer o barri on es plantava
la falla, estes es formaven amb participació veïnal.
No es coneix documentació anterior a estes dates
que referencien el món de les falles, encara que hi
ha estudiosos que es decanten pel raonament de
Espècie de ninot en l’Índia esperant la cremà. Foto: Soler i Godes del llibre “Història de les Falles”.